Seguidors

diumenge, 19 de juny del 2016

11 de Juny : Maxa Cap del Rec 51kms 2500+

Després d'encadenar de manera consecutiva Dips, Travessa del Montseny i la Gràcia-Montserrat, tocava rematar la feina amb la 4ª : la Marxa de Cap del Rec. Me n'havien donat molt bones referències i la veritat és que no va decepcionar gens.


La sortida i arribada tenia lloc al grandiós refugi de Cap del Rec. Un refugi que com qui diu està a peu de carretera i de fàcil accés des de Lles de Cerdanya.
La idea inicial per aquesta marxa i veient que feia baixada al principi, era tirar una mica per evitar tots els embussos. Tenia ganes de fer-la bastant constant i exigir-me una mica.
Sortim a les 6 del matí i la gent tira que se les pela. Pista i corriols relliscosos, en baixadeta, ja veig un parell de nates al terra. No vaig ni molt menys davant però almenys m'he col.locat de bon principi amb gent que corre i puc anar fent via en la part inicial de baixada que passa rapideta. Arribem al petit poble de Viliella quasi al km.5 i després d'un tramet de pista ja fem cap al 1er avituallament situat al km 7,8. Marco i passo de llarg, l'esmorzar que m'havia fotut a la fonda encara el tenia dins, aigua tenia de sobres , total que em dic ja pararem al següent.
El camí ja comença a picar cap amunt i inclús hi ha petits trams de pla on troto molt suau. Però no és una pujada molt dura, es pot fer bastant bé i rapidet. Quasi sense esperar-ho veig de lluny el següent avituallament, situat al km. 13,2, a 2000 metres d'açada. Allà ja carrego aigua, agafo un entrepà de formatge i seguim la ruta.
Ara venia la part de pujada més forteta. Les darreres rampes són les més dures i per conservar forces les decideixo fer darrera 3 nois que porten una xerrera destacable. Som dalt, Port de Vallcivera, l'entrada a Andorra. Petita baixadeta i som al Refugi de l'Illa, a tocar de l'Estany de l'Illa. Paratges espectaculars, de postal.
Foto Xavier Capdevila ( FEEC )
Porto uns 18kms i ve una baixadeta d'uns 14-15kms fins a Escaldes. A mi se'm fan dures aquestes baixades que tenen trams més tècnics i a sobre amb pedra humida que ho feia més díficil encara. Entre això i que prefereixo reservar cames per la temuda pujada fins al Port de Perafita, vaig fent, sense estressar-me. Agafava de referència la noia que tenia davant i intentava no perdre-la de vista, conscient que quan el terreny tornés a mirar amunt l'atraparia. Arribo al km.27 i control sorpresa, abans de tornar a fer un repetxó d'uns 500 metres ja per definitivament arribar fins l'avituallament de la Font de la Closa , que es troba situat al km.30 a 1500 metres d'alçada. Allà carrego líquid, menjo bastant i torno a arrencar per afrontar uns 2kms per asfalt fins el control sorpresa d'Escaldes, a 1200 metres d'alçada.
Foto Xavier Capdevila ( FEEC )
Per davant queden uns 10kms de pujada i quasi 1400 positius a salvar. Arribo bé i amb energia suficient com per afrontar-la. Calculo unes 2 hores 30 minuts de pujada, així per sobre crec que és el temps que em pot portar a fer tota la pujada.
La pujada és dura, però vaig fent amb constància. M'havien comentat que era molt dura, però personalment no la vaig trobar tan tan exagerada. Pensava amb pujades com Malniu o Sobrepuny conegudes al 2015 i que vist allò poca cosa ho podia superar. La clau era arribar amb forces suficients i sent el meu cas vaig poder afrontar la pujada amb garanties. La vaig fer en solitari, sense trobar ningú i en aproximadament 1 hora i mitja em planto al refugi de Perafita, a 2200 metres d'alçada. Queden vora 400+ per superar però el pitjor ja havia passat. Em comenten al refugi que era qüestió de seguir les marques del GR i les cintes grogues, però en certs moments em costa trobar les marques, havies de parar molta atenció per trobar les marques i més quan la boira va baixar una miqueta.
Aquest últim tram ja era totalment obert i faltava veure cap a quin coll aniria a parar. Segueixo en solitari, ja fins a l'arribada, i per tant havia d'estar molt atent a qualsevol marca que em portés cap al final de la pujada.
Arribo al coll de Perafita, 2 hores i 4 minuts m'havia portat la pujada, una mica menys del que havia pensat. Bé bé, bona pujadeta penso, ja tornem a estar a la Cerdanya.
Foto Xavier Capdevila ( FEEC )
Ara només queda baixar i que les cames acompanyin. Uns 2kms fins al refugi dels Estanys de la Pera i ja els últims 8 fins a l'arribada. Al refu carrego aigua per últim cop i xerro una mica amb la gent d'allà abans de tornar al tema. Per l'hora que era pensava que podria baixar de 8 hores, tot dependria de com fos la baixada i de les cames que tingués.
Una primera part entre bosc, creuant el riu constanment, per després fer un tram de pista que pensava que podria aprofitar però que se'm va atragantar bastant. No acabava de tirar avall i vaig anar alternant el caminar i el córrer. Començava a notar fluixera a les cames.
Acabat el tram de pista just al Refugi de Pradell porto 7 hores 30 minuts i veig un cartell que marca Refu Cap de Rec 50'. Penso que en menys de 30' hi hauria de ser a poc que corri una mica, ja que aquests cartells estan posats per a caminadors.
I així fou, 22' vaig tardar després dels últims kms per camins entre bosc on torno a córrer una mica. Arribo a meta en 7 hores 52 minuts, en la 17a posició i novament en constant progressió durant tota la marxa. Una Marxa molt i molt recomenable per l'entorn d'alta muntanya que t'acompanya durant tot el recorregut. 
I 22 punts més pel campionat, on ja en sumo 209 oficials, 185 sense comptar els 24 de Prades. Queden 5 marxes per acabar el campionat i en el calendari en tinc marcades 4 per sumar els punts suficients : Borges-Montblanc, Rasos-Manresa, Marxassa i Marxa del Garraf.

diumenge, 5 de juny del 2016

4 de Juny : Gràcia-Montserrat 62,6kms 2500+

Ben curiosa em va resultar aquesta marxa que organitza la UEC Gràcia. Començar en plena Barcelona, des del barri de Gràcia, si més no se'm va fer curiós. Mentre feia el cafè previ en un dels molts bars de la plaça Vila de Gràcia, lloc de la sortida, algun curiós em va preguntar "comenceu ara?", "fins on aneu". Montserrat dic jo , "d'aquí a Montserrat aneu?" amb una cara de sorprès,"però amb quantes hores? de nit? " . Vaia panda de freakys devia pensar.
No arribàvem a 300 marxadors sota la xafogor que queia a BCN, però ep, encara, em pensava que seria molt pitjor. Després de Dips i la Travessa del Montseny, era la 3ª marxa consecutiva i les previsions eren estar entre 9-10 hores. La tàctica la de sempre, sortir tranquil i anar progressant amb el pas dels kms. Aquest cop hi vaig anar amb el Roger Vives, ja curtit amb aquestes batalles de les marxes i que ja té en les seves mans el campionat de marxes de resistència. Crec recordar que el va fer al 2014.
La sortida la dóna el tro d'un coet i de seguida enfilem pels carrers de BCN. Surto caminant i em col.loco en un grup i vaig seguir a la gent més experta que ja es coneixia la ruta. Perquè per dintre BCN no estava senyalitzat i s'havia d'anar pujant passant per Plaça Bonanova i amunt fins arribar a la Ronda de Dalt. A partir d'aquí el recorregut ja estaria senyalitzat, encara que s'havia d'anar en compte de no despistar-se ni un moment. I si dic això és perquè precisament em vaig perdre ben aviat. Arribat a un tram de la carretera de les Aigües em poso a caminar ràpid i anava avançant a gent. Em vaig quedar sense referència per davant i en arribar a un encreuament em quedo mirant i no veig marca enlloc i dedueixo que serà recte. Doncs jo que tiro avall i em veig que em segueixen 2 persones. Tiro i tiro i no es veu res. Ara miro al Google Earth amb el track de la marxa i veig que van ser 1,2kms extres de baixada i 1,2kms de la conseqüent tornada. Total, 2,4kms de regal més el temps de dubte parat. Quan portes només uns 4-5 kms de marxa i en regales ja 2,5 et senta com una patada al cul.
Per sort un d'aquests que em va seguir portava el track i en mirar-ho va veure que ens havíem equivocat.
Tornem enrera fins al lloc del crim i ja es veuen passar marxadors. Apa, a seguir-los.
Ràpidament s'enfila un caminet en fila índia fins al primer avituallament.

Arribat al primer avituallament em dic "mare de Déu, és que m'he quedat dels últims". L'aglomeració de gent era important. N'avanço uns quants però un cop agafes el corriol tonres a la fila índia. Però bé, pensava que en part aniria bé perquè així reservaria forces per més endavant.
Quan el camí s'eixamplava aprofitava per fer una mica de via i deixar-me caure amb comoditat. 
La progressió va ser constant. Per moments la solitud era notable i el dia començava a caure poc a poc, fins que arribat a l'avituallament del km.34 em poso el frontal. Em notava bé i amb forces. Surto de l'avituallament i al cap de 100 metres em dic "osti, els pals", torno endarrera i els agafo. Comencen a caure 4 gotes però res com per haver-se de posar l'impermeable. La temperatura era bona.
El proper control era Ullastrell, al cap d'uns 6kms. El recorregut era trencacames i el que quedava per endavant era bastant exigent.
Passen els minuts i ja entro a Ullastrell, era conscient que aquí hi havia un altre avituallament. Vaig seguint les cintes però ho trobo estrany tot plegat. Faig un tomb pel poble , baixo escales, passo pel costat de la carretera que creua el poble, veig un bar amb un espai gran sospitós de ser avituallament però al no conèixer-ho vaig seguint les cintes i surto del poble. Em resulta tan estrany que trobo un corredor i li pregunto si ha passat algun control, em diu que no. Res, segueixo endavant allunyant-me d'Ullastrell i caço a 3 més. Els hi pregunto i em diuen que sí que hi havia un control. Merda, giro cua i torno a desfer el km que havia fet de més. I efectivament, el bar sospitós era l'avituallament. No havia estat l'únic en saltar-me'l, estava mal indicat i sino t'ho coneixies eres carn de saltar-te'l. Guai doncs, 4kms de regal ja acumulats. Com sino en tingués prou amb els quasi 63 de la marxa!
Reemprenc la marxa i li foto canya. Per davant un altre puja i baixa amb el coll d'Olesa per davant. Uns 6,5 kms fins el proper avituallament. Al cap d'uns kms dono caça als 3 nois esmentats abans i després d'un continu mareig per aquells camins arribo a la carretera que en baixada em portarà fins a l'avituallament. Torno a tenir dubtes perquè moltes moltes marques no és que hi haguessin i d'altres costaven molt de veure, però diviso de lluny el merescut avituallament.
Un iogurt de maduixa em va saber a glòria, carrego de nou líquid i alguna cosa més de menjar va caure. Venia una pujada exigent que passa vora l'ermita de Sant Pere Sacama. Pista i després pedra durant una estoneta per finalment visualitzar l'avituallament del Pla del Fideuer, on em van rebre amb molt d'entusiasme. Super amables, un avituallament super dolç. Pel tracte i per la quantitat de xuxes que tenien. Quedaven 10kms per l'arribada i novament uns quilòmetres per davant molt trencacames i una baixadeta perillosa. Avanço un altre corredor i vaig donant caça a un altre quan de sobte trobo també al Roger en el tram més difícil de baixada. Devien quedar 7-8 kms i decideixo quedar-me amb ell i arribar plegats a Montserrat. Em poso davant per marcar una mica la baixada més perillosa i ja quan arribem a la pista ens entra un altre moment de dubte en un encreuament no senyalitzat. Després de fer una bona quantitat de metres sense cap cinta, de sobte el veure'n una suposa un cop de moral.
Els últims quilòmetres costen molt de passar però finalment arribem a les vies del tren, estàvem ja a tocar de l'avituallament de l'aeri . Paradeta bona abans d'afrontar la pujada final, una bona paret fins a Montserrat: 2,5kms per guanyar quasi 600 metres d'alçada.
El Roger es posa davant, millor que marqui el ritme ell i jo m'adapto a darrera. Em torna a dir que si vull que tiri però li dic que no, que arribarem junts. No hi ha pressa.
No havia pujat mai per aquest costat i haig de confessar que allò era una bona paret. Entre la roca i les escales et minaven la moral. Me l'apunto per properes ocasions. Repeteixo i ja ho he dit algun cop, aquestes marxes van molt bé per conèixer zones de la nostra terra que desconeixem.
L'objectiu era trobar el camí que empalmava amb la tradicional pujada de Monistrol a Montserrat per la drecera dels Tres Quarts. Arribats a aquest punt ja sabíem el que quedaria i seria una injecció de moral. I al cap de poc hi arribem, on fem parada. Agafem aire i recuperem el temps que fa falta abans de continuar. Li cedeixo mig litre d'aigua al Roger, jo en tenia quasi mig mes, i pel que quedava sabia que en tindria més que suficient. Es recupera i tornem amunt per fer l'atac final. I arribem a dalt pocs minuts abans de complir les 10 hores. Feina feta i de sobres.
Bon marxa i valuosos 24 punts més. 187 oficials, 163 sense comptar els de Prades. 261 és la fita i queden 6 marxes per davant , de les quals hauria de fer-ne 5. La propera la setmana que ve, Cap del Rec, en ple Pirineu. Té molt bona pinta aquesta. Ara de moment tenim una setmana per davant per anar recuperant forces.

Salut i kms!