tag:blogger.com,1999:blog-52218717812609809222024-03-11T08:30:23.968+01:00EL BLOG DE FRANCESC FOSFranceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.comBlogger319125tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-53441783892277461562024-01-01T20:00:00.000+01:002024-01-01T20:00:40.069+01:00Resum 2023<p>A mode de resum :</p><p>- 15 curses disputades, totes acabades. 583,5 km en total. 26490 metres de desnivell positiu. 91 hores 45 minuts 30 segons emprades.</p><p>- UTMB la de més distància : 173,5 km</p><p>- Crono Santa Fe - La Granada la de menys distància : 0,83 km</p><p>- Cursa amb millor regust : sens dubte la UTMB, records únics quedaran gravats per sempre.</p><p>- Cursa amb pitjor regust : UTTGN al març. Molt males sensacions i deshidratació de cavall.</p><p>- 2960 km correguts entre curses i entrenaments i 85525 metres de desnivell positiu. Un promig d'uns 56,6 km per setmana. </p><p>- 563 km en bicicleta de carretera i 8000 metres de desnivell positiu.</p><p>- 150 km caminats amb 7900 metres de desnivell positiu. Cavalls del Vent en 2 etapes realitzada al Juliol.</p><p>- 128 km fent spinning a casa. </p><p>- Una marca personal, just l'últim dia de l'any als 10km dels Nassos de BCN : 37'49".</p><p>De cara al 2024:</p><p>- 28/1/2024 10km Vilafranca</p><p>- 18/2/2024 Mitja Marató Balaguer</p><p>- 10/3/2024 Marató Barcelona</p><p>- 4/5/2024 Alpine Innsbruck 85km</p><p>- 5/7/2024 CDH Val d'Aran by UTMB 110km</p>Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-10713123596080998782023-09-12T20:31:00.001+02:002023-09-14T07:46:21.369+02:00UTMB 2023<p><span style="background-color: black; color: white; font-family: arial;"><span>U</span>TMB 2023 1/9/2023</span></p><span style="background-color: black; color: white; font-family: arial;">173,5 km , 10.000+<br />33 hores 35 minuts 23 segons<br />Pos. 327/1758</span><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;"><br /></span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Una UTMB és una altra lliga, totalment diferent al que hagi pogut fer fins ara. Una altra dimensió. La meca del trail diuen. No sí si és la meca, l'Església de Santa Maria o la catedral de BCN, però sí que l'esdeveniment en sí és un monstre i la UTMB en particular no permet el mínim error. 170 i pico quilòmetres són realment molt llargs i has d'estar molt ben preparat a nivell físic i sobretot mental per superar els entrebancs que et puguis trobar. És molt fàcil deixar-te anar i abandonar, buscar l'escusa fàcil,veure's derrotat, ... </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Arribava molt mentalitzat, suficient? Durant el 2023 m'havia preparat a consciència, però no saps prou si amb això en tindria suficient. Arribava sencer a la línia de sortida, i diuen que per començar, això ja és un èxit. Ara quedava viure l'experiència, culminar la volta sencera, viure tot el que em podia trobar durant les 100 milles. Molts voldrien estar almenys 1 cop a la vida en aquella línia de sortida. Jo també hi era, però el que realment volia era creuar la de meta. </span></span></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div style="text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjArzxbZeYYfxENY9LDh8Xet9iSLSWZRzh1c1gxRqfJtiDTu409GUeDj02xWIxap80PW3r2wqW7FuSmMcDju7E-j0MgjjBfoheduNOf3Ta7PcvAC480iJpcKbFuzbCor1jQFM1N4qq9grceg_7Jv0E2XPJdJhHplyOemulhij7jDx1DHkBeTgZ2KKHxEffX/s4000/10178_20230901_180053_309247336_original.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="background-color: black; color: white; font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="2666" data-original-width="4000" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjArzxbZeYYfxENY9LDh8Xet9iSLSWZRzh1c1gxRqfJtiDTu409GUeDj02xWIxap80PW3r2wqW7FuSmMcDju7E-j0MgjjBfoheduNOf3Ta7PcvAC480iJpcKbFuzbCor1jQFM1N4qq9grceg_7Jv0E2XPJdJhHplyOemulhij7jDx1DHkBeTgZ2KKHxEffX/s320/10178_20230901_180053_309247336_original.JPG" width="320" /></span></a></div></blockquote></blockquote></blockquote></blockquote><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">La prèvia de la sortida és llarga, feixuga, tot i que és una cosa que se'm quedarà gravada per sempre. La puc haver vist vàries vegades per vídeo, en directe com a públic, però participar com a corredor d'aquell moment, dubto que cap cursa ho pugui igualar. 1 hora i mitja abans ja estava en posició, tot i que per sort, en una ombra i amb una font al costat. De mig pilot en endarrera, però cap problema, com si fos molt important sortir tan endavant. Ja és prou llarg això com per a sobre haver-te de posar endavant, a ple sol.</span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">És especial perquè estàs allà rodejat d'uns 2800 corredors de totes les nacionalitats possibles i saps, que en condicions normals, 900 ja no acabaran la cursa. No li desitges cap mal a ningú, però esperes que la butlleta no et toqui a tu. Mires a dreta i esquerra i penses, "jo avui no plego, plegareu tu i tu per complir la mitja". Fora bromes, les cares de concentració, l'expectació, la tensió es palpa.</span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">La cursa la tinc al cap de fa mesos. M'he empapat de cròniques de gent que l'ha fet, he estudiat temps de diversos corredors per tenir referències de pas, ... Físicament sé que arribo bé, diria que molt bé, però són tants els factors que no puc controlar, que vas una mica cagat. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Desde les 17:50 fins que es dona la sortida són els millors moments. Mans amunt, tots els corredors aplaudint. Ja es nota, arriba l'hora. Cares de concentració, et venen al cap moltes coses, tot el que ha costat arribar fins aquell moment. Desde 2016 que tinc la UTMB al cap, l'havia quasi descartat i finalment hi era, i en tot això que comença a sonar el Conquest of Paradise de Vangelis. De fet ara mentre escric, torna a sonar, :-). Ja sí, pell de gallina. Saps que queden 3 minuts i escaig per què els speakers deixen anar el "Gooooo" i comencin a sortir tots els pros. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Sona el goooo i això arranca. Som-hi, ara sí que sí, no hi ha volta enrera. Marxo d'aquí, espero tornar durant el dia 3. Camino bona estona per Chamonix, està a rebentar de gent, mai havia vist una cosa així, és una absoluta bogeria, rollo Tour de França. No té cap mena de sentit! Riuades i riuades de gent pels 2 carrers on surt la cursa. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Al quilòmetre i mig hi ha el sr Escofet i un pèl més endavant mons pares i l'Anna, just al lloc on els havia dit i que es forma un tap al passar de l'asfalt al camí que ens portarà fins Les Houches. Ens veiem d'aquí uns dies penso. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Fins Les Houches, ritme molt còmode. Bé, de fet la tàctica era mantenir un ritme lent però constant desde bon inici. No hi havia altra manera d'afrontar aquesta cursa. Respecte i molt. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Els quilòmetres van passant, faig el Coll de Voza i encaro la baixada cap a St Gervais, on hi arribo sense frontal, però ja justet de llum. La gentada és impressionant durant el recorregut que fas pels carrers d'aquest poble. Jo al.lucino. A sobre et criden pel nom com si et coneguessin. Francesco fins ara s'emporta la palma. Algun Francesc de catalans que et vas trobant i per un moment penses que coneixes quan et diuen pel teu nom, però ràpidament reacciones pensant "calla, que al dorsal posa el teu nom".</span></span></div><div><span style="color: white; font-family: arial;"><span style="background-color: black;">Sóc doncs al km.21, em poso el frontal i a partir d'aquí el terreny ja va tirant cap amunt. Seran uns 24km continus de pujada, passant per les Contamines i a partir d'aquí ja entrar en la solitud i el silenci de la nit. La veritat que en tenia ganes, volia entrar en la calma de la nit i fugir d'aquells rebombori de gent i crits. S'agraeix, però per mi, viure el silenci de la nit i sentir el silenci en plena nit, la foscor acompnyada d'una lluna quasi plena, és el que més calma em dona. Clar, això excepte quan atrapes o t'atrapen 3 o 4 que van xerrant i xerrant en veu alta. Òbviament són espanyols, es nota de seguida. No fallen. </span></span></div><div><span style="color: white; font-family: arial;"><span style="background-color: black;">km 40 a La Balme, 1715 metres d'alçada, ja és ben entrada la nit. Paradeta de 5-10' a carregar aigua i atac fins al Coll i després Refugi del Bonhomme , a quasi 2500 metres. Pujada maca, mires amunt i mires avall i la cua de frontals fa patxoca. La nit és fresqueta, trobem restes de neu pels voltants del camí, una de les parts mès tècniques de la cursa ( i tampoc és que sigui res especial). Control just al costat del refugi Bonhomme i baixada fins les Chapieux. 5km que es fan força bé i punt de parada obligatòriaper menjar el primer plat sòlid. Abans però, control de material a les Chapieux : manta tèrmica, mòbil i pantaló impermeable. Un cop passat el control, ingereixo el primer àpat. Entra un bon plat d'arròs, m'ho prenc amb calma. Sé que a partir d'aquí bé una llarga pujada fins al Col de la Seigne , la posterior pujada a Piramides Calcàries i per tant estàs molta estona entre 2000 i 2500 metres d'alçada en plena matinada i tardarés una estona en trobar el següent avituallament. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">La pujada al Col de la Seigne marca el primer canvi de país, el pas de França a Itàlia. L'ascensió no té cap mena de tecnicitat, sense grans desnivells, però és llarga. S'arriba fins als 2500 metres d'alçada. Vaig abrigat amb tot el que tinc, no em sobra res. I això que no sóc fredolic, però tenia clar que m'havia d'anticipar al fred i no regalar res. A dalt el Col de la Seigne hi ha una mica de boira i després d'una curta baixada on es perden quasi 300 metres d'alçada, es torna a tirar amunt fins al Coll de les Piramides Calcàries, punt més alt de la cursa, fregant els 2570m. La seva baixada és una de les parts més tècniques de la cursa, amb bastanta pedra. La tecnicitat d'UTMB és poca, que consti. Per això, quan parlo d'algun terreny una mica tècnic s'ha d'agafar amb pinces. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Acabat el descens, vas a parar als peus del Lac Combal, havent passat abans pel costat del Refugi Elisabetta. Nou control a Lac Combal, paradeta breu i hi torno de nou. Aprofito el tram pla de sortida per trotar una mica, abans d'encarar els 500+ cap a l'Arete du Mont Favre, que serà l'últim ascens abans d'iniciar el descens cap a Courmayeur. Ganes d'arribar a Courmayeur la veritat sigui dita, desitjant trobar alguna cara coneguda i descansar una estona.</span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Abans però es passa pel refugi Checrouit-Maison Vieille, que està situat a uns 5km de Courmayeur. I encara queda baixar quasi 800+, que sembla que no, però el desnivell negatiu també va minvant les cames a poc a poc. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Courmayeur, primera gran parada tècnica. Arribo ja de dia. Quasi 14 hores 30 minuts quan entro al pavelló.</span></span></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div style="text-align: left;"><span style="background-color: black; color: white; font-family: arial;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdOhDEpxBkWzxKy6ecX0aQio131Uc3LMqHlxjb2DFRoVhmEd0w-X_whE9WC9zadebQ8JT5qVpWD5i4kdCltzBkozAGfqlnGDx0w8E63YEdb8bJK68crlA6Y8y8cSbPdZ872RcjLEgAvSZAfYY8XNTH75xStXaXOv070ZDSfXoW501wG31UNm8_8P69hbc0/s2000/courmayeur_jo_sol.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="2000" data-original-width="1500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdOhDEpxBkWzxKy6ecX0aQio131Uc3LMqHlxjb2DFRoVhmEd0w-X_whE9WC9zadebQ8JT5qVpWD5i4kdCltzBkozAGfqlnGDx0w8E63YEdb8bJK68crlA6Y8y8cSbPdZ872RcjLEgAvSZAfYY8XNTH75xStXaXOv070ZDSfXoW501wG31UNm8_8P69hbc0/s320/courmayeur_jo_sol.jpg" width="240" /></a> </span></div></blockquote></blockquote></blockquote></blockquote></blockquote><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Però la veritat és que vaig bé, sense molèsties i hi arribo sencer, que és el primer que m'havia marcat com a indicador de cap on podrien anar els trets. Entrant al pavelló em donen la bossa de vida i vaig cap a trobar-me amb el sr Escofet, per fi una cara coneguda. M'assento, em despreocupo de tot. Relax, descans. Canvi de samarretes, agafar aire, menjar, beure, i passar pel sr Roca, tot i la cua que hi havia. Comentem la jugada , sensacions amb el sr Escofet. No em puc queixar, però el que sí li dic és que això és molt llarg. No porto ni la meitat, haha. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Feina impagable la del Jordi, la veritat. Hores i hores de son perdudes per estar a Courmayeur. Sé que li agrada, ho viu, però en el fons pateixo per ell. Sé lo dur que és i el que li queda encara. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Menjo un bon plat de macarrons que m'entren de fàbula. I aprofito per deixar els softflasks. Ja no podia amb ells i a partir d'ara aniré amb 3 ampolletes d'aigua de 50cl. Beure és primordial i desde les 3 hores de cursa que quasi només bevia de l'ampolla d'aigua que portava, els bidons estaven quasi intactes. Ni malto ni barretes ni gels tampoc, ho deixo quasi tot a Courmayeur i ja ni carrego el que havia de portar d'aquí en endavant. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Passats uns 35' és hora de reemprendre la marxa. Ens veiem a Champex, Jordi. Merci per tot amic.</span></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6JmWFOYiD-AqDIks-N6VvMn_NNzaUc3MGwPaCI0o4S3NH06662VFPor-Bsv6k0jiE-_xgGG4JtzxZXCq4WWTIZ9wGL4YXQtBPOQ-rxbEwAtw6d_YGMDQ-dWQTKYR-7va9n9U9JGB_6tBlpT1Ug2PjIxkglM2uhuyYb0htNEG4Px03GOy9SqKOop14MCfB/s2048/courmayueur_amb_jordi.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: white; font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1152" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6JmWFOYiD-AqDIks-N6VvMn_NNzaUc3MGwPaCI0o4S3NH06662VFPor-Bsv6k0jiE-_xgGG4JtzxZXCq4WWTIZ9wGL4YXQtBPOQ-rxbEwAtw6d_YGMDQ-dWQTKYR-7va9n9U9JGB_6tBlpT1Ug2PjIxkglM2uhuyYb0htNEG4Px03GOy9SqKOop14MCfB/s320/courmayueur_amb_jordi.jpg" width="180" /></span></a></div></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Arranco de nou i torno a deixar la bossa de vida als voluntaris abans de sortir del pavelló. La veritat que ho tenen tot molt ben muntat, quasi quasi no hi ha lloc a trobar el forat per on escapar-se. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Vaig amb aires renovats, carregat d'energia i més moral encara. Sóc conscient que ara em ve la part díficil, s'ha fet de dia, a veure amb quina intensitat tolero la calor, el cansament acumulat, ...</span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Comença la pujada cap al refugi Bertone després de creuar Courmayeur. Primer una bona estona per asfalt i camí ample, amb rampes moderades. Després ja entres en sender més estret i empinat. Faig el que acostumo a fer en les pujades, GPS amb l'alçada a la pantalla i així sé més o menys quant desnivell em queda per pujar. Camino una estona, miro el GPS al cap d'uns minuts per veure l'alçada, i així vaig fent. Em distrec i és la manera d'anar veient que vas agafant alçada i t'acostes a l'objectiu. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Les sensacions són bones, vaig agafant gent. De vegades em quedo una estona darrera algú, però després dic va, passa'l i segueix amunt. Porto bon ritme i les forces estan intactes. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Bertone és un fet, un altre bon desnivell salvat. Parada breu per carregar aigua i endavant, poc a fer hi havia allà. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Ara ve un sender molt bonic de constant puja i baixa entre els refugis de Bertone i Bonatti, amb les vistes del Mont-Blanc i les Grans Jurasses a l'esquerra. El dia és bo, la pena és que els núvols cubreixen tots els cims. Llàstima perquè de tant en tant una mirada a l'esquerra i veure aquelles muntanyes serien una bon estímul.</span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">A Bonatti nou control, font amb aigua fresqueta per carregar i remullar-se i a seguir. Queda una baixadeta fins Arnouvaz, punt on ja s'arribarà al sempre psicològic km 100, punt de començar a descomptar. Bé, realment ja no sé quin és el punt de començar a descomptar! Però vaja, que arribar a 100km fa més gràcia. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">A Arnouvaz nova parada, potser m'hi estic uns 15'. El cos m'ho demana, tinc una mica de malestar a la panxa i puc fer una petita vomitada que em deixa alleugerat. Carrego aigua, alguna galeta i un trosset de cake de xocolata, i tornem-hi al lio. Realment tot el que va desde Courmayeur a meta m'ho conec de quan vaig fer la CCC, el trekking del Mont-Blanc i també la OCC. Per tant, sortint d'Arnouvaz vaig mentalitzat amb el que m'espera , la pujada al Grand Col Ferret, que marca el pas d'Itàlia a Suïssa. Per l'hora que és (surto d'Arnouvaz sobre les 12:30 del migdia), sóc conscient que serà el pitjor moment del dia. Costa, té algun tram dur, però la vaig fent amb solvència i sempre amb el cop moral d'anar avançant posicions. Pel teu cap, veure't que vas avançant gent és vital i penso que quan més duri aquesta sensació, millor. </span></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglva2omSlqN_Zx-K6hOL_wlb62Hk5h1aqmtvu4WiMFIbJindBL_WW1CYG6ZcCtgP9HfIh8V9m5t5NK9fqHL5545ZoqSb1equiP_RC1VKy2Oh7CrNFYtzN9P_M42GYge_f41NcPij0Rga9NNTgsZzpcD9jGhz_q9n4gx5X1lGEwenprZ4WlVTmjmnXYBu7I/s4000/10178_20230902_113758_309365986_original.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: white; font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="2656" data-original-width="4000" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglva2omSlqN_Zx-K6hOL_wlb62Hk5h1aqmtvu4WiMFIbJindBL_WW1CYG6ZcCtgP9HfIh8V9m5t5NK9fqHL5545ZoqSb1equiP_RC1VKy2Oh7CrNFYtzN9P_M42GYge_f41NcPij0Rga9NNTgsZzpcD9jGhz_q9n4gx5X1lGEwenprZ4WlVTmjmnXYBu7I/s320/10178_20230902_113758_309365986_original.JPG" width="320" /></span></a></div></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">A dalt del Col Ferret paro 5' a contemplar les vistes i gaudir de la calma de l'entorn. Costa marxar d'allà, m'hi quedaria més estona, però el deure em crida 😀. Inicio la baixada fins a la Fouly, tram molt corrible però que vaig fent amb molta calma, no em sortiré del guió ni em deixaré portar per l'eufòria. Inclús alterno amb caminar en algun moment, no em vull buidar baixant i patir-ho és endavant. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">A La Fouly paro molt poquet, suficient per tornar a carregar aigua, picar alguna cosa i carregar-ne també. L'objectiu era arribar a Champex Lac , km 126, i allà ja pararia una estona més aprofitant que era avituallament complet. Passada La Fouly el terreny segueix baixant, son trams asfalterus i de bona pista per correr, però segueixo amb les mateixes, trotar suau i de tant en tant caminar. Aprofito també a cada font per mullar la gorra, refrescar-me, omplir aigua més fresqueta. Coneixent-me em sorprèn de com ho estic portant fins ara, sense cap crisi nutricional que era la meva màxima preocupació. Estan sent les hores més complicades per mi, però vaja, no és la calor que fa a les nostres terres, això està clar. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Acabada la baixada, deuen quedar uns 4-5 km en pujada fins a Champex. Tram que sempre se m'ha fet molt pesat. Veus Champex al fons del bosc, però saps que et queda un tram i un desnivell positiu que molta gent no compta com a pujada, però que et desgasta lo seu. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">I per fi diviso Champex Lac, l'avituallament després d'unes últimes rampes que sembla que no acabin mai. Oh, sorpresa, veig mons pares i ma germana. La veritat que no m'ho esperava pas. Quina alegria, pensava que ja no els veuria fins a meta i me'ls trobo allà. No cal dir que això et reporta una pujada de moral considerable. Tampoc és que la tingués decaiguda, si de cas me la va pujar encara més. Parlem una estona abans d'entrar a l'avituallament, em posen en situació, els comento que vaig bé i ja entro cap a la carpa on m'espera de nou el Jordi. Aprofito per menjar un nou plat de pasta, prendre el recuperador, una Fanta que m'ha portat i descanso uns minuts. No masses, 15-20 com a molt, però suficient, el que em marca el cos en cada lloc.</span></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ2ZKbqaOKEFKfSeNjSCBxXrrB1iL5QcK5LzXiKwLyYCfqDF57YshHA4DfCLnVlFkjNoK9tUuxcdCG6K31JUq3la7D3lmawc56q8htRoryApznPlCxVIocNHoiNwgkp3J9mGZ-5cP2NPHZeGerVMf1igBZhtjFehYGKEjcpT-Sy04FgJLu31FNEI5qeH7Q/s4000/10178_20230902_181811_309327188_original.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: white; font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="2666" data-original-width="4000" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ2ZKbqaOKEFKfSeNjSCBxXrrB1iL5QcK5LzXiKwLyYCfqDF57YshHA4DfCLnVlFkjNoK9tUuxcdCG6K31JUq3la7D3lmawc56q8htRoryApznPlCxVIocNHoiNwgkp3J9mGZ-5cP2NPHZeGerVMf1igBZhtjFehYGKEjcpT-Sy04FgJLu31FNEI5qeH7Q/s320/10178_20230902_181811_309327188_original.JPG" width="320" /></span></a></div></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Estic ja vora el km.128 i surto de l'avituallament fresc com una rosa, molt millor encara de com he entrat. Sí, sí, és cert. I per primer cop penso en el possible temps final. Fins llavors anava amb la idea de les 38 hores, però sortint de Champex amb poc més de 24 hores, començo a veure possible el sub 34 hores. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">A sobre ha refrescat i penso, va, fot-li a partir d'ara i acabar de gaudir aquesta aventura. Queda una marató que pots liquidar en 9-10 hores si no passa res extraordinari.</span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">M'acomiado de la familia i el Jordi m'acompanya una estona vorejant el bonic llac de Champex i comencem a trotar. Ell ja gira cua i quedem que ens tornem a veure de nou a Trient d'aquí 3 hores, on ja serà de nit. L'objectiu ara és poder fer via i fer la pujada cap a La Giete amb la llum del dia. Vaig amb total confiança, en serio que les cames no noten res dels 128 km previs. Una sensació brutal.</span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">La pujada a la Giete molt bona també, vaig recordant-la a mesura que les pendents miraven cap amunt. A dintre la cabanya nou punt de control. Avituallament simple amb una mica d'aigua, carrego i avall. Trec el frontal ja, perquè sé que entrarem en zona de bosc i allà em farà falta. La baixada fins a Trient té una mica de tot, una mica per pista per començar i la part final més corriolera però sense ser excessivament tècnica.</span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Trient(km.143), 3 hores 12 minuts després. Tornen a estar mons pares, l'Anna i el Jordi. Si al final els agrdarà i tot viure aquesta experiència! Parada un pèl més ràpida, però suficient per menjar, beure una altra Fanta i intercanviar unes paraules amb la tropa.</span></span></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div style="text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg--gzv_g-9TuIq6Xf8_8S_4i3paiDgVB92xg_gur4-jHEwYEzq2hzuvbqe6RwFC5p4Gz240Q2oypgmV8MQs8YUF-28oNKqc8vYe_G65iQ1PM37677su7MEBfXquFmKR_btOP4MsdnZdMFNpAehM2RDnkSTH3_EpxC_1l8EtqSEu8pNo9XqCIc45n43-XNk/s1024/trientjosol.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="background-color: black; color: white; font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg--gzv_g-9TuIq6Xf8_8S_4i3paiDgVB92xg_gur4-jHEwYEzq2hzuvbqe6RwFC5p4Gz240Q2oypgmV8MQs8YUF-28oNKqc8vYe_G65iQ1PM37677su7MEBfXquFmKR_btOP4MsdnZdMFNpAehM2RDnkSTH3_EpxC_1l8EtqSEu8pNo9XqCIc45n43-XNk/s320/trientjosol.jpg" width="240" /></span></a></div></blockquote></blockquote></blockquote></blockquote></blockquote><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">El Jordi diu que encara vindrà a Vallorcine, tot i que ja l'aviso que si vol que tiri cap a meta. Agraeixo tot el que està fent, em fot patir, i sé que no pateix, però sóc així. </span></span></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div style="text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnIHxa1jK87z_pGHTGfLLYNNmBWsKeuVjls7XCkC0s0cP0wGIdX86WCHA5muHi4tWTRCrsc_TjmhN2k0mfnDr71rN6TdNxVyPFMFIQiJkAijkcbtXLhQq7A8wKw90Pqs_ChV0rwZYZcySE4iIXuke7TcpXvWSF22j0Y4Vp2kaMMkoY6Bhoc16PoXRVWHmL/s2048/avit_amb_jordi_trient.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="background-color: black; color: white; font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnIHxa1jK87z_pGHTGfLLYNNmBWsKeuVjls7XCkC0s0cP0wGIdX86WCHA5muHi4tWTRCrsc_TjmhN2k0mfnDr71rN6TdNxVyPFMFIQiJkAijkcbtXLhQq7A8wKw90Pqs_ChV0rwZYZcySE4iIXuke7TcpXvWSF22j0Y4Vp2kaMMkoY6Bhoc16PoXRVWHmL/s320/avit_amb_jordi_trient.jpg" width="240" /></span></a></div></blockquote></blockquote></blockquote></blockquote></blockquote><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">No cal dir que els avituallaments són bastant reflex de la duresa i el desgast de la prova. S'ha de viure i veure. Valoro molt el meu estat en aquest moment, sencer i amb determinació per aconseguir l'objectiu. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Sortint de Trient es fa un tramet de pla-pujada suau, però quan s'agafa el camí que indica Les Tseppes allò ja es posa seriós. Pujada dura, de les que més potser, que arriba fins quasi 2000 metres d'alçada. La torno a fer amb solvència, sense parar i avançant gent. Ja no cal dir que cada cop costa més i el més normal és trobar-te molta gent asseguda pel camí, parant cada 2x3 en plena pujada a agafar aire, ... Em noto molt segur, i ja sé per dintre meu que acabaré la cursa, però ara el que vull és acabar-la amb aquestes bones sensacions que porto. Arribo al control de les Tseppes, i veig el cartell que posa l'organització a cada control perquè sapigues quan queda fins el següent. Posa 5km per Vallorcine i molts pocs metres positius de desnivell, ara no recordo exactament quants, però crec que no passaven de 50. A l'hora de la realitat costa molt arribar a Vallorcine (ja de nou a França), el terreny va pujant, baixa una mica, tornar a pujar, però no arriba el moment que tiri avall i diguis, ara sí que baixem cap a Vallorcine. Em desespero una mica, renego, ho reconec. No pot ser que siguin 5km només , impossible. I efectivament, quan sembla que el camí ja comença a tirar avall, veig un cartell típic dels que en trobem fent senderisme que posa Vallorcine 1h10m. La mare que els va ... Es fa llarg, feixuc, la baixada també costa de fer i no és neta. Total, que s'allarga fins a uns 7km mínim quan arribo a Vallorcine. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Al final a Vallorcine m'hi estic quasi el mateix temps que a Trient, uns 10'. Suficient per carregar liquids, parlar amb el Jordi i ja sí, pensar en la última pujada a la Flegere (bé, en realitat són 2 dues). Deuen quedar encara uns 18km i uns 1000+, que no és broma, però clar, quan en portes 154km i 9000 i poc positius, et semblen les molles del pa.</span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Sortint de Vallorcine primer venen uns 6km que van picant amunt, amables, on es pot caminar ràpid i inclús trotar en diferents moments per fer els 200+. Serà quan arribi al Col des Montets que es començarà la primera de les dues pujades, uns 300+ en poc més de 1km. Aquí deu ser dels pocs moments que vaig molta estona sol, ni frontal per davant ni per darrera. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">La baixada és el pitjor de la cursa amb diferència. Un tram de quasi 1,5 km molt i molt tècnic, vertical, on és impossible correr i has d'anar amb molta paciència i cautela per veure on poses els peus. Se'm fa molt pesat, la veritat. Maleeixo aquest tram.</span></span></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div style="text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6_PTjj76wfIufj5rLRS5OrpPiUSSGgbMVVoRHi-p4c7PCu9qzjo0nNeg8imjCjq6n4qri_S4UD1q1_M08bjpcWZkXL7-h-tas5rY2zAqeWBFi6yDtw_yJC80v8G7N6HXiWi_YbimXyP3G-5yj6C0pdsQuZZ8jdLETKp7LO4BXaWO_8kTLjjMJJx0YXrFb/s4000/10178_20230903_023621_309468800_original.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="background-color: black; color: white; font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="2666" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6_PTjj76wfIufj5rLRS5OrpPiUSSGgbMVVoRHi-p4c7PCu9qzjo0nNeg8imjCjq6n4qri_S4UD1q1_M08bjpcWZkXL7-h-tas5rY2zAqeWBFi6yDtw_yJC80v8G7N6HXiWi_YbimXyP3G-5yj6C0pdsQuZZ8jdLETKp7LO4BXaWO_8kTLjjMJJx0YXrFb/s320/10178_20230903_023621_309468800_original.JPG" width="213" /></span></a></div></blockquote></blockquote></blockquote></blockquote></blockquote><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Un cop baix, ja veig que el pitjor ja ha passat, i sé que queden uns 500+ de pujada fins la Flegere. Poso el GPS amb l'alçada, ja que sé que a la Flegere són uns 1900 metres d'alçada i d'aquesta manera aniré sabent quant queda per pujar. Aquesta pujada la vaig anar recordant de la CCC de 2017, on també ens van fer passar per allà. Primer un bon tram de corriol per bosc on anaves ascendint progressivament, per acabar sortint a una pista d'esqui i fer els últims 200+ pista amunt amb forces pedres. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Un cop ja diviso les llums de la Flegere, l'avituallament, ... ho veig fet. S'ha acabat tota la part de pujada, i ara quedarà gaudir de la baixada final fins a Chamonix. Dic gaudir perquè pel que noto, aniré bé de cames i podré deixar-me anar. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">Passo el control de la Flegere sense parar, ja no em fa falta carregar aigua perquè en porto suficient.Sóc conscient que amb 1 hora puc ser a meta i que rondaria les 33 hores 40 minuts. Em poso a correr i ràpidament passo als 5-6 amb els quals havia compartit la última ascensió. La primera part de la baixada requereix molta atenció, ja que té forces arrels i pedres, tot i que si vas amb atenció pots anar corrent. </span></span></div><div><span style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: arial;">La part més final de la baixada ja és més pista i et pots deixar caure amb més facilitat. Encara avanço bastants corredors, ja que la majoria o van trotant molt suau, o directament no poden ni correr. Chamonix està al caure, a gaudir d'aquests últims minuts de cursa.</span></span></div><div><span style="color: white; font-family: arial;"><span style="background-color: black;">Apago el frontal, me'l trec i el gorro també. Ja sóc dins a Chamonix. L'entrada és diferent que quan vaig fer la CCC al 2017, però al cap d'una estona ja divisio el riu, el passeig i sóc conscient del que queda. No saps perquè però apretes, no sé si ho faig per seguir-me demostrant que estic amb molta força, l'alegria del moment o ves a saber què. I em vaig acostant a la línia de meta, afluixo el ritme, veig per allà mons pares, l'Anna i el Jordi. Brutal, una sensació arribar així! Fresc com una rosa i envoltat dels teus, costarà oblidar tot això.</span></span></div><div><span style="background-color: black; color: white; font-family: arial;">I creuo la meta, ja està, s'ha acabat. 9 mesos després tinc la recompensa, la tan esperada línia de meta. Sencer, de matinada com volia (sí, sempre havia pensat que seria bona senyal creuar la línia de meta de matinada, amb poca gent, significaria que hauria anat bé). Segur que és més recomfortant per un popular fer-ho al matí-migdia del diumenge, ple de gent que t'anima, però sabia que si això succeïa era perquè no acabaria la cursa amb bon regust i alguna cosa m'hauria passat. En el meu foro intern sabia que podia rondar les 34-35 hores, però ho portava bastant amagat, no volia pressionar-me ni fer volar coloms. No era necessari. </span></div><div><span style="background-color: black; color: white; font-family: arial;">Arribar a meta , sencer i gaudint no té preu. Ha valgut la pena tot plegat. <br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaIpm2uuZnZldh1NAMWpmX2xL4g5Nx9fM2urrRB_qBy-Pm_TXJTvn7E5iVy2d1-cRjCh-Fst5Z19SA90uCBwOxihUZBSeZGYPNVtzykp-znEbQAhP-9J_p_m3QlCfxXRDQyZx3aBNpM1gEEs1kL41bikVvBg7oovsm1PXxA5w5DZXhwRxT9ZKipye4GGjp/s1600/meta_amb_pares.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaIpm2uuZnZldh1NAMWpmX2xL4g5Nx9fM2urrRB_qBy-Pm_TXJTvn7E5iVy2d1-cRjCh-Fst5Z19SA90uCBwOxihUZBSeZGYPNVtzykp-znEbQAhP-9J_p_m3QlCfxXRDQyZx3aBNpM1gEEs1kL41bikVvBg7oovsm1PXxA5w5DZXhwRxT9ZKipye4GGjp/s320/meta_amb_pares.jpg" width="240" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyy2r8c9l6Z_pH4v3Ai3Vryg6HxjRY4U-X6-myXyoxoUuNyx_Ki6r9fqB-Nrgwwian3zJ60iQenF3P4AcPIv1MJnJEEpsT0LSOFBn_kk2RvW1WJMXnNkPeDAPPWyLnh9n61Xpa08vcjdTG7efgpsRHTIZ2I721BfS_AUomRHRdxjcWV8_3bV-enTCp1TXN/s1600/meta_amb_jordi.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyy2r8c9l6Z_pH4v3Ai3Vryg6HxjRY4U-X6-myXyoxoUuNyx_Ki6r9fqB-Nrgwwian3zJ60iQenF3P4AcPIv1MJnJEEpsT0LSOFBn_kk2RvW1WJMXnNkPeDAPPWyLnh9n61Xpa08vcjdTG7efgpsRHTIZ2I721BfS_AUomRHRdxjcWV8_3bV-enTCp1TXN/s320/meta_amb_jordi.jpg" width="240" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ2ItLsEZm02VNxHUcCetx4buhkx-jKDhJ9KwLLb8mLNLJtXXjTT2lOqcviD_ER9OMMH1Xji1clC7lS2BHlK44HfCBtCuUKpkXnxS7joQefonw2vd6GfLf14Jm6eVZGkgUstvnqyX82ou-Rgp2gtv2a56V3YttLBDJFDPn-aty09RtxZsdZnffQJKUeDRU/s1600/meta_amb_Anna.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ2ItLsEZm02VNxHUcCetx4buhkx-jKDhJ9KwLLb8mLNLJtXXjTT2lOqcviD_ER9OMMH1Xji1clC7lS2BHlK44HfCBtCuUKpkXnxS7joQefonw2vd6GfLf14Jm6eVZGkgUstvnqyX82ou-Rgp2gtv2a56V3YttLBDJFDPn-aty09RtxZsdZnffQJKUeDRU/s320/meta_amb_Anna.jpg" width="240" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGk_9iqe22HCO3Ehx9d_rck0331dCFgVrrRt5uy0DnSA5_x0GQ8Z4mOYYdqOfVNR5vhw-nkqJiPMQiDkJcxMAsYdq8wZRzjFpMWSG3ty9S4smsAc_ylABPAoYeAzmoFhgkiL_KYndmmmCihorjJWsQF8ds8bKs64RZKLmSKVztGPcGHfctnS5LJaTk7UR3/s1600/meta_jo_sol.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGk_9iqe22HCO3Ehx9d_rck0331dCFgVrrRt5uy0DnSA5_x0GQ8Z4mOYYdqOfVNR5vhw-nkqJiPMQiDkJcxMAsYdq8wZRzjFpMWSG3ty9S4smsAc_ylABPAoYeAzmoFhgkiL_KYndmmmCihorjJWsQF8ds8bKs64RZKLmSKVztGPcGHfctnS5LJaTk7UR3/s320/meta_jo_sol.jpg" width="240" /></a></div></span></div><div><span style="background-color: black; color: white; font-family: arial;">He encertat plenament amb la tàctica, començant molt i molt lent tot i sabent les meves possibilitats i el que havia entrenat i ritmes que podia portar. Ritme lent però sostingut amb el temps i quilòmetres. I ja cap al km.126 a Champex, he pogut inclús apretar i acabar amb una confiança brutal.</span></div><div><span style="background-color: black; color: white; font-family: arial;">També haig de dir que tot ha sortit de cara, no he tingut cap contratemps físic ( ni molèstia muscular, ni llagues, butllofes, ...) . A nivell estomacal, on acostumo a tenir problemes, ho he portat molt bé tot i desfer-me del malto, gels, barretes, ... a partir de les 3 hores. I a nivell de meteo hem tingut un molt bon temps. Sense pluja i amb temperatures molt acceptables. </span></div><div><span style="background-color: black; color: white; font-family: arial;">Així doncs, una UTMB pel record, la meva primera : 33 hores 35 minuts. Tot l'agraïment a les persones que m'han ajudat durant la preparació, a les que han estat in situ durant la cursa i a les que ho han seguit desde la distància. Són moments que quedaran gravats per sempre. </span></div><div><span style="background-color: black; color: white; font-family: arial;">Repetiré? Mai es pot dir que no. A 2024 segur que no, preparar això, almenys de la manera que ho entenc jo, és molt desgast a tots els nivells. Deixem-ho així de moment, assaboriré UTMB durant un bon temps i ja es veurà.</span></div><div><span style="background-color: black; color: white; font-family: arial;">El que sí puc dir és que UTMB m'ha deixat un buit important. Crec que cap cursa ho havia aconseguit fins ara. Segurament que en cap d'elles hi havia posat tanta dedicació, mitjans i il.lusió.</span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq3QjGpYcJjpfq6ySBsbRvQb1ST-n6BxRYIlZt91YfmjNhNHcwXz8ml6dB2qgPvFd9lNSOQ9yy4bBDXoMn69swiydxS0JtoFOhrkdn--v7VG-c5Gdct3teb0H8X-y8iCfFUtjrPWimtld3vq39oIvv85nbu5H31xZoSit_j6fSClkYq251zBh_3wweafH4/s1084/utmb_progressio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="628" data-original-width="1084" height="185" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq3QjGpYcJjpfq6ySBsbRvQb1ST-n6BxRYIlZt91YfmjNhNHcwXz8ml6dB2qgPvFd9lNSOQ9yy4bBDXoMn69swiydxS0JtoFOhrkdn--v7VG-c5Gdct3teb0H8X-y8iCfFUtjrPWimtld3vq39oIvv85nbu5H31xZoSit_j6fSClkYq251zBh_3wweafH4/s320/utmb_progressio.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="background-color: black; color: white; font-family: arial;"><br /></span></div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-75811806062461728242021-12-23T16:21:00.000+01:002021-12-23T16:21:20.987+01:0024 Hores Can Dragó : 11-12 Desembre 2021<p><span style="font-family: georgia;">Sempre hi haurà un abans i un després del 28 de setembre de 2021. Sortia del fisio, portava 17 dies sense sortir a córrer però ja veia quasi la llum per tornar-hi. I com que les inscripcions anaven a bon ritme, em vaig decidir inscriure a les 24 hores en pista de Can Dragó.</span></p><p><span style="font-family: georgia;">Tenia clar que algun any les volia provar i aprofitant la falta d'objectius a nivell de curses durant aquest 2021, m'hi vaig decidir inscriure. Em quedaven 10 setmanes i havia de començar molt progressiu a entrenar degut a la tendinitis aquilea. Venia d'uns mesos anteriors fent bàsicament bicicleta de carretera , preparant unes sortides que vaig fer per Pirineus i Alps francesos. El tema córrer estava bastant deixat de banda.</span></p><p><span style="font-family: georgia;">A més a partir de l'agost vaig deixar els entrenaments assessorats i em vaig començar a moure de nou al meu aire. Ho acostumo a fer quan no tinc masses objectius en ment. Volia seguir entrenant al meu aire, sí que una mica planificat, però més al que em vingués de gust. Ja durant aquestes 10 setmanes de preparació vaig focalitzar molt el córrer durant la setmana, els caco's llargs en algun dia de festa, un entrenament de 25km en pista i poquetes sortides ja en bicicleta. </span></p><p><span style="font-family: georgia;">Preparació feta, durant la setmana de la prova no negaré que et passen moltes coses pel cap. Pensava molt en les 6 hores en pista fetes el 2011 també a Can Dragó. Van ser tot just 62km però recordo haver acabat demacrat i patint com mai la 5ª i 6ª hores. I això ho tenia al cap, com reaccionaran les cames? Pensava en quina tàctica adoptar, què prendre, agafa això, allò, ... bastants dubtes. El dia D acabo prenent cap a Can Dragó uns 10 sandwitxs de pernil dolç i nocilla, un braç de patata, croissants i pastes de xocolata, isotonic, recuperador, hidrats en pols per beure, i barretes per acabar d'omplir. </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgBtwoXRnerLUXSvM44wn0fHj4rXXKS4VfciHQIF8RsBbXgHJpJa2VzEPgBQHml_M5h4iPTUb44ZmdwxV6hLoly57QKNl8U64M-lt-ng6uuvIncOTBgByzWHZO2cz5WLGMqlJi0MJCsRaTNgdSAhnApx_VWgW2Il6eDlEydoXe5uKxb4K0rHD5JjN11aA=s2000" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: georgia;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="2000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgBtwoXRnerLUXSvM44wn0fHj4rXXKS4VfciHQIF8RsBbXgHJpJa2VzEPgBQHml_M5h4iPTUb44ZmdwxV6hLoly57QKNl8U64M-lt-ng6uuvIncOTBgByzWHZO2cz5WLGMqlJi0MJCsRaTNgdSAhnApx_VWgW2Il6eDlEydoXe5uKxb4K0rHD5JjN11aA=s320" width="320" /></span></a></div><p><span style="font-family: georgia;">Arribem d'hora amb el Xavier a les pistes de Can Dragó. Agafar lloc, recollir dorsal, anar a prendre cafè, preparar les coses, briefing, ... Són totes les tasques fins que es dóna la sortida a les 12 en punt del dissabte 11 de desembre. Em col.loco tranquilament per la part final. M'ho prenc amb molta calma, no vulguis demostrar res perquè ets un simple mindundi penso. I més encara, en aquest món de l'ultrafons. Vaig una mica amb la idea del que que havia "entrenat" 2 setmanes abans en una pista d'atletisme, correr 30-40 minuts, caminar 1-2 voltes tot aprofitant per menjar i beure, tornar-hi, ... I així fins arribar a aquell punt on ja trenques amb tot i vas a lo que sigui. Em volia obligar sobretot a anar prenent líquid o sòlid amb freqüència. </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhjnLmr-uMq7RV-mMrGmcUuRSKE1xHS4uX_WPmDZkdo5tWH5e8DWLjkAYyhCswZCxUsFHqsVriV3LvtuWwWpHrJUk7w_qcmdn8SiR3dUvKjyNYcJxcFxGXSIiqouucfne2By1cAXNsN1bYOhgOkyy4EUtWWfZaWCNy2dtKPk9vtqr6AzijaT0xdfqYtZw=s2592" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><img border="0" data-original-height="1728" data-original-width="2592" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhjnLmr-uMq7RV-mMrGmcUuRSKE1xHS4uX_WPmDZkdo5tWH5e8DWLjkAYyhCswZCxUsFHqsVriV3LvtuWwWpHrJUk7w_qcmdn8SiR3dUvKjyNYcJxcFxGXSIiqouucfne2By1cAXNsN1bYOhgOkyy4EUtWWfZaWCNy2dtKPk9vtqr6AzijaT0xdfqYtZw=s320" width="320" /></span></a></div><p></p><p></p><p><span style="font-family: georgia;">Les 6 primeres hores són les més que se'm fan més pesades. Arrancar de zero, agafar el ritme, veure com va reaccionant el cos, ... La gent aquí veig que corre que se les pela, però no em surto del meu guió. Això és molt llarg i sóc conscient que això és una prova de resistència i regularitat. Les 6 hores inicials les cubreixo amb 56,6 km. De moment aguanto, ho porto prou bé. Recullo beguda/menjar, camino per aprofitar el temps, corro i anar fent el bucle aquest. Però queden 18 hores per davant, mare meva on m'he fotut! En serio, és molt bèstia això.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgcXntbQmP9FFZff3xLeRUD6A5HoqCnKrJ3X8dE9ueZMAe_i_RuSwroGWitVpXsnQUAtXD5-gMZRvurWBoMaR3swDLyTxV0mSmPi7o_rCWgquX1ZuOiYDWdihg3FZvYi5Q99kbKuVEk0HG57H_qbkgcLVFG2honzz_DiUNbVfgYWblU-CRJIRku4HqZ-Q=s2592" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><img border="0" data-original-height="1728" data-original-width="2592" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgcXntbQmP9FFZff3xLeRUD6A5HoqCnKrJ3X8dE9ueZMAe_i_RuSwroGWitVpXsnQUAtXD5-gMZRvurWBoMaR3swDLyTxV0mSmPi7o_rCWgquX1ZuOiYDWdihg3FZvYi5Q99kbKuVEk0HG57H_qbkgcLVFG2honzz_DiUNbVfgYWblU-CRJIRku4HqZ-Q=s320" width="320" /></span></a></div><p></p><p><span style="font-family: georgia;">Ja us dic, vaig sense cap idea ni referència al cap, almenys fins ara. Quan arribi a les 12 hores (com el que diu que va a buscar el pa i torna a casa) a veure on estic i a què puc aspirar. El meu únic objectiu ara mateix és anar fent via i arribar a la fita dels 100km. Òbviament aquestes següents 6 hores són més lentes, tot i que crec que ja he anat avançant bastants llocs a la general. Les pantalles tampoc funcionen massa bé. Millor dit estones llargues sense funcionar, i només tinc la referència del GPS, un Coros que em marca la distància exacta sense variacions. </span></p><p><span style="font-family: georgia;">A les 20h ens ve a veure l'Enric, li havia picat la curiositat i va estar un parell d'hores per la pista veient l'ambient. Quan el veig, jo estava corrent, així que per no parar li dic que en 2-3 voltes ho faré. Aprofito aquestes 2-3 voltes per apretar una miqueta (a veure, el concepte apretar és molt relatiu, però de fer la volta a 2'50-55 a fer-la en 2'40 hi va un món). Arranco de nou i abans de que marxi, torno a parar una estoneta més. Hi ha un altre món fora la pista encara que no ho sembli i la gent fa coses :-). I nosaltres allà encara quan encara devien quedar unes 14 hores per acabar. </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiV92S5hrplBsYd_APemZzdseR70vk07jOb5eozxlakV34PbbUT-VHB15o0nKXFSmIS5xA-XVejakarnZwNYaQclWRdYlvW9bdjEMigri22anZ5mprWAd6QkN97726xTh0a5f2Hlmv2Rx8BCKkmGbMewHWw5s9T-peuiutNEQ7bcEINN6syCGwFFIJWxQ=s1600" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiV92S5hrplBsYd_APemZzdseR70vk07jOb5eozxlakV34PbbUT-VHB15o0nKXFSmIS5xA-XVejakarnZwNYaQclWRdYlvW9bdjEMigri22anZ5mprWAd6QkN97726xTh0a5f2Hlmv2Rx8BCKkmGbMewHWw5s9T-peuiutNEQ7bcEINN6syCGwFFIJWxQ=s320" width="320" /></span></a></div><p></p><p><span style="font-family: georgia;">Dec passar els 100km en unes 11 hores 25 minuts aproximadament. I faig 48km durant les segones 6 hores. Per tant, 104,5 km en 12 hores. Segueixo bastant sencer dins el concepte general de fer unes 24hores. #seguim</span></p><p><span style="font-family: georgia;">I ara què, et preguntes? Porto 12 hores donant tombs a una pista d'atletisme. És doncs mitjanit i encara queda un món per davant. El que si està clar és que ja he superat la meitat de la prova i no he tingut cap contratemps a nivell muscular, de llagues, el menjar i la beguda em va entrant, ... Creuo dits doncs.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjdrVwnDScVasxm0u5qlU2e6uwAXSplCKbAs9wtp41Jxr7SuiCkueAi-StQ2LIX4_gsaJE-Dzx-LjTJDp18pX5_g1yYeN2RT6bqJ36xz4uFB20Ker5DJqXawgSslNz3c-Jsh4st23pm7XBqr68kRD0u-t0hhoW0y0_gLzahiXOsmmTla_e-O7rkutOEVA=s1600" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: georgia;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjdrVwnDScVasxm0u5qlU2e6uwAXSplCKbAs9wtp41Jxr7SuiCkueAi-StQ2LIX4_gsaJE-Dzx-LjTJDp18pX5_g1yYeN2RT6bqJ36xz4uFB20Ker5DJqXawgSslNz3c-Jsh4st23pm7XBqr68kRD0u-t0hhoW0y0_gLzahiXOsmmTla_e-O7rkutOEVA=s320" width="320" /></span></a></div><p><span style="font-family: georgia;">És curiós però amb el Xavier no hem coincidit gent, cadascú porta el seu ritme, la seva tàctica, ... Però no és fins que porto 108km que el veig caminar. Jo ja porto una bona estona corrent i quan arribo a la seva alçada em poso a caminar al seu costat. Comentem la jugada. No tinc cap objectiu en ment, llavors ell em planteja el repte de que amb les quasi 12 hores que queden, mirar d'arribar als 180km. Havent passat les 12 hores en 104,5 km , això implica 38km cada 6 hores. Sembla factible, això ho dic ara que ho escric, però en aquell moment no se'm passava pel cap. Sempre pensava , i si em passa això, i si ... Sabia que caminant podria fer uns 30 pocs km en 6 hores, així que per poc que corri a estones, els 38 els hauria d'assolir.</span></p><p><span style="font-family: georgia;">Ell va pse pse segons em comenta, arribar a 180km, però no el noto massa convençut, o almenys això recordo. Ja es coneix, n'ha fet ja vàries i en unes es va marcar 202,9km, poca broma. Ho veig una marca molt bèstia. </span></p><p><span style="font-family: georgia;">Torno a arrancar i vaig donant voltes a la idea que ell m'havia comentat. Son 19km cada 3 hores, uns 6,6km cada hora. Càbales que vas fent per passar l'estona. Vaig doncs amb això al cap. Estem en un moment ja que quan et poses a caminar, després per tornar a correr/trotar/el que sigui costa un món. Però quan ha passat aquest "costa un món", el cos es va posant a lloc i ho has d'aprofitar. Em marcava una idea inicial que era mirar de correr 30-40' cada hora, amb lo qual podria fer uns 6-7km i la resta aprofitar-ho per caminar, cosa que serien un parell de km més. Sembla fàcil vist desde fora, però quan portes 12 hores donant tombs és una odissea... Durant les hores 13,14 i 15 i 16 faig molta via i guanyo molta de coixí per arribar als 180km. També torno a veure a la pantalla de resultats que milloro moltes posicions i em situo dels 25 primers. </span></p><p><span style="font-family: georgia;">Al final passo les 18 hores amb 152,3 km, amb molt de marge sobre els 142km que havia calculat. És per tant molt factible arribar als 180km, ja que me'n queden només 28.</span></p><p><span style="font-family: georgia;">Puc dir que passo la part principal de la nit molt bé, la pista està més buida, no se sent quasi res. No tinc cap mena de problema, gens de son, de panxa segueixo bé, ... Vaig prenent algun cafè, caldo i m'entra de conya. Així doncs, arribo a les 6 del matí amb ganes. Els 200? No us enganyaré que en algun moment hi penso, però poquet. Allà si si alguna cosa tens és temps per pensar. Però ho analitzes i et dius que 48km implica fer 8km cada hora. Res excepcional que no hagués fet fins ara, però en serio, cada cop costa més.</span></p><p><span style="font-family: georgia;">En les últimes 6 hores tinc altibaxos. Una muntanya russa. </span></p><span style="font-family: georgia;">Feta la 19ª hora havia guanyat 1km de marge d'aquests 8 que havia de fer cada hora. Però ho perdo a la següent. I així el mateix en les hores 21 i 22. Puc dir que arribo a les 2 últimes hores amb opcions. Arrodonint, són 184km en 22 hores. </span><p></p><p><span style="font-family: georgia;">Però la 23a hora és la pitjor de totes. Em deixo anar bastant, penso que és massa sacrifici per arribar als 200km i que no paga la pena. Haig de fer uns 16km en 2 hores i sincerament poques ganes de correr tinc. Caminant sé que faré més de 190km, cosa que ja considero una molt bona marca per un debut. Faig poc més de 6km en aquesta hora i arribo a la última hora pensant que tot el que sumi serà curriculum :-).</span></p><p><span style="font-family: georgia;">Virtualment estic fora per arribar als 200km. El Xavier havia plegat cap a la 13ª hora i desde fora em comença a apretar , un desgast mental m'aplica a cada volta. Comença corrent molt molt suau i mica en mica aniràs veient em diu. No deixa de ser cert, i pel que queda, però costa bastant ja i no pots més. Segur? No ho sé, però és el que penso en aquell moment. Sé que no arribaré als 200 perquè implica fer els km a una mitja que m'era literalment impossible, però mica en mica em poso les piles i m'activo de nou. Jo no sé què ho fa, però és cert. I ja quan vas sentit l'speaker dient que s'acosta l'hora , veus la quantitat de gent que hi ha animant, ... No sé, són moments que mola viure'ls. </span></p><p><span style="font-family: georgia;">Els últims minuts posen la pell de gallina i és inevitable treure forces d'on no n'hi ha. Poc a poc vaig accelerant el ritme, com la gran majoria de gent. Converteixo les 3 darreres voltes en les més ràpides de les 455 que vaig donar i els últims km no tenen res a veure amb els que em van precedir a la 23ª hora.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmUASGo4-2gjuO64iJKczNTS4k42IefulUxleejeJC4nRD2OmyZ5DZBgpFHYoKl0EeSH65c1hLlSi0iOidddwseNjKAiLY71VqYc39b7Cowg-QVS7Ea7GFwG2uFUFefq_Ubt_cajKc2gNK/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: georgia;"><img alt="" data-original-height="684" data-original-width="416" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmUASGo4-2gjuO64iJKczNTS4k42IefulUxleejeJC4nRD2OmyZ5DZBgpFHYoKl0EeSH65c1hLlSi0iOidddwseNjKAiLY71VqYc39b7Cowg-QVS7Ea7GFwG2uFUFefq_Ubt_cajKc2gNK/" width="146" /></span></a></div><span style="font-family: georgia;">Em dona a temps a passar per meta entre el passadís humà i encara amb alguns segons per arribar a les 24 hores aprofito per fer uns 100 i poc metres més. Així doncs, 455 voltes i 144 metres per un total doncs de 199,298 km.</span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiRqR5Fz2hl3lZTilwve5LRRhfL1R3I6B1hjWXTobRhia6kc9NZQwGZwfnO8DS-NHwBclr-B4tYJbaxZBTGCq5jYdQelM1ePaBVUci8wrY7XjZl2wZIytmz9TRQid-vD8_opqI1jsPV623jSOHctLsjpkK3PmevjY6gWsXtzVdmoWUK4s9P_LuwbzBGSQ=s1600" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiRqR5Fz2hl3lZTilwve5LRRhfL1R3I6B1hjWXTobRhia6kc9NZQwGZwfnO8DS-NHwBclr-B4tYJbaxZBTGCq5jYdQelM1ePaBVUci8wrY7XjZl2wZIytmz9TRQid-vD8_opqI1jsPV623jSOHctLsjpkK3PmevjY6gWsXtzVdmoWUK4s9P_LuwbzBGSQ=s320" width="180" /></span></a></div><div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxavNhQDDtUeq2lXEhKcpLwsMOo6co9D0JIpCrHu9Po3djIj5U84mv0PvDqLC59ROp8Y_mkcCJm5Mr30Zh8PCVlM7T3n5hoXLk4CxWgcgzhpG3bsov0pAPLWqnBt4QjcF5eRZqTjbxYV3x/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: georgia;"><img alt="" data-original-height="631" data-original-width="1145" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxavNhQDDtUeq2lXEhKcpLwsMOo6co9D0JIpCrHu9Po3djIj5U84mv0PvDqLC59ROp8Y_mkcCJm5Mr30Zh8PCVlM7T3n5hoXLk4CxWgcgzhpG3bsov0pAPLWqnBt4QjcF5eRZqTjbxYV3x/" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: georgia;"><br />Les primeres 24 hores en pista. La cursa més llarga en hores que havia fet, va ser la UltraPirineu al 2015, 110km amb uns 6500+ . Res a veure amb això, a nivell muscular bastant cardat. Aixì sí, si em diuen fes 26 hores les faig, però en el moment que acaba la cursa, quan pares, descanses i proves de reanudar la marxa per anar cap a casa, és quan te n'adones de la cardamenta que portes a sobre. També saps que amb 2-3 dies passa, com així va ser. </span><p></p><p><span style="font-family: georgia;">El pensament de tornar a fer unes 24 hores ... Vaja, és semblant al de la 1ª marató. Quan acabes dius que mai més, al dia següent ja penses que, bé, potser s'hauria de tornar a provar i millorar per aquí i per allà, ... Com un auto-fueteig. No saps perquè però és així. No hi ha remei. I que duri! Ens veiem a les 24 hores de 2022?</span></p></div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-63172122843607378422020-11-10T09:03:00.001+01:002020-11-10T09:03:19.284+01:00Mitja marató polígon Vilafranca<p>Ahir, dia 9 de Novembre de 2020, vaig anar al polígon on acostumo a entrenar en pla disposat a córrer una mitja Marató. </p><p>Ja que estem sense curses per culpa de la maleïda pandèmia, vaig decidir per voluntat pròpia enfrontar-me en solitari a aquesta distància. </p><p>El dilluns anterior, el dia 2 de Novembre, vaig rodar 70' sobre 4'10/km i com que les sensacions van ser bones, vaig dir-me que havia d'aprofitar un dia i fer una Mitja marató per fer un sub 1h30m. </p><p>Tot i haver fet quasi 4 hores de bici de carretera i uns 1500+ el dia anterior, i tenir les cames un pèl carregades, em vaig acostar al polígon disposat a donar voltes. És un circuit de 2,4km quan l'aprofites al màxim, tot i que es pot escurçar a gust del consumidor i evitar la petita pujada que té. </p><p>Després d'un escalfament i uns exercicis de mobilitat, arrancava buscant el 4'10/km de mitja. Fet un km inicial un pèl per sobre,ràpidament em vaig anar col.locant a ritme. Les primeres 5 voltes foren aprofitant la màxima longitud del circuit, o sigui 2,4km per volta amb una mica de pujada, amb el petit desgast que això comporta a cada volta. </p><p>A continuació vaig fer 3 voltes ja evitant la majoria de la pujada (aquestes voltes feien 2km cadascuna). Situat ja en 18km, quedaven 3km per mossegar les dents. Òbviament ja costava més però vaig intentar augmentar un pelet el ritme per acabar fent 2km finals uns segons més ràpid. </p><p>Parava el crono quan el GPS em marcava 21,26km. Més o menys vaig veure que en les últimes mitges maratons que havia fet, la distància de GPS es situava entre els 21,1 i els 21,27, així que vaig posar-me aquesta distància de 21,26km com a punt final. El temps final va ser de 1 hora 28 minuts 40 segons. </p><p>De les 38 mitges maratons que he disputat, el resultat d'aquesta estaria en la 13ª posició. De les 38, tinc 17 per sota de 1h30m. Vist doncs el rendiment d'ahir, és per estar força satisfet per haver-la fet en solitari, en un circuit repetitiu, sense referències ni tampoc cap mena de treball específic ... En quan estaria en una mitja marató amb gent? 1-2-' menys? Ho desconec. </p><p>Ara ja sé que tinc aquest punt de partida i no descarto tornar-ho a intentar un altre dia i ser un pèl més agoserat, mirant d'esgarrapar 2-3 segons per km. </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0V5tPVFzybN2svSjvXD0mGYt5CDCmwBGWmAmNED34HNryQB9CAemYJUh88kzfkoUGGV_J8ladyAxNQHxPhp25Asq0SYDoHsuEh5ddcc_9e6t7b4slZclWYKc5KmiRyIvI1ppP2mNMG2pg/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="190" data-original-width="1036" height="59" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0V5tPVFzybN2svSjvXD0mGYt5CDCmwBGWmAmNED34HNryQB9CAemYJUh88kzfkoUGGV_J8ladyAxNQHxPhp25Asq0SYDoHsuEh5ddcc_9e6t7b4slZclWYKc5KmiRyIvI1ppP2mNMG2pg/" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivdaFeLUib9uSeq6RLDPMcjPLW5JjxZf1hthJexfBx5btwqNXuvBz5rtpLDks8EglR6Ei_ZIwm3IJUkj7XeQ8cPAcBJDWEMahbo66pRQjbcdy16VExlcB4Kc7wsC_6vUhmZ-_Ov-FwZQ40/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="463" data-original-width="787" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivdaFeLUib9uSeq6RLDPMcjPLW5JjxZf1hthJexfBx5btwqNXuvBz5rtpLDks8EglR6Ei_ZIwm3IJUkj7XeQ8cPAcBJDWEMahbo66pRQjbcdy16VExlcB4Kc7wsC_6vUhmZ-_Ov-FwZQ40/" width="320" /></a></div><br /><br /></div>I res, seguiré fent cosetes. Abans d'acabar l'any em plantejo un parell de coses més a fer a nivell individual. Una podria ser una ruta d'uns 60km i no més de 2000+, i l'altre seria una marató d'asfalt en el mateix circuit d'ahir. Si es donen les condicions i la situació de la pandèmia ho permet, endavant.<br /><p></p>Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-47805369454077417242020-07-27T11:42:00.001+02:002020-07-27T11:42:30.305+02:00VGAP 5/5<span style="color: red;">5ª Etapa VGAP : 24/07/2020 St.Pere Sacarrera - La Granada, 46,1km 830+</span><br />
<span style="color: red;">7 hores 22 minuts sense comptar parades.</span><br />
<span style="color: red;">Vèrtexs del dia: Turó del Gall- Santjust - L'Aguilera</span><br />
<span style="color: red;"><br /></span>Última etapa de la VGAP. A priori era la més curta, al voltant d'uns 38km.<br />
Com no, el Sr Escofet ens torna a portar al punt d'inici de l'etapa, on ho vam deixar el dia anterior. El primer vèrtex del dia, el Turó del Gall, el teníem a poc menys de 2km, en una pujada fàcil per camí i una part final molt més vertical per una trialera. Un cop dalt, el vèrtex va ser molt senzill de trobar, i això que anàvem mentalitzats que hauríem de sortejar molts esbarzers per arribar-hi. El corriol estava net, cosa que va fer que fos molt fàcil accedir-hi.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXvWpo_Zz3-xdRyhn3d0xP_avkCXh6JpWMIRbui37O5kH6EhklwesHSi5OdhBhc567D8xPA6GVjKwuK6GXCKGs7fkfHh-H9VppBGxpHdRVXmbcUOpSy5vOQp9GJJTy-nQ8iXKBGtqePcmt/s1600/IMG_20200724_073041.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXvWpo_Zz3-xdRyhn3d0xP_avkCXh6JpWMIRbui37O5kH6EhklwesHSi5OdhBhc567D8xPA6GVjKwuK6GXCKGs7fkfHh-H9VppBGxpHdRVXmbcUOpSy5vOQp9GJJTy-nQ8iXKBGtqePcmt/s320/IMG_20200724_073041.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Turó del Gall</td></tr>
</tbody></table>
A partir d'aquí, quedava descobrir una ruta nova fins al vèrtex de Santjust, situat prop de Sant Llorenç d'Hortons. Per optimitzar la ruta, era millor primer passar pel Santjust i després fer el de l'Aguilera, que no pas al revés, però aquest tram Turó del Gall-Santjust no s'havia explorat i anàvem només amb la referència de seguir la ruta del wikiloc. El recorregut marcava passar per la urbanització de Can Bou, però ja vam veure que sobre el terreny ens manava baixar per un torrent per després remuntar-lo. A simple vista, allò era inviable. Vam desistir i ja teníem clar que s'havia d'allargar el quilometratge per arribar al vèrtex. Així doncs, el regal extra ens va portar uns quants km de més ( en vermell el que hauria de ser, en verd el que va ser).<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxYHxWOEpdrX9lom7Sq7fF2NMPGJFUwmLemBAOipGHzgaBXVkLD6et8N3SLxNojspRQCBg40EbDZId1yCLP-_wLfdt9NkNjwBg8uwAf2eDVfpgC0SA4jSHuVxZ0u6wct9l6dMnCl_zqGhF/s1600/volta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="554" data-original-width="807" height="218" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxYHxWOEpdrX9lom7Sq7fF2NMPGJFUwmLemBAOipGHzgaBXVkLD6et8N3SLxNojspRQCBg40EbDZId1yCLP-_wLfdt9NkNjwBg8uwAf2eDVfpgC0SA4jSHuVxZ0u6wct9l6dMnCl_zqGhF/s320/volta.jpg" width="320" /></a></div>
Però vaja, no quedava més remei que arribar al vèrtex. No va ser gens dificil de trobar, però el cop psicològic d'haver de fer tan de tomb, creuar 2 vegades l'urbanització de Can Canals per anar i tornar, la calor, ... tot sumava ja.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs4MxFpUFMXheDMb00kTb-V37bMvgNf6zAFNw37Rwx3-C9DnPaH1n1A47GXDcprVHze4bb4YQPTMBSbHdvy0egtVcX6asv4uFVETonLWFe3PVpHEaLO2My62TMrsQnfpIgjLLIBhyphenhyphenXWzdX/s1600/IMG_20200724_110042.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs4MxFpUFMXheDMb00kTb-V37bMvgNf6zAFNw37Rwx3-C9DnPaH1n1A47GXDcprVHze4bb4YQPTMBSbHdvy0egtVcX6asv4uFVETonLWFe3PVpHEaLO2My62TMrsQnfpIgjLLIBhyphenhyphenXWzdX/s320/IMG_20200724_110042.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Santjust</td></tr>
</tbody></table>
Trobat el vèrtex, quedava trobar un bar. Els 2 que teníem més a prop estaven tancats. Ja és mala sort que 1 dels 2 ho estigués per baixa mèdica. Ens quedava una altra opció, ja de tornada i desviant-se una miqueta del recorregut : enmig de la urbanització de Can Canals. Ho vam intentar i vam tenir sort. Hidratació ràpida i avall, que encara devien quedar uns 20km per acabar. Tocava desfer una bona part del camí i mentalitzar-se d'arribar a Torrelavit.<br />
Un cop a Lavit, nova parada abans d'atacar la darrera pujada cap al vèrtex de l'Aguilera. Sorprenent aquest per la seva alçada. Foto i avall.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiETBBSNCqTxRvvOYZscraNpRIB_Ffv_J5CaP1OcwbMmj3_tqrVT6XtcS7E6yDuSnHKzw8eicCvmTZBh6Qu8yD0H5QVneKM9iI492WdCzt0aCXj6cMtXpWBpnS5h7nOEiKqUw67uK42y3jV/s1600/IMG-20200724-WA0016.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiETBBSNCqTxRvvOYZscraNpRIB_Ffv_J5CaP1OcwbMmj3_tqrVT6XtcS7E6yDuSnHKzw8eicCvmTZBh6Qu8yD0H5QVneKM9iI492WdCzt0aCXj6cMtXpWBpnS5h7nOEiKqUw67uK42y3jV/s320/IMG-20200724-WA0016.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'Aguilera</td></tr>
</tbody></table>
8 km i VGAP enllestida. Comencem a baixar camí del Pla. Hi ha ganes d'arribar, queda poc i tot ja es veu molt a prop. I novament divisem un cotxe, una silueta, que es creua en el nostre camí just arribar a la ctra del Pla a Torrelavit. Punt de control de l'organització. El Sr Varias fent control de material i escoltant-nos cap a meta.Passem pel Pla i ja sembla tot de cara per completar la VGAP. El Roger m'obsequia amb un tomb extra pels voltants del Pla i per fi ataquem correctament direcció la Granada. Arribem a Santa Fe i comencem el circuit de la crono, aquest cop però caminant i en solitari. <div>
La Granada, per fi, 46km després. La que havia de ser l'etapa més curta en quilometratge, es va convertir en just el contrari. Coses que passen. </div>
<div>
<br /><div>
En resum : 217km , 5100+ i unes 34 hores de joc real per fer aquesta VGAP en 5 etapes seguides. Es diu ràpid, potser no li donem prou valor a aquestes coses. Molt bona experiència viscuda junt amb el Roger, conèixer més de les nostres contrades i aconseguir realitzar aquest petit repte que ens vam proposar. </div>
<div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRokuNIhQD0zkjun0o5ELVtA5oBM_7cXVZqkrd5q10wncGXjgpOO3tA_pTk9SumrgBnVOWwLD75Ceb98vDXA6mQOXfe_t0vOqJZugLbCozeM6ed9mKj9WL0FQuytaS5QUOzIamd9kXOthyphenhyphen/s1600/IMG-20200724-WA0014.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRokuNIhQD0zkjun0o5ELVtA5oBM_7cXVZqkrd5q10wncGXjgpOO3tA_pTk9SumrgBnVOWwLD75Ceb98vDXA6mQOXfe_t0vOqJZugLbCozeM6ed9mKj9WL0FQuytaS5QUOzIamd9kXOthyphenhyphen/s320/IMG-20200724-WA0014.jpg" width="180" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;">Arribada a La Granada<br /></td></tr>
</tbody></table>
</div>
</div>
Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-34969664054238862342020-07-26T12:57:00.000+02:002020-07-26T12:57:12.706+02:00VGAP 4/5<span style="color: red;">4ª Etapa VGAP : 23/07/2020 Base Heliport Torrelles - St.Pere Sacarrera, 45,1km 1360+</span><br />
<span style="color: red;">7 hores 13 minuts sense comptar parades.</span><br />
<span style="color: red;">Vèrtexs del dia: Clapí Vell - Clivilleres - Pujol d'Orpinell</span><br />
<span style="color: red;"><br /></span>Encarem l'etapa reina de la VGAP, la més "alpina", amb 3 vèrtexs per sobre dels 700 metres d'alçada.<br />
Com no podia ser menys, el Sr Escofet ens porta molt amablement al punt de sortida, allà on ho havíem deixat el dia anterior.<br />
Pujada per pista, sostinguda cara al Clapí Vell. Lloc conegut ja del 7 Cims, primer cim que es fa durant la marxa. <br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhznMEQjbFG5o8jCHwjCnrDZJaTLqYUg-JE4-4WR5vh11Auk8ewt1wSKMBE5rdeQ3LlD4Vq_SIF06Pc8eczmdzHT-PUQthMJyQlwrIOCRwGK5ZQjkMcmTcsTvcmRJ9AomZ11aXLGo9LGzMU/s1600/IMG_20200723_081523.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhznMEQjbFG5o8jCHwjCnrDZJaTLqYUg-JE4-4WR5vh11Auk8ewt1wSKMBE5rdeQ3LlD4Vq_SIF06Pc8eczmdzHT-PUQthMJyQlwrIOCRwGK5ZQjkMcmTcsTvcmRJ9AomZ11aXLGo9LGzMU/s320/IMG_20200723_081523.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Clapí Vell</td></tr>
</tbody></table>
Baixada ràpida fins les Dous, punt on aprofitem per fer una mini parada per refrescar-nos una mica. Fins a Font-Rubí queden uns 10km, amb bastanta pujada i caloreta. Passat Can Coral ens endinsem ja pel bosc per fer una baixada llarga i pronunciada que ens fa perdre bastant alçada, cosa que implica que l'haurem d'anar recuperant. Següent objectiu : el punt que creua la ctra de la Llacuna. Seria arribar allà i saber que queden uns 3km per Font-Rubí. Es va pujant constantment, en alguns moments alleugerits per les ombres i la petita brisa que va venint.<br />
Creuem la ctra, veiem una Masia i una font, perfecte, bon punt per refrescar-se. Hi ha uns gossos, en principi no fan res, però ... Decidim vorejar la masia i tornar a agafar el camí per evitar-los, mai se sap.<br />
Font-Rubí cada cop queda més a prop, és un punt important de l'etapa on tenim avituallament on hi ha ma mare esperant-nos.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDA6hc1v5sJaUIWSBib5zIKheWEiGGRD3VVYkPVNz9FmEpIJavkOTrSma0Kf2kGuMnn0zjbeLOpmRujS6G0Tb1U_LE5ljmxeJbhCzRRQaFLaVCdysbw0Yhv5UM5equ-5WYX9gkqjifN6XZ/s1600/IMG_20200723_111513.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDA6hc1v5sJaUIWSBib5zIKheWEiGGRD3VVYkPVNz9FmEpIJavkOTrSma0Kf2kGuMnn0zjbeLOpmRujS6G0Tb1U_LE5ljmxeJbhCzRRQaFLaVCdysbw0Yhv5UM5equ-5WYX9gkqjifN6XZ/s320/IMG_20200723_111513.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">avituallament Font-Rubí</td></tr>
</tbody></table>
Pa amb tomaquet, truita, fuet, sindria, vichy, aigua, cafe, no falta res. Portàvem 21km. Fem una bona parada observant tot el que hem fet durant aquests dies. "Si fa 2 dies esstàvem fent aquelles muntanyes d'allà davant", "mira el Castellot, el tenim allà". No deixa de ser curiós quan t'ho pares a pensar.<br />
Bé, reemprenem la marxa camí del vèrtex de Clivilleres. El tenim a uns 7km, però no es fan durs. Ja veníem d'haver fet quasi tot el desnivell positiu i poc ens quedava per fer. Arribats al turó, costa una mica trobar el corriol d'entrada cap al vèrtex. Finalment, hi accedim. Un altre a la butxaca.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4i6me76zOadYNLSH5JlOwhWdNltdpONmD8LHADilnWJ006umrq-35TtK6VGv-vKJOJ_UBPhFhIyY_PW2BlRqL2GD4RVm3CEpetugjMIgWI-OMP9mwxn_xxMAH1WnWd_nfvihW35EuWtFr/s1600/IMG_20200723_123721.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4i6me76zOadYNLSH5JlOwhWdNltdpONmD8LHADilnWJ006umrq-35TtK6VGv-vKJOJ_UBPhFhIyY_PW2BlRqL2GD4RVm3CEpetugjMIgWI-OMP9mwxn_xxMAH1WnWd_nfvihW35EuWtFr/s320/IMG_20200723_123721.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Clivilleres</td></tr>
</tbody></table>
Enfilem cap a St Joan de Mediona, baixadeta d'uns 4km per pista i un tram per corriol amb bastanta pedra on s'ha d'anar en compte. Un cop a St Joan, parada al bar del camp de futbol, refresc, contemplar com la gent es banya a la piscina i cap a dalt, en busca del següent vèrtex : Pujol d'Orpinell. La part inicial es fa còmode per pista fins que arriba una paret que em fa suar el que no està escrit. Superat això, catifa vermella fins el vèrtex, tot i que també està una mica amagat.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_TOGhA5btTN_37V82b7aIAqZuNMzt0Chb7Pd0ULHM-ZqesYE8-NpGUKE_0hYM-gkClO0yJ8CVzY8Sn_cKbFNIIO5IP5I_ChAm3URBBE5NVz1J9MMCfM9tYnduOM3X3IQGWFkVNBXwPnKc/s1600/IMG_20200723_143626.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_TOGhA5btTN_37V82b7aIAqZuNMzt0Chb7Pd0ULHM-ZqesYE8-NpGUKE_0hYM-gkClO0yJ8CVzY8Sn_cKbFNIIO5IP5I_ChAm3URBBE5NVz1J9MMCfM9tYnduOM3X3IQGWFkVNBXwPnKc/s320/IMG_20200723_143626.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pujol d'Orpinell</td></tr>
</tbody></table>
Després d'això, 1,5km de baixada i a dinar a les Pinedes de l'Armengol. Bé, aquesta era la idea, perquè a l'hora de la veritat estava tot tancat. Gran decepció. Eren vora les 3, a ple sol, amb el que decidim descansar 15', carregar aigua en una font i tirar els 5km que queden fins a un punt de recollida a prop de St Pere Sacarrera. Avisem a l'Enric que a les 16h serem allà.<br />
I quasi ho clavem. Després de caminar i trotar durant aquests 5km, donem l'etapa per acabada. Eren les 16h i 5 minuts i arribem on es troba l'Enric. Tornem a casa, amb gana, però amb la feina feta. Després d'haver fet 45km i 1360+, ens quedaria una etapa final per sota de 40km per cantar l'alirón.<br />
Queda divendres!Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-68640427737544295982020-07-25T21:01:00.000+02:002020-07-25T21:01:50.827+02:00VGAP 3/5<span style="color: red;">3ª Etapa VGAP : 22/07/2020 Castellet - Base Heliport Torrelles, 42,1km 640+</span><br />
<span style="color: red;">6 hores 13 minuts sense comptar parades.</span><br />
<span style="color: red;">Vèrtexs del dia: El Serral - Turó de St Pau - Olivella - Castellot.</span><br />
<span style="color: red;"><br /></span>Tornem a Castellet de bon matí. Aquest cop ens hi acompanya el Sr. Escofet.<br />
Es comença amb 8km plans fins al Serral, al costat dels Monjos. Cap complicació, de fet queda just darrera de l'antic Hostal Penedès.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGSbwYQyrOFMeOJs8WTKUuWh4wmjSaP6slR7n8gcfyI80VRmprg2ydJThUy8QBDoEb_KAGCKgNjC0kAB5hs9zKXo_kgoueccPP6LRLVBBLjjOs-FO2ZcS-x_3r8ArR_6LJrXhs2EPqvMPX/s1600/IMG_20200722_082611.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGSbwYQyrOFMeOJs8WTKUuWh4wmjSaP6slR7n8gcfyI80VRmprg2ydJThUy8QBDoEb_KAGCKgNjC0kAB5hs9zKXo_kgoueccPP6LRLVBBLjjOs-FO2ZcS-x_3r8ArR_6LJrXhs2EPqvMPX/s320/IMG_20200722_082611.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Serral</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Desde aquell punt, ens anem acostant cap a Vilafranca, per la zona Esportiva i pujar a la muntanya de Sant Pau per trobar el segon vèrtex del dia que hi ha just a l'esplanada del restaurant El Cim.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3-jfH68_em9FHBB3ZaZ7Ad5PQ0CwDvT8uQGqpZFHDed7K7-6twvNLFWu0AWmMC5El6hnbBvniwk5-bd87wflyaWkVnPsrKIf_ydbC5tlHDElrYdJSqVrxs1kzz6hC6LZBlYZ18ci_Fx1g/s1600/IMG_20200722_093822.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3-jfH68_em9FHBB3ZaZ7Ad5PQ0CwDvT8uQGqpZFHDed7K7-6twvNLFWu0AWmMC5El6hnbBvniwk5-bd87wflyaWkVnPsrKIf_ydbC5tlHDElrYdJSqVrxs1kzz6hC6LZBlYZ18ci_Fx1g/s320/IMG_20200722_093822.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Turó Sant Pau</td></tr>
</tbody></table>
D'aquí, camí a Pacs per camins rurals per arribar a Vilobí i fer una parada per esmorzar. Aquestes parades són bàsiques, més o menys a mitja etapa per poder recuperar forces pel que queda per davant.<br />
Sortim a pel tercer vèrtex del dia, Olivella, que està molt a prop dels pèlags de Vilobí.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGgptwjbYpdYhS3V8najpPIwsmbjoNCXCfnFjidYPCH69rEQc6XGn4usnHGhVKH3GBGPJz5eKa9Yysi_RhjF_eMzF2yU1sFUyDy99mA7vwz0B_op1gN0wyXRRzkZGmQvc37t6GXpLLG78V/s1600/IMG_20200722_111520.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1198" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGgptwjbYpdYhS3V8najpPIwsmbjoNCXCfnFjidYPCH69rEQc6XGn4usnHGhVKH3GBGPJz5eKa9Yysi_RhjF_eMzF2yU1sFUyDy99mA7vwz0B_op1gN0wyXRRzkZGmQvc37t6GXpLLG78V/s320/IMG_20200722_111520.jpg" width="238" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Olivella</td></tr>
</tbody></table>
D'aquí,uns 10km fins als peus del Castellot. Carreteres interiors i caminets per conèixer més barriades de la nostra comarca. No es fan tan dur com podia semblar, i tot que el cel es va ennuvolant per moments, la xafogor és gran. Arribem a les Cases Noves de la Riera i carreguem aigua a la font que hi ha. Estem just als peus de la pujada al Castellot. Pujada recta, per feina que solventem força bé. En arribar dalt, trobem el pas barrat per unes obres. No ens podem acostar al vèrtex.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjelr5aZnh0RsulJaLMG0kYpTGqSlpCK6WlAR37WmSx9pHdjDN_Qs9yg3-nolpdLmY_FhMQ3QPx_mm-TCrndObTwUJjvXj4DCkIPPVfx1_ob89331-gBxlPORODrRKw-3JAQmo-_F4tw670/s1600/IMG_20200722_131214.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1198" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjelr5aZnh0RsulJaLMG0kYpTGqSlpCK6WlAR37WmSx9pHdjDN_Qs9yg3-nolpdLmY_FhMQ3QPx_mm-TCrndObTwUJjvXj4DCkIPPVfx1_ob89331-gBxlPORODrRKw-3JAQmo-_F4tw670/s320/IMG_20200722_131214.jpg" width="238" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Castellot</td></tr>
</tbody></table>
Passem informació de la nostra situació a l'organització. Ens queden quasi 8km per acabar l'etapa, una carretera interior prop de Torrelles. Però d'aquell punt ens quedarien encara 4km a peu fins a Torrelles, ja fora de ruta, per anar a dinar i que algú ens vingués a recollir.<br />
<br />
<div>
La baixada inicial del Castellot és ràpida per pista, uns 3km que passen volant. Però després queda una bona estona de mareig, tenia la sensació que estava al cul del món, enmig del no res, i anaves fent voltes i voltes a una riera, en continua pujada. Com sempre, ja són hores de plena calor i tens ganes d'acabar i penses amb la beguda fresca que t'espera. </div>
<div>
I com si fos d'una aparació caiguda del cel, divisem una petita carretera, un cotxe, una silueta. Casun tot, el sr Varias allà esperant-nos en el punt que teníem pensat com a final d'etapa. Molt gran!</div>
Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-45835496065023299222020-07-25T17:37:00.000+02:002020-07-25T17:37:54.933+02:00VGAP 2/5<span style="color: red;">2ª Etapa VGAP : 21/07/2020 ctra Olesa - Begues - Castellet, 41,2km 1000+</span><br />
<span style="color: red;">6 hores 49 minuts sense comptar parades.</span><br />
<span style="color: red;">Vèrtexs del dia: La Mola - Penya del Papiol - Puig de l'Àliga - Les Tortes.</span><br />
<span style="color: red;"><br /></span>Situats en el punt on ho vam deixar el dia anterior, comencem la pujada a la Mola. Vells records em van venir al cap del meu abandonament en la UTBCN del 2016, quan la baixava precisament per aquest costat camí de la retirada.<br />
Aquest cop la situació era ben diferent, es va pujar d'hora i la calor encara no apretava. Pujada sense masses desnivells i en un entorn completament aïllat del món, de l'estrés i totes aquestes coses. Només natura.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQtea2kYOaKWz-LsfDEvpPsx6sKjK0QTLO8Hh3EIawcDRjHsMOvAj0nkGDuMlSON4zrevaeLDHCyxjl_g95MGvrvnkr4enK6ErfKq4qz6Ry7myx7d7LEeE1KTxiJCWdRZcBzEWnBhML-Mt/s1600/IMG_20200721_075413.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQtea2kYOaKWz-LsfDEvpPsx6sKjK0QTLO8Hh3EIawcDRjHsMOvAj0nkGDuMlSON4zrevaeLDHCyxjl_g95MGvrvnkr4enK6ErfKq4qz6Ry7myx7d7LEeE1KTxiJCWdRZcBzEWnBhML-Mt/s320/IMG_20200721_075413.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Puig de la Mola</td></tr>
</tbody></table>
Baixada una mica tècnica al principi i després ja més sostinguda per agafar ja direcció cap a l'Arboçar. Camins desconeguts, tot i que la zona és molt propera per on transcorre el circuit negre de les Gunyoles. Compartim en gran part del dia el GR 92.3 i també tram de la Molins-Vilafranca. Pugem el Papiolet per la part més fàcil i nou vèrtex a la vista Bé, en aquest cas no hi queda res.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiraKLAHlrIBCWCAgpbTaCfseJ9FL95kVmSz2wfQLXhcPHz1dfNkkeve4tRW-GAwnnVx5nfKFaCMd6Wmq2z-DQtGO4zFs793xqaUadfYFYSDGVYSmE1ZXNkxalwBPQ-C5ORY_DlTQMLU6Kn/s1600/IMG_20200721_100706.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiraKLAHlrIBCWCAgpbTaCfseJ9FL95kVmSz2wfQLXhcPHz1dfNkkeve4tRW-GAwnnVx5nfKFaCMd6Wmq2z-DQtGO4zFs793xqaUadfYFYSDGVYSmE1ZXNkxalwBPQ-C5ORY_DlTQMLU6Kn/s320/IMG_20200721_100706.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Penya del Papiol</td></tr>
</tbody></table>
Decidim fer la baixada de 2km i desviar-nos uns 800 metres per anar a esmorzar a St.Miquel d'Olèrdola, ja que a partir de llavors a priori només tenim 2 fonts on poder agafar aigua. Així que ens hidratem bé, la calor ja apreta de debò, i el que queda per davant no és broma. <div>
Uns 2,5 km fins al castell d'Olèrdola, que es fa bastant fàcil, i de nou font per refrescar-se una mica. A partir d'aquell punt, 4 km en pujada fins al Puig de l'Àliga, passant per Daltmar. Aquí sabia que hi havia una altra font, però en el moment d'arribar, comprovem que no funciona i per tant decepció, s'haurà de tirar amb el que queda.</div>
<div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZAszmBs8Mp4th93Tv5CMTcDR1LqxO9XiTTlzWLCSBF6aylLv7ZOhnXKTH-kY9PrkMfF1CD0Ve8esNNmQTNZuB42DVWf01M3i6UvcTySDnZEqdJscYjXmQW3m2WlNEEvYrCtfy2vTDH05r/s1600/IMG_20200721_123048.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZAszmBs8Mp4th93Tv5CMTcDR1LqxO9XiTTlzWLCSBF6aylLv7ZOhnXKTH-kY9PrkMfF1CD0Ve8esNNmQTNZuB42DVWf01M3i6UvcTySDnZEqdJscYjXmQW3m2WlNEEvYrCtfy2vTDH05r/s320/IMG_20200721_123048.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Puig de l'Àliga</td></tr>
</tbody></table>
A partir del vèrtex del Puig de l'Àliga,coneixia bona part de la baixada. Una zona on el sol pica bastant i un dels punts més crítics de la jornada. Sí que en algunes zones un pèl més ombrívoles et revifes amb algun cop d'aire fresc que et ve, però el camí fins les Tortes es preveu dur. </div>
<div>
Arribats al Pantà de Foix, comença la pujada més forta del dia. Una bona suada en un tram molt vertical, racionalitzant l'aigua i desconeixent el que queda per arribar el vèrtex. Després comença a planejar fins que arribem a una urbanització. Segons el GPS no ha de quedar massa, divisem el dipòsit objectiu que ens havia comentat el Xavi i entrem al vèrtex vorejant la tanca. Aconseguit, però amb la sensació d'estar al límit en quan a hidratació.<br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBGEI28T1ew8NTzsK-2g10gmfSQNqbh-pKnwZAXXuqjkj8M9cR13xJqaeKMZ0CgK8hRBS0gjk0aS_hyphenhyphenFMy6FaS5O-EufZCh_fYi7cAWwDwtrDD91AMFjilQn56k1fI7Tj6w81iMXHWbMd3/s1600/IMG_20200721_141502.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBGEI28T1ew8NTzsK-2g10gmfSQNqbh-pKnwZAXXuqjkj8M9cR13xJqaeKMZ0CgK8hRBS0gjk0aS_hyphenhyphenFMy6FaS5O-EufZCh_fYi7cAWwDwtrDD91AMFjilQn56k1fI7Tj6w81iMXHWbMd3/s320/IMG_20200721_141502.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les Tortes</td></tr>
</tbody></table>
Va,baixada i arribem a Castellet, 4km resten i a dinar. Queda aigua però aquella sensació de beure aigua calenta amb la calor que cau no em motiva massa. La solana cau amb ganes a aquella hora però la recompensa final no té preu. Dinarot a Castellet i etapa finalitzada.<br />
Dinem, ens ve a recollir la meva mare i a descansar que demà hi tornem de nou.</div>
Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-6025923648242573462020-07-25T11:45:00.003+02:002020-07-25T11:45:33.886+02:00VGAP<span style="color: #674ea7;">VGAP ( vèrtexs geodèsics Alt Penedès) : ruta circular que uneix els vèrtexs geodèsics de primer ordre de la comarca de l'Alt Penedès.</span><br />
<span style="color: #674ea7;">Ruta dissenyada i feta en el terreny per Xavier Varias.</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmLhUgVIvywrlFh1jpt2qSm1FH-a4YO5TTnFwOvzqgzABf5iiVxrNwQnmCgSJg_46J1JIrqHXkK5cZxQ7Fcu6ta7R3SzZEoKW3zh4nsWvY4m1hEJED9mExneTZJAFsQAl7bLMaC-k39DNv/s1600/rec_vgap.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="608" data-original-width="1112" height="174" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmLhUgVIvywrlFh1jpt2qSm1FH-a4YO5TTnFwOvzqgzABf5iiVxrNwQnmCgSJg_46J1JIrqHXkK5cZxQ7Fcu6ta7R3SzZEoKW3zh4nsWvY4m1hEJED9mExneTZJAFsQAl7bLMaC-k39DNv/s320/rec_vgap.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">recorregut VGAP</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #674ea7;"></span><br />
<span style="color: red;">1ª Etapa VGAP : 20/07/2020 La Granada - ctra Olesa - Begues , 42km 1270+</span><br />
<span style="color: red;">6 hores 30 minuts sense comptar parades.</span><br />
<span style="color: red;">Vèrtexs del dia: La Serra - La Guàrdia - Turó de les Mentides - Puig d'Agulles i Montau.</span><br />
<span style="color: red;"><br /></span>
Començàvem aquesta aventura amb el Roger Vives desde el centre de la Granada en direcció al primer vèrtex, el de La Serra, situat a escassos 3km. Molt senzill de trobar, enmig d'una vinya.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAL_yKzC6cNoXcJwfZXq5r5xJMZwcun_Q_R8g07ypVBHc-tTFINhsKka3o5MozRkDNT4rjuXUeaQfM68S3ZKbD5izwdXiUNd4hr55PAfDuvPZpAECLLB9luz341O7pqh9eM3IMu1EnGFb8/s1600/IMG_20200720_073351.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAL_yKzC6cNoXcJwfZXq5r5xJMZwcun_Q_R8g07ypVBHc-tTFINhsKka3o5MozRkDNT4rjuXUeaQfM68S3ZKbD5izwdXiUNd4hr55PAfDuvPZpAECLLB9luz341O7pqh9eM3IMu1EnGFb8/s320/IMG_20200720_073351.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Serra</td></tr>
</tbody></table>
Vam enfilar direcció Sant Sebastià dels Gorgs i Lavern, per endintrar-se en un bosc i fer una petita pujada per trobar el segon, el de La Guàrdia. 2/19<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2-OCJSvHj6TbHubfp5pJmJUvHgJnNcwt_SC2m4cN0zppcaeQ0YYHRDk1OGzm4uB-UdDr2pe_5fqRSoeR0vGouPK52PWMD7gbHmyTV7G4X3mNm1SnSO8_BgVCYOoMdI7GBv8GbB-p3RmSO/s1600/IMG_20200720_083240.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2-OCJSvHj6TbHubfp5pJmJUvHgJnNcwt_SC2m4cN0zppcaeQ0YYHRDk1OGzm4uB-UdDr2pe_5fqRSoeR0vGouPK52PWMD7gbHmyTV7G4X3mNm1SnSO8_BgVCYOoMdI7GBv8GbB-p3RmSO/s320/IMG_20200720_083240.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Guàrdia</td></tr>
</tbody></table>
D'allà, baixada fins a Sant Pau d'Ordal per després anar a buscar creuar la N-340 i ja endinsar-se en zona més boscosa en busca del següent vèrtex. Una zona que ja hi he passat alguna vegada, en alguna sortida d'entrenament i també en la Molins-Vilafranca.<br />
Sabia on es trobava el vèrtex, el que passa que per arribar-hi va costar Déu i ajuda. Són corriols poc transitats, poc clars,ple de branques, esbarzers, i t'has de fer fort per arribar-hi. Realment, si no saps que allà hi ha un vèrtex ni t'hi acostes. Unes bones esgarrinxades em vaig emportar com a premi, però al final allà estava.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTeVi0WncD4NSZe-u5uCsi5_Y0YR0MB_IksF_PyciYKlwNNitPz2cbjwDG0VgTEzkpvzcf44tg56aESmSjuyJhoF8H04RTlD6AaVVN-ulrhcWW5V7PyrCrZ1ASuVuvn66Au_qL1chfmC5f/s1600/IMG_20200720_095729.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTeVi0WncD4NSZe-u5uCsi5_Y0YR0MB_IksF_PyciYKlwNNitPz2cbjwDG0VgTEzkpvzcf44tg56aESmSjuyJhoF8H04RTlD6AaVVN-ulrhcWW5V7PyrCrZ1ASuVuvn66Au_qL1chfmC5f/s320/IMG_20200720_095729.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Turó de les Mentides</td></tr>
</tbody></table>
L'Ordal estava a tocar, així que després d'aquesta guerra ens mereixíem una parada, esmorzar i agafar forces pel que quedava. Així doncs, avituallament a l'Ordal. La veritat que el dia acompanyava, ja que tot i la calor, hi havia bastants núvols i això feia que la sensació de calor no fos tanta.<br />
Un cop carregades les bateries, enfilem la pujada al quart vèrtex del dia. També el coneixia, tot i que les vegades que hi havia pujat ho havia fet per una altra vessant.<br />
La pujada no té cap mena de dificultat, tot per pista ample i al final un tram pavimentat per arribar a la bola i el vèrtex.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGCHhZmbEPx-UytX3kP7M-p_ejWOr_MyuA6t3O0I2EyNBpjMt4_QvgYrVrZr5WJqRxy8Hhob0968LVtWwpQRYJWgpREAvuPBa4gPxAFCbNIAM44hxK7EuJhjCqjfBvg2aWf4nODinSOxiI/s1600/IMG_20200720_120641.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGCHhZmbEPx-UytX3kP7M-p_ejWOr_MyuA6t3O0I2EyNBpjMt4_QvgYrVrZr5WJqRxy8Hhob0968LVtWwpQRYJWgpREAvuPBa4gPxAFCbNIAM44hxK7EuJhjCqjfBvg2aWf4nODinSOxiI/s320/IMG_20200720_120641.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Puig d'Agulles</td></tr>
</tbody></table>
Ara 10km de baixada fins a Olesa i allà decidir si atacar el Montau i deixar-lo enllestit o per contra, parar a Olesa i continuar l'endemà.<br />
Tram que es fa rapidet, sobretot si et deixes anar en les baixades, on guanyes molt de temps. Ens cauen 3 gotes de camí a Olesa però la cosa no va a més. Anem bé i arribant a Olesa trobem una font. Carreguem aigua i decidim continuar. Millor fer els 5km de pujada del Montau, els 3 de baixada i acabar la 1a etapa just quan es creua la ctra d'Olesa a Begues. Avisem al Xavi perquè sàpiga que farem això i així tingui una idea sobre l'hora d'arribada.<br />
La pujada al Montau es va fent força bé, però la seva part final és molt més vertical i en aquell moment la calor era considerable.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzSqY88Hj4r_XeFGd8mTZvjVxCta-l93dvzBj2gCx7Wop0MjdShbgeTank2kj0mQbIfynUMaDE3qFf0kTQvYfgcEzbmggyZTIgGIz5ZgLbhrK7Bpv3aAKC4WzF6DHBSOjoq2Qdx-aW2DXX/s1600/IMG_20200720_140804.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzSqY88Hj4r_XeFGd8mTZvjVxCta-l93dvzBj2gCx7Wop0MjdShbgeTank2kj0mQbIfynUMaDE3qFf0kTQvYfgcEzbmggyZTIgGIz5ZgLbhrK7Bpv3aAKC4WzF6DHBSOjoq2Qdx-aW2DXX/s320/IMG_20200720_140804.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Montau</td></tr>
</tbody></table>
I avall que fa baixada, uns 3km més on ens espera el Xavi per donar com a finiquitada la primera etapa, completant uns 42km i 1267+.Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-19965025993855112402020-05-17T18:39:00.001+02:002020-05-17T18:39:21.351+02:00I el món es va pararQue es pari aquest blog és normal, però el que ningú podia preveure és que un virus paralitzaria el món sencer.<br />
Ara mires endarrera i queda en una broma la suspensió de la marató de BCN que havia de córrer el 15 de març. Crec que ningú esperava una situació com la que estem vivint. Tampoc sabem com serà tot en un futur. Les curses, concerts, festivals, teatres, bars, restaurants, hotels,aeroports, ... tot ha quedat en no res. De película!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi3_Tfx871TRIM48pNqz3FGV9Ljxm9Mw-fggGh6WGGIJGTZF1sUIqSDMpjJpIS7eEoB57NhL0ycJWvnbOO-aHTmcmzXR6kC8oMvcHYgcGSUdvjA-cV2-9CSN9npQ7v5PMrMahB6UjhOjZG/s1600/IMG_20190713_112516.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi3_Tfx871TRIM48pNqz3FGV9Ljxm9Mw-fggGh6WGGIJGTZF1sUIqSDMpjJpIS7eEoB57NhL0ycJWvnbOO-aHTmcmzXR6kC8oMvcHYgcGSUdvjA-cV2-9CSN9npQ7v5PMrMahB6UjhOjZG/s320/IMG_20190713_112516.jpg" width="240" /></a></div>
Parlant de curses, han anat caient com a mosques, algunes cancel.lades ja fins l'any que ve, d'altres que han posposat a nova data però realment tinc molts dubtes que es puguin celebrar.<br />
De moment segueix en peu la UTMB i precisament aquesta setmana s'han de pronunciar definitivament. Fa temps que ho tinc bastant clar, veurem si ens sorprenen o no.<br />
Pel que fa a la marató de BCN a l'Octubre, sincerament no veig corrent 20.000 persones, així que la descartaria. I la marató de València al Desembre crec que anirà pel mateix camí. Queden molts mesos,sí, però aquestes aglomeracions de gent no les veig pas.<br />
Però vaja, tot això és secundari. Ens hem d'adaptar a una nova manera de viure i ja anirem veient com evoluciona tot plegat. Ningú sap com estarem demà, així que pensar en 6 mesos enllà...<br />
Salut per a tots, i ara més que mai.<br />
<br />Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-74285212539943711862020-02-04T08:48:00.000+01:002020-02-04T08:48:20.362+01:0010km Vilafranca : 38'51"Tu rai, 10km no són res. Típica frase que et diuen abans de fer la cursa.<br />
La veritat que és una cursa molt agònica i aquesta en concret se'm va fer molt llarga, sobretot a partir del km 6.<br />
Era la 10ª edició d'aquesta cursa, enguany Campionat de Catalunya de 10km, cosa que tampoc m'afecta :-) , uns 1500 inscrits, circuit cèntric, planer, molts bons serveis, ... Una cursa ja consolidada i segons es diu, una dels millors 10km del país català.<br />
Com va anar la cursa? Dintre meu creia que podia estar vora els 38', considerava que el més normal seria estar entre 38' i 38'30".<br />
En quan es donà la sortida, vaig fer un parell de km bastant per sobre de les meves possibilitats. Passava els 2km amb 7:24, això vindria a ser una mitja de 3'42/km. Massa! A toro passat, en fred, i números en mà ho veus així, quan ets allà ni hi penses. Mica en mica la cursa et va col.locant al teu ritme, però ja arrastres 2km inicials exagerats.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiMeMdn9D3F8y_iEUQvNqN3vWM2ixFU6PC_DhmzZGSspkKnRcPl_74YrmCUY0jmDXTMvTKflH0AhmSb_TRPuffJQiCBg7OJ7ZmmSjO8GnxwkFppPl4TDmZxzs_WG5B4z2puZB9SUMl5yZ-/s1600/FB_IMG_1580041930352.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1080" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiMeMdn9D3F8y_iEUQvNqN3vWM2ixFU6PC_DhmzZGSspkKnRcPl_74YrmCUY0jmDXTMvTKflH0AhmSb_TRPuffJQiCBg7OJ7ZmmSjO8GnxwkFppPl4TDmZxzs_WG5B4z2puZB9SUMl5yZ-/s320/FB_IMG_1580041930352.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Passo l'equador en 18:52, però amb la sensació interior que em quedava poca gasolina. Estava mantenint un ritme al voltant de 3'49/km, força digne per les meves possibilitats, però encara quedaven 5km per davant, una eternitat en una cursa així.<br />
Arribo al km 6 i encara "aguanto", però és a partir de llavors quan ja noto una davallada important. Aquesta fase de cursa és la més dura, intentes però no pots, i veus com vas perdent progressivament. Venen 2 km durs, el queixal per allà el carrer del Comerç (sens dubte el tram més lleig de la cursa) i després l'anar i tornar de la carretera d'Igualada, on alguna petita pujada et sembla el Tourmalet.<br />
Et va passant gent per tots costats i no hi ha res a fer, vols però no pots. Ho maquillo en els últims 300 metres fent un petit canvi de ritme i així almenys baixo de 39'. I sí, acabo en 38'51", res de l'altre món penso en aquell moment.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiO5-zkT6RnaIdSUIuUOpaWFK8KxhqVOeUMFihzqtD0UkMPEu63TEF5SoPcJBNY-NpAjy1Jdj7Y4fC-rVQcZm6J1m9uxKe9kBDCMilk_Di4wlKjiRcIA9oclbSkXKyQeDICgTLaZn0qbp7/s1600/IMG-20200127-WA0023.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1575" data-original-width="1050" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiO5-zkT6RnaIdSUIuUOpaWFK8KxhqVOeUMFihzqtD0UkMPEu63TEF5SoPcJBNY-NpAjy1Jdj7Y4fC-rVQcZm6J1m9uxKe9kBDCMilk_Di4wlKjiRcIA9oclbSkXKyQeDICgTLaZn0qbp7/s320/IMG-20200127-WA0023.jpg" width="213" /></a></div>
<br />
Després les coses en fred es veuen molt diferent. Passen els anys, et mous per tots els terrenys, i segueixes allà, fent un sub 39. I més quan veus que el teu bagatge en curses de 10km és escàs (al cap i a la fi he fet més mitges i maratons que curses de 10km).<br />
Finalitzat això, segueixo perfilant la preparació en asfalt. Últimes 6 setmanes per davant. En l'horitzó la mitja i la marató de Barcelona. Objectiu seguir guanyant "velocitat" de cara al gran objectiu de l'any : la UTMB.Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-7165766914327943842020-01-11T10:30:00.000+01:002020-01-11T10:30:08.516+01:00UTMB : YesYes, it is. En una setmana on hi hagut el sorteig de la UTMB i en el qual optava a plaça, aquest any sí, he estat agraciat per poder disputar la UTMB.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEionY9-mod1TcIrq86xlZrEThXQq2FE-GUbXt9DYR2xcfVLdYxT_NImV21zO3B2FmQ3j-56Uw78dunDbPaB-85MOZdxkcF2vdUmJS0uvZdy54ret9L9bCOhycVpy2B-yOffdGHzVJC3QsuQ/s1600/yes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="443" data-original-width="464" height="304" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEionY9-mod1TcIrq86xlZrEThXQq2FE-GUbXt9DYR2xcfVLdYxT_NImV21zO3B2FmQ3j-56Uw78dunDbPaB-85MOZdxkcF2vdUmJS0uvZdy54ret9L9bCOhycVpy2B-yOffdGHzVJC3QsuQ/s320/yes.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
El 28 d'agost espero estar a la línia de sortida per fer aquesta volta al Montblanc. 170km i 10000+. En el meu foro intern sempre em vaig dir que les primeres, i potser últimes 100 milles que intentaria, serien aquestes.<br />
Motiva, sens dubte. Però per mi és un repte enorme.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB8UKDdI2Pv3xPFPjBADPMZiZnykFBjnWjzby9Sl07JThyphenhyphenbJkyI_C9x8qjhuI1a-hUjRBS4VU-SFvt946tmCS2DI3vZOw5DaA2TUhw-3ebam98aMfbdFHR2eWKRm7LNXY3tHhCZjZ0uuBK/s1600/perfil.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="243" data-original-width="979" height="78" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB8UKDdI2Pv3xPFPjBADPMZiZnykFBjnWjzby9Sl07JThyphenhyphenbJkyI_C9x8qjhuI1a-hUjRBS4VU-SFvt946tmCS2DI3vZOw5DaA2TUhw-3ebam98aMfbdFHR2eWKRm7LNXY3tHhCZjZ0uuBK/s320/perfil.jpg" width="320" /></a></div>
D'altra banda a veure com ho gestiono tot plegat. Moltes preguntes em venen al cap, dubtes, ... En fi, ha tocat i s'ha d'aprofitar l'oportunitat.<br />
Porto 2 anys entrenant al meu aire, vulguis o no amb menys exigència, però ha arribat al moment de tornar-se a posar en mans de professionals. Preparar un tema així ho requereix i per davant es presenten uns 8 mesos bastant hipotecats a la UTMB. Tot i això, el meu full de ruta fins a Març segueix amb els ulls a la marató de BCN. No penso pas que sigui dolent, ans al contrari, sempre que he estat bé en asfalt, m'ha servit per començar començar a preparar bé la muntanya.<br />
<br />
Per acabar, faig un petit resum de tot el que ha passat d'octubre a dia d'avui en el tema curses.<br />
Per començar una UltraPirineu en la qual no em vaig sentir a gust en cap moment. Després de 8 hores, vaig decidir abandonar sobre el km 44 al refugi de Prat d'Aguiló. Res a retreure'm, abandono i cap a casa, no era el dia i no estava prou pel que havia d'estar.<br />
A partir d'aquí ja tenia programat una temporadeta d'asfalt, tornar a agafar una mica de ritme.<br />
Al 27 d'octubre tenia la marató de Frankfurt. Va anar prou bé, mantenint un ritme prou constant la vaig acabar en 3 hores 15 minuts. Per no haver-la preparat la vaig treure amb bona nota.<br />
Al 17 de novembre vaig disputar la Mitja de l'Espirall. Queia una setmana abans de la marató de Donostia però com és la de casa la volia fer. Vaig finalitzar-la en 1 hora 28 minuts. Prou bé també venint d'on venia.<br />
La setmana següent a Donostia ja va ser un altra cosa totalment diferent. La volia fer rondant el mateix temps de Frankfurt, però allà vaig notar de seguida que no anava. Vaig pagar la factura del dia anterior, un viatge en solitari, mal ubicat, havent de caminar molt. Segurament això i el fet d'haver fet una mitja la setmana abans em van perjudicar més del compte. Vaig marcar 3 hores 23 minuts i pagant sobretot un desgast excessiu els últims km.<br />
Per acabar l'any, mitja marató de Vilanova el 15 de desembre. Un cop recuperat de la marató i havent entrenat un parell de setmanes, em presentava a Vilanova i marcava ja 1 hora 27 minuts. Poc a poc, progressant i gaudint d'una distància que penso que és de les millors: la mitja marató. No et deix agònic com un 10km però tampoc tens el desgast d'una marató.<br />
Seguiré informant.<br />
<br />Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-47867807419566538062019-09-24T17:50:00.000+02:002019-09-24T17:50:21.727+02:00A les portes d'una nova edició de la UltraPirineu, faré un breu repàs del que ha estat aquest estiu.<br />
Un estiu on tot i que no deixat de córrer, sí que la càrrega ha estat menor i ho he basat més en fer una mica de bicicleta i sobretot als trekkings.<br />
Al juliol vaig passar una setmana als Dolomites, per la zona de Cortina d'Ampezzo, Senzillament espectacular, allò no t'ho acabes i sens dubte que algun dia repetiré. Va ser una setmana de trekkings, fer una mitja d'uns 25km diaris i uns 1500-2000 positius.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9zVpAHbVN5m9nU7EY1Yi23zy2NihB0mj17nKORvAOEQs74F7ehAvnSePTNsDZnsHiKF7UDptzB0CToNiFeUAz_c0hGPs9xrsD4mmq140qPWZeDTRCiZkBqIeW4X0ShMdt56S39xcz5vOh/s1600/IMG_20190709_155534.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9zVpAHbVN5m9nU7EY1Yi23zy2NihB0mj17nKORvAOEQs74F7ehAvnSePTNsDZnsHiKF7UDptzB0CToNiFeUAz_c0hGPs9xrsD4mmq140qPWZeDTRCiZkBqIeW4X0ShMdt56S39xcz5vOh/s320/IMG_20190709_155534.jpg" width="240" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8TnANkeJ8AgmJOrurMYPAdhs8K8bxHOKrXoWKbEOBl3cI3ymZ1Hjdgixpon6fI7Bb92pUZAdg8J5iXB_7UiEvbEw0gergv7DUmgU_eAXCie4-jSZL0ALoiieCJrkl6UFdBFu_OVWiNe13/s1600/IMG_20190711_150506.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8TnANkeJ8AgmJOrurMYPAdhs8K8bxHOKrXoWKbEOBl3cI3ymZ1Hjdgixpon6fI7Bb92pUZAdg8J5iXB_7UiEvbEw0gergv7DUmgU_eAXCie4-jSZL0ALoiieCJrkl6UFdBFu_OVWiNe13/s320/IMG_20190711_150506.jpg" width="240" /></a><br />
A mitjans d'Agost vaig participar a la cursa de 53km de la Naut Aran. Va ser un dia molt calurós que em va afectar moltíssim. Ja al km.20 tenia mala sensació i no m'entrava res de menjar i beure. Al llarg dels km, aquesta sensació va anar creixent i vaig arribar caminant com vaig poder. Regust agredolç a una cursa i un recorregut molt bonic, i tot i ser una cursa amb molta poca participació, la recomano 100%.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ58k3iVd73Frb-HpWNKRJixr21o4gfJYRXPZY1VjZkKr4UwAyKR4HAaEEhV6Gu0O_ls6gtIuwqE-vom4p48iWBUMDNmEVO58BZxjS4KACLahpbh640qWcPM_8Gh4x1t0r4c_Y5dA_M2qZ/s1600/48518826821_9a1d4170f4_z.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ58k3iVd73Frb-HpWNKRJixr21o4gfJYRXPZY1VjZkKr4UwAyKR4HAaEEhV6Gu0O_ls6gtIuwqE-vom4p48iWBUMDNmEVO58BZxjS4KACLahpbh640qWcPM_8Gh4x1t0r4c_Y5dA_M2qZ/s320/48518826821_9a1d4170f4_z.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Després d'això, canvi d'aires. Directe cap a Irun i d'allà a començar el Camino de Santiago, per la ruta del Camino del Norte. Van ser uns 10 dies caminant fins a Santander, de 25 fins a 46km diaris segons l'etapa. Fet això, ja em falta menys per completar sencer el Camino del Norte, ja que durant el 2010 vaig fer el tram Soto de Luiña-Santiago. Ara mateix doncs, em deuen quedar uns 250km per completar-lo.<br />
Tornat de Santander, uns dies per recuperar i a passar 5 dies pel Pirineu Aragonès, una altra zona que volia conèixer. Amb el camp base a Torla, vaig fer uns dies fent rutes interessants, culminades amb un parell de 3000 mils com son el Monte Perdido i el Taillon.<br />
I fa res ho vaig culminar fent la Marató de Matxicots, 48km i 4200+, lo més bèstia que he fet mai. Un recorregut molt exigent, alhora que espectacular, on no es dóna un mínim moment de tranquilitat. Pujades i baixades verticals per prats i tarteres, escassos metres de pista, i pedra i més pedra. No són les curses que més m'agraden, ja que penalitzo molt amb les baixades tècniques, però reconec que la Matxicots era una assignatura pendent i tenia ganes de coneixer-la. Lògicament, també la recomano 100%, una festa i una organització volcada amb els corredors, per no parlar dels voluntaris, de 10.<br />
I aquí estic, a les portes novament de la UltraPirineu, on hi torno després d'haver-la corregut al 2015, quan eren 110km en comptes dels 94 actuals. No arribo tan preparat com fa 4 anys, però tampoc estic malament. Llavors tenia entrenador, aquest any he decidit anar pel meu aire.Llavors seguia un règim alimentici més estricte, aquest cop no tant. Però la idea és la mateixa, gaudir-la fins on es pugui i quan arribin aquells moments crítics, intentar superar-los com sigui. Només em preocupa el tema hidratació en cursa, no tenir problemes estomacals, i que no faci molta calor; per la resta, sé que per cames l'acabaria de sobres. Em conec el recorregut de pe a pa, m'agrada i és una de les zones on més hores gasto entrenant.<br />
Us explico a la tornada.Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-61461804288073988762019-04-12T21:46:00.002+02:002019-04-12T21:46:44.331+02:00Mitja Barcelona Costa MaresmeEm vaig desplaçar a Calella per disputar la Mitja Barcelona Costa Maresme. Una mitja que ja havia fet l'any 2012, molt plana i que volia fer servir una mica de test per saber com estava.<br />
Després d'una tirada llarga la setmana passada per Igualada, 8km previs + la mitja de l'Anoia a ritme de 4'20", em volia prendre quasi a tope la de Calella.<br />
Aquesta última setmana havia estat molt suau a nivell d'entrenaments. L'objectiu era arribar descansat i més després d'unes últimes setmanes bastant canyeres.<br />
No tenia clar la tàctica a escollir. El dia abans barrinava moure'm a ritmes per marcar 1h27m-1h28m, però un cop arribat a Calella, escalfar i veure que feia una mica de vent lateral, vaig decidir jugar-me-la i seguir a la llebre de 1h25m. La de 1h30m la descartava totalment, seria una pèrdua de temps ara mateix.<br />
Així doncs em vaig posar al grup a veure què succeïa. Al principi va costar agafar ritme, però un cop passaren 2-3 km ja estava estabilitzat i em notava còmode. La llebre, coneixedora al 100% del recorregut, ens anava explicant les seves intencions: apretar aquest km, reservar en els següents, vigilar amb l'aire, ... La veritat és que passaven els km i les sensacions eren bones.<br />
Vaig aguantar vora 14km i en aquell moment, en comptes de cremar-me i seguir la llebre, vaig decidir anar al meu aire i baixar aquells 3-4 segons per km. Només quedaven 7km, ja em conec i sé fins on podia donar i fins on no. Començava a patir, però dintre del que cap era un patiment ben portat i sense deixar-se anar. Prova d'això és que no vaig perdre posicions.<br />
Ja quan vaig veure el pas pel km 20, em reafirmava amb el càlcul de que la llebre anava bastant per sota de 1h25m, ja que si jo estava en temps normals fregaria aquest temps.<br />
<br />
Com sol ser normal, acabes traient forces d'on ja no en queden, fas un simulacre de canvi de ritme i creuava la línia de meta en 1h25m1s. Molt bé, realment estava content per l'evolució d'aquestes últimes setmanes. 3ª marca personal,a 45 segons de la millor que tinc, tampoc m'havia proposat res, la veritat sigui dita. Un temps que feia 4 anys que no m'hi aproximava. Sembla mentida, però entre pitos i flautes he abandonat molt l'asfalt i m'he centrat en altres coses.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP6pwDzmEwtxsGPfuHRwLODCwQORMUf49_wVPWtMZeZVdhwSWeM1AkfzjrI6Z9aeNXnhiJOK7O4ypZV7Gxygi85nqQCWy4M6ac4pYU3ZBH5_UEIkvzRSX6XfhNr_EV6lM-5_HzskR6Nw21/s1600/Mitja_Maresme_2019_A_Badall%25C3%25B3_225.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="657" data-original-width="436" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP6pwDzmEwtxsGPfuHRwLODCwQORMUf49_wVPWtMZeZVdhwSWeM1AkfzjrI6Z9aeNXnhiJOK7O4ypZV7Gxygi85nqQCWy4M6ac4pYU3ZBH5_UEIkvzRSX6XfhNr_EV6lM-5_HzskR6Nw21/s320/Mitja_Maresme_2019_A_Badall%25C3%25B3_225.jpg" width="212" /></a></div>
Vaig aprofitar per passar pel fisio i constatar que tenia un bessó bastant carregat. Ja feia 2-3 setmanes que em va donar un ensurt. Bé, toca cuidar-lo una mica més.<br />
5 setmanes i marató. Creuem dits, espero ser-hi i el que surti ja es veurà. Tampoc sé que em trobaré a Vitòria. No té pinta de ser un recorregut idoni i potser l'època no és la millor, però les coses van com van i per ganes no serà.<br />
Seguim!Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-49792761736870935842019-01-16T22:03:00.001+01:002019-01-16T22:03:57.486+01:00Marató Atenes - 11 novembre 2018A les 7 érem a Marathon, la veritat és que l'organització perfecte, però arribar allà 2 hores abans de l'inici de la cursa ... Fas el que pots per fer temps.<br />
La sortida es donà per blocs. Estàvem al quart bloc, força endavant i la nostra sortida fou només 2' després de l'èlit.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNWnb8mf5fVzY6an94sUAJAvUg1xHIPvIUEP2s4OC4yclrPCSlo5sPmMEyD_4Raxqe9f0XYyU5zd-gYuu30FfvjU3Iv1sEZXPlHdGFfKDbBAeIXEcc-GHueIXzyd-XmChUtS3JchHgLIrW/s1600/route_marathon_full.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="893" data-original-width="1280" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNWnb8mf5fVzY6an94sUAJAvUg1xHIPvIUEP2s4OC4yclrPCSlo5sPmMEyD_4Raxqe9f0XYyU5zd-gYuu30FfvjU3Iv1sEZXPlHdGFfKDbBAeIXEcc-GHueIXzyd-XmChUtS3JchHgLIrW/s320/route_marathon_full.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;">circuit i perfil</td></tr>
</tbody></table>
M'ho vaig prendre amb molt de respecte, catenaccio pur i dur. A veure-les venir , gaudir de l'ambient sense cap preocupació pel temps i si quedava alguna mena de força pels últims 8-9 km de baixada, intentar apretar una mica. Però això eren masses suposicions.<br />
Per mi era tornar a fer una marató d'asfalt 3 anys després, sense haver preparat res i de fer l'Ultra del Montsant de 94km tot just feia 3 setmanes. Per l'Enric era la 2ª, s'havia entrenat molt bé i no tenia cap dubte que aconseguiria batre la seva marca de 3 hores 49 minuts tot i el dur recorregut que teníem per davant. Pel Xavier era una més, camí de les 40, i era el que tenia més clar com actuar durant els 42195 metres.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifs2NiHpevG4tXdVcqtyHiPlaEgOJojlAMqQ8aYvZgEyxGW9DkNoG6ZM1KO0MpUILhH_-39AJHpuEM_D6ta3tfA8hGeIJgXzYZHNToUdAZDqgxaGxuZMrGH9YNVffToYwH-4iYd2vnNMm3/s1600/IMG_4350.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifs2NiHpevG4tXdVcqtyHiPlaEgOJojlAMqQ8aYvZgEyxGW9DkNoG6ZM1KO0MpUILhH_-39AJHpuEM_D6ta3tfA8hGeIJgXzYZHNToUdAZDqgxaGxuZMrGH9YNVffToYwH-4iYd2vnNMm3/s320/IMG_4350.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;">l'Estadi de Marathon, lloc de la sortida</td></tr>
</tbody></table>
Anàvem els 3 junts, però era allò que ara jo t'agafo uns metres, ara me'ls agafes tu, .... Ens anàvem intercanviant les posicions, però sempre anem amb un marge molt petit de distància. Els 10 primers km potser foren els més fàcils i planers. Després d'un primer km molt lent, ens varem anar situant a ritmes sobre 5' el km, però sense massa preocupació, anar fent a l'espera de la duresa del recorregut.<br />
<br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKF2TMdpyAn964rYndJ0MbQbwCYR6MnQ_fOvdJfhyphenhyphen1dYDtQCwhJsHWVccd4WhPpiVyb2UZd6oxXdKG-sVYOKbbk_VSaUCDKoQypW_pcPjFasxo3_LTH2CmOH1riJGJWCL_zjya3orVdmpB/s1600/IMG_4340.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKF2TMdpyAn964rYndJ0MbQbwCYR6MnQ_fOvdJfhyphenhyphen1dYDtQCwhJsHWVccd4WhPpiVyb2UZd6oxXdKG-sVYOKbbk_VSaUCDKoQypW_pcPjFasxo3_LTH2CmOH1riJGJWCL_zjya3orVdmpB/s320/IMG_4340.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;">estadi Panatinaiko</td></tr>
</tbody></table>
A partir del 10 i fins al 16 venia el primer tram de pujada, amenitzat però per la gran quantitat de públic que hi havia als vorals de la carretera.<br />
Després d'una lleugera baixada, afrontàrem la part més dura del recorregut. Uns 13km de contínua pujada. Marcava la primera mitja en 1:47:19, els 3 anàvem juntets. M'havia passat prou ràpid, però no les tenia totes, quedava el pitjor i les maratons no perdonen.<br />
Ja es començava a veure a gent caminant. Em va sorprendre, portant uns 22km i veure gent ja patint. El ritme que portava no era gran cosa, però era pam pam anar fent a la marxeta i intentant no defallir i allargar el màxim el cansament.<br />
Cap al km 24 el Xavier va canviar el ritme, mentre jo continuava amb l'Enric. Mmmmmm, em començava a notar cansat i li vaig comentar a l'Enric que si volia tirar, que per mi cap problema, endavant. Són d'aquells moments que notes que no gires rodó. Em passarà o durarà fins al final? L'Enric em digué que no, que ni boig pensava tirar. Així doncs seguirem junts, tenint el Xavier a uns 30-40 segons tota l'estona.<br />
I començà la baixada. Després d'uns quants km a ritmes entre 5'05" i 5'20" el km, era obligat apretar si les cames ho permetien. I sí, ho permeteren. Ens posàrem un pèl més ràpid a intentar gaudir d'aquells km finals. Però alerta, eren uns 10km i no es podia fer massa el valent encara que fos en lleugera baixada, camuflada això sí amb unes pujadetes que trencaven el ritme.<br />
A partir del 34 i mig segueixo apretant, fins al punt que l'Enric em diu que no pot, aquell moment que les cames et diuen prou, i que tiri. Més endavant atrapava al Xavi, a qui li vaig treure les enganxines. Fora bromes, intercanviàrem unes paraules comentant-li que volia aprofitar el moment fins que durés. Igual se m'acabava la gasolina i gripava en res, o potser em donava per arribar fins el final.La qüestió és que tot i alguna pujada matadora, vaig seguir constant, m'anava fent els càlculs de l'estona que em quedava, intentar enganyar la ment amb qualsevol cosa. Si segueixo així estaré sobre 3 hores 33 minuts em deia, prou digne per una marató tan dura i sense camp mena de preparació prèvia.<br />
Divisat el cartell del quilòmetre 41 ja ho vaig veure fet. Era qüestió de temps. Per cert, bon ambient hi havia en aquells quilòmetres finals pels carrers d'Atenes, prou bé.<br />
L'última baixada ja em sonava d'haver-la vist el dia anterior,uns 500 metres, i és allà on vaig decidir treure el mòbil per immortalitzar els instants finals. En ma vida havia portat un mòbil a sobre en una marató d'asfalt, però en aquesta vaig decidir fer-ho, em feia gràcia gravar els moments finals i l'entrada a l'estadi Panatinaiko. Va valer la pena, l'entrada a l'estadi era de pell de gallina. Un bon record que quedarà gravat per sempre. 3 hores 32 minuts 32 segons i uns últims 8 km a 4'41", bona manera d'acabar.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjecjNB_FQMu8uDmFS2jV2yHm3hM__9nHBKLHQhCoUnrcp0wfnk_s2OCjXgCWKdKnbzg7xhrD7sfAXb6oUOL0rMvXbKFSuKJSRtX9W6XD2S8xUJjujL9xEKmI-5AwNWqxYx_JPrptysP40-/s1600/IMG_4355.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjecjNB_FQMu8uDmFS2jV2yHm3hM__9nHBKLHQhCoUnrcp0wfnk_s2OCjXgCWKdKnbzg7xhrD7sfAXb6oUOL0rMvXbKFSuKJSRtX9W6XD2S8xUJjujL9xEKmI-5AwNWqxYx_JPrptysP40-/s320/IMG_4355.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;">amb la medalla<br /></td></tr>
</tbody></table>
El Xavier arribava 1' després i l'Enric assolia nova marca personal en 3 hores 38 minuts, així que jornada rodona. Això sí, els 3 estàvem trinxats i va costar recuperar.<br />
Sempre et guardaràs un molt bon de la primera marató,de la que has fet millor marca, però d'aquesta et quedes que fou aquí on començà tot, la seva simbologia, entre els Déus grecs.Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-26072566204281144082019-01-12T11:37:00.004+01:002019-01-12T11:37:56.480+01:00Etapa 6 : 25 d'Agost - Mweka Camp - Mweka GateÚltima etapa, tot de baixada i de nou per vegetació frondosa. Després de dormir tota la nit sencera, l'esgotament dels 2 dies anteriors va passar factura, ens vam llevar, esmorzar i vam procedir al ritual que acostuma. El guia dona les gràcies i felicita als caminadors per la seva amabilitat, per les propines que vam deixar,... i nosaltres els agraïm l'afecte que ens han mostrat durant aquests dies. És gent que amb molt poca cosa és contenta i el poc que tenen encara t'ho ofereixen.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAPsnk9Rqa32QUGBWj7GZ2GyAyDEJU_wd0UVcW82y7MGuAr4zeuhNVRcGa_VU95oIBw0Rx6EqjHTMzmR-vAvQ6V_u8oPsKKPsAOSnB9ZvzWhZEDGshU1mKjfdKfNfhUgx-M0RqJEMfEAJ1/s1600/SAM_1939.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAPsnk9Rqa32QUGBWj7GZ2GyAyDEJU_wd0UVcW82y7MGuAr4zeuhNVRcGa_VU95oIBw0Rx6EqjHTMzmR-vAvQ6V_u8oPsKKPsAOSnB9ZvzWhZEDGshU1mKjfdKfNfhUgx-M0RqJEMfEAJ1/s320/SAM_1939.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">guies i porters cantant<br /><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY7JVhsOqH1AHYoaOd64BicTpTuoB-125Ne1s-ZRkBNPaGGppThTJf4eoXFsgFqVtyZ3qtPc7VucnoPik0KdSgyiPaa7SMPdAZJH9-z2Rt1ehov9CcuSv0oNIStC694lxQljjNjkuVNh15/s1600/SAM_1960.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY7JVhsOqH1AHYoaOd64BicTpTuoB-125Ne1s-ZRkBNPaGGppThTJf4eoXFsgFqVtyZ3qtPc7VucnoPik0KdSgyiPaa7SMPdAZJH9-z2Rt1ehov9CcuSv0oNIStC694lxQljjNjkuVNh15/s320/SAM_1960.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr></tr>
</tbody></table>
</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZdDDnI5VYxFfivC_fd-8Rei-C5Y1r2Evw82O1MTZKyGxPiwyxxq5o3YDpYXuAi_3y_d4OqPg-azUw3SsU7PhES39yDvgDPII9-SSQ2drt5G7pxdUCLNJ7NW3Fj25iv81_oje1XiLWslgB/s1600/SAM_1967.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZdDDnI5VYxFfivC_fd-8Rei-C5Y1r2Evw82O1MTZKyGxPiwyxxq5o3YDpYXuAi_3y_d4OqPg-azUw3SsU7PhES39yDvgDPII9-SSQ2drt5G7pxdUCLNJ7NW3Fj25iv81_oje1XiLWslgB/s320/SAM_1967.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">caminant l'últim dia</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGW_twcxziSCa807JXb2x-yVIHOU8tlX7id1Vk6GR7cr1lNIe1BGSOc6L6gf0-13OXAQCv9lGwecY7TVmh_5Dw0FHBuBslya256nRgxvlfouAIm_sKCrE_t8n1_f-Cb3PA3ZVLK9UZUU0A/s1600/SAM_1979.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGW_twcxziSCa807JXb2x-yVIHOU8tlX7id1Vk6GR7cr1lNIe1BGSOc6L6gf0-13OXAQCv9lGwecY7TVmh_5Dw0FHBuBslya256nRgxvlfouAIm_sKCrE_t8n1_f-Cb3PA3ZVLK9UZUU0A/s320/SAM_1979.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mweka Gate</td></tr>
</tbody></table>
Gran experiència la que et queda. No havia estat mai a Àfrica i és un viatge que costarà oblidar, per tot el que es va viure i veure.Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-64769090628551891222019-01-10T07:54:00.001+01:002019-01-10T07:54:32.321+01:00Etapa 5 : 24 d'Agost - Barafu Camp - Uhuru Peak - Barafu Camp - Mweka CampBarafu Camp (4673m) - Uhuru Peak (5896m) - Barafu Camp (4673m), Mweka Camp (3068m), 17km i 1200+.<br />
Ens despertàrem, 11 de la nit. Fred, de fet ja dormia amb tot posat, i una mica de malestar en aixecar-me. No estava fi del tot, de panxa sobretot. No tenia set, i de gana, també poca. De fet tampoc ens serviren massa esmorzar aquell dia, unes galetes i un tè, cafè i poc més. A les 12 de la nit era l'hora indicada per tirar cap amunt. No les tenia totes, però bé, pensava que el que sigui serà. Em vaig prendre un ibu abans de sortir, com també havia fet la jornada anterior. Res més, anava carregat d'aigua, portava barretes, tota la medicina que ens havien recomanat, ... Abrigat amb tot a sobre, que sigui el que Déu vulgui.<br />
En l'ascensió final els porters ja no pujaven, però sí que en vingué un junt amb els 3 guies. Mesures de prevenció pel que pugui passar durant l'ascensió final. Sempre poden fer baixar algú si el veuen molt malament, ...<br />
La nit és freda, començàrem a enfilar cap amunt. Eren 4km fins Stella Point (5735m), però una distància que la fèiem a ritme pole pole elevat a la cinquena potència. Objectiu : arribar tots a dalt.<br />
El pla era simple : caminar, parar un moment per hidratar-se, caminar, ... I així anar fent.<br />
La pujada lògicament es va fer llarga, a aquells ritmes avançaves molt poc. Però em vaig anar trobant bé, tot i que no ingeria líquid ni menjava res. Cada passa feta era una menys que quedava per l'objectiu. Tants mesos pensant-hi i estava allà a poques hores d'aconseguir-ho.<br />
No vaig patir durant tota la pujada, em va sorprendre i quan portàvem unes hores ja tenia al cap que arribaria. Ara, no podies fer el burru, a la que intentaves sortir del guió i fer unes passes més ràpides, el cor se't disparava de pulsacions. Mai havia experimentat aquestes sensacions a tanta alçada i vaig poder corroborar de pè a pa els problemes que dóna l'alçada.<br />
Després d'unes 6-7 hores vam arribar a Stella Point , a 5735 metres d'alçada.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzdNelGQphJBLbCQYg9914S1d46F0oeB1cXoQtqiYjVbITMRxNwAkVOlPC5WAP8xtYup1emzapl2ZjmbYq0R7ZuhgZQqdqZRFYPe2SSSd1412_u99LRPoafwQqhjd_o0EUirwiubQVnmWR/s1600/IMG_4012.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzdNelGQphJBLbCQYg9914S1d46F0oeB1cXoQtqiYjVbITMRxNwAkVOlPC5WAP8xtYup1emzapl2ZjmbYq0R7ZuhgZQqdqZRFYPe2SSSd1412_u99LRPoafwQqhjd_o0EUirwiubQVnmWR/s320/IMG_4012.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Stella Point</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYsBsE-hb3uPdn8JvAMXmg5JOSIBKRCKOGXZKQZ9nK_r2MgZlZ7D9b4VGhwTzaBxheH3oQc4KUpMS2nhodpeEZrMyhMQB76ONeT2IoSrUeBUIG1_z1rjTKpkFviVbmJCM7j7thjQvSReeB/s1600/IMG_4054.JPG" imageanchor="1"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYsBsE-hb3uPdn8JvAMXmg5JOSIBKRCKOGXZKQZ9nK_r2MgZlZ7D9b4VGhwTzaBxheH3oQc4KUpMS2nhodpeEZrMyhMQB76ONeT2IoSrUeBUIG1_z1rjTKpkFviVbmJCM7j7thjQvSReeB/s320/IMG_4054.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhZGoslO6i9UjjOFuKbFGT6cC-mVlnymzAC7ypNTINVIH7RjwkQZy5FAvGJry_B2jB85n2ARa2r75_G70NLi4inxaotJcYY47UVtYdxHN-F2CnoonqxiFeArfJlSPcMNJMGkBS8ZHOpAsn/s1600/IMG_4056.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhZGoslO6i9UjjOFuKbFGT6cC-mVlnymzAC7ypNTINVIH7RjwkQZy5FAvGJry_B2jB85n2ARa2r75_G70NLi4inxaotJcYY47UVtYdxHN-F2CnoonqxiFeArfJlSPcMNJMGkBS8ZHOpAsn/s320/IMG_4056.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">el cràter</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Wow! Ja havia sortit el sol i les vistes del cràter del Kilimanjaro eren espectaculars. Coses que veus en documentals i que penses que mai les veuràs en directe, i allà estaves, veient-ho i vivint-ho. Pel que havia llegit i vist, sabia que si arribaves allà, aconseguir el cim, Uhuru Peak, 5896 metres, havia de ser un pas més. A 1km de distància estava.<br />
Després de les pertinents fotos, emprenem el camí cap al cim. Quasi 1 hora ben bé entre la neu i el gel per aconseguir arribar-hi. Seqüeles : poques, un lleuger mal de cap, però tan lleuger que era inapreciable. Sincerament, esperava arribar-hi en pitjors condicions. I això que durant l'última ascensió quasi no vaig beure aigua ni vaig menjar res. Suposo que el fet de que ens fessin menjar i beure tant els dies previs va ser la clau.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip3x0vdiX2WLRW5qQHz11ec2KXjJt46phZ_q2dTK2ftWgMGLrirBjrefvw7j9bQU_yGGrMN3y9U0q56gkAYf20gtlYiXzIVCIQWaNbo_TC2q95kS1u7XT22Nbjd3wYKTUOG4aBuekev-gI/s1600/IMG_4052.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip3x0vdiX2WLRW5qQHz11ec2KXjJt46phZ_q2dTK2ftWgMGLrirBjrefvw7j9bQU_yGGrMN3y9U0q56gkAYf20gtlYiXzIVCIQWaNbo_TC2q95kS1u7XT22Nbjd3wYKTUOG4aBuekev-gI/s320/IMG_4052.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">camí de l'Uhuru Peak</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxAPUKbXlbT0P_z2E20PXoOMitZxa3EVDlaNxK3ia7RwxWW6SMjI1dQYgCuK4uObPIRP6CTatR5xTnYGgNeRYqFn0D3gwHOR0-qfl8OsPtTXfQw6xISNwtNtthrcU8qig-VuEdvKhtmkCh/s1600/IMG_4063.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1476" data-original-width="1600" height="295" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxAPUKbXlbT0P_z2E20PXoOMitZxa3EVDlaNxK3ia7RwxWW6SMjI1dQYgCuK4uObPIRP6CTatR5xTnYGgNeRYqFn0D3gwHOR0-qfl8OsPtTXfQw6xISNwtNtthrcU8qig-VuEdvKhtmkCh/s320/IMG_4063.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">al cim amb el sr Escofet</td></tr>
</tbody></table>
Un cop feta la foto, tornada cap a baix, fins al campament de sortida, Barafu Camp. Quin atontament en arribar allà, em vaig quedar fregit a la tenda uns bons 30', suposo que els canvis d'alçada et deixa el cos atontat.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii1YmB7r2afIsGt4WGmhqnrDIgACwFCzYgznSYsvkpaX4vb3xE2q7Np4Nn_ULVMuhwMFToFM0SfC5QTAqmS3vPLH7nk5blQ3BlIw6ZXOvDUO7i4xLzTQMT2Nt7S43gEdv3yi4sLI4E8V8W/s1600/IMG_4069.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii1YmB7r2afIsGt4WGmhqnrDIgACwFCzYgznSYsvkpaX4vb3xE2q7Np4Nn_ULVMuhwMFToFM0SfC5QTAqmS3vPLH7nk5blQ3BlIw6ZXOvDUO7i4xLzTQMT2Nt7S43gEdv3yi4sLI4E8V8W/s320/IMG_4069.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">de baixada</td></tr>
</tbody></table>
Després d'això, una mica de dinar, tot i que no vaig menjar massa, i avall de nou fins a Mweka Camp, va costar arrancar, això sí. Aquella nit sí que la vaig dormir sencera ...Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-52207334613586582152019-01-09T14:15:00.004+01:002019-01-09T14:15:54.416+01:00Etapa 4: 23 d'Agost - Barranco Camp - Barafu CampBarranco Camp (3900m) - Karanga Camp (3990m) - Barafu Camp (4673m), 8.7km i 1100+.<br />
Dues jornades dures per davant per fer el cim tan buscat. Però pas a pas, no servia de massa mirar la vista massa endavant. Pole pole.<br />
Sortírem de Barranco Camp avisats que el primer tram era un pèl tècnic i complicat. Una paret coneguda com el Barranco Wall, que era el pas més complicat i vertical de la ruta. Sempre va bé que t'avisin per estar una mica a l'aguait, però ja vam veure a l'hora de la veritat que tampoc era cap cosa extra. Això sí, feia cosa veure els porters passant per allà, carregats i com si res.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs3pKCHglq1Q7haUNJK29ttEKSrLz94X8USRz8gcMjrY8AeAhRwV7Zezg4g3ZQOpEo8liVgpy-F1BX5U0geNTLtHpbKpMLEfkMbnGUlg-vTtPonxEgaFWuPNa30aS9XCIn4VtXmBhiDcs4/s1600/IMG_3961.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs3pKCHglq1Q7haUNJK29ttEKSrLz94X8USRz8gcMjrY8AeAhRwV7Zezg4g3ZQOpEo8liVgpy-F1BX5U0geNTLtHpbKpMLEfkMbnGUlg-vTtPonxEgaFWuPNa30aS9XCIn4VtXmBhiDcs4/s320/IMG_3961.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;">els porters pujant Barranco Wall</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYM0rj_UG0VV43ISZO-9GGY4dIzGsQof5OxDR7IEDQyLh1AESzK0poYRE2-Wh5uVXuitZJ984COjOYw_D1jRO3UA4Trb1xk1G597Pl5J1m2Awh0YSG8uHGmHCxaVNBtn6QjkkJCgUdQurN/s1600/IMG_3968.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYM0rj_UG0VV43ISZO-9GGY4dIzGsQof5OxDR7IEDQyLh1AESzK0poYRE2-Wh5uVXuitZJ984COjOYw_D1jRO3UA4Trb1xk1G597Pl5J1m2Awh0YSG8uHGmHCxaVNBtn6QjkkJCgUdQurN/s320/IMG_3968.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;">pujant Barranco Wall</td></tr>
</tbody></table>
Passada aquesta pujada, l'estampa valia la pena. <div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirbgVxoMmKhiOM3hPP2v_r9ye49JVXOttP-QWBNAUrcvldMEWpY17AIfqkFOIjx_3SLZG3_Mm6AuHT0s5EV7a3xsHxQA5m1r4IAUCWPR-xpc6XzhCCoKvmpZuRFtqnb9dpKChEJXLX5Le4/s1600/IMG_3971.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirbgVxoMmKhiOM3hPP2v_r9ye49JVXOttP-QWBNAUrcvldMEWpY17AIfqkFOIjx_3SLZG3_Mm6AuHT0s5EV7a3xsHxQA5m1r4IAUCWPR-xpc6XzhCCoKvmpZuRFtqnb9dpKChEJXLX5Le4/s320/IMG_3971.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;">als peus del Kili</td></tr>
</tbody></table>
Després un petit tram per arribar a Karanga Camp. Temps gris, fred, paisatge àrid, i fem paradeta per dinar i agafar forces per l'últim tram de pujada fins a Barafu Camp.<br />
<br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSsNtLIPlVmtcMlZ7GNpjwqTcwwzBr3FymDmtN6PDzTZhgz80v7YCDZJJVt6_Fgpxpz70mwYOrnxcNSIKgSZ4BpeXdq_fh6O4vFqZdFVO5-6g9xbQ8Pvm9vNfc2EqFivBoyAm2QzatHDfE/s1600/IMG_3979.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSsNtLIPlVmtcMlZ7GNpjwqTcwwzBr3FymDmtN6PDzTZhgz80v7YCDZJJVt6_Fgpxpz70mwYOrnxcNSIKgSZ4BpeXdq_fh6O4vFqZdFVO5-6g9xbQ8Pvm9vNfc2EqFivBoyAm2QzatHDfE/s320/IMG_3979.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Karanga Camp</td></tr>
</tbody></table>
Fins a Barafu ens esperen uns 3km i uns 600+ de desnivell. El paisatge ja és àrid, molt sec i els porters aprofiten per carregar aigua a Karanga, ja que a Barafu no hi ha lloc per agafar aigua.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5Gnf76q6327mjgMXv2mPFcXm-BffawXXLrOcKwGYzHIDqHgUAENtuc24p-MrQsg8I33idOWHoZ1tZam4X5CXb5SwMyPTQPJ_i1NlqfOga2hSqCzXggEBkDlDq5I3MhQ3vk4jjTdyhBmA0/s1600/IMG_3987.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5Gnf76q6327mjgMXv2mPFcXm-BffawXXLrOcKwGYzHIDqHgUAENtuc24p-MrQsg8I33idOWHoZ1tZam4X5CXb5SwMyPTQPJ_i1NlqfOga2hSqCzXggEBkDlDq5I3MhQ3vk4jjTdyhBmA0/s320/IMG_3987.JPG" width="320" /></a></div>
Arribada a Barafu, el paisatge era sec, feia bastant fred i si ja tenies poca cosa a fer en els altres camps, en aquest encara menys.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqN4yIn5gE6RXrcXxsq3RnLUMwxf6jqDyXw4RDUWMm4tlAL63xN1S2jdqg1KqwnUmsO4tk2-W_8ZtGzX44mCPPhTQT-8Z5B0y2n5zy-vcjVZ-Sx4KI57WseLNeO3plCY89sX4OC6PEW8UB/s1600/IMG_3993.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqN4yIn5gE6RXrcXxsq3RnLUMwxf6jqDyXw4RDUWMm4tlAL63xN1S2jdqg1KqwnUmsO4tk2-W_8ZtGzX44mCPPhTQT-8Z5B0y2n5zy-vcjVZ-Sx4KI57WseLNeO3plCY89sX4OC6PEW8UB/s320/IMG_3993.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-CjqLLO0DKiCeQk92ls6rE9lskg2ZA20sCptmG05cEQUr7x06_TElgAw0GhgVuUO_ptHWkrg4dsIJKjjyCDDHmRZOczRpzau6MFN6NFpKaDV_UDQ3A0BLeQ_CcJxt4vEQ4YL4bXgIf_2y/s1600/IMG_3996.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-CjqLLO0DKiCeQk92ls6rE9lskg2ZA20sCptmG05cEQUr7x06_TElgAw0GhgVuUO_ptHWkrg4dsIJKjjyCDDHmRZOczRpzau6MFN6NFpKaDV_UDQ3A0BLeQ_CcJxt4vEQ4YL4bXgIf_2y/s320/IMG_3996.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGfZ6S9UfXOA3ux4CL1Hw91jwMVLUWNcr4kBaehFTJlvL-jhOZJ4QSusC2cBNGnlrK4q0_i7sQmtlJDTWL4LXGquu_F9WsL-XWP7yuZFs3VKGXTMlHviLDDxQhYs3qQL6xqExzlC2rY573/s1600/IMG_3998.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGfZ6S9UfXOA3ux4CL1Hw91jwMVLUWNcr4kBaehFTJlvL-jhOZJ4QSusC2cBNGnlrK4q0_i7sQmtlJDTWL4LXGquu_F9WsL-XWP7yuZFs3VKGXTMlHviLDDxQhYs3qQL6xqExzlC2rY573/s320/IMG_3998.JPG" width="320" /></a></div>
Ja no havia begut tant pel camí. Sopàvem d'hora com sempre, tampoc entrava massa cosa, i a dormir ben d'hora, devien ser sobre les 19 hores, ja que a les 23 hores tocava diabar per començar l'ascensió a l'Uhuru Peak. L'endemà podia ser el gran dia.Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-65817629370087522742018-10-22T20:14:00.000+02:002018-10-22T20:14:11.943+02:00Ultra Serra del Montsant , 98km 4100+Aquest 2018 buscava els 10 punts que em permetessin entrar al sorteig de la UTMB del 2019. Amb els 5 de la CCC del 2017 i els 5 aconseguits a la Open Cavalls del Vent de finals d'aquest mes de Juny, em presentava a Cornudella amb un match ball.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLLtiJgrBpmiBYeH3CI8fxIKK3iu-jHNCD9fo8Orejy30-Wp_U4oJMuvLMRdHLfrdaupzoNKxVTKwG3ZMCzm7nkcvykcSLbViIvg0_21z0Jy_Q1dnz04MbTxIBP48sm8ii6icQ56z-Kbde/s1600/2bf454aa-0e23-436f-8b98-6440ab89557b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLLtiJgrBpmiBYeH3CI8fxIKK3iu-jHNCD9fo8Orejy30-Wp_U4oJMuvLMRdHLfrdaupzoNKxVTKwG3ZMCzm7nkcvykcSLbViIvg0_21z0Jy_Q1dnz04MbTxIBP48sm8ii6icQ56z-Kbde/s320/2bf454aa-0e23-436f-8b98-6440ab89557b.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">moments previs a la sortida amb el Roger</td></tr>
</tbody></table>
Sense quasi donar-te compte, et veus allà, vestit de les millors gales per afrontar uns nous 100 km. Segurament en aquell moment no penses el que et ve pel davant i la grandesa de fer tot això.<br />
Ha plogut els dies anteriors, així que ens anuncien que trobarem fang i algun pas on serà condició obligatòria mullar-se els peus.<br />
Ens trobem escasses 200 persones per la sortida de la Ultra i de la Long. Sortim uns 15' més tard de les 8:30, hora oficial de la sortida. El briefing, les traduccions, la música en directe van fer retrassar el timming establert.<br />
Surto amb el Roger, quasi del final. La tàctica és clara: catenaccio i a veure-les venir. Únic objectiu ser finisher. No buscava res més. I ja si cap al final podia apretar una mica, quan veiés la feina feta, doncs millor.<br />
A l'hora de la veritat va anar quasi tot sobre rodes. Uns primers 7 km molt tranquils fins Albarca per seguir remuntant fins a Pi Carabasseta i començar la baixada fins el primer avituallament, Ulldemolins. Allà primera paradeta, omplo aigua, menjo uns sandvitxos i surto direcció Margalef, següent objectiu. De moment les coses van bé, no venen mals pensaments al cap.<br />
Camí de Margalef, primer una petita pujada abans de l'ermita de Sant Antoni per continuar amb un teòric descens fins a Margalef per un terreny que alhora de la veritat va resultar ser un constant trencacames. Això no treu que el lloc, el congost de Fraguerau, un lloc digne de visitar en una excursió relaxada. No era el cas. És durant tot aquest tram fins a Margalef que aprofito el tercer bidó per omplir-lo a la font natural que em trobo pel camí tal com indicava la organització. També és on toca creuar el primer riu que ja et deixen els peus xops xops. A mi no m'arribava l'aigual al genoll però poc li faltava. La primera vegada fa cosa, però quan ho fas 3 o 4 vegades més ja ni ho penses.<br />
Margalef, km 40, on allà veig el millor assistent que un pot esperar, el sr Escofet. No necessito gran cosa, li demano que m'ompli un isotònic mentre aprofito per anar menjant alguna cosa. Tot bé, li dic avisa a casa que estic bé.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKEAcw76E7YbGdJKN6GjHFqLSBsneaMk9Hjy6xe4zZ6i1KgMXqoinQ4JvvruMGL9EwvUZXYB1u-YYLR0i4Hz-V74TsHuJG9BHXKp0B5J5Wv0Se1lyiTd67DaBfQi9CqY9gNcm4kPQbYKL8/s1600/0875bb06-30f8-4180-99ea-56c7a2bf4ddf.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKEAcw76E7YbGdJKN6GjHFqLSBsneaMk9Hjy6xe4zZ6i1KgMXqoinQ4JvvruMGL9EwvUZXYB1u-YYLR0i4Hz-V74TsHuJG9BHXKp0B5J5Wv0Se1lyiTd67DaBfQi9CqY9gNcm4kPQbYKL8/s320/0875bb06-30f8-4180-99ea-56c7a2bf4ddf.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;">a Margalef</td></tr>
</tbody></table>
La companyia és grata, m'hi quedaria, però s'ha de continuar. Sortint de Margalef i ja direcció Cabacés, quedar la pujada a l'ermita de Sant Salvador, amb un tram final de pujada que donaria més guerra. Segueixo bé i amb la sensació d'anar amb unes marxes menys. Però senyors, a mi els 100 km em fan molt de respecte i prefereixo pecar de defensiu que no morir cremant les naus. I més en aquest dia on els 5 punts eren vitals.<br />
Després d'una bona pujada, normalment ve la baixada, jeje, i en aquest cas la baixada era per arribar a Cabacés, km 61 de cursa, on em torna a esperar el Sr Escofet.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_A2QE7weNrJhfRu4EpK6amZ4tu9-RnCsYtTK5oMlcHR4wFI13mqfo19TTcdvmLTN0W37aNpBVN49GBoKvPHee77TwmevOLJyyudWUSCSKwRJfnxd2ZUgelmpELr22-4mLB_FQEUqQf24Z/s1600/8aaaabf7-08de-46ed-92be-f9de6c1e8940.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_A2QE7weNrJhfRu4EpK6amZ4tu9-RnCsYtTK5oMlcHR4wFI13mqfo19TTcdvmLTN0W37aNpBVN49GBoKvPHee77TwmevOLJyyudWUSCSKwRJfnxd2ZUgelmpELr22-4mLB_FQEUqQf24Z/s320/8aaaabf7-08de-46ed-92be-f9de6c1e8940.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">avituallament de Cabacés</td></tr>
</tbody></table>
<br />
A Cabacés recullo la bossa de vida, aprofito ja que ho tinc per canviar-me de samarreta, em prenc el batut recuperador i menjo tranquilament una mica de pasta. Aprofito per seure i comentar la jugada amb el Sr Escofet. Ja ho tenia pensat desde abans de la cursa, parar tranquilament, que no em venia de , 10 o 20'. Què hi guanyaria? Ell em diu que han retallat 7-8 km de cursa degut al nivell d'algun riu, però no sé si serà ara, més endavant, ... Abans de marxar em venia de gust un cafè, ja que no m'agrada la Coca Cola, una alternativa que de vegades m'ha ajudat és el cafè. Així que abans de sortir de l'avituallament, i com que era obligat passar pel bar, un cafetó. M'acomiado del Sr. Escofet, ja no sé si el tornaré a veure o no.<br />
El trajecte fins a la Vilella Baixa se'm fa molt curt, massa, ja dedueixo doncs que el retall venia en aquest tram. Estàs allà posat i amb això del tema dels punts comences a pensar ¿ si retallen la cursa, en seguiran donant 5? si es queda amb 4 vaia "putada" pensava. Són coses que vas pensant pel camí. Inclús en tenia una de més masoca. Dic bé, quan arribi a meta, si de cas que em deixin fer 4km més amunt i avall per la carretera i feina feta. Coses que passen pel cap després de tantes hores ...<br />
Bé, arribant a la Vilella Baixa atrapo a l'Agustí, una persona entranyable amb qui vaig compartir uns quants quilòmetres. Entrem junts a al Vilella Baixa, jo em notava en aquell moment molt bé. A dalt de la muntanya russa i en forma. Quedaven uns 32km per acabar i 3 pujades per fer. La qüestió és que sortint de la Vilella Baixa l'Agustí em diu que tiri, que vaig molt més fort que ell. Aprofito el bon moment per apretar una mica més i deixar-me portar. En poc temps arribo a la Vilella Alta, a uns 24km de meta.<br />
En sortir del poble i a uns 3-4 km d'Escaladei faig un audio per informar a familia i al Sr Escofet que vaig bé. Al Sr Escofet li dic que no es preocupi per mi, que segurament el Roger necessitarà més ajuda i que estigui per ell. Arribo a Escaladei sobre les 20:15 hores, uns 80km a les cames. És entrar a l'avituallament i tenir una petita crisi. No m'entrava el beure, el menjar, ... Aconsegueixo beure una mica de caldo Aneto i m'assento i em relaxo una estona. En tot això que arriba l'Agustí. Mica en mica em vaig refent, no menjo però carrego un pastisset de xocolata a la bossa. Igual torna la gana i me'l menjo més endavant. L'Agustí està una estona més i em diu "anem,va". Dic tira tira, ara sortiré, però finalment surto amb ell. M'agafa uns metres d'aventatge començant la pujada, però mica en mica em vaig refent i em poso a la seva alçada i comencem a xerrrar. La primera part de la pujada era suau, fins que ens trobem alguna grimpada on s'havia d'anar molt en compte. El regal però era l'Escletxa, un pas amb cordes, rocós, .. Bé, millor no mirar amunt i tirar de corda.<br />
Superada l'Escletxa quedava un altre petit pas. Allò però no havia acabat, doncs quedava recórrer els 4-5 km per dalt Serra Major. Buff, que llarg es va fer allò. Veies llumetes vermelles que et feien de guia i un camí que no s'acabava mai. Allà l'Agustí em va deixar enrera una estona, li vaig dir que tirés, que jo ja arribaria. Just per allà dalt me la jugo amb el pastisset de xocolata. Mossegades petites, paciència, i intentar ingerir una mica de sòlid. En un dia qualsevol me'l fotria d'una mossegada però allà era impossible. Tot i això, vaig aconseguir menjar-ne bastant però va costar.<br />
Al cap de bona estona, trobem un voluntari que ens indica que comença la baixada, 2.5 km fins a la Morera, una baixada que em va recordar una mica el camí de les Bateries de Montserrat. Són aquests trams durs, que costen però que quan divises el poble enmig de la foscor et vens amunt. Tenia l'Agustí per davant, tot i que no el veia. Entrant a la Morera i quan el terreny ja era estable vaig apretar una mica. Em tornava a veure millor i ja pel que quedava vaig pensar ara sí que deixa't anar. L'Agustí marxa de l'avituallament, jo m'espero un parell de minuts més i arranco. 8km penso, uns 200+ pel mig i Ultra acabada.<br />
Atrapo l'Agustí i em diu que tiri en la pujada. Així ho faig i ja no freno. Encara queden per davant algunes pujades, però ja no reservo res. La llum del frontal comença a fer figa, tot i que serà suficient per arribar. Avanço 3 corredors més i tot i ser de nit ja reconec l'entrada a Cornudella. Camí amb pedres, compte i entrant a Cornudella ja pensant en la jornada que havia deixat darrera. Decideixo gaudir de la solitud d'aquells metres d'asfalt pels carrers del poble i em deixo anar de cames. Seran 300-400 metres i uns últims pel Carrer Major on penses amb moltes coses que has deixat endarrera.<br />
Entro a meta, 15 hores 37 minuts, posició 25, satisfet, amb bona cara i bé de cames. No sé si han estat 98, 99, 100 o els que siguin de km, si em donaran els 5 punts o no, en aquell moment tampoc hi penso massa. He acabat una altra Ultra de 100 km i n'estic orgullós.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC_pSTRgK7XC7Mx_lbOrcInfRdpxTb2PLMzxzbDXwxFqzieH0ufJbX07kSNnQhps7edgefRq-Knzf2QtHDsKU32wDCDjYdIOoTOSODlCJMAJe589Z7Ur5rLi3T5lz6yYCkuWX1awwwRba7/s1600/9f0c05b9-c352-47aa-8727-e108a4a2eab3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC_pSTRgK7XC7Mx_lbOrcInfRdpxTb2PLMzxzbDXwxFqzieH0ufJbX07kSNnQhps7edgefRq-Knzf2QtHDsKU32wDCDjYdIOoTOSODlCJMAJe589Z7Ur5rLi3T5lz6yYCkuWX1awwwRba7/s320/9f0c05b9-c352-47aa-8727-e108a4a2eab3.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;">amb 2 grans, el Roger i el mega assistent Jordi Escofet</td></tr>
</tbody></table>
Sabia que seria una Ultra molt solitària, amb molt poc o gens d'ambient als pobles, però escolta, lluny d'aquestes curses tan massificades també es corre molt a gust.<br />
El dia va acompanyar, cosa que també va ajudar. Això sí, algun punt a millorar : per la poca gent que érem, l'entrega de dorsals hauria de ser més àgil; es podria avançar una mica l'horari de sortida i seria estona que aprofitaríem la llum del dia; i els avituallaments de pasta millorables. La senyalització perfecte, si em vaig perdre en algun punt va ser simplement per anar despistat. I els voluntaris que tan costen de trobar, molt amables.<br />
Gran cap de setmana, coneixent el Montsant i compartint més moments amb el Jordi i el Roger. Felicitar al Roger per la seva nova Ultra i agraïr l'ajuda totalment desinteressada del Sr.Escofet. Un gran JE.Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-29479353072099218352018-10-22T11:02:00.000+02:002018-10-22T11:05:09.709+02:00etapa 3 : 22 d'Agost - Shira Cave Camp - Barranco Camp<b>Shira Cave Camp (3800m) - Lawa Tower (4600m) - Barranco Camp (3900m), 10 km, 800+</b><br />
Un dels dies claus per la famosa aclimatació, la pujada a Lawa Tower i el posterior descens fins a Barranco Camp per passar la nit.<br />
Aquest dia ja feia molt de respecte, ja que s'arribava fins als 4600 metres d'alçada. Etapa ja per un terreny més sec i àrid. El que canviava però era la presència del Kili, majestuós com sempre.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj08jgXa-D55LKk1kC6SbAGcbkye9Vc342VwRKRgWQIvwgu-drCo1FPpiZ83m5wfhJi1aZlhSozNjd8GVh6Z4F0W5RQedlGzuRDEBNPwCBGg9wnmIVP38j7cQv7d_AuciX7cmo0sBT9JN1t/s1600/SAM_1871.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj08jgXa-D55LKk1kC6SbAGcbkye9Vc342VwRKRgWQIvwgu-drCo1FPpiZ83m5wfhJi1aZlhSozNjd8GVh6Z4F0W5RQedlGzuRDEBNPwCBGg9wnmIVP38j7cQv7d_AuciX7cmo0sBT9JN1t/s320/SAM_1871.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">camí de Lawa Tower</td></tr>
</tbody></table>
El ritme com no, pole pole. Una constant, sense grans esforços, no regalar forces, hidratar-se cada dos per tres. Seguir aquestes premises era bàsic.<br />
<div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiYWQ7V15INMb7RME8Rt28LiL4zDkdXYU44s2WnJUy57UczMGXWd486oDjwpL_OZMG-oOrku78Odas_LnqjpoXUUPSKkkZgXH4UAjeK55JitNPzl1Eg2gunOFYRC2sQwyiw8Lk4TP6_9dy/s320/SAM_1881.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="320" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">campament a Lawa Tower</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisJPBl7AAlAMJAH3m2ijV-4GNwU_UFvDlA7_8sBX4C1Ii_3LAk_bULqSdcvq8dV5KTG26KhAB2CHCLU-gW2cYvrGix_N6FzWMb5T5tdwr96qBERUjjH07eFUMPbOr0iP3BlpI481899c6g/s1600/41409063_2135994433282161_5291591088119742464_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="810" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisJPBl7AAlAMJAH3m2ijV-4GNwU_UFvDlA7_8sBX4C1Ii_3LAk_bULqSdcvq8dV5KTG26KhAB2CHCLU-gW2cYvrGix_N6FzWMb5T5tdwr96qBERUjjH07eFUMPbOr0iP3BlpI481899c6g/s320/41409063_2135994433282161_5291591088119742464_o.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto de grup a Lawa Tower</td></tr>
</tbody></table>
Un cop a dalt, parada per dinar. Els porters ja s'havien avançat i el cuiner ens havia preparat el dinar. Brutal. Temps per alimentar-se, descansar i afrontar el que quedava de baixada fins a Barranco Camp. Feia fresqueta i la boira aparegué durant el trajecte.<br />
Les sensacions eren bones. Ni mal de cap, ni mal de panxa. Seguia amb gana i set.<br />
<br />
Repreníem la marxa una estona després. Un trajecte de baixada fins a Barranco Camp amb poca trascendència, on la boira ens va fer companyia una bona estona.<br />
Aquí unes imatges més de Barranco Camp :<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguAWCNuoqn4guxE44Psy8pMouO3EZH1m8KCm62rTR7PWObN7z5sm4NQM04T1wtVBNrCHAdvTo4I4NkugbsovJYQOAMevDHVVuMFR8Rw7_v_OeAofW8AJETyxl1-K36X5Y-Azu8f7CKsiQq/s1600/SAM_1897.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguAWCNuoqn4guxE44Psy8pMouO3EZH1m8KCm62rTR7PWObN7z5sm4NQM04T1wtVBNrCHAdvTo4I4NkugbsovJYQOAMevDHVVuMFR8Rw7_v_OeAofW8AJETyxl1-K36X5Y-Azu8f7CKsiQq/s320/SAM_1897.JPG" width="213" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">l'entrada al Camp</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYJq01Iza4LGne5Q9ZP7quB1383utOWidcGKZsXx51zltjLUEgXkiyBUjNZw6hdx71_aBsqBBXj7GVjiRNR22SZ-iDEtrjDfBEmMl3a63TWX18Wny9c22g-Na0v0_psaH47Xq7M_pbwTN0/s320/IMG_3950.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="320" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">la foto de grup</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg20sbuQZrbSumOEArInwLx3ys_d5R-bd0Z-9W0Be9u1I1ZG_g1oNIQOIoc9tpCvJaSyYJx_YA4BFRFNfTs3n6i9w4qE86YZ8qiMTnQ7qmj3XuYAXPywBe2LwuKhriiNnPS-jhmiarIw-gQ/s1600/IMG_3952.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg20sbuQZrbSumOEArInwLx3ys_d5R-bd0Z-9W0Be9u1I1ZG_g1oNIQOIoc9tpCvJaSyYJx_YA4BFRFNfTs3n6i9w4qE86YZ8qiMTnQ7qmj3XuYAXPywBe2LwuKhriiNnPS-jhmiarIw-gQ/s320/IMG_3952.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">el camp</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp2XuMyi6NkOkwICeGu06O4IpZ6lBpy9tXRLqNEcSk5jeuvbXFf5qvMR39GvgBfFccfaCG2QmnwWb-sszOGk8TiDPw-tPo_uVIZzYYi_mh9TP9Xtyhj9CqV7oRznZu4Sc_qL_IPcrepLzA/s1600/IMG_3953.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp2XuMyi6NkOkwICeGu06O4IpZ6lBpy9tXRLqNEcSk5jeuvbXFf5qvMR39GvgBfFccfaCG2QmnwWb-sszOGk8TiDPw-tPo_uVIZzYYi_mh9TP9Xtyhj9CqV7oRznZu4Sc_qL_IPcrepLzA/s320/IMG_3953.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">els "serveis"</td></tr>
</tbody></table>
Toca descansar. Venen 2 dies durs i decisius.</div>
Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-73034295277933139362018-10-02T22:03:00.000+02:002018-10-02T22:03:46.341+02:00Etapa 2 : 21 d'Agost : Machame Camp - Shira Cave Camp<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<b style="text-align: center;">Machame Camp (2900m) - Shira Cave Camp (3800m), 5 km , 900+</b><br />
Doncs tal com havia llegit en alguns blogs i em temia, vaig dormir poquet. A estones, ara 20', ara em desperto, ara en dormo 40 més, ... I a sobre, havent begut tanta aigua, 2 cops vaig haver de sortir de la tenda per anar a fer pipi. Una aventura.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-vD8XKlSp8Hi8ZWRsz21vVm4beDAgg6xfxjyN4_gfgnyl-A_JPSZqSz2fLdo7tYFmhCa9_zC2UW91rXKpbjJJi9wjsytMrxK0MdujCA8FEw8jNnPtz6GbCKyb1-Qu64MLgrn4lLx7zWd8/s1600/SAM_1815.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-vD8XKlSp8Hi8ZWRsz21vVm4beDAgg6xfxjyN4_gfgnyl-A_JPSZqSz2fLdo7tYFmhCa9_zC2UW91rXKpbjJJi9wjsytMrxK0MdujCA8FEw8jNnPtz6GbCKyb1-Qu64MLgrn4lLx7zWd8/s320/SAM_1815.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Durant aquest dia ja ens vam trobar un paisatge molt diferent, el que en castellà anomenen páramos. Arbres més baixos, camí amb una mica més de pedra, però sense massa dificultat.<br />
Després de la "reprimenda" del dia anterior, ja es va posar el guia principal Samuel a marcar el ritme pole pole. Era un dia on es feien 5km, però on ja molts sobrepassàvem la nostra alçada record. Pot sonar ridícul, o no, però en el meu cas el punt més alt on havia estat era el Pico Veleta a 3398 metres d'alçada.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE2Ff2w2XPhRA06hoHzM_VaVa2szwBkPqRiBMrPjCj39Sn6g9az0F0UwSKcWqWihsdWFy6LZlF4DrTgjop9HRkKY3szaeWtefe47LCHwicDKOO1uSmgH6SuGMw-GDKIac5pITYYczFBK1z/s1600/SAM_1810.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE2Ff2w2XPhRA06hoHzM_VaVa2szwBkPqRiBMrPjCj39Sn6g9az0F0UwSKcWqWihsdWFy6LZlF4DrTgjop9HRkKY3szaeWtefe47LCHwicDKOO1uSmgH6SuGMw-GDKIac5pITYYczFBK1z/s320/SAM_1810.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">caminant</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUMwAJRFVHdF8Vo850kF8OvApl6hjdqqQ_40kvPoGbjMRokO38f8Hx6TJNgq9SsF-7FxIeH52v0sKXi7UwC92HRomx-gGzcL9E0Ayv0LPKbWMslCESWBkJmteA-EkyjCXJ4AmwZvZU5lRS/s1600/SAM_1823.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUMwAJRFVHdF8Vo850kF8OvApl6hjdqqQ_40kvPoGbjMRokO38f8Hx6TJNgq9SsF-7FxIeH52v0sKXi7UwC92HRomx-gGzcL9E0Ayv0LPKbWMslCESWBkJmteA-EkyjCXJ4AmwZvZU5lRS/s320/SAM_1823.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">una de les moltes parades<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9u_BEZSeHBk4PQJrmBkDzhaVCREuF_VdFuqLor-mJgYdWrGu8a6hDGaM52fYgCmkc-7ee8yS-VGY2e_Z3xxTRaWsJV9nNuC0WW0a5mK_Gfc0hGYMoz2BZSGRfJVafGJzlS3qn1Yub86Pz/s1600/SAM_1820.JPG" imageanchor="1" style="font-size: medium; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9u_BEZSeHBk4PQJrmBkDzhaVCREuF_VdFuqLor-mJgYdWrGu8a6hDGaM52fYgCmkc-7ee8yS-VGY2e_Z3xxTRaWsJV9nNuC0WW0a5mK_Gfc0hGYMoz2BZSGRfJVafGJzlS3qn1Yub86Pz/s320/SAM_1820.JPG" width="320" /></a></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdd3dmJSKTMQPdwN1fFBWFTbdOhOqKQZ-MmAvMYwp1jqCJ2krYCTK680NtMeY_t9dGFd5fu4gajLj9Qx6Yo-C4dOVfijiMc3pEoat0Z6i3VoHlrqQo0SEtgx9HiH3BXjpwNAISE13zvngv/s1600/SAM_1830.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdd3dmJSKTMQPdwN1fFBWFTbdOhOqKQZ-MmAvMYwp1jqCJ2krYCTK680NtMeY_t9dGFd5fu4gajLj9Qx6Yo-C4dOVfijiMc3pEoat0Z6i3VoHlrqQo0SEtgx9HiH3BXjpwNAISE13zvngv/s320/SAM_1830.JPG" width="320" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwGRB7l3K3fc4-qk02JhuGaJRoa3SDKysv_sYf3egemYryzUoP2pd4mK1vHSFsBu7eSoqbyOaMlncMpwqEez8cgN6CNxPb9wvDu0BGVzTgJiUgQ3p7VvayHHJi2EpBhwXma4eIOt2A4A4y/s1600/SAM_1826.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><br /></a><br />
<span style="text-align: justify;">L'etapa en sí no va deparar massa. Caminar xino xano, parar, beure, fins després d'unes 5 hores arribar al Shira Cave Camp.Mai havia estat a tanta alçada i de moment, no notava res de res. Era molt d'hora, segur. </span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3MdheOhOsHJCzO44pl338_aroayBDJ0KTC-yDGzfcwBpqvAzsJ4Vi7yUcjnNe4rCg5ZST5MX1Qz76INdNaiRlL9BvxE6tNGZUNRw16LLhl_uCRCyJFLNHcWYiw-LuaPCZ88u9kH0pURwc/s1600/SAM_1833.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="237" data-original-width="1600" height="47" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3MdheOhOsHJCzO44pl338_aroayBDJ0KTC-yDGzfcwBpqvAzsJ4Vi7yUcjnNe4rCg5ZST5MX1Qz76INdNaiRlL9BvxE6tNGZUNRw16LLhl_uCRCyJFLNHcWYiw-LuaPCZ88u9kH0pURwc/s320/SAM_1833.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Panoràmica del campament</td></tr>
</tbody></table>
Aigua per rentar-se, te i al cap d'una estona a dinar i descansar una mica, ja que per la tarda vam anar a caminar una estona més amb els guies. Ens ho van preguntar si ens venia de gust i com que no teníem res a fer i ens trobàvem frescos, vam anar fins al Shira Camp 2.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR6FkSrazP4C2ymq_5I2BYFfA0qVzdDlp0JS850Pg4vfwOZWtUSTYYoOv4MWjTbiy_fgsJLGYoAULq3NeNIj9PePA5xpppSKz5ka9nBNnEg-j8nBHOUqTpfS1NtOqm6LzsS24sUgnVZmuL/s1600/SAM_1838.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR6FkSrazP4C2ymq_5I2BYFfA0qVzdDlp0JS850Pg4vfwOZWtUSTYYoOv4MWjTbiy_fgsJLGYoAULq3NeNIj9PePA5xpppSKz5ka9nBNnEg-j8nBHOUqTpfS1NtOqm6LzsS24sUgnVZmuL/s320/SAM_1838.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">el dinar , abudant i molt bo</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG1X6X4NRJywbJsyttzt47PU6Eqd_q18WHsWZHvJMCAVfhI01KIFiT1_Y2gi97UpQeJ2ysJ3mxuE1OZs63-FE6lzIPw5dDelyQ-oSwjYV3yzG90b0LHBPeU8DfNCH4X2St5aqLRRlvN27U/s1600/IMG_3938.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG1X6X4NRJywbJsyttzt47PU6Eqd_q18WHsWZHvJMCAVfhI01KIFiT1_Y2gi97UpQeJ2ysJ3mxuE1OZs63-FE6lzIPw5dDelyQ-oSwjYV3yzG90b0LHBPeU8DfNCH4X2St5aqLRRlvN27U/s320/IMG_3938.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">el Kilimanjaro més a prop durant la caminada de tarda</td></tr>
</tbody></table>
I poc més, tornada al campament, sopar i a intentar dormir. Mica en mica t'anaves habituant al ritme del dia a dia. Al principi tot era nou, però amb un parell de dies ja podies veure el tarannà diari. Potser el que em costava més era anar a dormir. Tan d'hora, tampoc estava massa cansat, i ja anava amb allò de pensar "no dormiré" o "a veure quan tardo a sortir a pixar". Seguia bevent i menjant molt, jo creia que massa. Però bé, era el que ens aconsellàvem.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYlX3dadY2f_hYP2i0oAejEJVN9-bvr0wSfxipK_Awjd_yrvsLInnk4XgO5p67JSTeShLuSUtlq_hLmt8IKlZbPyIjkaF0F5vdHp5s3QvHv94-FJiMLn98HrEca2uQrJCvQxvTL4Aa1GZS/s1600/IMG_3941.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYlX3dadY2f_hYP2i0oAejEJVN9-bvr0wSfxipK_Awjd_yrvsLInnk4XgO5p67JSTeShLuSUtlq_hLmt8IKlZbPyIjkaF0F5vdHp5s3QvHv94-FJiMLn98HrEca2uQrJCvQxvTL4Aa1GZS/s320/IMG_3941.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">a descansar</td></tr>
</tbody></table>
Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-41229545691628338372018-09-24T19:43:00.005+02:002018-09-24T22:15:56.536+02:00Ruta Machame : Kilimanjaro , Uhuru Peak ( 5895 metres)I arribà el dia, tants mesos esperant i ja erem a Moshi, Tanzània. Com va direl Sr. Escofet la nit d'arribada , just abans de posar-nos a dormir "Sr. Fos, estem dormint a Tanzània.".<br />
<br />
Introducció : la nostra ruta escollida era la ruta Machame, la ruta on es dormia en tendes. Diuen que és una de les més boniques. Un cop feta, en puc donar fe.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcwUTNF9WhAwgyI2RT7F_J656HB0maFATAUhEHnnYIaUE4DxqjuVrYRpEnV42TCoEY8oWdC-pOIA14VLtfY_aFlt1drP9pU4B-yMcrxR5gT-gQUgP0ZMnoZupc1BP4ahJBoWj9OzJDAs2V/s1600/machame-route-kilimanjaro-map-i4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="302" data-original-width="647" height="149" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcwUTNF9WhAwgyI2RT7F_J656HB0maFATAUhEHnnYIaUE4DxqjuVrYRpEnV42TCoEY8oWdC-pOIA14VLtfY_aFlt1drP9pU4B-yMcrxR5gT-gQUgP0ZMnoZupc1BP4ahJBoWj9OzJDAs2V/s320/machame-route-kilimanjaro-map-i4.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
1) Machame Gate (Village) - Machame Camp<br />
2) Machame Camp - Shira Cave Camp<br />
3) Shira Camp - Barranco Camp<br />
4) Barranco Camp - Barafu Camp<br />
5) Barafu Camp - Uhuru Peak - Barafu Camp - Mweka Camp<br />
6) Mweka Camp - Mweka Gate (Village)<br />
<div>
<br /></div>
<b>Dia 20 d'Agost</b><br />
<b>Etapa 1 : Machame Gate (1800m) - Machame Camp (2800m) , 10,5 km , 1200+</b><br />
El dia començà amb la visita del guia al nostre hotel i una revisió exhaustiva de material per comprovar que anàvem ben equipats. Cap problema, tot en ordre. Vam superar el test previ i anàvem ben preparats. El Samuel, el nostre guia, molt simpàtic, ja es va veure de bon inici que era un tio molt agradable i molt de la broma.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhknvGW8V4Mr7QrQF3PGu8VQBwUJp-b3rBkvRj-fFngPRw5b8XER1kVyKEdbkbV3LkNJj2CFTiq3P-R1IpGWnZfsNxAJlOgPfVvsilTecSyPeUqY_ZoChX24x8QGiRoxlBjY-xvJVPNp09i/s1600/SAM_1713.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhknvGW8V4Mr7QrQF3PGu8VQBwUJp-b3rBkvRj-fFngPRw5b8XER1kVyKEdbkbV3LkNJj2CFTiq3P-R1IpGWnZfsNxAJlOgPfVvsilTecSyPeUqY_ZoChX24x8QGiRoxlBjY-xvJVPNp09i/s320/SAM_1713.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Habitació de l'hotel ,Moshi</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Un cop repassat el material, ens desplaçàrem cap a l'oficina de Gazelle, l'empresa amb qui vam depositar la nostra confiança per realitzar el trekking.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVerQMXUCNeQ-HL-hn7kUV9O9F3lrzNRfUtl7IB-YMi0kRKRn4l2NWi2RrPcFMjmvCoBEDfaY6avqk2pdRgPNsvziRJInSywZXpNUYeoLi_xbjeGnPNvTOoFxmNU6EscbxN7Ucfgx6B8My/s1600/SAM_1725.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVerQMXUCNeQ-HL-hn7kUV9O9F3lrzNRfUtl7IB-YMi0kRKRn4l2NWi2RrPcFMjmvCoBEDfaY6avqk2pdRgPNsvziRJInSywZXpNUYeoLi_xbjeGnPNvTOoFxmNU6EscbxN7Ucfgx6B8My/s320/SAM_1725.JPG" width="213" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">el 22@ de Moshi, Gazelle</td></tr>
</tbody></table>
Allà es procedí a fer el pesatge de tot el material necessari per part dels porters. El material no era només les nostres maletes, si no tot el material necessari pel trekking.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7vuKSw90ulX5abzN7o_bleHa5RxVzbYOiMIdD7FGh4VFk-0nhbS5yaWjOsOgsluq_jyj8lIsb3ZUJ17_oW05XqLOg5y2tqI_-AT84elvpptTjGFZ4rCeY3B8EpxE9mwFHzjbbSQPN9GQa/s1600/Copia+de+SAM_1727.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7vuKSw90ulX5abzN7o_bleHa5RxVzbYOiMIdD7FGh4VFk-0nhbS5yaWjOsOgsluq_jyj8lIsb3ZUJ17_oW05XqLOg5y2tqI_-AT84elvpptTjGFZ4rCeY3B8EpxE9mwFHzjbbSQPN9GQa/s320/Copia+de+SAM_1727.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Porters preparant el material a l'oficina Gazelle</td></tr>
</tbody></table>
Allà es quan te'n dones compte que estàs en un altre món. Jo em preguntava, això és la seu d'una empresa que organitza no sé quants trekkings, safaris, ... El fet que et vegis en un altre món totalment diferent, contrasta amb l'amabilitat i tracte que rebem per part de tot l'staff de Gazelle. Chris, el jefe suprem, Abraham, Samuel, els porters, la gent que ronda per allà, ... El turista el tenen protegit, és la seva font de negoci i n'ha de sortir ben content, donar veus quan torni a casa, ...<br />
<div>
Després d'una estona de burocràcia, pugem al bus nosaltres 4 (els 2 Jordis, l'Isma i un servidor) més el Joshei, un mexicà que es va afegir al nostre grup. Ja puc dir des d'ara que la relació amb ell va ser perfecte, un plaer haver coincidit amb ell. </div>
<div>
Marxem doncs cap a la porta Machame, però abans no sé quantes parades es fan per recollir aliments necessaris pel trekking. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div>
Passà 1 hora aproximadament i ja estàvem a la porta Machame, el començament del trekking. Nervis perquè estàvem a punt de començar el que portàvem tants mesos esperant!<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFuuQLansSx32TQ2xuEHCXGjyZyr13R3RetuZHR5-PcFwjg0VwsdkEGwtPDkESufkD9roADisy70gZJtUHZgBh782AZ9DtjZ2DMvNZNxK-_Ys1fZZj1NgldNsGYj60Ak6qcHeDd96Ph-23/s1600/SAM_1737.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFuuQLansSx32TQ2xuEHCXGjyZyr13R3RetuZHR5-PcFwjg0VwsdkEGwtPDkESufkD9roADisy70gZJtUHZgBh782AZ9DtjZ2DMvNZNxK-_Ys1fZZj1NgldNsGYj60Ak6qcHeDd96Ph-23/s320/SAM_1737.JPG" width="213" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">porta Machame</td></tr>
</tbody></table>
Aquí més esper, més papers i més pesatges per part de les autoritats abans de poder començar el trek. Nosaltres vam esperar a la zona habilitada pels caminadors.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWc1Aj1IgEKf1nLlVBDOZw8Ou7gbfOrcNborwdbLYsgyLXCA2KfqMdAN_KmGpe4WBN6gTn8jk6aL7fyaoM-RfV_hu_1IiHWRmQ9zK8yRRy-DMftfvt9rJ-bSkJaMGmYc0mNGyi5wPpBrrE/s1600/SAM_1738.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWc1Aj1IgEKf1nLlVBDOZw8Ou7gbfOrcNborwdbLYsgyLXCA2KfqMdAN_KmGpe4WBN6gTn8jk6aL7fyaoM-RfV_hu_1IiHWRmQ9zK8yRRy-DMftfvt9rJ-bSkJaMGmYc0mNGyi5wPpBrrE/s320/SAM_1738.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">zona d'espera habilitada pels caminadors</td></tr>
</tbody></table>
<span style="text-align: center;">Aquí podem veure el parking d'entrada</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSNm75PcD0AO1MduaQTcLlJ2NVCI5GmkU4cHk60vkhQVcR6hQTlFXeOguWvG2S2WpsVeP5XVjQOwulUtK93Ij41cFOmI_D-gw_xFZ_Y3jc-aAes1Tcb2gO3fzOYhaH-aLw2u3v4amAyqlH/s1600/SAM_1736.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSNm75PcD0AO1MduaQTcLlJ2NVCI5GmkU4cHk60vkhQVcR6hQTlFXeOguWvG2S2WpsVeP5XVjQOwulUtK93Ij41cFOmI_D-gw_xFZ_Y3jc-aAes1Tcb2gO3fzOYhaH-aLw2u3v4amAyqlH/s320/SAM_1736.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">parking</td></tr>
</tbody></table>
I sí, després de donar-nos el picnic del dia i omplir aigua, ens van donar el vist-i-plau per començar. Vinga, som-hi! Al final es tractava de caminar, no? Però la sensació era diferent, molts temors, com aniria tot, que ens trobaríem per davant, com reaccionaria el cos a l'alçada, estaria bo el menjar? l'aigua? Podria dormir en una tenda? Bastants dubtes que s'anirien resolent amb els dies.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFptTHkj7CzrKRtm_5Fga_2UfNvj-icr2T8GdeqT7h21W2gJ8TUqqXQu2768twxOSrgkENcAbfE4teOSD_8fBbZMd6tZf_GcQJCQF6_SiVsz81mOtSdNGoAXGfQisVsOs266brBoPIjtDc/s1600/SAM_1739.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFptTHkj7CzrKRtm_5Fga_2UfNvj-icr2T8GdeqT7h21W2gJ8TUqqXQu2768twxOSrgkENcAbfE4teOSD_8fBbZMd6tZf_GcQJCQF6_SiVsz81mOtSdNGoAXGfQisVsOs266brBoPIjtDc/s320/SAM_1739.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;">D'esquerra a dreta: Joseph(guia), Martin(guia), Jordi E.,Isma,Jordi A., Francesc(jo), Joshei i en Samuel(guia principal)</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlSsqxcjR68vxIIfAbqQb6WI65gQ6M-VSBItJb6tVJKZbxfLBGFpaPY7mPYEjBfq9c9JWTmnnUPjLJFG47RdffmQRScxyb-DrAx68fIwN5sZK-LUeivqWo0vm-vzVqmUmuimuW8upFbjEe/s1600/SAM_1745.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlSsqxcjR68vxIIfAbqQb6WI65gQ6M-VSBItJb6tVJKZbxfLBGFpaPY7mPYEjBfq9c9JWTmnnUPjLJFG47RdffmQRScxyb-DrAx68fIwN5sZK-LUeivqWo0vm-vzVqmUmuimuW8upFbjEe/s320/SAM_1745.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Punt de sortida, et desitjaven un bon trekking</td></tr>
</tbody></table>
Etapa senzilla, rapideta, amb molta vegetació. Anàvem tapats, no feia massa calor, i com ens van dir que en aquesta primera etapa havíem de vigilar amb els mosquits. La meva indumentària : bambes de correr, pantalons de muntanya, samarreta de màniga curta i màniga llarga a sobre. Res extra pel primer dia. A l'esquena motxilla de 30 litres amb la jaqueta gore, la jaqueta d'abrigar i la tèrmica, a més dels 3-4 litres d'aigua.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3KCxEz5vqePBcqaKE6AjHwH4UCm10htJKM_FaODiN2CAe_XGDtSm7pnO0H6p3POez1UcMkf0inf0QlsDRLVN47GNSFsfk92RUc3MiDVqhWZQp0FKPI8xAhzkKCgETdAhKCVkQwP4qbn8p/s1600/SAM_1748.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3KCxEz5vqePBcqaKE6AjHwH4UCm10htJKM_FaODiN2CAe_XGDtSm7pnO0H6p3POez1UcMkf0inf0QlsDRLVN47GNSFsfk92RUc3MiDVqhWZQp0FKPI8xAhzkKCgETdAhKCVkQwP4qbn8p/s320/SAM_1748.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">un servidor</td></tr>
</tbody></table>
Paradeta per dinar, el picnic que ens havien donat era bastant complet.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXMpJ6bynh-HYqYbZoLwhCHv3L-oheFRe9rpJoWg8zqBG-1Eohnk940sT7qwMWqCFeJUElRAYZCLVd2V6yhWvs_LjYxcCmV91mk4PvNIEiTvPm7m90oDa-2xUdK24yU7xCVHGQ_5zisTKn/s1600/SAM_1755.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXMpJ6bynh-HYqYbZoLwhCHv3L-oheFRe9rpJoWg8zqBG-1Eohnk940sT7qwMWqCFeJUElRAYZCLVd2V6yhWvs_LjYxcCmV91mk4PvNIEiTvPm7m90oDa-2xUdK24yU7xCVHGQ_5zisTKn/s320/SAM_1755.JPG" width="320" /></a></div>
I mentrestant, veiem passar porters d'altres equips. Sense paraules, són d'una altra pasta. El cos tenia una sensació molt estranya en veure allò.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFYt2D0mQd0MEM3HZazCc5PsGLs1YHb6ZOXw8QEu9gDANTFrgtRjwwOwtMrwe6Uqx5itscuq_RYoAFQhkPv3PBkcsrBOQHtodC36bpYnNwVE6qt6ZPLxtyzPsKlAeb3h9lC1LwHzsDzyuK/s1600/SAM_1756.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFYt2D0mQd0MEM3HZazCc5PsGLs1YHb6ZOXw8QEu9gDANTFrgtRjwwOwtMrwe6Uqx5itscuq_RYoAFQhkPv3PBkcsrBOQHtodC36bpYnNwVE6qt6ZPLxtyzPsKlAeb3h9lC1LwHzsDzyuK/s320/SAM_1756.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">els porters</td></tr>
</tbody></table>
Més imatges d'aquest dia. Totes molt similars, rodejats de selva.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0C5Aj67IGpI7ClQTGlQva_-CFhlfV1KGk_9W6OPAby6EP6CgR46tpGmUDdvRHNi5vSn3lWtVYpS1crnahIjXTcPrj3KykKABkzbv9ns46bKhQ0j8GZvRQgLgMDHJjdbv0VjJr0f9f0VgR/s1600/SAM_1759.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0C5Aj67IGpI7ClQTGlQva_-CFhlfV1KGk_9W6OPAby6EP6CgR46tpGmUDdvRHNi5vSn3lWtVYpS1crnahIjXTcPrj3KykKABkzbv9ns46bKhQ0j8GZvRQgLgMDHJjdbv0VjJr0f9f0VgR/s320/SAM_1759.JPG" width="213" /></a></div>
I l'arribada al Machame Camp, destí del primer dia. Unes 4 hores de ruta, comptant les parades. Em va sorprendre anar rapidet. Aquell dia només ens va acompanyar en Martin, el més jove dels guies. Li vam aixecar la camisa.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW7XW1VRpXmN15aEiT5lZPyihGPSLNn7Zm-2NxDQH328OKov_2nbYunz5O1nJm52GUot0r38R5g7EnsZEYww3J91UPcdZKcF0g-YUbzW4sn-CvWuinFhNYIpS_ZwCh5tBuzty3h1iePSK_/s1600/SAM_1774.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW7XW1VRpXmN15aEiT5lZPyihGPSLNn7Zm-2NxDQH328OKov_2nbYunz5O1nJm52GUot0r38R5g7EnsZEYww3J91UPcdZKcF0g-YUbzW4sn-CvWuinFhNYIpS_ZwCh5tBuzty3h1iePSK_/s320/SAM_1774.JPG" width="213" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Camp Machame, final de la 1ª etapa</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBePTFOKNdEQgkVSfPkBYYVc1FBs2PNYI530PwkUXlXyzLrEl4zhZerBlCMTzrx8amXZ2mJehrgw9NWwsek4VBsf_XprAQI1bkolC0r4w5EH1fbyXxS6OrYeuxeEPIHqD-WT4g2J5comGr/s320/SAM_1788.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="320" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">les nostres tendes. La verda és on fèiem els àpats.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4LAFArJ8WzEzYpV-cCt60ZEagw4EPsYFRMrvOaoWofIUDoS1-jiVZf6P-vSuxZsfQPDuvpcsBa7bT5-U_CMObxiodJhEi_5xFq6S1zuVVuRW6P1m97YJoONjQCxEfqWl19SRBIC6jrK_N/s1600/SAM_1787.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4LAFArJ8WzEzYpV-cCt60ZEagw4EPsYFRMrvOaoWofIUDoS1-jiVZf6P-vSuxZsfQPDuvpcsBa7bT5-U_CMObxiodJhEi_5xFq6S1zuVVuRW6P1m97YJoONjQCxEfqWl19SRBIC6jrK_N/s320/SAM_1787.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;">Alguns porters preparant les coses</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiBCB7q8nwc6IVkZX36f1HOVOLdXoA1ktgKdGgZOBzM4RO1HIHgWWv95fR_R-LLcLJXdkTHBHpeZkkrpEB2cxIO-T4TE-MtMXH6PxAwzmq3vGF3mlP1y5x__2fJSuyZoHJYlWa5IWnzFPr/s1600/SAM_1789.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiBCB7q8nwc6IVkZX36f1HOVOLdXoA1ktgKdGgZOBzM4RO1HIHgWWv95fR_R-LLcLJXdkTHBHpeZkkrpEB2cxIO-T4TE-MtMXH6PxAwzmq3vGF3mlP1y5x__2fJSuyZoHJYlWa5IWnzFPr/s320/SAM_1789.JPG" width="213" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;">Cada dia havíem de firmar el registre d'entrades. Aquí tenim l'Isma.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNK5DBYe20d4Ws6VUvIJuJ3j2w12WYjxP_INSwLii2kpR-BB2cEASWV-BO8Sr7QORv_tycBWUWhEh3OWC-VCLd4vehlvlqK2ufjLnPQBI7w8pnk51tueLH-wIp45iaAbNgq_9ACEFWfV3P/s1600/SAM_1792.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNK5DBYe20d4Ws6VUvIJuJ3j2w12WYjxP_INSwLii2kpR-BB2cEASWV-BO8Sr7QORv_tycBWUWhEh3OWC-VCLd4vehlvlqK2ufjLnPQBI7w8pnk51tueLH-wIp45iaAbNgq_9ACEFWfV3P/s320/SAM_1792.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;">crispetes i te després de l'etapa</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiD7Vxwh1CCUzxZMooCGdtDv56H-9uw79ofCrRZdWM5WBk_uasB7uT8haHO6X10wwAfls0ltMVR2aU4-2wlRwAYVYefK6ydmV3SjY2KbN8U3baLtR_RQhjl8JRVewy1oLeKbQtfa4v9DmV/s1600/SAM_1782.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiD7Vxwh1CCUzxZMooCGdtDv56H-9uw79ofCrRZdWM5WBk_uasB7uT8haHO6X10wwAfls0ltMVR2aU4-2wlRwAYVYefK6ydmV3SjY2KbN8U3baLtR_RQhjl8JRVewy1oLeKbQtfa4v9DmV/s320/SAM_1782.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;">amb el Sr.Escofet</td></tr>
</tbody></table>
</td></tr>
</tbody></table>
<span style="text-align: center;">Primer dia i tot nou. Entrar a la tenda, preparar les coses, inspeccionar la zona del campament, anar a sopar i poc més. Va anar molt bé, sopar abundant i bo, el tracte exquisit amb tot l'equip. Ah, no ho he dit, a part dels 3 guies, hi havia el xef, un cambrer i crec que 15 porters. L'endemà ja seria un repte nou, arribar a una alçada desconeguda per mi. </span></div>
<div>
<span style="text-align: center;">Vaig a dormir. En la següent etapa us explico com va anar la dormida ...</span></div>
Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-21473945760244168922018-09-12T15:30:00.001+02:002018-09-12T15:30:34.481+02:00OCC (prova de la UTMB), 56km 3500+Pendent encara la crònica de la Tanzània, em trec de sobre la de la OCC, cursa que vaig disputar 3 dies després d'arribar de l'Àfrica. Aquí la teniu.<br />
<br />
I sense quasi temps de descansar del viatge a Tanzània, nova maleta i cap a Chamonix amb el Sr. Escofet. Aquest cop vol més curt direcció Ginebra i trasllat cap a la ciutat francesa de Chamonix.<br />
<br />
La cursa tenia un recorregut de 56km i començava del poble suís d'Orsières, passant per Champex-Lac i finalitzant a Chamonix. Transcorria meitat per Suïssa i meitat per França.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6jG6hLurbXcA1hN2Esa9oqShB4HPTBCTGaxW2Vb2idrVJVCx9CFtz-aFApHn2Mh8cu8Wgay-899uNUt_M9NfbLXGJII169QJZBLjT1eSBw7OaVLJv4OIPHi0NN_0xaNUXlhAw9OhFpX61/s1600/perfil.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="303" data-original-width="554" height="175" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6jG6hLurbXcA1hN2Esa9oqShB4HPTBCTGaxW2Vb2idrVJVCx9CFtz-aFApHn2Mh8cu8Wgay-899uNUt_M9NfbLXGJII169QJZBLjT1eSBw7OaVLJv4OIPHi0NN_0xaNUXlhAw9OhFpX61/s320/perfil.jpg" width="320" /></a></div>
Desde el km.10, Champex Lac, venia a ser quasi el recorregut final de la CCC que vaig córrer al 2017. Les mateixes pujades a La Giete i a Catogne, el pas pel col des Montets, i la única variació era un traçat nou per pujar a la Flegere, ja que es passava per 2 poblacions inèdites en la OCC : MontRoc i Argentiere, precisament on teníem l'allotjament.<br />
<br />
A part del handicap del viatge a Tanzània, anava amb problemes estomacals de feia un parell de dies. Vaig intentar no pensar-hi, però a la llarga va ser inevitable que apareguessin.<br />
Sortirem de bastant endarrera , ens vam desitjar sort amb el sr. Escofet i cadascú a la seva guerra. Anava a bon ritme, de fet vaig portar una cursa molt bona fins al km.26 però a la vegada considero que enganyosa. Arribava a Trient entre els 200 primers classificat però sense haver menjat i begut quasi res, precisament per por a remoure molt més la panxa. I va ser sortir d'aquest avituallament i notar una baixada física important. La pujada a Catogne, la més dura de totes, la vaig fer a ritme molt lent, quasi pole pole com quan feia el Kilimanjaro. La recordava de l'any passat, però sincerament no la feia tan dura.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl7WuB6SOeNRfoTergGCh0fSCEV5R8MY7YF1m_mfzW7dfXNZedcamZ22KhH8kLCLeAUV3e-qFPr8y3vIKm234mPK095npqUerExxR-0NMWb_SV7omXLm_qm8Dmd3ukA_GHWe6WBMkmmw3E/s1600/foto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="873" data-original-width="585" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl7WuB6SOeNRfoTergGCh0fSCEV5R8MY7YF1m_mfzW7dfXNZedcamZ22KhH8kLCLeAUV3e-qFPr8y3vIKm234mPK095npqUerExxR-0NMWb_SV7omXLm_qm8Dmd3ukA_GHWe6WBMkmmw3E/s320/foto.jpg" width="214" /></a></div>
De baixada cap a Vallorcine millor, però les cames no anaven com un volia.<br />
A Vallorcine vaig tornar a parar una bona estona i va ser inevitable una buidada davant la moguda que tenia a la panxa. En sortir d'allà, més del mateix. Anava perdent posicions poc a poc, sobretot en les pujades que trobava pel camí.<br />
Un cop a Argentiere, tornava a seure a meditar, beure, recuperar, ... Pujar a la Flegere i baixar, així de fàcil. Però quan ja et costa, la pujada es fa un suplici. I això que no era molt dura, pujada d'anar fent però sense grans desnivells. Seguí perdent posicions alhora que anava descomptant les passes de pujades que em quedaven. No era pole pole però quasi. Se'm va fer llarg, bastant llarg, a diferència de l'any passat quan feia la CCC amb 90 km a les cames. I mireu la diferència que en la CCC ni vaig parar a l'avituallament de dalt a la Flegere, però en aquesta OCC ni vaig pensar-m'ho, tornar a seure a meditar una estona☺ .<br />
Ja sabia el que em quedava, una baixada força corrible però que no vaig poder aprofitar tal com m'hagués agradat. Què hi farem, no sempre es pot. Quedava arribar a meta i descansar, massa tute els últims dies.<br />
<br />
Entrada a Chamonix, aquest any havien canviat algun pas d'entrada al poble i s'havien de pujar 2 vegades unes escales posades per no afectar al trànsit. Tocaren allò que no sona, sincerament. Però bé, encarats els últims metres les coses ja es veien diferent. I aquest any amb gent als carrers, de dia, amb bona temperatura, creuava la línia de meta en 8 hores 34 minuts. Posició 278. Una més, segona armilla després de la CCC de 2017.<br />
<br />
Menció també al Sr.Escofet, fent una molt bona cursa en el seu debut per aquelles contrades.<br />
Un cop feta la cursa, 2 dies de descans i relax per aquella zona, moment per començar a omplir dipòsits i recuperar forces després del viatge a Àfrica i de la cursa.<br />
Passats uns dies, en ment ja tinc la UTSM de 105km com a plat fort. Apretarem les dents 6 setmanes per arribar el millor possible. Un match-ball, qui em coneix ja sabrà de què parlo.Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-81759326465436283392018-07-21T10:31:00.002+02:002018-07-21T10:31:59.009+02:00Cavalls del Vent Open30 de Juny. Prenia part en la Cavalls del Vent Open, travessa de 84km i uns 6000+.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLiMHPi_kRj7AJv2UXpFJhErk9F7KX96VZKmc75ckT2IYlgT0jrmIbAIJikASm_-u6wYlz5h5Z-zLxTSQW0eB1mxlXWW1I8_gD0jv4jjqV0F1bJQZ9i7m4WiPKSJbjh_Rmg6xdq7P1jf1Y/s1600/42430231584_f82268ba10_k.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLiMHPi_kRj7AJv2UXpFJhErk9F7KX96VZKmc75ckT2IYlgT0jrmIbAIJikASm_-u6wYlz5h5Z-zLxTSQW0eB1mxlXWW1I8_gD0jv4jjqV0F1bJQZ9i7m4WiPKSJbjh_Rmg6xdq7P1jf1Y/s320/42430231584_f82268ba10_k.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
El meu objectiu no era altra que acabar, anava bastant mentalitzat amb la causa. Conscient també que el meu estat de forma no era el desitjat i que per tant no podia exigir-me més del que m'agradaria. Aixi doncs, en un càlcul previ m'havia marcat al voltant de 16 hores i 30 minuts, coneixedor del recorregut i del que em podia trobar. A tot això, se li ha d'afegir la forta calor que va fer, massa pel meu gust.<br />
Sortida del refugi d'Estasen a les 6 del matí.<br />
Primers 27km força dignes, en els passos pels refus de Prat d'Aguiló, Cortals i Serrat. Allà el sol ja apretava i en sortir del refugi ja vaig notar com un petit baixón. A més venia un dels trams més durs fins al refu de Niu. Però bé, mica en mica em vaig anar refent i tot i no estar ple de forces encarava la part final de pujada a Niu bé de cap i sabent que allà pararia a menjar i prendre'm un descans.<br />
25' vaig estar menjant i descasant, ja us dic, estava mentalitzat de que el temps no m'importava i que la meta era acabar i aconseguir els 5 punts de cara a la UTMB. Portava 44 km i la part més dura es pot dir que havia passat.<br />
Venien 12km de baixada en els quals em vaig deixar anar de forma digna. Vinga, ja en portava 56, però tocava tornar a pica pedra de cara amunt, aquest cop per arribar al refugi de St Jordi. Ja vaig notar de nou que les forces escassejaven, paciència. Xino xano arribava al refugi i em tornava a prendre un pit stop de 30'.<br />
Segurament en algun altre moment ho hagués engegat tot a rodar, però amb les experiències negatives del passat aprens i et serveixen per torejar aquestes situacions. Així que vaig seure, relaxar-me, beure, menjar, fins que el cos em demanés tornar a arrancar.<br />
Com deia, després de 30' vaig reemprendre la marxa. Baixada amb cautela pels Empedrats, trotant de tant en tant i ja caminant camí del Coll de la Bena i coll de la Bauma, un tram que se'm va fer llarguíssim fins arribar al refugi del Gresolet, apurant les últimes llums del dia.<br />
Al Gresolet nova parada, i tot i ser conscient de que només quedaven uns 4km de pujada, el cos em demanava tornar a descansar. Després d'uns 15', decideixo a atacar el que quedava. Ja amb el frontal en marxa,<br />
Arribava de nou a Estasen en 17 hores i 4 minuts. Objectiu aconseguit i segueixo viu en la lluita per aconseguir els 15 punts de cara a la UTMB. En tinc 10 i els propers 5 els buscaré a la serra del Montsant al mes d'Octubre.Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5221871781260980922.post-55822398773507411762018-06-27T10:57:00.001+02:002018-06-27T10:57:20.020+02:00Mini prèvia Cavalls del Vent Open 2018I com qui no vol la cosa, arriba la Cavalls del Vent Open. Una ruta d'uns 84km i 5400+ aproximadament.<br />
Aquesta ruta l'he fet en 2 dies dormint en refugi, a trams entrenant, en cursa durant la UltraPirineu de 2015 ( encara que no es fa sencera si no a trams), a la Trail Moixeró i em disposo el dissabte a fer-la en menys de 24 hores.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgDtTynpnqtvDQWGsYoTRu9K-FGXNZk0ZgNTEgY1xnZkjsWJ82aQrx2mybSvGP7cgETshMvI-pox5FCNiwHsRT7UciyINAU_yO2pwU9GgNihpoyqhWAcswmSpGAo4VVfIzQ9dKX6YA8aws/s1600/itinerarioConBandera.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1483" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgDtTynpnqtvDQWGsYoTRu9K-FGXNZk0ZgNTEgY1xnZkjsWJ82aQrx2mybSvGP7cgETshMvI-pox5FCNiwHsRT7UciyINAU_yO2pwU9GgNihpoyqhWAcswmSpGAo4VVfIzQ9dKX6YA8aws/s320/itinerarioConBandera.png" width="296" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">itinerari. Volta circular partint del refugi de Lluís Estasen</td></tr>
</tbody></table>
<br />
No es pot dir que sigui una cursa, que no ho és. No hi ha arc de sortida, dorsals, material obligatori, marcatge, ... Es tracta d'anar seguint les marques de la pròpia travessa i anar fent, de refugi en refugi, on estaran els avituallaments. Allunyat doncs de tanta parafernàlia que tenen avui en dia la majoria de curses, crec que l'experiència pot ésser gratificant.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip3w9uUjblTmrXNehU3CCbe00ZO4HCotWEAO_5on6HTz2LuNNzW4H-OPTo5i32Ofct33vrGlR9aaZDUPYWQFugTh2WPvr-iMIMKZRx38ECCxWCADy9c2aLj5C5H2mPUyLZddb1dtGOv6es/s1600/PERFIL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="209" data-original-width="889" height="75" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip3w9uUjblTmrXNehU3CCbe00ZO4HCotWEAO_5on6HTz2LuNNzW4H-OPTo5i32Ofct33vrGlR9aaZDUPYWQFugTh2WPvr-iMIMKZRx38ECCxWCADy9c2aLj5C5H2mPUyLZddb1dtGOv6es/s320/PERFIL.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">perfil de la ruta</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1600" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim2ln5vX243g4beu_Gy5Ndg82iZG3q1e8miBWG-iyFZcHprCA4MO8ePVGbaBeYYsMSlX488m72iNrYOw6zM3Lo1EN3GZ1kconUFdFAIks7rkXxB8ltPIgM78mlSHxk8N-WjPQX-SGfBDBu/s320/taulaAvituallamentsConFondoDegradado.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="320" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Refugis i avituallaments</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim2ln5vX243g4beu_Gy5Ndg82iZG3q1e8miBWG-iyFZcHprCA4MO8ePVGbaBeYYsMSlX488m72iNrYOw6zM3Lo1EN3GZ1kconUFdFAIks7rkXxB8ltPIgM78mlSHxk8N-WjPQX-SGfBDBu/s1600/taulaAvituallamentsConFondoDegradado.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim2ln5vX243g4beu_Gy5Ndg82iZG3q1e8miBWG-iyFZcHprCA4MO8ePVGbaBeYYsMSlX488m72iNrYOw6zM3Lo1EN3GZ1kconUFdFAIks7rkXxB8ltPIgM78mlSHxk8N-WjPQX-SGfBDBu/s1600/taulaAvituallamentsConFondoDegradado.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
M'arriba d'hora i no estic en les condicions que desitjaria, però sabent això i coneixent la travessa intentaré adaptar-me a les circumstàncies i torejar-ho com pugui. Pas a pas, respecte, sentit comú i a gaudir, premisa bàsica. Tinc 24 hores per fer-la.<br />
Dissabte 30 de Juny a les 6 del matí comença l'aventura.Franceschttp://www.blogger.com/profile/09095907488290335695noreply@blogger.com0