Seguidors

dimecres, 31 de maig de 2017

Zegama desde fora

Cap de setmana per Zegama. No per córrer aquesta mítica marató de muntanya, sino per viure-la desde fora. Una cursa on hi participen uns 500 corredors i on aconseguir dorsal és una autèntica loteria.

Dissabte vaig aprofitar per fer una ruta a peu desde l’aparcament situat al Sancti Spiritu. Una volteta que consistia en pujar i baixar a l’Aizkorri. No és el cim més alt de la cursa, però sí és el que té més renom, on s’hi congrega més gent.
El dia de la cursa, diumenge, la intenció era fer un seguiment del Jordi i Xavi, intenta’ls veure en els màxims punts possibles del recorregut.
El dia era excepcional, calor i risc 0 de pluja. La gran característica de Zegama és el fang que s’acumula en cas de pluja, però no va ser el cas i es van poder registrar grans resgistres a meta. Què la fa diferent a la resta? Pel que vaig veure crec que 2 factors : com deia el clima i el calor de la gent. Córrer al país vasc és sinònim de tenir una afició fidel, entregada i que es congrega a la muntanya per veure passar desde el seus ídols fins al més lent de tots els corredors anònims. Ho vaig poder comprovar fa anys en 2 curses d’asfalt : la Behobia-Donosti i en la mateixa marató de Donosti.
Pel que fa a la meva “cursa”, em situo ben d’hora al km. 7,5 , en plena pujada, bastant solitari tot esperant el pas dels corredors. 

Emelie Forsberg al km 7,5
Un cop vista la èlit i el pas del Jordi i el Xavier, em desplaço cap al punt 19,7 de cursa, el famós Sancti Spiritu. Em suposaven uns 6kms a peu, amb la motxilla carregada de beguda i menjar per poder sobreviure a les aproximadament 8 hores que estaria rondant per allà. Corrent a estones, arribo al Sainctu Spiritu. Els primers ja havien passat, però puc veure el pas de gairebé tota la resta de corredors. És el punt d’inici de l’ascensió a l’Aizkorri i allà es congrega molta gent, a l'estil del Tour de França on la gent fa el passadís als corredors en un port de muntanya,
Sancti Spiritu , km 19.7
Sancti Spiritu , km 19.7
Vist el pas de quasi tota la gent, em dirigeixo al km 34. Era un lloc aparentment fácil d’arribar. Sobre el mapa havien de ser 3-4 kms i en pla-baixada. A estones corrent, a estones caminant, m’hi acosto en un no res. En aquell punt pocs corredors havien passat, així que decideixo anar a l’avituallament del km 32 . Per una zona boscosa veig venir tots els corredors de cara, ja que jo anava en sentit contrari a la ruta.

Al 32 em em vaig quedar una bona estona veient el pas de quasi tots els participants. Les cames ja començaven a pesar, parlo de les meves, i em quedava tirar avall cap a Zegama. Vaig córrer una estona i vaig fer els últims 3 km amb un voluntari del poble que venia de recollir cintes del recorregut d'un tram que ja s'havia donat per finalitzat. La vam fer petar fins l’arribada, on encara quedaven per arribar els últims classificats.

Zegama és diferent, o almenys això diuen. La millor cursa de muntanya del món, diuen. Amb la millor afició del món, diuen. Quasi vaig arribar a percebre que sino la fas no ets ningú. I sino la fas amb fang, menys encara. Com a totes les curses, en treus coses positives i d’altres que no tant. I vist desde fora ho veus encara més amb una altra perspectiva.
Res, passem pàgina. Jo mentrestant vaig seguint la meva preparació. Crec que la cosa va girant rodó de moment i la constància i els ritmes els vaig trobant. Em noto molt més finet, un ja s'ho veu quan entrena. I només queda seguir i seguir. Em vaig passar un 2016 a la bartola, sense entrenar res, només fent marxes i marxes, i preparar de nou un repte és un procés que em motiva, es pateix, es busca temps d'on sigui, però quan acabes cada entrenament et sents realitzat.
La setmana que ve farem el primer test important: la marató de Benasque, a veure què tal se'ns dóna. Quilometratge ja més llarg i força alçada, ja que arribarem fins a 2700 metres. Ja us ho explicaré.

dimecres, 24 de maig de 2017

Dolmen Race , 26,5 km 1100+

Com us deia en l'últim post, em vaig posar en mans d'un professional a mitjans de març. M'ha anat planificant els entrenaments sent conscients que 1 dia a la setmana tenia entrenament de futbol i el cap de setmana partit. Ho he anat trampejant prou bé durant aquests 2 mesos. Ara ja un cop acabada la lliga, tinc via lliure i dedicació 100% exclusiva a preparar la CCC.
En aquests 2 mesos he tornat a notar prou millora, estic molt satisfet de com estan anant les coses. He entrat en dinàmica d'entrenaments i la motivació va augmentant dia dia. Tenia clar que necessitava algú que em marqués les pautes a seguir, a més a més era una manera de conèixer nous mètodes d'entrenament. De moment ho estic gaudint i no he patit cap contratemps, que duri.

Dit això, diumenge passat em vaig acostar a Sant Andreu de Llavaneres a fer la Dolmen Race, una cursa de 26,5kms i 1100+. Se'm va ocorrer a mitja setmana, dic va, busca una cursa que s'assembli a l'entrenament que tens programat i així entraràs una mica en competició, donaràs bastant més del que faries entrenant i et servirà per veure on estàs.
Una cursa molt casolana, amb allò imprescindible i poc més. Avituallaments correctes, recorregut ben marcat i prou duresa en alguns trams. Érem 66 corredors i vaig acabar en la posició 11 amb un temps de 2 hores 40 minuts. Prou content, donat que tampoc vaig alterar per res els entrenaments de la setmana per arribar més descansat, i sabent que encara queda molt per endavant encara per seguir millorant.

I res, a seguir que això no para. Aquest cap de setmana anirem cap a Zegama a veure tot el que rodeja aquesta cursa de la que en parlen tan bé.
I ja fins d'aquí 3 setmanes no tornarem a l'acció. Aquest cop serà a Benasque, en el Gran Maratón de las Montañas de Benasque, el 10 de juny. Allà estarem sino patim cap contratemps, a fer un pas més en la preparació.

dimarts, 4 d’abril de 2017

Preparació CCC

Ja estic en plena preparació per la CCC. Després de les experiències que vaig tenir l'any passat a la UTBCN i a la Ultra Sierra Nevada, tenia bastant clar la CCC l'hauria de preparar sota la tutela d'un professional. Sóc d'aquells que necessito d'algú que em marqui una pauta i tenir aquella obligació, ben entesa, de sortir a fer l'entrenament que toca. I perquè al final és la gent que hi entén i crec que val la pena, almenys per l'experiència que vaig tenir el 2015.
Fins ara anava fent, però sense cap mena d'obligació i sortia a córrer quan em venia de gust. Però vaig decidir posar-me en serio i fer el pas endavant de compromís que faltava. Sé que ara és tot més complicat, sobretot pels horaris, però si vols una cosa l'has de perseguir costi el que costi.
Porto dues setmanes ja a ple rendiment, :-), i ja he aconseguit el que volia, entrar en rutina i anar-me motivant poc a poc.
Conscient que fins a finals de Maig estaré encara lligat al futbol, anirem adaptant els entrenaments segons em vagi trobant i les sensacions que tingui.
La despesa del futbol és mínima entre setmana (un entrenament) però els partits del diumenge, de vegades i depenent de l'exigència, em deixen baldat.
De moment ho estic portant bé. He acumulat 64 kms cada setmana, que no està malament.
Per exemple, aquest divendres passat ja vaig fer la meva primera escapada fins a St.Jeroni, completant quasi 3 hores i uns 1400+ durant 22kms. Dissabte vaig agafar la bici per estirar cames durant una horeta i diumenge vaig disputar un nou partit de Lliga.

D'altra banda ja tinc planificades les curses que precediran a la CCC. Com us deia, ara el que m'interessa és entrenar d'amagat un temps i ja a partir del Juny entraré en mode curses. No seran masses, tampoc el temps dóna per més. Seran les següents :

- 10 Juny : Maraton Montañas Benasque, 42kms 2500+
- 29 Juliol : Ultra Catllaràs, 57kms 4000+
- 13 Agost : Trail Moixeró, 39kms 2500+
- 1 Setembre : CCC, 101kms 6100+

Repetiré a Catllaràs i al Trail Moixeró, dues curses molt maques i aprop de casa, mentre que provaré la marató de Benasque i així aprofites també per fer un cap de setmana diferent.


diumenge, 22 de gener de 2017

Setmana 7 : del 16 al 22 de gener de 2017

Setmana amb lleugeres molèsties a l'isquio esquerra, una petita sobrecàrrega. Tot i això, no m'ha impedit seguir amb l'activitat.

- Dilluns : 10kms tranquils, vora 5'/km. Després de jugar mitja part al partit de diumenge, rodatge suau com ve sent habitual el primer dia de la setmana.
- Dimarts: entrenament de futbol. Em va anar bé perquè era un treball de força. 
- Dimecres: volia fer alguna cosa de més qualitat i volia introduïr 8kms a Z4. Al final vaig fer 1km a Z1, 1km a Z2, 4kms a Z3-Z4 (ritme de 4'27"), 1km a Z2, 2 kms a Z3(sobre 4'35") i 1km a Z2. 
- Dijous: DESCANS. Arribant de BCN i veient el vent que feia ...
- Divendres: nou rodatge de 10kms sobre 4'49/km. Encara amb vent però a una hora més simpàtica. 
- Dissabte: dia previ a partit i donat que arrastro les molèsties i que el partit a priori és més exigent, ho vaig deixar amb un nou rodatge de 8kms. 
- Diumenge: partit de futbol, 90' més jugats.

Setmana amb 4 entrenaments de córrer, 1 de futbol i el partit. 
En les dues properes setmanes intentaré augmentar una mica volum , a veure si és possible.

dissabte, 14 de gener de 2017

Habemus CCC

L'any passat el sorteig no va caure del meu cantó. Aquest any, amb més possibilitats que em toqués, m'ha estat favorable i el 1 de setembre seré, si cap lesió m'ho impedeix, a la sortida de la CCC ( Courmayeur-Champex Lac-Chamonix), 101kms 6100+.

Una de les curses petites de la famosa UTMB, però no per això menys atractiva. De fet, després del somni de la UTMB, la que em feia gràcia de fer algun dia era la CCC.

Després de completar la CCCR ( campionat Catalunya caminades resistència) al 2016, vaig parar de córrer i l'activitat es reduïa a sortir alguna estona 30' de compromís que se'm feien molt llargs. Ni ho esperava ni ho tenia planejat, però em van proposar tornar a jugar a futbol, a la categoria més baixa que hi ha, per fer alguna cosa i matar el cuquet. Un autèntic repte tornar 6 anys després de plegar. M'ho estic passant bé, ho reconec. I allà estarem fins que acabi la temporada al Maig.
I fa 4 setmanes que he tornat a activar-me i vaig agafant una rutina d'entrenaments de córrer que vaig alternant amb els de futbol que són de molt poc desgast.
I a tot això em vaig tornar a apuntar pel sorteig de la CCC, perquè era aquest any o ja perdia qualsevol opció de fer -la. Va sortir cara, cosa que ja m'esperava sent el segon any d'estar pre-inscrit, i aquí estem amb un nou repte marcat de nou. Per què al final, el que ens motiven són els reptes, o no? Sóc conscient que per afrontar una cosa d'aquestes característiques s'ha d'estar ben preparat (d'això en vaig aprendre molt l'any passat), i haig de mirar de posar les ganes i dedicació que hi vaig posar el 2015 quan vaig completar la UltraPirineu.
Tinc temps i de moment el que faig és marcar una bona base. Una mostra d'aquestes últimes 4 setmanes :

Setmana del 19 al 25 de Desembre:
- dilluns :  11kms a 5'02/km i 161ppm
- dimarts : 12kms a 5'07/km i 162ppm
- dimecres : 7x200 + 7x100
- divendres: 6kms a 4'48/km i 162ppm
- dissabte : Cursa Nassos Sant Sadurní 10,7kms i 175+
- diumenge : bici de carretera 33kms i uns 500+

Setmana del 26 de Desembre al 1 de Gener
- dilluns: cursa de 11kms i 450+
- dimecres: 11kms a 4'56/km i 156ppm
- dijous un padel
- divendres: 9kms amb un petit fartleck.
- dissabte 35kms i 500+ de bici de carretera al matí , i Sansi de Vilafranca 5kms a 3'50" per la tarda
- diumenge: caminada de 10kms i uns 500+

Setmana del 2 al 8 de Gener:
- dilluns: entrenament de futbol
- dimarts: 11kms a 4'58/km i 152ppm
- dimecres: entrenament de futbol
- divendres: 17kms i 700+
- dissabte: 7kms a 4'50" i 161ppm
- diumenge: partit de futbol

Setmana del 9 al 15 de Gener
- dilluns: 12kms a 4'51/km i 156ppm
- dimarts: 10x400 a ritmes entre 3'35/km i 3'20/km.
- dimecres: treball d'escales
- dijous: 12kms, acabant els 2 últims sobre 4'20/km. En total 4'43/km de mitja i 156ppm.
- divendres: entrenament de futbol
- dissabte: 16kms i 700+
- diumenge: partit de futbol

Mica a mica em vaig trobant molt millor i d'aquí al maig la idea és aquesta, aprofitant les setmanes de descans per anar fent alguna cursa de 15-20kms amb una mica de desnivell. Tot un repte per endavant.
Serà el tercer cop que visito Chamonix, l'últim va ser a l'agost de 2015 per fer el trekking del Tour del Montblanc, una experiència molt bonica de viure i que en la CCC repetiré per bastants llocs.
I res, intentaré tenir una continuitat aquí al blog i anar explicant com va l'evolució de tot plegat.

divendres, 30 de desembre de 2016

Resum 2016

Tanquem un 2016 on destaco per sobre de tot 2 coses : el campionat de Marxes de Resistència obtingut i la meva tornada totalment inesperada al món del futbol. Ha estat un any on he tirat de l'inèrcia que portava del 2015 i amb molèsties aquí i allà i encara que sembli un contrasentit, he aprofitat per fer el campionat de Marxes de Resistència, molts kms però a poca intensitat.

Faig un repàs de de curses/marxes/travesses i acabo amb :

- Mitja marató de Cambrils
- Marxa del Setge de Cardona , 54kms
- Marxa dels Castells de la Segarra , 54kms
- Marxa Alt Camp i la Conca, 56 kms
- Marxa de les Carenes, 51,5 kms
- Marxa de les Ermites, 46 kms
- Ultra de BCN , abandonament al km.70
- Marxa dels Dips, 61 kms
- Travessa del Montseny, 46,5kms
- Marxa Gràcia - Montserrat , 63 kms
- Marxa Cap del Rec , 51,5 kms
- Cursa de Torrelavit de 10kms
- Ultra Sierra Nevada, abandonament al km 69
- Travessa Borges - Montblanc , 51,4 kms
- Cursa Trail Senders de les Cabanyes, 12,5 kms
- Marxa Rasos de Peguera - Manresa, 82 kms
- La Marxassa , 62 kms
- Cursa Montanyans Sant Marçal, 11,5 kms
- Cursa Nassos Sant Sadurní, 10,7 kms
- Cursa del Salt del Llop, 11 kms
- I dono per feta la Sansi de Vilafranca de 5kms.

Tot plegat suma 900 kms a les potes. Normal que vulgués desconectar una mica de tot plegat!
Ara bé, la meva tornada al futbol no la tenia planejada ni res per l'estil, és una cosa que va sortir i suposo que entrenes un dia, t'entra una mica el "gusanillo" i ja ets dins. De moment a acabar la temporada, no m'ho esperava però ho estic gaudint i això és el més important.
En quan al tema córrer, he tornat a l'activitat en les 2 últimes setmanes, aprofitant la parada del futbol per Nadal, i m'estic posant les piles. L'objectiu és continuar així durant el que resta de temporada i inclús aprofitar els caps de setmana que no juguem per fer alguna cursa.

Res més, esperem que el 2017 ens porti molts èxits a tots plegats i per sobre de tot : Salut!

diumenge, 16 d’octubre de 2016

La Marxassa , 62,5kms. La Copa Catalana de Marxes ja és un fet.

62kms em separavem del títol :-). I ja no només aquests 62kms, sino tota la logística que ho precedia. Sona el despertador a les 3'30. Entre vestir, esmorzar i últims preparatius surto a les 4 de casa per anar a recollir al Roger i després ens trobem amb el Xavi ja a l'autopista per fer via fins a Mataró. Al no ser una marxa circular, havíem d'estar a les 5'30 a Mataró perquè amb autobús, la organització ens desplacés fins a la sortida, a l'ermita de Sant Martí de Montseny. Lògicament en aquest viatge en autobus va caure una sobada del canto.

Un cop arribats, encara de nit i tot i no ser les 7 del matí, es podia començar la marxa passant prèviament pel control. Jo encara m'havia de preparar 4 coses i quan ho vaig tenir tot apunt, el Roger i jo vam arrancar. Tant a ell com a mi fent aquesta marxa sumàvem ja els punts suficients per cantar l'alirón. Ell estava tocat i la seva intenció era fer-la caminant. Per la meva part, no sabia com estava però ja m'anava bé caminar i sobretot al principi com he fet en totes les marxes.
Així que vam anar fent, camina que caminaràs ens atrapa el Xavi i vam anar fent els 3 plegats fins al primer avituallament. Ho tenien molt ben muntat. Entrepà, donut, talladet. Amb tota la calma del món vam parar una bona estona a menjar.
Fins al següent avituallament, km 16, més del mateix. Caminante no hay camino i jo ja començava a notar que tenia la cama esquerra tiesa tiesa. El Xavi decideix provar sort i trotar per provar-se, el Roger i jo seguim caminant.
Pel que anàvem veient el recorregut de la marxa era molt corrible i per tant molt ràpid. Quasi la majoria per pista ampla i còmode.
Les hores anaven caient. Arribats al control de Sant Celoni, km.26, jo ja me'n donava compte definitivament que seria impossible trotar. Tenia una molèstia a quasi tota la cama esquerra, sobretot darrera del genoll.
Vallgorguina psicològicament era un punt clau, km.45, ens esperava el dinar i una estona per poder descansar i menjar tranquilament. Una bona amanida, entrepà de botifarra i un talladet. Són luxes que et pots prendre quan vas al tran tran. I així fou, una paradeta que ens va anar molt bé per agafar forces de cara al tram final.
Al sortir de Vallgorguina passàrem pel costat del camp de futbol. I la primera pregunta què et ve al cap és, a quina categoria estaran? Avui ho he mirat, 4a Catalana. Era curiositat.
Quedava la última pujada. Pals i amunt. Per anar caminant i tocats anàvem prou ràpid. Deu ni dor la última pujadeta, quan crèiem que s'acabava, caram, quedava encara un bon tute fins a dalt. Després d'això ja, baixadeta en catifa fins a meta. Anar fent i avall.
Arribada en 12 hores i feina feta, aquest cop ja definitiva. Campionat a la butxaca, ara sí!
Ostres, no vull deixar de fer esment els sensacionals avituallaments per la seva variaetat i l'amabilitat de tots els voluntaris. Un cop més i una marxa més, chapeau! Un recorregut prou bonic i molt corrible.
I ara què? Han caigut moltes marxes pel camí i les he gaudit molt, però ara mateix ja en tinc més que prou. Ha estat dur, qui hagi fet el campionat en pot donar fe. Està allà cada dos per tres donant el callo aquests 7 mesos té el seu mèrit. I ja no parlo només de fer els 50,60 o 80 kms, sino de tota la logística que porta associada cada marxa : llevar-se de matinada, desplaçaments, hores invertides, ...
Necessito un reset, desconectar d'aquest món i recuperar energies , perquè porto 2 anys amb molt de desgast. Seguirem fent esport, perquè ho porto a la sang, però a un ritme molt diferent.