Seguidors

dimecres, 12 de setembre de 2018

OCC (prova de la UTMB), 56km 3500+

Pendent encara la crònica de la Tanzània, em trec de sobre la de la OCC, cursa que vaig disputar 3 dies després d'arribar de l'Àfrica. Aquí la teniu.

I sense quasi temps de descansar del viatge a Tanzània, nova maleta i cap a Chamonix amb el Sr. Escofet. Aquest cop vol més curt direcció Ginebra i trasllat cap a la ciutat francesa de Chamonix.

La cursa tenia un recorregut de 56km i començava del poble suís d'Orsières, passant per Champex-Lac i finalitzant a Chamonix. Transcorria meitat per Suïssa i meitat per França.
Desde el km.10, Champex Lac, venia a ser quasi el recorregut final de la CCC que vaig córrer al 2017. Les mateixes pujades a La Giete i a Catogne, el pas pel col des Montets, i la única variació era un traçat nou per pujar a la Flegere, ja que es passava per 2 poblacions inèdites en la OCC : MontRoc i Argentiere, precisament on teníem l'allotjament.

A part del handicap del viatge a Tanzània, anava amb problemes estomacals de feia un parell de dies. Vaig intentar no pensar-hi, però a la llarga va ser inevitable que apareguessin.
Sortirem de bastant endarrera , ens vam desitjar sort amb el sr. Escofet i cadascú a la seva guerra. Anava a bon ritme, de fet vaig portar una cursa molt bona fins al km.26 però a la vegada considero que enganyosa. Arribava a Trient entre els 200 primers classificat però sense haver menjat i begut quasi res, precisament per por a remoure molt més la panxa. I va ser sortir d'aquest avituallament i notar una baixada física important. La pujada a Catogne, la més dura de totes, la vaig fer a ritme molt lent, quasi pole pole com quan feia el Kilimanjaro. La recordava de l'any passat, però sincerament no la feia tan dura.
De baixada cap a Vallorcine millor, però les cames no anaven com un volia.
A Vallorcine vaig tornar a parar una bona estona i va ser inevitable una buidada davant la moguda que tenia a la panxa. En sortir d'allà, més del mateix. Anava perdent posicions poc a poc, sobretot en les pujades que trobava pel camí.
Un cop a Argentiere, tornava a seure a meditar, beure, recuperar, ... Pujar a la Flegere i baixar, així de fàcil. Però quan ja et costa, la pujada es fa un suplici. I això que no era molt dura, pujada d'anar fent però sense grans desnivells. Seguí perdent posicions alhora que anava descomptant les passes de pujades que em quedaven. No era pole pole però quasi. Se'm va fer llarg, bastant llarg, a diferència de l'any passat quan feia la CCC amb 90 km a les cames. I mireu la diferència que en la CCC ni vaig parar a l'avituallament de dalt a la Flegere, però en aquesta OCC ni vaig pensar-m'ho, tornar a seure a meditar una estona☺ .
Ja sabia el que em quedava, una baixada força corrible però que no vaig poder aprofitar tal com m'hagués agradat. Què hi farem, no sempre es pot. Quedava arribar a meta i descansar, massa tute els últims dies.

Entrada a Chamonix, aquest any havien canviat algun pas d'entrada al poble i s'havien de pujar 2 vegades unes escales posades per no afectar al trànsit. Tocaren allò que no sona, sincerament. Però bé, encarats els últims metres les coses ja es veien diferent. I aquest any amb gent als carrers, de dia, amb bona temperatura, creuava la línia de meta en 8 hores 34 minuts. Posició 278. Una més, segona armilla després de la CCC de 2017.

Menció també al Sr.Escofet, fent una molt bona cursa en el seu debut per aquelles contrades.
Un cop feta la cursa, 2 dies de descans i relax per aquella zona, moment per començar a omplir dipòsits i recuperar forces després del viatge a Àfrica i de la cursa.
Passats uns dies, en ment ja tinc la UTSM de 105km com a plat fort. Apretarem les dents 6 setmanes per arribar el millor possible. Un match-ball, qui em coneix ja sabrà de què parlo.

dissabte, 21 de juliol de 2018

Cavalls del Vent Open

30 de Juny. Prenia part en la Cavalls del Vent Open, travessa de 84km i uns 6000+.

El meu objectiu no era altra que acabar, anava bastant mentalitzat amb la causa. Conscient també que el meu estat de forma no era el desitjat i que per tant no podia exigir-me més del que m'agradaria. Aixi doncs, en un càlcul previ m'havia marcat al voltant de 16 hores i 30 minuts, coneixedor del recorregut i del que em podia trobar. A tot això, se li ha d'afegir la forta calor que va fer, massa pel meu gust.
Sortida del refugi d'Estasen a les 6 del matí.
Primers 27km força dignes, en els passos pels refus de Prat d'Aguiló, Cortals i Serrat. Allà el sol ja apretava i en sortir del refugi ja vaig notar com un petit baixón. A més venia un dels trams més durs fins al refu de Niu. Però bé, mica en mica em vaig anar refent i tot i no estar ple de forces encarava la part final de pujada a Niu bé de cap i sabent que allà pararia a menjar i prendre'm un descans.
25' vaig estar menjant i descasant, ja us dic, estava mentalitzat de que el temps no m'importava i que la meta era acabar i aconseguir els 5 punts de cara a la UTMB. Portava 44 km i la part més dura es pot dir que havia passat.
Venien 12km de baixada en els quals em vaig deixar anar de forma digna. Vinga, ja en portava 56, però tocava tornar a pica pedra de cara amunt, aquest cop per arribar al refugi de St Jordi. Ja vaig notar de nou que les forces escassejaven, paciència. Xino xano arribava al refugi i em tornava a prendre un pit stop de 30'.
Segurament en algun altre moment ho hagués engegat tot a rodar, però amb les experiències negatives del passat aprens i et serveixen per torejar aquestes situacions. Així que vaig seure, relaxar-me, beure, menjar, fins que el cos em demanés tornar a arrancar.
Com deia, després de 30' vaig reemprendre la marxa. Baixada amb cautela pels Empedrats, trotant de tant en tant i ja caminant camí del Coll de la Bena i coll de la Bauma, un tram que se'm va fer llarguíssim fins arribar al refugi del Gresolet, apurant les últimes llums del dia.
Al Gresolet nova parada, i tot i ser conscient de que només quedaven uns 4km de pujada, el cos em demanava tornar a descansar. Després d'uns 15', decideixo a atacar el que quedava. Ja amb el frontal en marxa,
Arribava de nou a Estasen en 17 hores i 4 minuts. Objectiu aconseguit i segueixo viu en la lluita per aconseguir els 15 punts de cara a la UTMB. En tinc 10 i els propers 5 els buscaré a la serra del Montsant al mes d'Octubre.

dimecres, 27 de juny de 2018

Mini prèvia Cavalls del Vent Open 2018

I com qui no vol la cosa, arriba la Cavalls del Vent Open. Una ruta d'uns 84km i 5400+ aproximadament.
Aquesta ruta l'he fet en 2 dies dormint en refugi, a trams entrenant, en cursa durant la UltraPirineu de 2015 ( encara que no es fa sencera si no a trams), a la Trail Moixeró i em disposo el dissabte a fer-la en menys de 24 hores.
itinerari. Volta circular partint del refugi de Lluís Estasen

No es pot dir que sigui una cursa, que no ho és. No hi ha arc de sortida, dorsals, material obligatori, marcatge, ... Es tracta d'anar seguint les marques de la pròpia travessa i anar fent, de refugi en refugi, on estaran els avituallaments. Allunyat doncs de tanta parafernàlia que tenen avui en dia la majoria de curses, crec que l'experiència pot ésser gratificant.
perfil de la ruta
Refugis i avituallaments

M'arriba d'hora i no estic en les condicions que desitjaria, però sabent això i coneixent la travessa intentaré adaptar-me a les circumstàncies i torejar-ho com pugui. Pas a pas, respecte, sentit comú i a gaudir, premisa bàsica. Tinc 24 hores per fer-la.
Dissabte 30 de Juny a les 6 del matí comença l'aventura.

dilluns, 21 de maig de 2018

Berga - Rasos - Berga, 26km 1600+

Petita entrada per deixar en l'historial del blog aquesta cursa. Ahir diumenge anava a fer la Berga-Rasos-Berga. Un puja baixa de 26 km organitzat pel Club Esquí Berguedà i que enguany complia la 20ª edició.
Cursa molt familiar, no arribava ni a 140 corredors, i uns 50 caminadors per la Caminada.
Aquí tenim el perfil de la cursa. Pujada fins a Rasos de Peguera, arribant quasi a 2100 metres d'alçada, i baixada cap a Berga passant pel santuari de Queralt.


Es donava la sortida a les 8 del matí, es va fer un tomb per la rambla principal de Berga i ja enfilàvem cap amunt. Els primers 4km eren mortals fins arribar a la Figuerassa. Bé, el 1 i 2 eren difícils, però encara ... Ara bé 3 i 4 foren l'autèntica mort. És trist dir-ho, però al km 2 ja tenia ganes de fer mitja volta i tornar cap a Berga a fotre'm un bon esmorzar. 
Del 6 fins a dalt de tot, la pendent ja no era tan tan exigent, i era més assequible de pujar. Vaig aconseguir trobar un ritme d'anar fent i ja arribarem. Fent un símil futbolístic, vaig tirar les línies endarrera i a veure-les venir, que quedava el partit de tornada :-).


La baixada tenia de tot, trams tècnics, alguns més corribles, corriols estrets. Van aparèixer 4 gotes de pluja, però no van passar d'aquí. No anava súper però dintre el que cap vaig era qüestió d'anar baixant. Pèssim com sempre en els trams més tècnics, aprofitava per recuperar una mica quan és més corrible.
La vaig acabar en 3 hores 34 minuts, és el que solen dir els cracks quan no tens cap objectiu, un bon entrenament , oi? En arribar, cerveseta, entrepà de buti, sorteigs d'obsequis, servei de dutxes al pavelló, ... Tot perfecte, una molt bona organització, senzilla i amb gran tracte al corredor.
Personalment, si fa o no fa, estic com l'any passat, just havent acabat el futbol i intentant agafar una rutina d'entrenaments per posar-me a to pels objectius principals. La Open Cavalls del Vent el 30 de juny és el principal del primer semestre. Només em marco acabar-la, només, com si consistís en anar a buscar el pa. Queden encara algunes setmanes per davant per seguir millorant, o això espero.
Seguim amb les curses familiars, diumenge que ve tornarem a fer una cursa explosiva, 12km i 1600+. De Bagà fins al Puigllançada, un 2400.

diumenge, 13 de maig de 2018

Gràcies futbol

Juny del 2010 , penjava les botes de futbol. Acabava cremat, desganat després d'una temporada no molt bona a nivell personal, culminada amb un ascens del qual no em sentia gens partícep. Curiosament potser la temporada de pitjor record de tota la meva carrera. I havia de ser la última? Als 32 anys ho deixava, més cremat de cap que altra cosa.
Em posava a córrer, bé, encara ho faig, i el futbol res de res, ni el típic "gusanillo". Però res, creieu-me. No en volia saber massa, almenys del d'aquí casa.
Fins que després d'un 2016, on completo el Campionat de Catalunya de Marxes de Resistència, decideixo parar una mica i aquí se n'aprofita el Jordi, que entrenant al Can Cartró, em va dir que perquè no anava entrenar un dia, fer 4 xuts, simplement per distreure'm. No em va convèncer, però per contra vaig decidir anar a veure un partit de 4ª Catalana del Can Cartró. Em sembla que en ma vida n'havia vist un i ves, tampoc va estar tan malament com podia imaginar en un principi. Greu error el d'anar a veure el partit! I crec que al cap de pocs dies estava ja entrenant. Una sensació molt estranya, amb gent molt jove, que no coneixia de res, vaja, que em veia molt perdut allà. Amb 38 anys, envoltat de nanos , que alguns no havien nascut quan jo debutava al primer equip del Vilafranca !!! Una mica heavy tot plegat. El dia següent de l'entrenament em feia mal tot, no us ho podeu arribar a imaginar. Per moltes curses que hagués fet del 2010 al 2016, havia utilitzat parts del cos que les tenia totalment oxidades. Si això havia de continuar així , millor plegar pensava.
Però com que un és fàcil de convèncer, vaig acceptar el repte i al cap de poc ja debutava. Temia les lesions, alguna trencada fibril·lar, però van anar passant els partits i res de res, acabant la temporada sense cap lesió.
I no tenint prou amb una temporada, decidia continuar una altra. Una altra que just ha acabat avui. Ha estat el partit 492 si no em fallen els càlculs. Sempre els he portat bastant al detall i crec que no m'equivoco. Ho deixo aquí, s'ha de saber dir prou, i segur que em quedarà aquella part de "per què ho deixes si físicament encara pots?", però no, és el moment. He gaudit molt a Can Cartró, no m'ho esperava. I he trobat un molt bon grup de jugadors, un ambient molt sa, jove, molt de poble com a mi m'agrada. Guardaré molts bons records d'aquesta etapa, sens dubte.
Però com deia, tot té un principi i un final, i el final és avui, 13 de maig de 2018.

Com que serà el meu últim post parlant de futbol, aprofito per deixar a la meva afició(ironia) algunes dades de tots aquest anys :

- debutava amb el primer equip del FC Vilafranca a 1ª Catalana, un 17 de maig de 1995, amb 17 anys i 14 dies. Un partit jugat a l'antic camp de terra de Sant Cugat, un partit sense cap trascendència per la classificació, i on després de fer el 3-5 un altre debutant, el gran Sergio Mesa, em van cridar per debutar. No sé si van ser 3,4 o 5 minuts, però aquella estona al camp se'm va fer eterna.

- 18 temporades en total, on he jugat en 5 clubs: FC Vilafranca (258 partits), CF Olesa (105 partits), Sant Pere Molanta (54 partits), Sant Sadurní (29 partits) i Can Cartró (46 partits).

- 102 partits a 3ª Divisió, 135 a 1ª Catalana, 94 a Regional Preferent, 82 a 1ª Regional, 33 a 2ª Regional i 46 a 4ª Catalana. En total, 492 partits. Faltaria sumar tots els partits jugats de Copa Catalunya, però no els controlo.

- Del tema gols millor no parlar-ne. Això sí, la temporada 2001-02 amb el FC Vilafranca a 1ª Catalana vaig anotar la "friolera" de 7 gols jugant de migcampista.

- 6 ascensos , 3 amb el FC Vilafranca ( temporades 95-96, 04-05 i 09-10). I 3 més amb aquell equipàs que teníem a Olesa de Montserrat, les temporades 06-07,07-08 i 08-09, passant de 1ª Regional a 3ª Divisió.

- 2 descensos, 1 amb el FC Vilafranca la temporada 98-99 , baixant a 1ª Catalana; i un altre amb el Sant Sadurní la temporada 02-03.

- 2 expulsions, les 2 per doble groga.

- i penjo les botes(bé, les he donat a un company d'equip, Teixi) un 13 de maig de 2018, quasi 23 anys després d'haver debutat en el futbol amateur.

He tingut la sort de jugar al Mini Estadi, a l'Olímpic de Terrassa i marcar-hi un gol en partit de Copa Catalunya, al camp del Palamós, i recórrer camps i camps de tot Catalunya.
També de jugar contra Deco, Eto'o, Xavi, Giuly, Larsson, Valdés, Oleguer en el partit del Centenari del FC Vilafranca.
I com a curiositat vaig arribar a jugar contra el FC Vilafranca quan jugava amb el CF Olesa, ja que coincidírem a 1ª Catalana.

Ara que per sobre de números, anècdotes, victòries, derrotes, nits sense dormir, ... em quedo amb tot el que m'ha donat el futbol, el poder conèixer a tanta i tanta gent, fer tantes i tantes amistats que avui encara perduren. Les hores d'entrenaments, desplaçaments, stages, fins i tot concentracions, donen per molt.

Si em dieu amb quin club em quedo està clar, el FC Vilafranca. Des de petit que he jugat allà i haver jugat al primer equip tantes temporades és motiu d'orgull.
FC Vilafranca - FC Barcelona, agost 2004 

Vilobí d'Onyar-FC Vilafranca, temporada 96-97
Si em diuen, amb quina època et quedes? Sens dubte amb les 3 temporades viscudes a Olesa. Va ser la meva única experiència jugant fora del Penedès, em feia molt de respecte, un grup totalment nou, una qualitat enorme, una afició que ho vivia, ...  I jugant a la posició que sempre m'ha agradat jugar, a darrera. I ho vaig jugar pràcticament tot, 102 dels 106 partits possibles. Es va formar un gran grup humà i avui en dia encara seguim en contacte.
Olesa de Montserrat
I aquí amb els 3 altres clubs on he jugat :
Mediona-Can Cartró temporada 2016-2017
Sant Sadurní, temporada 02-03

Sant Pere Molanta, temporada 05-06
Avui he tancat definitivament una pàgina que ja feia tancada fa uns anys. Gràcies futbol!

dijous, 29 de març de 2018

Tornem-hi

Sembla que torno a veure la llum. No han estat bons mesos Gener i Febrer. Una grip i una posterior bronquitis em van deixar sense poder fer res fins a principi de Març.
Ara, per sort, porto ja 4 setmanes seguides amb activitat i sembla que ja he tornat a agafar el ritme. Sempre seguint unes pautes marcades d'entrenaments, estic aconseguint la regularitat que fins ara no havia tingut.
Això sí, les molèsties al peu derivades d'una metatarsalgia, que vaig tenir a finals d'any, no desapareixen, però ja em van dir que seria dolorós i que costaria de passar. Mentre no vagin a més ...

A tot això, el dia 31 aniré a fer la Volta Peramola, 21km i 1300+. Aprofitant que aquest cap de setmana no tinc partit de futbol, vaig buscar una cursa per fer quelcom diferent. Serà dur.
Per cert, actualitzo els esdeveniments del 2018. Afegeixo la Marató d'Atenes,a mitjans de Novembre.

diumenge, 14 de gener de 2018

Calendari 2018

Tornem-hi. Faig una breu entrada per comentar els esdeveniments més importants que tinc intenció de fer aquest 2018 , un any especial, on canviarem de dígit i posarem el 4 per davant.

- 11 Febrer : Mitja Marató Barcelona
- 30 o 31 Març : buscant alguna opció de cursa de 20-25 km
- 9 Juny : Gran Maratón Montañas de Benasque
- 30 Juny : Cavalls del Vent Open ( 82km, 5000+) i 5 punts per la UTMB
- del 19 al 27 d'Agost a Tanzània, a fer el trekking fins el Kilimanjaro
- 30 Agost : OCC de la UTMB ( 56 km i 3500+).
- 20 Octubre : Ultra Montsant ( 110 km i 4000+) i 5 punts per la UTMB

Principal objectiu : aconseguir 10 punts de cara a la UTMB (Ultra del Mont Blanc).
El trekking del Kilimanjaro es presenta també com una bona experiència, un cim que es troba a quasi 6000 metres d'alçada.
N'aniré parlant de tot plegat.
Salut!