Seguidors

dilluns, 21 de maig de 2018

Berga - Rasos - Berga, 26km 1600+

Petita entrada per deixar en l'historial del blog aquesta cursa. Ahir diumenge anava a fer la Berga-Rasos-Berga. Un puja baixa de 26 km organitzat pel Club Esquí Berguedà i que enguany complia la 20ª edició.
Cursa molt familiar, no arribava ni a 140 corredors, i uns 50 caminadors per la Caminada.
Aquí tenim el perfil de la cursa. Pujada fins a Rasos de Peguera, arribant quasi a 2100 metres d'alçada, i baixada cap a Berga passant pel santuari de Queralt.


Es donava la sortida a les 8 del matí, es va fer un tomb per la rambla principal de Berga i ja enfilàvem cap amunt. Els primers 4km eren mortals fins arribar a la Figuerassa. Bé, el 1 i 2 eren difícils, però encara ... Ara bé 3 i 4 foren l'autèntica mort. És trist dir-ho, però al km 2 ja tenia ganes de fer mitja volta i tornar cap a Berga a fotre'm un bon esmorzar. 
Del 6 fins a dalt de tot, la pendent ja no era tan tan exigent, i era més assequible de pujar. Vaig aconseguir trobar un ritme d'anar fent i ja arribarem. Fent un símil futbolístic, vaig tirar les línies endarrera i a veure-les venir, que quedava el partit de tornada :-).


La baixada tenia de tot, trams tècnics, alguns més corribles, corriols estrets. Van aparèixer 4 gotes de pluja, però no van passar d'aquí. No anava súper però dintre el que cap vaig era qüestió d'anar baixant. Pèssim com sempre en els trams més tècnics, aprofitava per recuperar una mica quan és més corrible.
La vaig acabar en 3 hores 34 minuts, és el que solen dir els cracks quan no tens cap objectiu, un bon entrenament , oi? En arribar, cerveseta, entrepà de buti, sorteigs d'obsequis, servei de dutxes al pavelló, ... Tot perfecte, una molt bona organització, senzilla i amb gran tracte al corredor.
Personalment, si fa o no fa, estic com l'any passat, just havent acabat el futbol i intentant agafar una rutina d'entrenaments per posar-me a to pels objectius principals. La Open Cavalls del Vent el 30 de juny és el principal del primer semestre. Només em marco acabar-la, només, com si consistís en anar a buscar el pa. Queden encara algunes setmanes per davant per seguir millorant, o això espero.
Seguim amb les curses familiars, diumenge que ve tornarem a fer una cursa explosiva, 12km i 1600+. De Bagà fins al Puigllançada, un 2400.

diumenge, 13 de maig de 2018

Gràcies futbol

Juny del 2010 , penjava les botes de futbol. Acabava cremat, desganat després d'una temporada no molt bona a nivell personal, culminada amb un ascens del qual no em sentia gens partícep. Curiosament potser la temporada de pitjor record de tota la meva carrera. I havia de ser la última? Als 32 anys ho deixava, més cremat de cap que altra cosa.
Em posava a córrer, bé, encara ho faig, i el futbol res de res, ni el típic "gusanillo". Però res, creieu-me. No en volia saber massa, almenys del d'aquí casa.
Fins que després d'un 2016, on completo el Campionat de Catalunya de Marxes de Resistència, decideixo parar una mica i aquí se n'aprofita el Jordi, que entrenant al Can Cartró, em va dir que perquè no anava entrenar un dia, fer 4 xuts, simplement per distreure'm. No em va convèncer, però per contra vaig decidir anar a veure un partit de 4ª Catalana del Can Cartró. Em sembla que en ma vida n'havia vist un i ves, tampoc va estar tan malament com podia imaginar en un principi. Greu error el d'anar a veure el partit! I crec que al cap de pocs dies estava ja entrenant. Una sensació molt estranya, amb gent molt jove, que no coneixia de res, vaja, que em veia molt perdut allà. Amb 38 anys, envoltat de nanos , que alguns no havien nascut quan jo debutava al primer equip del Vilafranca !!! Una mica heavy tot plegat. El dia següent de l'entrenament em feia mal tot, no us ho podeu arribar a imaginar. Per moltes curses que hagués fet del 2010 al 2016, havia utilitzat parts del cos que les tenia totalment oxidades. Si això havia de continuar així , millor plegar pensava.
Però com que un és fàcil de convèncer, vaig acceptar el repte i al cap de poc ja debutava. Temia les lesions, alguna trencada fibril·lar, però van anar passant els partits i res de res, acabant la temporada sense cap lesió.
I no tenint prou amb una temporada, decidia continuar una altra. Una altra que just ha acabat avui. Ha estat el partit 492 si no em fallen els càlculs. Sempre els he portat bastant al detall i crec que no m'equivoco. Ho deixo aquí, s'ha de saber dir prou, i segur que em quedarà aquella part de "per què ho deixes si físicament encara pots?", però no, és el moment. He gaudit molt a Can Cartró, no m'ho esperava. I he trobat un molt bon grup de jugadors, un ambient molt sa, jove, molt de poble com a mi m'agrada. Guardaré molts bons records d'aquesta etapa, sens dubte.
Però com deia, tot té un principi i un final, i el final és avui, 13 de maig de 2018.

Com que serà el meu últim post parlant de futbol, aprofito per deixar a la meva afició(ironia) algunes dades de tots aquest anys :

- debutava amb el primer equip del FC Vilafranca a 1ª Catalana, un 17 de maig de 1995, amb 17 anys i 14 dies. Un partit jugat a l'antic camp de terra de Sant Cugat, un partit sense cap trascendència per la classificació, i on després de fer el 3-5 un altre debutant, el gran Sergio Mesa, em van cridar per debutar. No sé si van ser 3,4 o 5 minuts, però aquella estona al camp se'm va fer eterna.

- 18 temporades en total, on he jugat en 5 clubs: FC Vilafranca (258 partits), CF Olesa (105 partits), Sant Pere Molanta (54 partits), Sant Sadurní (29 partits) i Can Cartró (46 partits).

- 102 partits a 3ª Divisió, 135 a 1ª Catalana, 94 a Regional Preferent, 82 a 1ª Regional, 33 a 2ª Regional i 46 a 4ª Catalana. En total, 492 partits. Faltaria sumar tots els partits jugats de Copa Catalunya, però no els controlo.

- Del tema gols millor no parlar-ne. Això sí, la temporada 2001-02 amb el FC Vilafranca a 1ª Catalana vaig anotar la "friolera" de 7 gols jugant de migcampista.

- 6 ascensos , 3 amb el FC Vilafranca ( temporades 95-96, 04-05 i 09-10). I 3 més amb aquell equipàs que teníem a Olesa de Montserrat, les temporades 06-07,07-08 i 08-09, passant de 1ª Regional a 3ª Divisió.

- 2 descensos, 1 amb el FC Vilafranca la temporada 98-99 , baixant a 1ª Catalana; i un altre amb el Sant Sadurní la temporada 02-03.

- 2 expulsions, les 2 per doble groga.

- i penjo les botes(bé, les he donat a un company d'equip, Teixi) un 13 de maig de 2018, quasi 23 anys després d'haver debutat en el futbol amateur.

He tingut la sort de jugar al Mini Estadi, a l'Olímpic de Terrassa i marcar-hi un gol en partit de Copa Catalunya, al camp del Palamós, i recórrer camps i camps de tot Catalunya.
També de jugar contra Deco, Eto'o, Xavi, Giuly, Larsson, Valdés, Oleguer en el partit del Centenari del FC Vilafranca.
I com a curiositat vaig arribar a jugar contra el FC Vilafranca quan jugava amb el CF Olesa, ja que coincidírem a 1ª Catalana.

Ara que per sobre de números, anècdotes, victòries, derrotes, nits sense dormir, ... em quedo amb tot el que m'ha donat el futbol, el poder conèixer a tanta i tanta gent, fer tantes i tantes amistats que avui encara perduren. Les hores d'entrenaments, desplaçaments, stages, fins i tot concentracions, donen per molt.

Si em dieu amb quin club em quedo està clar, el FC Vilafranca. Des de petit que he jugat allà i haver jugat al primer equip tantes temporades és motiu d'orgull.
FC Vilafranca - FC Barcelona, agost 2004 

Vilobí d'Onyar-FC Vilafranca, temporada 96-97
Si em diuen, amb quina època et quedes? Sens dubte amb les 3 temporades viscudes a Olesa. Va ser la meva única experiència jugant fora del Penedès, em feia molt de respecte, un grup totalment nou, una qualitat enorme, una afició que ho vivia, ...  I jugant a la posició que sempre m'ha agradat jugar, a darrera. I ho vaig jugar pràcticament tot, 102 dels 106 partits possibles. Es va formar un gran grup humà i avui en dia encara seguim en contacte.
Olesa de Montserrat
I aquí amb els 3 altres clubs on he jugat :
Mediona-Can Cartró temporada 2016-2017
Sant Sadurní, temporada 02-03

Sant Pere Molanta, temporada 05-06
Avui he tancat definitivament una pàgina que ja feia tancada fa uns anys. Gràcies futbol!

dijous, 29 de març de 2018

Tornem-hi

Sembla que torno a veure la llum. No han estat bons mesos Gener i Febrer. Una grip i una posterior bronquitis em van deixar sense poder fer res fins a principi de Març.
Ara, per sort, porto ja 4 setmanes seguides amb activitat i sembla que ja he tornat a agafar el ritme. Sempre seguint unes pautes marcades d'entrenaments, estic aconseguint la regularitat que fins ara no havia tingut.
Això sí, les molèsties al peu derivades d'una metatarsalgia, que vaig tenir a finals d'any, no desapareixen, però ja em van dir que seria dolorós i que costaria de passar. Mentre no vagin a més ...

A tot això, el dia 31 aniré a fer la Volta Peramola, 21km i 1300+. Aprofitant que aquest cap de setmana no tinc partit de futbol, vaig buscar una cursa per fer quelcom diferent. Serà dur.
Per cert, actualitzo els esdeveniments del 2018. Afegeixo la Marató d'Atenes,a mitjans de Novembre.

diumenge, 14 de gener de 2018

Calendari 2018

Tornem-hi. Faig una breu entrada per comentar els esdeveniments més importants que tinc intenció de fer aquest 2018 , un any especial, on canviarem de dígit i posarem el 4 per davant.

- 11 Febrer : Mitja Marató Barcelona
- 30 o 31 Març : buscant alguna opció de cursa de 20-25 km
- 9 Juny : Gran Maratón Montañas de Benasque
- 30 Juny : Cavalls del Vent Open ( 82km, 5000+) i 5 punts per la UTMB
- del 19 al 27 d'Agost a Tanzània, a fer el trekking fins el Kilimanjaro
- 30 Agost : OCC de la UTMB ( 56 km i 3500+).
- 20 Octubre : Ultra Montsant ( 110 km i 4000+) i 5 punts per la UTMB

Principal objectiu : aconseguir 10 punts de cara a la UTMB (Ultra del Mont Blanc).
El trekking del Kilimanjaro es presenta també com una bona experiència, un cim que es troba a quasi 6000 metres d'alçada.
N'aniré parlant de tot plegat.
Salut!

dimarts, 5 de setembre de 2017

CCC ( Courmayeur- Champex Lac - Chamonix ) , 101 km 6100+

Tercera visita a Chamonix, aquesta ja per córrer la germaneta de la UTMB : la CCC . Per qui no ho sàpiga són 101 km amb 6100 metres de desnivell positiu. Es comença desde la població de Courmayeur ( just a l'altra punta del túnel del Mont Blanc), recorrent tot el massís del Montblanc, passant per la població suïssa de Champex Lac i acabant a Chamonix.

Pel que vaig poder veure els dies previs, allò era alguna cosa més que una cursa. Un esdeveniment amb gran ressò mundial, potser el que més en el món del trail running. PTL, TDS, OCC, CCC, UTMB, la YCC per les futures promeses, tot un reguitzell de proves amb les grans figures d'aquest món. Gent de 90 i pico nacionalitats arreu del món, tots amb la il·lusió de participar en aquesta festa.
El perfil de la CCC és aquest.
perfil CCC

La part italiana de Courmayeur al Grand Col Ferret; la part suïssa fins a coronar Catogne i la part francesa de Catogne fins a Chamonix. Un recorregut espectacular, coneixia el terreny de Bertone a Champex Lac i la baixada final de la Flegere a Chamonix. Tot això ho vaig poder fer al trekking del Montblanc fet al 2015.
Les previsions meteorològiques però no eren bones, es preveia un canvi de temps el dia anterior a la cursa, com així va ser. Les temperatures van caure en picat i la pluja va aparèixer. Dijous, el dia abans de la cursa, se'ns comunica que finalment el recorregut no es veurà alterat i es farà tot sencer. Doncs bé, que sigui el que Déu vulgui.

Arriba el dia D. A les 7 del matí havíem d'agafar un autocar de la organització que feia parada just davant on dormíem a Les Houches i que ens portaria directament a Courmayeur pel túnel del Montblanc. Tot en ordre, ben organitzat i arribant al poble italià amb molt de temps de marge, on per cert, lluïa el sol tal com es preveia.

Surto en la primera onada : els dorsals 3000. Per un pèl, perquè jo tenia el 3908. Pel que vaig deduir anava ordenat pel ranking de la ITRA. Així que els dorsals 3000 al 3999 sortien a les 9; tots els 4000 a les 9'15 i els 5000 a les 9'30. Per una qüestió d'espai a Courmayeur bàsicament, si no haver fet la sortida de cop hagués estat un caos. En total sortim 2155 corredors.
Abans de començar , sonen els himnes oficials de França i Itàlia i s'anuncia un petit canvi al recorregut. Els últims quilòmetres de la pujada final a la Tete Aux Vents queden cancel·lats, ja que es preveien temperatures de -9º i neu. Així doncs el perfil de cursa va quedar d'aquesta manera, cosa que jo i crec que tots desconeixem a la sortida.

Estic enmig del grup i em prenc la sortida molt relaxat, tal com tenia pensat. El meu objectiu bàsic és acabar-la. Sé però que si no tinc cap contratemps puc estar en les 18 hores, però per no marcar-me objectius massa ambiciosos em vaig preparar uns temps de pas de 20 hores perquè els de casa ho poguessin anar seguint i no patissin tant :-) . Tenia en ment doncs alguns temps de pas sobre aquestes 20 hores per sempre tenir una referència en ment.
Passem pels carrers de Courmayeur i ràpidament anem enfilant amunt, sempre en asfalt. Quan pica em poso a caminar sense cap mena de vergonya, mentre molta gent, suposo que per l'eufòria inicial, segueix intentant córrer. Però bé, cadascú sap el que es fa. Jo a lo meu.
Quan comencem a agafar el camí, allò ja es torna en fila de 1 i aquí ja no queda més que anar fent amb paciència al ritme que et marqui el de davant.
Avançar és molt difícil i ni m'ho plantejo, prefereixo anar tranquil, conservar energies, que això és molt llarg. A mitja pujada ja començo a notar que el paravent em sobra i me'l trec, quedant amb màniga curta mentre anem guanyant alçada. És la pujada més llarga del recorregut, però al ser al principi la fa més suportable. Així que com qui no vol la cosa en 2 hores i 11 minuts passo pel cim de la Tete de la Tronche, sostre de la cursa amb 2570 metres. Posició 498 i 19' per sota del temps que havia calculat, ja que suposava que el fet d'anar molt tranquil i amb la gentada que hi hauria ho passaria amb 2 hores 30 minuts.
La baixada fins al primer avituallament, al Refugi de Bertone, és ràpida. Són uns 4 km que passen volant i amb 27' més em planto a Bertone ja remuntant algunes posicions (465). Primer pit stop breu, carrego una mica d'aigua, bec una mica de Coca Cola ( això que a mi no m'agrada), endrapo algunes galetes salades i me n'emporto algunes de mantega pel camí. Gran descobriment aquestes de mantega, em van encantar. El que venia ara per davant ho coneixia una mica del trekking que vam fer al 2015. Uns 7 km amb quasi 300+ i on es podia córrer bé per bons camins, sempre amb el massís del Montblanc a l'esquerra. Segurament és el punt de la ruta on tens el Montblanc més a prop, encara que estava tapat pels núvols i no el veig.
Vaig molt conservador, sé que queda molt i no vull malgastar forces que després pugui trobar a faltar. En poc més de 58' però arribo al refugi de Bonatti, ho feia més lluny i em va sorprendre arribar-hi més d'hora del que pensava. 22 km fets, 3 hores 36 minuts de cursa i posició 414. No escatimo perdre temps en cada avituallament, tinc clar que m'ho haig de prendre amb calma, beure bé i alimentar-me sovint.
Deixo Bonatti enrera, ve la baixada fins a Arnouvaz, on hi ha el primer avituallament important. Un tram clarament descendent, que es fa bé, tot i que en alguns llocs a fila de 1. Arnouvaz és el primer punt clau, allà s'ha de sortir fresc per encara la pujada al Grand Col Ferret. En 4 hores 18 minuts hi arribo, primer lloc on es nota el calor de la gent, ja que és un punt on els acompanyants hi poden arribar bé amb el cotxe. Posició 393. Les opcions per escollir menjar i beguda són molt variades, un luxe.
Surto de la carpa i començo els 4,5 km fins al Grand Col Ferret, el pas fronterer d'Itàlia a Suïssa. Els primers 2 km són un pèl més suaus, on et deixen al costat del majestuós Refugi Elena. A partir d'aquí, la cosa tira més pel dret, amb 2 km més on quasi guanyes 500+. A mesura que vaig pujant la boira va en augment. Segueixo amb màniga curta, però ja noto que si la cosa segueix així hauré de tornar a posar-me el paravent. La pujada la faig bé, tranquil, al meu ritme i seguint amb la progressió. Mentre la boira es va cada cop espessint més, començo a divisar el coll i amb no res m'hi planto. Això sí, no hi ha temps per badar, ara realment sí que fot molta rasca i només començar a baixar em paro i ara sí em poso el paravent. Dubto inclús de posar-me també els guants, però ho desestimo.
Per cert, al Col Ferret , km quasi 32, hi passo en 5 hores 28 minuts, quasi 1 hora de marge amb el planning de 20 hores que m'havia marcat. Penso per dins que "de moment" anem bé, la cosa va girant rodona. Posició 356.

A la baixada, que és realment on es pot córrer i puc aprofitar més aquesta part, és per contra on m'ho segueixo prenent amb molta cautela. Fins a la Fouly queden uns 10 km i no m'exprimeixo ni tampoc trobo aquell punt per aconseguir exprimir-me. A estones camino, a estones arranco, però no tinc aquella sensació d'aprofitar els km aquests per treure'n tot el suc possible. Potser és que vaig amb por de passar-me de ritme i després pagar-ho.
A la Fouly, punt quilòmetric 41,5 , hi arribo amb 6 hores 28 minuts, molt per sota de les 7 hores 55 minuts que m'havia marcat. Quasi una marató de muntanya de 2800+ en 6 hores 28 minuts. No està malament, i això que queden 60 km per davant encara. Posició 352, o sigui que en 10 km de baixada, on havia a priori de tirar, només guanyo 4 posicions. Tinc aquesta sensació en cursa i amb resultats en ma em queda constatat.
5' d'avituallament per carregar piles a la Fouly i objectiu a la vista, Champex Lac al km 55. 14 km per davant, on es segueix baixant durant bona estona per asfalt, per després encarar quasi 500+ abans d'arribar a Champex Lac.
Comencen a caure les primeres gotes quan estic a punt d'arribar a Champex. Pel que havia pogut seguir en la meteo els dies abans, a partir d'aquest punt la climatologia no seria tan benèvola. Aconsegueixo Champex i entro a la carpa de l'avituallament. Tinc clar que aquest punt és parada obligatòria, repòs, alimentar-se bé i quan em noti bé, cap amunt i a seguir. Agafo el plat de macarrons, em prenc un recuperador que porto a sobre i m'assec a menjar. Tinc la sensació d'estar a la guerra, aquelles pelis que veus amb ferits, la gent fent assistència, cares llargues, ... És el km 55 i la CCC comença a passar factura. Per la meva part, ves, no em veig súper, però tampoc em veig ni ferit, ni mutilat ni res per l'estil. Porto 8 hores i 10 minuts, no veig res fet, però sí que ho veig més a prop, tot i que tinc la sensació que amb el que queda per davant, la nit, l'empitjorament de la meteorologia, el cansament, ... tot plegat es faria molt feixuc.
25' després, la meva feina a Champex ja ha acabat, així que decideixo arrancar, això sí, havent-me posat ja l'impermeable en substitució del paravent. Surto de la carpa i el fred que em penetra al cos és tal, que haig de parar sota una teulada, treure'm l'impermeable, posar-me la tèrmica, de nou l'impermeable i de pas els guants. Plou i fa molt fred, són les 17'30 de la tarda i penso que amb el que queda per davant ...
Queda un petit tram generós de 5 km i a partir d'aquí 3 pujades i 3 baixades, quina pitjor no ho sé, s'haurà de veure.
La primera d'elles és la Giete, quasi 700+ en 5 km. No sé què dir, aquella sensació de, em poses això davant, doncs vinga ho farem. Llarga llarga la pujada, pensava que igual no tenia fi perquè no acabava mai. Entre els núvols, la pluja ,la fina boira, tot plegat ho feia un paisatge de pel·lícula de por. Era qüestió d'anar seguint el camí, les cintes i escolta, ja arribarem dalt. Això sí, quan sembla que ja comences a baixar et canvia la cara. Encara sense frontal al poc de començar el descens arribo a un petit refugi, cabanya, sento música, penso, l'avituallament de la Giete? Yes, km 67. Un control simple, aigua i poc més, res de menjar, el sòlid m'espera a 5 km avall, a Trient. Una baixada al principi amb una mica de fang, després un tram de pista per acabar fent "esses" per un bosc i arribar a Trient, apurant sense frontal la poca llum que quedava. Km 72, 11 hores i 14 minuts i posició 335. Aquí torno a fer un descans. Dos plats de sopa amb fideus senten de conya per entrar en calor. Veig molta gent ja apurada, més ferits de guerra. La CCC segueix deixant seqüeles, el clima, el pas dels km, tot suma i s'acumula. Allà penso interiorment que seré finisher, no val confiar-se, però amb 28km per davant i el marge d'hores que tinc, sé que sino tinc cap contratemps podré acabar la cursa. Vaig amb 2 hores de marge sobre les 20 hores i ja començo a pensar més en esperit competitiu, cosa que fins en aquest moment no havia fet. La confiança de veure't bé m'hi fa pensar.
13' després, surto de l'avituallament, amb el frontal ja encès i plovent novament. Buff, seguim.
Sobre el paper 5km més i 800+ per davant, ja de nit, amb la pluja calant a estones i ja no saps què coi trepitges, si tolls d'aigua, fang, ... Fred fred excessiu no tinc, vaig ben cobert i no em cala. Pujada dura, crec que una mica més que l'anterior, però per sort és de nit i no veus massa cap on puges. Quin consol! :-). Així que et deixes portar i vas fent. Avanço gent, bona senyal, i segueixo concentrat. Es fa llarg, ferragós, de vegades costa arrancar en algun petit descans, però no defalleixo. No recordo massa la part final de la pujada, ja em perdonareu, però en canvi la baixada sí que es fa molt pesada, plena de fang, amb boira i on costa mantenir l'equilibri i molt més encara poder córrer. Vaig amb mesura, sé que baixant sóc poca cosa i amb aquestes condicions encara menys. Alguna relliscada faig i llepo, però res greu. Maleeixes el fang fins a extrem de fotre algun crit d'estar fins els pebrots, però per sort en algun moment s'acaba tot això i entres en una pista més fàcil i un sender per bosc que et deixa a les portes del cel :  Vallorcine , km 83. Arribo en 13 hores 31 minuts , posició 309.
Vallorcine, un pas menys per arribar a Chamonix. Nou avituallament gran per menjar el que sigui. Mmmm, torno a la sopa? Gana no tenia massa. Així que dóno un tomb per la carpa i miro què hi ha i què em pot venir de gust. Oohh sorpresa, veig cafè i al costat llet!!! Sí sí, llet. Un tallat? Doncs sí, trec el got que portava, em poso una mica de cafè, ho acabo omplint de llet, sucre i cap dins. Buff, quin goig! Tan goig que me'n prenc un altre. A continuació un tros de pastís de xoco i em dic, estàs servit. M'he quedat a gust i sé que queda poc per meta i a més amb la retallada que havien fet a la última pujada penso que no eren 101 km , sino 4-5 menys. Total, que abans de sortir d'allà miro els km que queden fins a la Flegere i posa 11, quan jo compto que haurien de ser alguns menys. Que estrany, marxo pensant que el que treuen per un lloc ho afegiran per un altre. Deu ser això, que al final hauran compensat els quilòmetres per un altre costat. És igual, no hi penso més i segueixo.
És sortir de la carpa de l'avituallament i dic coi, què passa. Les cames van soles després de 83 km. Estic com a nou. Penso igual és una cosa passatgera però mentre duri aprofita-ho. I començo a tirar i tirar amb ganes i avançar i avançar corredors en el primer tram de pujada moderada. Fins al Coll des Montets són uns 6km que van pujant però de manera suau. A partir d'aquí pica més i al cap de poc comença una baixada molt difícil que no m'encaixa en el perfil que tenia al cap. Un tram de molta pedra, arrels, lent, molt vertical i on és fàcil deixar-s'hi mig turmell o el que sigui. Feixuc, pesat, per després tornar a començar de nou una llarga pujada que em portaria cap a la Flegere. Ja començo a pensar que tot això ho han fet per compensar el desnivell que es perd a la Tete Aux Vents, com així va ser. Però és igual, jo em segueixo trobant sencer i confiat, veus que queda poc i la confiança ja és total.
Després de molta estona i pensant que allò s'havia allargat molt, el camí s'obre i es comença a fer la pujada final per una ampla pista. Ep, allò ja em sonava i a dalt de tot ja es veia la Flegere. Una mica més d'esforç i sóc dalt. Ni paro a l'avituallament, és l'únic que em passo de llarg. No em feia falta, sabia el que quedava, tot baixada. La Flegere, posició 269 i 15 hores 52 minuts de cursa. 8 km queden i vaig amb la idea de baixar de 17 hores, ja posats ... Això està a tocar. El millor de tot, les sensacions de veure't tan sencer. La baixada comença per pista ampla per després tornar a entrar en un bosc i anar fent "esses". Vaig amb cautela, tampoc ens passem. Pedres, arrels, qualsevol mínim error, i més que no porto un frontal per tirar cohets, et xafa la història. Això sí, quan ja surto definitivament del bosc i el camí s'eixampla, avall que fa baixada i a acabar de cremar les naus. Corres i avances corredors que ni t'ho expliques, són d'aquelles coses que jo no li trobo explicació després de quasi 100 km.
Ja quan entro a Chamonix, sé on sóc i el que queda, el pas al costat de la riera i la fira del corredor i els 4 carrers del centre que havia caminat els dies anteriors. Ho gaudeixo, no n'hi ha per més. No ha estat fàcil, i quan t'ho curres més satisfacció et fa. Moltes hores invertides, ja sigui entre setmana arribant de la feina, ... O els caps de setmana, fer cims, rutes llargues, ... Però ho gaudeixes, no ho fas per obligació, i això és el més important.
Encares la recta final, aquella recta que has vist moltes vegades en vídeos veient com el Kilian, François d'Haene, Michael Lanne, Pau Capell, ... la creuen amb els laterals plens de gent i celebrant els seus èxits. Gent poca a aquesta hora, :-), però m'és igual, sóc finisher de la CCC, per un popular com jo, és de les coses que et reporta més satisfacció. Saps que no guanyaràs mai, que la teva victòria és superar-te a tu mateix, fer realitat petits somnis que et marques a la vida.
Arribo en 16 hores 42 minuts, posició 240, molt millor del que un podia esperar, content per haver acabat uns altres 100 km en una prova amb tant de prestigi com és la UTMB, amb gent de tantes nacionalitats i on un dorsal és molt difícil d'aconseguir.


a l'arribada

sota l'arc de la UTMB
Em noto bé, això és la millor senyal. Recullo l'armilla de finisher, ja la tinc, finisher de la CCC ! A partir d'aquí, tot molt fàcil i ben organitzat. Menjar, dutxa, transport fins l'apartament. De 10.
armilla finisher CCC
Passats pocs dies puc dir que físicament em trobo bé. Alguna petita molèstia però res greu. Per altra banda, el cap ja torna a barrinar certes coses pel futur, però és moment de calma i deixar passar una mica el temps. Viure experiències com aquesta et fa pensar més enllà, però no toca ara. Ara una mica de descans, segurament torni a jugar a futbol una temporada més (la última, això sí), però tampoc vull deixar de córrer perquè si no després haig d'arrancar de 0 i costa molt. Tinc clar que la vida són 2 dies i s'ha d'aprofitar al màxim amb tot allò que et faci il·lusió fer, que després no sigui massa tard quan ja no es pot.
S'acaba aquí la CCC, una aventura que va començar a finals de gener amb el sorteig i que acaba a principis de setembre. Una més a la llista !

dilluns, 28 d’agost de 2017

CCC a tocar, prèvia.

Ja estem en setmana de CCC , per qui no ho sapiga són les inicials de Courmayeur - Champex Lac - Chamonix, les 3 poblacions principals d'aquesta cursa.

Serà divendres dia 1 a les 9 del matí quan es donarà la sortida a Courmayeur (Itàlia). Pel camí, es passarà a Suïssa pel Gran Col du Ferret i es tornarà a entrar a França més endavant per acabar a la població de Chamonix. Són 101 km i uns 6100+.

Com arribo? No ha estat fàcil. A partir del març i encara jugant a futbol em vaig posar "manos a la obra" i en mans d'un professional, vaig començar a entrenar de manera planificada i a posar-me les piles. No va ser un camí fàcil, haver de combinar el futbol i el córrer sabia que era complicat. Van ser unes 8 setmanes en les quals vaig fer de mitja uns 54 km i 1300+ en cada setmana.
Un cop acabada la lliga, la meva dedicació va passar al 100% i des de llavors han estat 15 setmanes on he fet de mitja 70km i 2800+ per setmana, sense comptar les sessions de bici. Amb el pas de les setmanes he anat progressant i crec que arribo en bon moment. M'hagués agradat tenir alguna setmana més de marge i aprofitar per fer alguna cursa més, però el temps és el que hi ha i això ja ho sabia de fa temps.

Números d'aquesta preparació iniciada el 20 de març
23 setmanes
1481 km corrent
533 km en bici
52500 metres de desnivell positiu acumulat.
 
Veurem què tal va,a intentar gaudir dels dies anteriors i el dia de la cursa amb cautela i anant de menys a més. Serà una bona experiència, no ho dubto.

Si algú vol seguir el live, aquí ho pot fer : http://utmb.livetrail.net/coureur.php?rech=3908
Ens veiem a la tornada, i passi el que passi, quedarà escrit aquí.

diumenge, 30 de juliol de 2017

UT Catllaràs , 52km 3500+

Seguint amb la preparació per la CCC, nou pas endavant. Tornava a la Pobla de Lillet per fer la dura, duríssima Ultra del Catllaràs. Ja ho vaig publicar en el post del 2015 per aquesta mateixa cursa. Terreny desconegut per molta gent, amb alçades màximes de 1600 metres, però amb uns pepinos que a ple Juliol et deixen amb la boca seca.
perfil de la cursa
Objectiu : acabar-la el millor possible, posar-me al cap de nou que podia aguantar-la tot i la seva duresa i agafar moral de cara a la CCC, tot just d'aquí un mes. Sóc conscient que vaig més curt de preparació que quan vaig fer la UltraPirineu al 2015 però és el que hi ha, ha estat un any diferent i ho he anat trampejant com he pogut, amb molt de sacrifici això sí.
Tornem a la cursa. Cursa amb molt de nivell, dissenyada per Klassmark, garantia de duresa assegurada. Prova que era la culminació de la Missionx3 ( Cap de Creus, Ulldeter i Catllaràs) i on la gent va com es sol dir "amb el cuchillo entre los dientes".
Molta xafogor, ja que tot i sortir a les 6 del matí, al cap de 10 minuts ja estava tot xop de dalt a baix. Vaig pensar, ui, com no t'hidratis bé ho passaràs malament. 
Poc a poc anava recordant per allà on passava , m'anaven venint records del 2015. Recordava que la primera pujada no era extremadament dura i es podia anar fent tranquilament sense patir. Així que arribar al km 14 a l'avituallament va ser bastant facilet, en 1h45m m'hi plantava i amb la sensació d'anar guardant bé. Calcava temps al 2015, ja que recordava algunes referències de pas que em servien d'ajuda ... o no. Però quedava el pitjor per davant, se'ns dubte.
Fins a Malanyeu, km.21, quedava superar la pujada a la Creueta, un bon pepino per posar les cames a lloc. Ho passo però amb relativa solvència i em planto a Malanyeu a punt de complir les 3 hores de cursa. A l'avituallament veia la Fernanda Maciel, jo arribava i ella marxava. Em va estranyar, no entenia com podia estar a la seva alçada. 
Haven sortit de l'avituallament, vaig tornar a posar el modo pujada. Nova tirada de pals i del que fes falta per superar el Graell de Pujals, amb les famoses escales i la corda pel mig. Pujant és on vaig avançar la Fernanda. Vaig entendre el perquè. La vaig veure pujar només amb un pal, a la mà dreta i vaig recordar que s'havia trencat algun lligament de la ma esquerra feia poc en una cursa. Vaig parlar un moment amb ella, li vaig entrar en l'idioma espanyol, però collons, es va posar a parlar en català com si res. Em va dir que tot just acabar la cursa se n'anava directe cap a Chamonix, ja que participarà en la UTMB, sent una de les favorites. 
Jo em notava bé pujant i vaig seguir tirant. De moment les cames responien i tot estava en ordre, cap contratemps a destacar. Així que havent coronat i després d'uns 7km de baixada arribava al km.30 situat a la Nou de Berguedà, l'avituallament principal. 4 hores 20 minuts a les cames i parada obligada per agafar aire i mentalitzar-se pel que venia per davant, la part més dura del recorregut.
10' després sortia de nou, amb la vista ja posada al temible Sobrepuny. Una pujada d'uns 3km amb un desnivell positiu de 800 metres. La vaig afrontar amb bastant reserva, sabent que el principi era molt enganyós,ja que el desnivell era moderat. Però de sobre allò tira amunt i a partir d'allà fes el que puguis. Anava mentalitzat ,em deia "vinga va, 1h15-1h20 de pujada". I anava passant l'estona, per moments em va passar pel cap parar i agafar aire, però no, vaig continuar i just al cap d'1 hora arribava al cim. A dalt hi havien 3-4 nois/es i una d'elles em diu "vinga Francesc, ja ho tens". Collons, me la quedo mirant i li dic "com saps el meu nom?". Jaja, em va dir "pel dorsal". Osti, ni m'havia fixat que sortia el nom. Vam riure entre tots i avall. 5h30m portava, en quedaven 18 i uns 500+ molt pestosos per davant, amb el sol que ja començava a apretar.
Nova baixada , quedaven uns 4-5 kms per l'avituallament sòlid, i per sort, entremig va aparèixer un avituallament d'aigua. Tenia líquid de sobres, però allò de parar i fer 2 gots d'aigua (el got el portava jo) no ho podia evitar. 
Després d'una lleugera pujada arribava al km.38, avituallament de Sant Romà de la Clusa. Oohh, allà una dutxa per refrescar-se! Que bé sentava allò! Aigua fresqueta que et regalimava per tota la cara, tot i que al cap de poc ja estava tot ben sec. Hidratació, menjar alguna coseta ( tot i que em va costar menjar durant el dia d'ahir) i avall, millor dit, amunt, que venia pujada. Uns últims 7km eterns de pujada fins al cim del Pedró a 1765 metres. Dic eterns perquè tot ja costava més i la calor cada cop apretava més. Pensava més ja en la piscina de l'arribada i la cervesa que en res més. 
Va costar, però també haig de dir que en cap moment vaig tenir una davallada ni res per l'estil. Cansament però res que no sortís de lo normal. Coronat el Pedró, tèorica baixada, i com sempre, i no surt als perfils, encara quedaven regals amagats en forma de pujades. Et fas ilusions i al cap de res, has de tornar a mirar amunt i llavors ja tires més per inèrcia que altra cosa. 
km 40,5 , nou avituallament i tu mires el perfil i posa 0 metres de desnivell positiu. Però clar, preguntes en broma "són 3,5km fins a meta , oi? " Sí, sí. "tot baixada, oi?" bé, hi ha un parell de repetxons. Ja hi som penso, no sé com s'ho fan, però sempre passa el mateix. No hi ha un moment de pau i tranquilitat. 
Aquells 3,5 km es van fer eterns. Corriol i corriol, pedra i pedra i allò que no s'acabava mai, fins que vaig veure un cartell que marcava 1km a la Pobla. Però bé, ja no sabia què pensar, perquè igual aquest km després es convertia en més si et feien donar un tomb pel poble de regal. 
Al final sí, reconeixia aquell corriol, ja es veia el poble i allò estava al caure. Buff, quines ganes d'arribar que tenia. 8 hores 37 minuts després creuava la línia de meta. Cansat, genolls tocats, costava caminar. Havia superat un bon test.


La següent ja serà la CCC, 101 km i 6100+. Queda poquet, s'ha d'acabar de fer un esforç i a veure si amb aquestes 3 setmanes puc acabar d'afinar un pelet més.