Seguidors

dijous, 30 de desembre del 2010

Adéu 2010, Hola 2011

Un 2010 que el puc dividir en dues parts, de gener a juny donant les últimes pilotades en el món del futbol i de juny fins a dia d'avui estrenant-me com un corredor popular més.
La 1a fase del 2010 ja quasi ni la recordo, com passa el temps. Fa 4 dies estava jugant a futbol encara. Recordo que molts em deien que em movia molt poc en un camp de futbol i ara resulta que he entrat en el món de córrer i ja he fet una marató , qui m'ho havia de dir.
És un món molt diferent, vas a la teva bola, no tens ningú que t'apreti, ets tu sol contra tu mateix, fas esport i de pas intentes superar-te contínuament. Però per sobre de tot, disfrutar i disfrutar sense agonies. Sembla mentida però et calces unes bambes, surts a córrer i t'oblides de tot.
Tampoc em vull oblidar de l'experiència de fer bona part del Camino de Santiago, concretament pel Camí del Nord. Qui no l'hagi fet li recomano, jo personalment no m'ho esperava, em va sorprendre i és una cosa que repetiria en el futur.

Què espero pel 2011?
Ja tinc dissenyada bona part de la temporada. El 1er trimestre va enfocat a la marató de BCN que es farà el 6 de març. Una marató en la qual no em marco objectius de moment. La preparació em faré decidir cap a on tiraré, temps al temps. Com a prèvies això sí, faré les mitges maratons de Sitges i BCN i els 10kms de Vilafranca.
Després de la marató de BCN, m'agradaria dedicar unes setmanes a fer velocitat i de cara el Maig fer la Mitja d'Empúries i alguna cursa més que es presenti.
Ja cap al juny voldria debutar a la marxa dels 7 cims, vull entrar en el món de les marxes de muntanya, combinar el caminar i córrer i veure què tal va. Vull veure si pot ser una opció a tenir en compte de cara al futur.
De cara a la tardor l'objectiu és fer una marató a l'estranger, cap a finals d'octubre o principis de novembre, s'ha d'acabar de concretar el tema i evaluar les 2 opcions que es contemplen. Fer una marató per aquestes dates vol dir que la preparació hauria de començar cap a principis d'agost, així que es presenta una mica dur per la calor que pot fer, però tampoc tinc intenció de fer aquesta marató a tope, això ho deixo per BCN 2012.
Novembre el deixaré per lo que surti i desembre sí que anirà enfocat ja a BCN 2012 com deia, on intentaré pujar el nivell en marató.
Així doncs , pel 2011 tinc 2 reptes principals : ratllar els 40' als 10kms i situar-me per sota de la 1h30m amb bastanta solvència en mitja marató. Però per sobre de tot, disfrutar d'aquest mundillu i seguir aprenent.
De moment, demà acomiadarem l'any corrent la Sant Silvestre de Cunit, 5kms, i el que tingui de venir al 2011 ja vindrà.
Feliç 2011 a tots!

dilluns, 20 de desembre del 2010

Una setmana després

Doncs bé, ja han passat 8 dies i em sento bé. De fet, van ser potser uns 3-4 dies amb sobrecarregues als quàdriceps i poc més. Em pensava que ho hauria passat pitjor els dies posteriors a la marató, potser serà que anava ben preparat?
Dimarts passat vaig sortir a trotar uns 25', molt molt a poc a poc, evitant l'asfalt per no fet tan dur el contacte al terra, però ni així deixava de notar les sobrecàrregues als quàdriceps. Al final uns bons estiraments que em van anar de perles.
Dijous més del mateix i ja amb millors sensacions. Però res més, cap fred i a descansar.
Aquesta setmana ja tinc pensat provar de fer 2-3 sortidetes per rodar i de pas començar a cremar una miqueta, que vénen uns dies nadalencs on sempre es menja més del compte.
Haig d'admetre també que una mica de mono tinc, però per contra desconectar també és una bona manera de recuperar-se, sobretot psicològicament després de tantes setmanes d'esforç.
Pel dia 31 m'he apuntat a la San Silvestre de Cunit, són 5 kms i serà una bona manera d'acabar aquest 2010. En principi volia fer la Cursa dels Nassos però em fa pal moure'm aquell dia cap a BCN i correr amb tanta gent, així doncs Cunit va de perles per evitar tanta multitud de gent.

I al 2011?
De cara al 2011 tinc vàries coses en ment, unes segures com les mitges de Sitges i Barcelona, els 10kms de Vilafranca als quals no es poden faltar i la Marató de Barcelona al Març. Cap a la tardor del 2011 tinc un parell d'opcions que estic valorant per fer una marató, les dues a l'estranger. Una podríem dir que es farà tot el possible per ser-hi, fins i tot màgia. Si el recurs de la màgia no funciona, anirem cap a la segona opció. Ja anirem informant quan la cosa s'aclareixi.

Bon Nadal a tothom.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Maratonià!

Arribo a la sortida cap a les 8'30, deixo la bossa al guardarropia i calento una miqueta, tampoc massa perquè amb tants quilòmetres per davant no era qüestió de malgastar forces.
Són les 9 menys 10 i em dirigeixo cap a l'arc de sortida i em trobo en Carlos, un aragonès d'uns 50 anys que vaig coneixer al Camino de Santiago junt amb la seva dona i filla. Ell em va dir que corria la marató de Castelló i sempre estàvem en contacte per veure com ho portàvem. El dia abans, parlem i ja quedem que ens veurem per la sortida. Venia de fer la marató de Saragossa en 3h31m i com que té més experiència en el tema, decidim anar junts una estona i així em pot servir d'ajut.
La sortida era estreta, pel centre de Castelló, així que anem fent amb calma fins que la cosa s'obri una miqueta. Faig els 6 primers kms amb 5:06,4:57,4:52,5:05,4:52 i 4:52 de nou. A partir d'aquí inconscientment no em dono compte i augmento el ritme quan tornem a passar per meta i fa una mica de baixada fins a la zona del port d'El Grao. Al km.7 perdo la companyia d'en Carlos, em quedo tallat en un carrer estret i se'n va uns metres i ja desisteixo de fer un canvi de ritme per agafar-lo. El tindria tota l'estona a uns 15-20 segons. Aixi doncs, del 7 al 14 faig 4:35,4:36,4:51,4:32,4:47, 4:40, 4:50 i 4:47. 14 kms fets i ja erem al port, ara s'havia de tornar de nou cap a Castelló.
Vaig bé, clar, hem fet 1/3 em deia però ja sabia que quedava un món. Tornem cap a Castelló, la veritat és que em sorprèn perquè hi ha força gent i et porten en volandes, res a veure amb la Behobia, però s'ha d'aplaudir també, no m'ho esperava. Continuem fent via, em vaig hidratant sempre que donen aigua i de pas anar prenent el gel corresponent quan toca. Fins a la 1a mitja marató res de nou, passem pel centre i els carrers abarrotats i animant, inclús sento crits "Vinga Francesc" de gent que no conec, se'm posa la pell de gallina. Passo la 1a mitja en 1h43m39s, del 15 al 21 els parcials continuen sent entre 4'50'' i 4'56''.
En començar la 2a mitja és quan ja penso, ara vindrà lo bo, has de ser fort, cada km que passi ja és un compte enrera fins als 42,195. Passo per Castalia al km.22, tot ok. Cap problema físic, controlant bé, seguim endavant. Faig fins al 26 entre 4:49'' i 4:58'' i aquí és quan començo la Ronda Este, que són uns 6kms d'anar i tornar per una ronda, a priori i sobre el mapa el primer gran obstacle. Afronto el 27, 28 i 29 bé, segueixo rodant entre 4:52 i 4:55. En els 3kms següents de tornada agafo al Carlos i segueixo rodant igual, ell es queda una mica enrera, de fet ens saludem de nou, xerrem una estona i cadascú segueix la seva marxa. Sabia que a partir del 30 era un meló per obrir, que l'autèntica marató començava a partir d'allà perquè són els kms que no he entrenat mai. Així doncs arribo al 32 sa i estalvi rodant per sota de 5' el km. Només en quedaven 10 ...
A partir d'aquí veig que comença una altra cursa, l'autèntica marató en sí, és quan a cada quilòmetre vaig fent càlculs del temps que em queda, i jo mateix em vaig automotivant. Del 33 al 37 ja faig entre 5'05'' i 5'09''. Noto que vaig un pèl més lent però no acabo de defallir del tot, encara que cada quilòmetre ara sí que ja es fa una muntanya. Ara bé, també era conscient que la marató ja la tenia al sac, llavors és quan començo a pensar en tot, no sé, vaig tenir un moment de feblesa emocional, que si la gent que ja no hi és, l'esforç fet per aconseguir viure aquell moment, ...
Els pitjors quilòmetres són el 38,39 i 40 on estic entre 5'20'' i 5'25''. Aquí és on em torna a agafar el Carlos i em pregunta què tal. Li dic "voy tostao tostao pero llego, tranquilo". Ell segueix i jo veig que m'agafa la llebre de 3h30. Aquí és on m'automotivo i torno a fer un quilòmetre a 5'03''. Això estava quasi fet, 1 quilòmetre i 195 metres fins l'arribada. Del 41 al 42 em torno a deixar anar amb uns 5'16'', ja m'era igual fer 3h29, 3h31 , o 3h30 lo important era que ho tenia fet, buah!, per dins estava super emocionat però quedava lo millor. Encaro la recta final en un passadís humà cridant i cridant, llavors és quan em torno feble emocionalment de nou i penso en tot, una emoció terrible, indescriptible, s'ha de viure. Passar la línia d'arribada se'ns dubte va ser la recompensa final. Sóc maratonià, ara ja ho puc dir i he vist complert el meu petit repte. 3h30m14s corrent sense parar ni un sol moment, qui m'ho havia de dir fa un temps que estaria tota aquesta estona seguida corrent. Sincerament, no m'ho hagués imaginat mai.

El dia després en el qual escric aquest crònica em noto una mica carregat, sobretot de quàdriceps, però si haig de ser sincer em pensava que estaria molt pitjor. Ja veurem els següents dies següents si tinc algun efecte secundari afegit.
I ara què? Doncs ara m'he guanyat un merescut descans. Fins a principis de gener em deixo anar, vull dir que no entrenaré seguint cap pla ni res de l'estil. Aniré sortint de tant en tant, quan em vingui de gust, si vull fer 40' els faig i si em venen de gust 30', doncs 30 i prou. A partir del 2011 ja començaré a treballar de nou per preparar la marató de BCN, sí sí, tot i que quan vaig acabar ahir estava maleïnt allò i em preguntava quina necessitat tenia de patir d'aquella manera, al cap de poc ja estava pensant que a BCN no puc faltar-hi. Bé, de fet ja hi estava apuntat de fa temps. Això sí, no em plantejo res de moment. Quan arribi el dia ja pensaré si intentar baixar de les 3h30 o fer-la més amb calma. Però bé, tot al seu temps, ara a disfrutar l'experiència d'ahir.

dimarts, 7 de desembre del 2010

Tot llest

Queden tres escassos dies per afrontar la Marató. Ara sí que ja hi sóc. Aquesta setmana l'he dedicada a fer 2 trots dilluns i dimecres de 45' a ritme suau i demà divendres faré 30' molt suaus amb l'excusa per fer uns bons estiraments. A partir d'avui també començo la càrrega de carbohidrats, ideals per afrontar amb més garanties la cursa. Sembla ser que diumenge farà bon temps i temperatura, i sobretot espero que no faci vent, ja l'odiava quan jugava a futbol i veig que en el món del running és igual de molest.
Al final serem uns 2600 corredors i ja sé que el dorsal que portaré és el 889. Buff, ara és quan em vénen al cap moltes preguntes "ja hauré fet tot l'entrenament necessari?", "per què em vaig deixar enredar amb tot això?" , "42195 metres els aguantaré?", ... No amagaré que conforme s'acosta el dia, més "rum rum" tinc a l'estómac, suposo que pel fet de que sigui la primera marató i que desconec totalment la distància em fan estar així. Em va passar el mateix al fer el salt de 10 a 21 km, però clar, de 21k a 42km ja és més exagerat i molt més aventura, no és comparable.
En total han estat 14 setmanes dedicades, 830 kms entre entrenaments i curses de preparació, moltes hores dedicades, dies amb més o menys ganes però que s'havia d'estar allà cumplint, ... Vull aprofitar per agraïr al Xavi Varias tots els consells que m'ha donat, he pogut aprendre i de pas conèixer més d'aquest món. És necessari deixar-se aconsellar per portar uns entrenaments estructurats i amb una mica de sentit i més per un principiant com jo.


Ara només queda disfrutar-ho tan com pugui i com que suposo que hi haurà moments de crisi i patiment, a apretar les dents, ser fort mentalment i pensar que he empleat moltes hores per aconseguir això.


La marca és el que menys em preocupa, aniré al ritme que em senti còmode, suposo que al voltant de 5' el quilòmetre i com em diu tothom, a ser fort a partir del 30, que és allà quan diuen que comença l'autèntica marató. Si trobo el famós mur prometo que l'intentaré tirar al terra com sigui i sino el trobo doncs tiramilles endavant.
Fins dilluns, on espero poder dir que "sóc maratonià".

divendres, 3 de desembre del 2010

A una setmana vista

Penúltima setmana de preparació i els nervis per moments van en augment. He passat de 5 a 4 entrenaments setmanals i em dóna la sensació com si estigués perdent forma, però pel que em diuen és normal aquesta sensació, on ara toca baixar el ritme i dedicar-se a mantenir tot el que s'ha treballat.
Dilluns havia de fer uns 60' de trot, però com que hi havia el clàssic pel mig, vaig preferir passar-ho a dimarts i fer-ho ben fet que no pas amb presses. Així doncs, dimarts sessió de 60' de trot amb abdominals i uns estiraments per acabar la feina. L'endemà dimecres després d'un calentament, 40' a ritme de marató per acabar de nou desaccelerant i més estiraments.
Dijous nou descans per tornar divendres fent uns 8 kms de treball(a 4'42'') acompanyats d'un calentament i uns 10' molt suaus.
La setmana s'ha acabat avui diumenge amb un rodatge de 16km tranquilets( a 5'23'') per no desgastar més del necessari. Ritme còmode però fent uns últims 4 kms una mica més rapidets.
Tanco la setmana doncs amb 51 kms. La que ve ja quasi serà de descans total, 3 trots per estirar cames i fer 4 estiraments i sobretot desgastar el mínim. El dia D està a tocar, tinc ganes de que arribi ja i veure què és això d'una marató.

dijous, 25 de novembre del 2010

Test aprovat

12ª setmana de preparació , ara sí que això està al caure.
Començo dilluns amb un rodatge de 57', arranco a 5'40'' i vaig augmentant el ritme progressivament. Al final em surten uns bons 12,3 km, a 4'39'' de mitja.
Dimarts tocava descans, així que a reposar tot i que el mono de sortir a córrer el notava.
Dimecres últim entrenament dur que em quedava, un temut 5000-4000-3000 amb 2' de recuperació entremig. Vaig fer les 3 distàncies al mateix ritme, 4'30''. La veritat és que em feia mandra fer-ho, però vaig cumplir l'objectiu marcat. Sense massa desgast i sense donar-ho tot. S'han d'estalviar forces ara que queda poc per la cita.
Després del nou descans del dijous, divendres, després de 15' calentant, venien 8 kms a ritme de marató que se'm van fer una mica aburrits. Xino xano i anar fent, diuen els experts que ara ja està tota la feina feta i que a partir d'ara es tracta de conservar el treball fet i reservar forces.
Per acabar la setmana, avui he corregut la Mitja de Tarragona. Havia de córrer a ritme de marató, 5' el quilòmetre i fer una mena de simulacre durant els 21 kms, així que no tenia ni l'alicient per intentar baixar de 1h30m. A l'hora de la veritat, buff, se m'ha fet realment molt aburrit correr a aquest ritme, anava molt, molt còmode. Portava una mitja de 4'55'' fins el km 17, llavors ha estat quan he decidit canviar una mica el ritme fins a l'arribada. Tampoc es tractava de cremar-ho tot, sino de simplement fer uns 4kms amb una mica d'alegria. Així doncs, m'han sortit els ultims 4km en 4:26,4:29,4:26 i 4:19. A l'arribada, 1h42m08s.
En resum puc dir que estic satisfet perquè crec que afronto amb garanties la marató, he tingut bones sensacions, cap problema físic, tot i que sóc conscient que l'autèntica marató comença cap al km.30 i que a partir d'allà Déu dirà.
En total aquesta setmana m'han sortit uns 63kms, tot i entrenar un dia menys. Ara en queden 2 i bàsicament són rodatges de manteniment. Tinc ganes ja que arribi el dia i poder-lo disfrutar al màxim.

dissabte, 20 de novembre del 2010

A 3 setmanes vista

Nova setmana i ja només en queden 3 per Castellón. Aquesta ha estat l'última setmana d'acumular kms, a partir d'ara guanyo un dia de descans i tocar mantenir i assimilar el treball fet fins ara.
Dilluns vaig fer uns 50' de trot de recuperació després de la Behobia. Amb calma i sense apretar conscient de que es tractava de recuperar.
Dimarts vaig fer un partidet de tennis, però amb molta cura per no tenir cap lesió muscular i cap esguinç de turmell. Només faltaria ara fer-me una lesió i tirar per terra tot el treball que porto fet.
Dimecres, després de calentar uns 20 minuts, tenia per davant uns 40' (20 + 20 separats per 10 minuts de trot) a ritme exigent. M'ho vaig prendre com un test per comprovar la meva evolució. Vaig fer 6kms a 4'09'' de mitja, per mi era impensable fa unes setmanes córrer a aquest ritme. Després vaig abaixar una mica el pistó, rodant a 4'15'' aproximadament. Bon entrenament.
Dijous nou treball de recuperació, fent 11 kms en una hora.
Divendres de nou a la càrrega, que es basava en fer 4000, 3000 i 2000 metres descansant 500 metres entremig. Resultat : 1ers 4000 en 4'25'', els 3000 en 4'15'' i els 2000 en 4'06'', fent l'últim km a 4'01''.
Finalment, avui diumenge d'uns 22kms a ritme de 5'02'' per deixar el quilometratge setmanal en 68kms.
Per la setmana que ve tinc la Mitja de Tarragona, que serà l'última ocasió per provar-ho tot abans de la Marató de Castelló : esmorzar, indumentària, ritme de cursa, ... La faré a ritme de marató o uns pocs segons més ràpid, entre 4'50''-5', però en cap cas buscaré millorar els 1h32m que vaig fer a Castelldefels, segurament podria millorar-ho però ara com ara m'interessa deixar-ho tot a punt per Castellón.
Deixo aquí un parell d'instantànies de la setmana passada a la Behobia-San Sebastian, moments previs a la sortida.

dilluns, 15 de novembre del 2010

Behobia-SS, la Cursa

La veritat és que no sé com començar per narrar lo viscut ahir en aquesta cursa. M'havien explicat algunes coses de la Behobia-SS però viure-ho va ser únic. Alucinant ambient durant tota la cursa, un públic entregat a tots els corredors, desafiant la pluja i el vent, amb els nens a peu de carretera animant, sense paraules. No volia començar d'altra manera que felicitant a tota la gent que fa aquesta cursa tan gran.
Bé, vaig a fer una mica de resum del cap de setmana. Arribada a Donosti el dissabte cap a les 2 de la tarda, deixem les bosses a la pensió i de pet a la Fira del Corredor a buscar el dorsal abans no es compliqui el tema. Amb el dorsal recollit, és hora de menjar. Fàcil, a fer uns pinchos i unes canyes. Quin vici i quina bona preparació per l'endemà ... Després fem una mica de passeig per Donosti, la Concha, aprofitant al gran dia que feia, tot i que ja ens havien avisat que l'endemà ens esperava pluja. Cafetó i torno cap a la Fira del Corredor a comprar algun record. L'ambient va en augment conforme s'acosta l'hora. Tornem a la pensió i decidim intentar menjar algo de pasta, impossible, tot ocupat. Així que recurs fàcil, més pinchos i alguna canyeta més. Ah, i després Barça, gran partit, 3 punts més i a dormir una estoneta.
Ben d'hora ens posem de peu, esmorzem una miqueta i anem a agafar l'Euskotren amb destí Behobia. Buff, quin viatge, uns 35 minuts apretats com a sardines, ni en hora punta en un metro havia anat mai tan apretat com ahir. No sabia ni com posar-me. Baixem per fi i ara toca el bus, 5 minuts més i som a la sortida.
Devien ser les 9'40 quan arribem a la sortida, cel ennuvolat, no massa fred i la gent que va arribant. La meva sortida estava programada a les 11'09, aixi que em començo a canviar i vaig a deixar la bossa al camió que ens la portarà cap a Donosti. El temps d'espera el passem disfrutant de l'ambient previ, veiem molts catalans, impressionant, i també moltes mostres de solidaritat amb el poble saharauí. Calentem una mica, no massa i cap a la sortida. El moment del tret inicial del nostre grup, sense paraules. Apa, a començar a correr i comença a ploure.
La meva idea inicial era intentar fer-la en hora i mitja, aixi que havia d'anar a 4'30'' per aconseguir-ho, tot i que no hi volia pensar massa, volia disfrutar d'allò. L'inici decidim fer-lo amb calma, passem els 2 primers kms amb 4:59 i 4:47 i penso que serà dificil ja que hi havia molta gent i pel que semblava no hi havia ni un metre pla. Però mira per on, comencem a incrementar una mica el ritme sense donar-te'n compte. 4:29, 4:32 i 4:27 per passar el 5 amb 23:08.Arribem al km.6 fent un 4:25 i comencem els 2kms de l'alt de Gaintxurizketa. Quina gentada! Tiro amunt i començo a adelantar a gent i gent durant la pujada. Em pensava que duia un motoret, en serio, em notava super bé. Corono i comença el terreny ple de tobogans. Ja no paro, veig que vaig bé i m'animo. Faig els segons 5 amb 22:35 i encadeno uns kms entre 4:04 i 4:24, tot i la pluja que augmenta i a cops el vent de cara. Faig del 10 al 15 en 21:39. Així doncs, arribo al 16 on m'esperava el km de pujada a Mirakruz. Últim esforç i ja quasi hi serem. Aquesta rampa es fa dura però la passo força bé i quan arribo a dalt hi torno. Queden 3 kms i ara ja no val defallir encara que plogui, faci vent o el que sigui. Faig els últims 3kms en 4:04, 4:11 i l'últim km en 3:40(tot i que el fore405 em marcava 900 metres). Buah! Arribada impressionant, lo de la gent no té nom, cada cop plovia més i la gent allà omplint els carrers. Sense paraules. Arribo amb 1h28m39s, 4'27'' de mitja, totalment inesperat i lo millor és que arribo fort i amb boníssimes sensacions.


Vaig disfrutar com un gos. Sino falla res, ja penso en tornar-hi l'any que ve, val la pena fer una cursa en una marc tan encantador com el País Basc.
Ara em toca de nou apretar durant aquesta setmana i acumular més kms. La Marató s'acosta i s'ha de fer l'últim esforç per aconseguir superar aquest repte que em vaig marcar.

(Per cert, voldria deixar una modesta mostra de record pel corredor que va morir ahir per una parada cardio-respiratòria quan enfilava els últims 300 metres de cursa. Descansa en Pau.)

dijous, 11 de novembre del 2010

Previ Behobia-Donosti

Arriba el dia de la Behobia, em fa molta il.lusió poder-hi participar i disfrutar d'aquesta prestigiosa cursa del País Basc.
No pinten massa bé les previsions meteorològiques, però tan fa, res no ens pararà.
Aquesta setmana he seguit preparant Castellón, dilluns 10'5 kms, dimarts 14 km i dimecres 16 més. Avui dijous he fet descans i demà divendres uns 6-7 kms tranquilets per estirar les cames. Diumenge vull intentar seguir la llebre de 1h30m, però m'imagino que primer l'hauré de veure entre la marabunta de gent i sino la veig, a seguir el que em marqui el Fore405. M'espero un traçat dur i unes pujades exigents com es pot veure al perfil.



Dissabte al matí viatge cap a Donosti i per la tarda a la fira del corredor a buscar el dorsal i veure l'ambient prèvi.
A la tornada us informo de tot lo que hagi viscut per allà dalt.
Bon cap de setmana!

diumenge, 7 de novembre del 2010

Setmana amb entrebancs

Setmana amb baixada de quilòmetres, no perquè ho tingués planificat, sino perquè un inoportú alhora que fort refredat em va fer descansar tan dijous com divendres. Tenia 2 opcions, sortir a córrer i acabar a priori pitjor o descansar un parell de dies i fer cau i net. Així doncs, segona opció triada i crec que vaig fer bé. En total doncs, 45 quilòmetres aquesta setmana, culminats amb els 23 de tirada d'avui en companyia del Xavi Vàrias que torna a agafar el to després d'uns mesos lesionat. La ruta escollida ha estat sortir de la Girada, agafar la N340 fins a Sant Cugat Sesgarrigues, arribar-se a la Granada i allà agafar la Carrerada fins a Guardiola. Un cop a Guardiola, el Xavi ha parat i ha agafat el seu cotxe, jo he aprofitat i he fet uns 3 kms més fins a Vilobí on m'esperava de nou. Realment en volia fer algun més, però bé, no estic descontent amb l'aventura d'avui i tampoc volia forçar massa.
Ara ja noto que això fa baixada i que Castellón està a prop, molt a prop. 9 setmanes d'entrenaments han quedat enrera i en un mes i escaig estarem fent la marató. Sincerament , tinc ganes de fer la marató i prendre'm un parell de setmanes de descans total, són masses setmanes preparant aquest repte i a nivell físic i mental necessito un reset aviat.
Per aquesta setmana que ve viatge a Donosti, toca fer la Behobia, em fa molta il.lusió poder-la córrer, veure si és tant com diuen, sobretot amb l'ambient de la cursa. Miraré de disfrutar-la al màxim i fer-la a tope, tot i l'exigent recorregut. La setmana que ve us ho explico.

diumenge, 31 d’octubre del 2010

Tan a prop i tan lluny a la vegada

Setmana dura, culminada avui amb 28,5 quilòmetres. Sabia que no afrontava la tirada d'avui en les condicions òptimes i potser ho he pagat al final, on els darrers 4-5 kms se m'han fet molt durs, no tan pels temps fets sino per les sensacions d'esgotament que notava. Al cap i a la fi, ho he fet a 5'02'' de mitja(quasi al ritme de marató), però pensar que encara em queda 1/3 per davant ... Buff, prefereixo no pensar-hi massa que m'esgoto. Sempre miro de treure-li el cantó positiu : he corregut sol (en cursa sempre al veure més gent la sensació és totalment diferent), sense desplaçar-me massa lluny de casa pel temps amenaçador que hi havia, amb el conseqüent joc de 'coco' que això comporta, i amb alguns desnivells que en teoria no m'haig de trobar a Castelló i que sembla mentida però quan portes 20 i pico quilòmetres se't fan una muntanya.
D'altra banada, també m'ha anat bé per provar alguns gels de cara a la marató i que espero que facin efecte (jo la veritat és que desconec el tema i no sé si realment fan efecte o el tema està més en el cap).
Tanco la setmana doncs amb uns 72 kms, una de les setmanes amb més càrrega que porto. La setmana que ve més càrrega i la pròxima cap a Donosti a fer la Behobia.

diumenge, 24 d’octubre del 2010

MMP a Castelldefels : 1h32'33''.

Comentava la setmana passada que la idea era seguir durant la Mitja a la llebre per rondar els 1h35'. Doncs bé, he sortit molt endarrera, massa, i la llebre quasi no l'he vist. He començat alegre, amb ganes,ja tenia una motivació extra que era agafar la llebre. Començo a rodar sobre 4:22, 4:25, 4:18 sempre rondant aquests parcials, depenent de si trobava alguna pujadeta o no. Sempre positiu i anar avançant gent, psicològicament també era important. Anem cap al passeig i fem una tirada per allà per tornar cap a la sortida al canal olímpic on esperaven els 10km. Abans però, cap al 8, pujada per un pont a l'alçada de la C-31, ara el passes bé, però més tard ...
Res, enfilo ja els 10 primers i passo per l'arribada amb 44'16 i permeteu-me dir que bastant sobrat. La meva marca de 10 és 43'53'' de fa un mes i poc , a la Mercè, però ara mateix estic bastant per sota d'aques temps. Per cert, sensació extranya al veure que la gent esprintava perquè ja acabava els 10 mentre jo seguia al meu ritme constant en busca dels 21kms. Segueixo endavant, penso que ja només en queden 11 i 97 metres, oi?
Tornem cap al passeig mentre et creues amb tota la marabunta que encara havien d'arribar als 10 kms. Em creuo amb la meva germana, i em saluda, vinga Frans diu, gràcies em dic i penso "tu ja acabes i jo torno a començar i a sobre més cansat". Reset.
Passo 3 kms que noto que afluixo, no sé si inconscientment o què, perquè faig del 12 al 14 entre 4:28 i 4:30. Dic, a veure si ho pagaré? Igual m'he fet massa el valent. Però després d'això em refaig i torno a rodar uns segons per sota, agafant de nou el ritme que havia portat durant la majoria del recorregut. Aquest kms amunt i avall pel passeig han estat bastant aburrits, perquè et creues amb la resta de la gent, però bé, m'anirà bé per preparar el coco per futurs reptes.
Encarem ja la resta, 4 kms, per dintre vaig pensant el temps que em queda a cada km que passo. Si faig uns 4:20 i em queden 4 kms, em queden tants minuts de córrer. Buff, ara ja comences a patir i desitges com sigui arribar. Pel km.19 atrapo la llebre, crec que anava una mica més ràpid perquè no em quadrava el temps que portava jo i el de la llebre. En fi, queda el pont un altre cop per pujar i penso: collons, ja el podrien treure. Però allà està, quiet i esperant a la gent. Buff, vinga va, un petit esforç i fa baixada(lo de baixada és un dir). El passo i ja no queda quasi res. Nota futbolística: em dóna temps de veure en una cantonada parat l'autocar de l'Ascó de 3a divisió, després veig que han perdut al camp del Castelldefels 3-0. Apa, bon viatge de tornada. Tanco nota, perquè veieu que encara em queda futbol a les venes. Així doncs encaro els 2 últims kms i no veig el cartell de 20, miro el rellotge i veig que posa 20, així que apreto i faig el meu km més ràpid de la Mitja en 4:05. L'arribada és un fet, al final 1h32'33'', MMP, jeje, com m'agrada dir això un novato com jo. De fet, tenia un 1h37'23'' a Vilanova l'any passat i ja està.Ara estic molt millor preparat, d'això se'ns dubte. Em queden 7 setmanes per la marató de Castelló, i de pensar en 42 kilòmetres m'asusto una mica, `però bé, encara queda temps per pensar-hi.
A seguir entrenant i ja en parlarem més endavant. Toquen 2 setmanes més de sessions dures i després ja encararem la Behobia-San Sebastian.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Cursa del Cava, realment sorprès

Bona cursa la disputada a les nostres contrades del Penedès. 13 kms amb bon clima, bon ambient i un paissatge típic de la comarca.
La idea incial era baixar de la hora, fer un 58 o 59 minuts. Alhora de la veritat surto i ja veig que el 1er Km el faig a 4'06. Collons, em dic, vols dir que aguantaràs a aquest ritme? Segueixo tirant, 2on km igual, 4'06. Vinga, que ja només en queden 11, qui no es consola és perquè no vol. Camí de la Granada el terreny picava un tros cap amunt, tot i aixi 3er km a 4'24. A la Granada em pensava que era pla, i el tomb que fas pel poble va picant la majoria de nou cap amunt, quina sorpresa, no massa grata la veritat, però completem el quart kilòmetre a 4'22. Buff, pensava, no aguantaràs, frena frena! Però no, algo dintre teu et fa donar el que tens i no conformar-te, agafa't que ara ve baixada. Sense baixar el ritme però conservant per lo que vindria després, he anat fent el descens d'uns 3 km omplint la reserva pels tobogans de després. Sense donar-ho tot però mantenint el ritme. Així doncs, arribem al quilòmetre 7,8 on ara venia lo de debò.
Primera pujada, just abans del Sol i Vi, solventada amb èxit, agafant-se a l'asfalt i amb alegria, amunt. Baixadeta per estirar cames i a pujar cap al Sol i Vi, ascens d'uns 800 metres. Al contrari del que em pensava, a les pujades era quan em sentia més fort. Sí,superada. Ja només en queden 2!
De nou petit descens i encarem uns 400 més cap amunt. Ja sabia que aquí havia d'apretar, ja que després era baixada fins entrar a Sant Sadurní i podia baixar a bon ritme però recuperant. Anava en temps de fer 55 o 56 minuts, ni jo mateix m'ho creia. Avancem doncs i ens endinsem en el descens d'uns 2 kms, vamos!
Entrem a Sant Sadurní i el terreny torna a picar amunt i ho remata la pendent final de 200 metres, on ho he donat tot i m'he sorprès a mi mateix adelantant a uns quants corredors. 100 metres més en baixada i arribada. Temps final de la cursa 55'42, tot i que el real ha estat de 55'30. Gran sorpresa i alegria per mi, els entrenaments tot i estar enfocats cap a una marató, estan donant els seus fruits.
Aquesta setmana torno als 4 entrenaments forts tot i que diumenge faré la Mitja Marató de Castelldefels. Allà la intenció és seguir la llebre de 1h35m i si em veig bé, apretar una mica per rebaixar els 1h37m que tinc de Vilanova l'any passat.


Pocs moments abans de començar la cursa amb companys de feina

diumenge, 10 d’octubre del 2010

5a setmana completada

Comentava la setmana passada que no havia tingut bones sensacions el diumenge amb la tirada llarga. Avui ha estat el contrari, 26 kms fets de dalt a baix, d'una tacada, en 2 hores 11 minuts, a una mitja de 5'03'' el quilòmetre. Matí ennuvolat, com a tot el país, i en els quals he tingut uns 6-7 kms amb pluja, això sí, bastant fineta. M'he trobat bé, però segueixo tenint respecte a com puc reaccionar a partir del quilòmetre 30 d'una marató.
Ha estat la guinda a una de la setmanes més dures que porto fins ara. 72 kms en total en 5 dies d'entrenament combinant 2 rodatges, un de 60' i el d'avui de 130', sèries variades i pujades.
La setmana que ve em mereixo un premi i faré un dia més de descans.Serà una setmana suau per fer diumenge descansat la Cursa del Cava. La intenció és fer uns kms abans de la cursa i després els 13 kms exprimint-me al màxim de les meves possibilitats.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Segueix la preparació

Us deixava fa 2 setmanes amb la cursa de la Mercè, sembla mentida com passa el temps i quasi ni te'n dones compte. Durant aquest dies he seguit els entrenaments, 5 per setmana, una combinació de sèries a més bon ritme amb tirades llargues, amb la culminació al diumenge d'una bona tira de quilòmetres. Diumenge passat,26 de setembre, van ser 24 kms. Avui, 3 d'octubre, han estat 21. Se m'han fet més durs avui, suposo que en part pel cansanci acumulat, una llaga al peu que em fa la guitza, no haver descansat massa bé, ... tot suma i com que no tenia bones sensacions ho he deixat en 21 en comptes dels 24 que tenia de fer. Però bé, s'ha de patir per després poder arribar en condicions i que no em pugui retreure res del treball fet.
El que si que em passa pel cap de vegades és el pensar "Val la pena això? Quina necessita tinc de fotre'm aquestes pallisses?" Mai hagués pensat que faria sortides de 21, 24 kms i que em plantegés fer una marató. És el que té aquest "mundillu", tothom ho comenta, que un cop hi entres és molt dificil sortir-ne. Però m'alegro de que un cop deixat el futbol hagi buscat una alternativa que em mantingui la motivació i pugui descobrir el meu límit i capacitat de patiment.
Ara em queda una setmana dura de treball abans no arribi la cursa del Cava el 17 d'octubre, que se'ns dubte s'agraïrà.
Abans de despedir-me, us recomano seguir el blog del Xavier Vàrias. El tio va sortir la setmana passada de casa seva, Sant Sadurní, en direcció a Santiago, a peu. Uns 1200 kms en quasi un mes d'aventura. Avui ha arribat a Tudela, sembla que de moment li va tot bé. Segur que aconseguirà el seu objectiu amb solvència.

diumenge, 19 de setembre del 2010

Crònica de la cursa de la Mercè

Quan fa 2 setmanes i mitja que he començat els entrenaments de cara a la Marató de Castelló, tot just avui, 19 de setembre, tenia la 1a cursa, els 10kms de la Mercè a BCN. Per començar i temptejar el tererny no ha estat malament. La veritat és que anava mentalitzat de que no baixaria dels 44'10'' que tenia de la Jean Bouin de l'any passat, ni tampoc ho pretenia, però quan m'he posat a córrer he vist que podia anar aguantant el ritme de 4'25 el km i m'he llançat a intentar-lo rebaixar. He anat en temps durant tot el recorregut i en arribar al km8 ja se m'ha passat pel cap intentar rebaixar el meu temps. Quedava baixar el Paral.lel i pujar-lo de nou. He decidit baixar-lo al mateix ritme que anava per intentar guardar forces i deixar algo per la pujada. I així ha estat, he apretat les dents a la pujada i de fet l'últim km ha estat el més ràpid de la cursa. He mirat de seguir les recomanacions del bon amic Xavi Vàrias que m'aconsellava apretar al final i donar-ho tot. He arribat esgotat però ha valgut la pena.
Crec sincerament que tinc marge per millorar en proves de 10 i en mitges maratons, bé, normal perquè acabo de començar. Tot i així, ara estic centrat en l'entrenament especific de cara a la Marató i un cop acabi ja m'ho plantejaré. Ara toquen 4 setmanes d'entrenaments de molts kms i pel dia 17 tornarem a competir en els 13 kms de la cursa Pais Cava entre Vilafranca i Sant Sadurní. Abans de la cursa però, segurament faci 8 kms més per aixi poder completar 21 kms aquest dia.
Fins aviat!

dimarts, 24 d’agost del 2010

Crònica del meu primer Camino

Ja sóc de tornada després de completar el Camino desde l'aeroport d'Astúries fins a Santiago. El primer que puc dir és que ha estat una gran experiència, sincerament no m'ho esperava. Coneixes a molta gent, fas moltes amistats i realment veus que la gent que t'envolta durant tots aquells dies és molt hospitalària.

Dia 1: Aeroport Astúries - Soto de Luiña, 26,6 kms. Només agafar la motxilla de l'aeroport d'Astúries ja vam començar a caminar ja que l'etapa passava molt a prop, just per Santiago del Monte. No va estar malament l'etapa per començar, 27 kms fins a Soto de Luiña amb molta calor i un tram final amb moltes pujades que per començar es va fer una mica dur. A més, al ser la 1a etapa el cos encara no estava adaptat a fer tants kilòmetres. Per dintre meu vaig pensar "la que m'espera....".


Dia 2: Soto de Luiña - Almuña, 38,12 kms. Ja vam decidir fotre-li més tralla, fer 2 etapes en una. Com que la gent es desperta molt aviat als albergs i realment no dorms massa, vam decidir que tan bon punt estiguéssim una mica desvetllats, ens aixecaríem i emprendríem ruta. Així doncs, 22,62 kms fins a Cadavedo on vam parar a esmorzar i després 15,5 kms més fins a l'alberg d'Almuña, al costat de Luarca. Sempre em quedarà gravat quan vam anar en taxi per sopar a Luarca i li pregunto al taxista "Aquí hay mucha bandera de España colgada en los balcones". El tio va fer un somriure i no em va contestar, suposo que devia pensar "Estos catalanes ..."


Dia 3: Luarca - La Caridad, 32 kms. S'ha de dir que fèiem les etapes a bon ritme i això feia que arribéssim sempre dels primers als albergs. Al final d'aquesta etapa ja vam començar a fer amistat amb el murcià Juan, la familia de maños, uns malagueños pare i fill i d'altres més que vam conèixer.

Dia 4: La Caridad - Ribadeo, 28 kms. Es deixava Astúries per entrar a Galícia, aquesta etapa va ser un escàndol de lo mal senyalitzada que estava al tram final. A priori eren 22 kms i ens en van sortir 28 del tomb que vam arribar a donar, ara bé, pel que vam poder contrastar no vam ser els únics en perdre'ns. L'alberg de Ribadeo era petit, només 12 places, i tot i perdre'ns vam arribar d'hora, sobre les 11 del matí. Ja vam començar a calar a alguns "coixos" que prenien el lloc a la resta de caminadors i que en albergs petits es nota més com prenen el lloc a la resta. Però bé, cap problema, vam anar en una pensió i tan tranquils. Per la tarda vam agafar el bus i vam anar a la platja de las Catedrales, a fer un banyet i a recuperar forces.


Dia 5: Ribadeo - Lourenzá, 26,37 kms. Etapa en la qual ja vam deixar la costa i vam emprendre camí cap a l'interior. En arribar a l'alberg, vem triar una habitació amb només 4 llits pensant que així igual podríem dormir algo millor. Vam tenir tanta mala sort que dels últims en arribar van ser els malagueños, pare i fill, i un madrileny que havien trobat pel camí. El pare i el fill ronquen que no vegis, i patapam, el pare va anar a parar a la nostra habitació amb el madrileny, que no roncava però que dormia amb la ràdio posada. Una altra nit d'escàndol.
Per la tarda vam fer piscina, quan tothom està baldat, nosaltres anem a la piscina i caminem una estona més.

Dia 6: Lourenzá - Vilalba, 44,5kms. Aquí ve l'anada d'olla que vam tenir. A priori, havíem de fer només una etapa de 23 kms, fins a un poble que es diu Abadín. De fet, a les 11 ja erem allà i l'alberg no obria fins la 1 del migdia. Total, que vam fer temps en un bar tot esperant l'hora d'obertura. En tornar a l'alberg, ja vam veure que havia començat a arribar més gent i en obrir la porta l'hosteler, no es va respectar ni l'ordre d'arribada ni res, i més veient alguns que ja coneixíem d'altres dies però que ja teníem calats. Total, que ens va donar el rampell de dir "la següent etapa té 20 kms, els fem o què?" I sí,sí, ens vam tornar a calçar, motxilla a l'esquena i cap a Vilalba. Em sembla que vam volar, no em quedava bateria al GPS però diria que els vam fer en 2hores i 45 minuts, arribant a Vilalba prop de les 4 de la tarda i trobant lloc per molt poc, ja que quasi tothom ja estava col.locat.

Dia 7: Vilalba - Baamonde, 22,08 kms. Vam decidir fer una etapa de "relax", pocs quilòmetres, això sí, rapidets com sempre. Poble petitet com la majoria, amb els serveis justos que pot tenir una població. Per dinar, ho vam fer a una taberna que distava 1,5 kms del poble, va valer la pena anar-hi a peu. Vam descobrir que per la tarda hi havia una festa de la cervesa i hi vam tornar a anar. O sigui que com a minim vam fer 6 kms més, la gent ens prenia per bojos.
Aquella nit vam coneixer un matrimoni còmic i vam compartir conversa amb un segovià pare de família que estava molt content que els seus dos fills l'acompanyessin a ell i la seva dona en aquesta aventura del Camino. Bona gent, encara que lamentablement no els vam veure més.


Dia 8: Baamonde-Sobrado dos Monxes, 41,32 kms. L'etapón del Camino, aquí vam volar. Aquesta potser és l'etapa que vam començar més d'hora, cap a les 6'30 del matí i pel perfil semblava que seria més dura del que realment va ser. L'alberg resulta que era un monestir. Problema? Aquell dia jugava el Barça l'anada de la Supercopa i la nostra intenció era veure'l i dormir en una pensió, però resulta que aquell poble no tenia ni pensions ni hostals ni res, només un hotel però de pretensions econòmiques que no estaven al nostre abast. Així que ens vam tenir que acoblar al règim monacal i tal com ens van avisar, a les 10 de la nit ja erem al llit dormint la mona. Quan em vaig adormir anaven 1-1, l'endemà veig que s'havia perdut 3-1, així que tampoc ens vam perdre massa cosa.

Dia 9: Sobrado dos Monxes - Arzúa, 21,96 kms. Arzúa, el punt de trobada de molts Caminos i per tant on vam trobar ja molta gent nova. L'etapa en sí era curteta però la 1a gran diferència és que en arribar a l'alberg ja hi havia més gent fent cua. Allà ens vam despedir del murcià Juan, el tio es va fotre 60 kms seguits fins a Santiago. Nosaltres no teníem pressa ja que teníem el vol de tornada el dia 20 i encara ens sobraven 5 dies, així que vam decidir quedar-nos a Arzúa. Per la tarda vam tornar a fer piscineta, gelada això sí, i cap a la tarda-vespre tot prenent unes canyes ja vam fer amistat amb dos malaguenys, dos alicantines i un barceloní que el pobre anava super cascat d'ampolles i d'una tendinitis que l'impedia caminar bé del tot. Es va decidir llevar-se més d'hora de lo habitual i fer un tros d'etapa nocturna.

Dia 10: Arzúa - Monte do Gozo, uns 34 kms
. Lògicament aquí el ritme ja va ser molt baix i ens vam amoldar al grup. La idea era anar fins a Pedrouzo però finalment vam arribar fins al mega alberg del Monte del Gozo, que dóna capacitat per uns 800 peregrins. No ho recordo exactament, però diria que vam arribar a l'alberg cap allà les 7 de la tarda havent sortit d'Arzúa a les 5'30 del matí. Allà te'n dones compte de lo castigada que arriba la majoria de gent, jo per sort només arrastrava un lleuger esguinç de turmell del 3er dia però que no m'impedia ni caminar bé ni córrer en les baixades.

Dia 11: Monte do Gozo- Santiago, 5 kms. L'arribada triomfal després d'uns dies d'esforç. Sicenrament pensava que m'emocionaria més, potser és que m'esperava patir més per aconseguir-ho, no sé, però em vaig emocionar més veient la felicitat d'altra gent que arribava que per mi mateix.


Un cop a Santiago, vam fer cua per poder entrar a la Catedral, no va haver-hi abraçada al Sant ja que les cues eren immenses(potser un altre any), vam recollir la Compostela i a la nit ho vam celebrar amb una bona festa fins altes hores de la nit.
El dia següent vam emprendre viatge amb cotxe cap a Finisterre.

Diuen que porta bona sort deixar alguna peça de roba amb la qual has fet el Camino.

La idea d'estar 3 dies tancats a Santiago a mi personalment em provocava pànic i volia aprofitar el temps i tenir algo d'activitat, així que vam anar a Finisterre amb dos maños que vam coneixer durant el viatge. Vam fer nit allà amb prèvia mariscada de rigor i al dia següent vam fer una etapa extra, Finisterre-Muxia caminant, uns 35 kms. Allò va ser la guinda al pastís, etapón amb molta calor, primera part fàcil però després d'esmorzar la cosa es va complicar i les senyalitazcions van desaparèixer. De 28 kms teòrics vam passar a 35, però finalment vam arribar a Muxía tot caminant per una de les seves platges.



Dinar ràpid, taxi i tornada de nou a Finisterre, on vam anar a segellar al Far l'últim segell de la credencial. Cotxe i tornada a Santiago, a dormir de nou al Monte do Gozo per última nit. L'endemà ben d'hora ens esperava la tornada a casa.

Ara ja se'm passa pel cap fer-lo sencer, en aquest cas el camí francès, desde de St.Jean Pied de Port. M'ho pensaré fredament i ho analitzaré, ara de moment toca fer repòs i quan passi la Festa Major començaré el meu planning enfocat cap a la 1a Marató que correré al Desembre si tot va bé. No enyoro gens les pretemporades de futbol.

diumenge, 1 d’agost del 2010

Durant aquest mes de juliol he anat sortint alguns dies a correr i a caminar, però la veritat és que la calor que fa et frena bastant. Més que res és sortir per no deixar-me anar i mantenir una mica actiu el cos. El dia 18 vaig disputar la cursa popular del Vendrell, 6'2 kms a 4'29'' per un total de 27'48''. Avui, dia 1 d'agost, n'he disputat una altra al Papiolet, uns 7,82 kms amb un temps de 37'35''. Cursa per asfalt i terra que se m'ha fet molt dura, sobretot a partir de la meitat. Et planteges les curses de vegades com un anar a fer-les tranquilament ja que no estàs molt preparat, pèro un cop et poses a córrer sempre intentes exigir el màxim de les teves condicions.
Ara res, aparcarem el córrer i ens centrarem en el Camino que tinc ja a tocar. El dia 7 marxo cap a l'aeroport d'Astúries i d'allà a començar a caminar fins a Santiago. Uns 330 kms a fer en 12 dies, ja que el 20 tenim la tornada programada cap a casa. Quan acabi el Camino, una o dos setmanetes de descans i a pensar ja en la preparació de la Marató del Desembre a Castelló. A la tornada de Santiago seguirem informant.

dimecres, 7 de juliol del 2010

Espot-Sant Maurici-Coll de Monestero-Espot

Divendres vam marxar de ruta cap a Sort en Jordi Agustí i el Xavier Varias amb un servidor. Aprofitant que el Xavi volia veure un amic seu que està fent la transpirinaica i aquest cap de setmana arribava a Espot i que teníem un sopar pendent, vam aprofitar per fer una estada a Sort i pujar el dissabte cap a Espot per fer una excursió muntanyenca per la zona del llac de Sant Maurici. La ruta presa va ser un circuit circular d'uns 24 kms, que partia del parking situat a l'entrada del Parc Nacional d'Aigüestortes a 1670 metres d'alçada. Vam començar alternant el caminar i el córrer, ja que era una zona relativament plana, fins arribar-nos al llac de Sant Maurici. El dia fins aleshores era espectacular i el paissatge fenomenal.



D'allà vam tornar una mica enrera fins agafar el desviament que indicava la zona de Monestero. L'objectiu era fer la ruta passant pel refugi Ernest Mallafré (1885 metres), arribar a la zona de Monestero i pujar el coll de Monestero de 2717 metres d'açada i emprendre la baixada fins al refugi Josep Maria Blanch on pararíem a dinar. Els paissatges eren senzillament espectaculars i fins la zona de 2100 metres era relativament còmode. A partir d'aquí, ja es combinava de tot: roca, trossos de neu i al final una grava que relliscava bastant amb una pendent molt pronunciada.





L'arribada a la cima a més de 2700 metres va suposar una gran recompensa. La muntanya dóna una sensació de llibertat i puresa que relaxa i molt.
La baixada amb roques i neu, pel que es podia divisar, no podia donar pas a la relaxació. A això li hem d'afegir que el dia es va ennuvolant fins al punt que queien 4 gotes en el moment de començar el descens fins al refugi de Josep Maria Blanch on dinaríem més tard. I gairebé ens quedem amb les ganes perquè estaven a punt de tancar la cuina. Arribem 10 minuts més tard i ens quedem amb les ganes de dinar. La veritat és que després de 4 hores i pico s'agraïa el fet de poder seure i poder menjar una bona amanida, uns spaghettis i una mica de pollastre, amb una tallada de meló de postre. Ens ho havíem guanyat se'ns dubte.
Quedava a priori el més fàcil, la baixada ja més senzilla fins al parking a Espot. Van ser uns 10 kms, la majoria corrent, que es van fer amb poc més d'hora i 20 minuts. Gran experiència i amb ganes de repetir de nou. Al vespre, a veure la Roja i després un bon sopar com a recompensa al gran dia viscut.
La següent aventura la tindré a l'Agost, quan faré un tros del Camino de Santiago a peu. La ruta tindrà lloc pel Camino del Norte, desde Oviedo o Avilés fins a Santiago, uns 360 kms en uns 11-12 dies. Feia temps que tenia ganes de provar-ho i amb el futbol mai havia pogut. Veurem què tal es dóna. Abans però, farem alguna cursa popular d'estiu per mantenir-nos actius i a partir de setembre ja prepararem altres reptes.

dimecres, 9 de juny del 2010

Penjo les botes

La veritat és que algun dia havia d'arribar aquest moment i personalment no el veia, o si menys no pensava que tardaria més en venir, però arriba un moment que t'ho has de plantejar i preguntar-te "Val la pena continuar? No ho has disfrutat ja prous anys?". Bé, el que vull dir és que ja vaig anunciar que no continuaria jugant al Vilafranca i que deixo el futbol, un esport que m'ha donat molt en els 15 anys que he jugat a nivell amateur.
Vaig debutar amb 17 anys al Vilafranca i penjo les botes als 32, participant de nou amb un ascens a la 3a Divisió amb l'equip el qual em vaig formar desde petit. La veritat és que tants anys donen per molts records, alegries, decepcions, però el més important és la quantitat d'amics i gent tan agradable que he pogut conèixer durant tots aquests anys. Ho dic sincerament, no té preu, a tots ells els desitjo el millor. Començaria a enumerar gent i gent però no acabaria mai, així doncs gràcies a tots per aguantar-me durant aquests anys.
Ho deixo estar amb 4 ascensos consecutius, encara que aquest últim amb el Vilafranca haig de reconèixer que no l'he sentit gaire meu i no el puc comparar als 3 anteriors viscuts a Olesa. Ha estat una temporada una mica dificil a nivell personal, sobretot pel que em va suposar haver de plegar d'Olesa quan es portaven poques jornades de lliga. He portat aquesta espina clavada a dins tota la temporada perquè les coses me les prenc molt a pit i les valoro i deixar-les em sap greu. Però bé, analitzo les 3 anteriors temporades i em sento més recomfortat, no em puc queixar del que he pogut viure, com a futbolista ha estat una de les millors experiències viscudes mai.
A partir d'ara em dedicaré al món del running, desde que ho vaig provar ja tenia clar que un cop plegués del futbol seria l'alternativa a prendre.
De moment, ja m'he inscrit per la Behobia-San Sebastian del proper mes de Novembre(cursa de 20km mítica a nivell estatal, tan mítica que les inscripcions s'acaben en un dia) i tinc al cap fer el debut a la marató pel Desembre si tota la preparació prèvia va bé. Vull viure nous reptes a nivell personal i espero aconseguir-los i sobretot disfrutar-los.

Dues fotografies dels darrers moments com a jugador , la primera és l'últim partit a Vilafranca què vaig jugar, victòria per 5-3 el dia que Rafa Moral feia 400 partits amb el Vilafranca. Precisament amb el Rafa estem a sota, en l'últim partit de lliga jugat a Tortosa.



dissabte, 24 d’abril del 2010

Viatge llampec

Després de l'empat a casa contra l'Igualada a 0 i acostar-se una mica més a l'ascens, se'ns va donar festa fins dijous, ja que el dimarts hi havia l'anada de les semifinals de Champions entre l'Inter i el Barça. En principi el veuria per la tele, però dilluns al matí rebo la trucada d'un amic meu que em diu que li sobren dues entrades pel partit. Comptant que aquest amic havia d'anar a Milan sí o sí pero després del partit es quedava allà perquè ell aniria cap a Munich que és on treballa, havia de buscar més inquilins per poder muntar un cotxe de 5 persones perquè la cosa sortís més econòmica. I així va ser, trucades amunt i avall, emails, ... fins que al dilluns a la tarda vam trobar més entrades i vam ompliar un cotxe. S'ha "d'agraïr" en part al núvol de cendra d'Islàndia, ja que això va fer retreure a molta gent que no pogués volar i que segurament tenia planejat perdre només un dia de feina, quan anant amb bus o amb cotxe n'hauries de perdre 2. Aíxi doncs, a les 3 de la matinada del dilluns al dimarts vam emprendre el viatge cap a Milà.
No era la 1a vegada que feia aquest viatge amb cotxe, al 2006 ja vaig anar a veure les semis contra el Milan, amb gol de Giuly i victoria per 0-1. Aquest cop el resultat ha estat ben diferent, però tot i la derrota, t'ho passes molt bé, vius els moments previs amb tota l'afició del Barça i sino heu tingut l'ocasió de fer-ho mai, us ho recomano. A part San Siro és espectacular, es va viure un ambient impressionant i llàstima del resultat final, tot i que queda la tornada i hem de ser optimistes.
En quan al Vilafranca, demà anem cap a Guixols en quadre. Tenim un tou de baixes i anem amb lo just, 11 de circumstàncies i a la banqueta estaré per fer bulto i si fa falta intentaré jugar uns minuts tot i que no estic en masses bones condicions.

dilluns, 29 de març del 2010

Sort que el Barça em reanima


Buff, la mandritis d'escriure ha durat. Bé, torno a ser aquí després d'unes setmanes de deixades al blog. Ha passat de tot durant aquest temps. El Vilafranca segueix més o menys igual, després de 2 partits sense guanyar, avui ho hem aconseguit per 1-2 al camp de la Gim.Iberiana.Partit complicat en un camp petit i de terra, però 3 punts més, ja són 64, que acosten al club a la 3a Divisió. Per part meva, porto 2 setmanes amb problemes físics i espero poder tornar a estar disponible aviat. Crec que estic notant el pes d'una temporada complicada per mi i que m'està costant adaptar-me a una manera de treballar una mica diferent a la que estava acostumat, i sense deixar de banda que quan et fas gran et costa més recuperar-te d'algunes lesions.
Bé, fora penes i anem al gra. Quins temps que corren pels culés!Aquestes setmanes han donat per molt:la classificació per la final four de bàsket, l'arribada a semis en la Champions i la trajectòria immaculada a la lliga de futbol, amb el banyet inclòs de 0-2 al Bernabeu. La Lliga s'encarrila tot i que s'ha de seguir estant al màxim nivell i a la Champions es preveu una eliminatòria complicada contra l'Inter de Mourinho. Només queda que disfrutar d'això que estem vivint. Sincerament, si aquest any es guanya la Lliga i la Champions al Bernabeu, què més es pot demanar com a barcelonista? Se'ns dubte es presenten unes setmanes apassionants.

dilluns, 8 de març del 2010

Sobre un maratonià

Comentava el dia de la victòria per 2-3 a San Cristobal que allò podia ser una estocada a la lliga. Doncs dos partits després, s'ha seguit amb "la faena" amb 2 victòries més:2-1 al Tàrrega i ahir amb un 0-2 al camp del Vilassar de Mar. Hores d'ara la distància amb el segon són 11 punts i el que és més important, el quart classificat es troba a 14 i el goal averages favorable a nosaltres. 5 partits d'avantatge quan en queden 12 per jugar. 57 punts a la classificació i posaria la mà al foc que amb 67 punts es pujarà enguany a 3a Divisió.
Però avui deixaré el futbol una mica de banda. Em voldria centrar més en un esdeveniment que es va celebrar ahir a Barcelona i que va en augment aquests últims anys: la Marató. El dissabte vaig anar a veure els stands dedicats a la Marató amb el Xavier Varias, gran aficionat a l'atletisme i que ara passa per un mal moment degut a una lesió, però segur que en breu tornarà a donar guerra. Allà es palpava l'ambient previ a la cursa i vaig poder xerrar una estona amb un futur maratonià que en aquell moment estava bastant nerviós, el Carles Aceña. Havia anat a recollir el dorsal i vam intercanviar sensacions,bé, més que res ell, que era el que estava acollonit. Portar una vida sana durant 3 mesos era un repte i diu que ho va complir. I el premi va arribar al diumenge: 3 hores 25 minuts i sense forçar. Impressionant Carles! Maratonià! Ara que menys que dedicar-nos un dels teus grans escrits a tots els bloggers, que sé que n'hi ha uns quants tot i que mai escriuen.
Després d'un dia blanc, blanc (quina casualitat coincidint amb el seu efímer liderat a la lliga... espero) comunicar-vos que diumenge tornem a jugar a casa, contra el Sants. A veure si pot continuar la ratxa.

diumenge, 21 de febrer del 2010

Estocada a la lliga?

S.Cristobal 2 Vilafranca 3
Comentava la setmana passada que una victòria al camp del Sant Cristobal podia ser el cop de mà definitiu a la lliga. Home, definitiu potser tampoc, però són 3 punts contra un rival directe que deixen la situació molt encarada. Queden 14 jornades i la distància amb el quart classificat és a hores d'ara de 10 punts més el goal average.



El partit d'ahir va començar malament, un ràpid 1-0 va posar el partit coll amunt mol aviat, però l'equip va reaccionar i es va arribar al descans amb un 1-3. Jo vaig entrar cap al minut 35, i ja era el segon canvi de l'equip i no pas per cap lesió. A la 2a part l'equip local va apretar i ben aviat va fer el 2-3. Van tenir el domini del partit però sense gaudir d'ocasions clares i patint, patint vam aconseguir 3 punts molt valiosos.
I com bé deia, passen les jornades i les diferències amb el 4art classificat segueixen augmentant. Això ha de continuar, no despistar-se del partit a partit i quan quedin 10 partits ja en parlarem, que el món del futbol és molt traicioner ...

Pròxima jornada : Vilafranca - Tàrrega
Diumenge a les 12'15 ens visitarà l'equip lleidetà. Serà el 13è partit a casa i espero que arribi la 13ena victòria a casa. Espero explicar-vos el dilluns que hem aconseguit una nova victòria a casa.

dilluns, 15 de febrer del 2010

Amb mitja part n'hi ha prou

Vilafranca 4 Peralada 0
Després del partit del Poble Sec, vaig estar fins divendres sense entrenar degut a un morat prou gran que m'havia sortit a la zona dels isquiotibials de la cama dreta. A primera vista em pensava que estava trencat per l'aparositat del blau, per això vam decidir esperar fins l'ecografia del divendres per saber l'abast. De totes maneres, dijous vaig sortir a correr una mica i no notava quasi dolor. En l'ecografia es va confirmar que no tenia res trencat i que possiblement el blau fos provocat per algun cop fortuït. Així doncs, divendres vaig entrenar més o menys normal però sabent que aniria convocat principalment per omplir banqueta i sortir en un cas extrem d'aluna lesió en defensa.
En quan al partit, després d'uns 10 primers minuts on el Peralada va tenir un parell d'ocasions, va arribar el vendaval de gols en 30 minuts, deixant el partit sentenciat al descans amb un contundent 4-0. A la 2a part, com es podia preveure, el partit va baixar bastant d'intensitat i el Peralada va intentar fer el gol de l'honor però sense sort. 12 victòria a casa en 12 partits, 3 punts més al sac i a sobre el goal average guanyat, ja que a terres gironines es va perdre per 2-0.

Propera jornada: S.Cristobal - Vilafranca
Nou partit contra un rival de la part alta. Veurem si arriba una victòria fora de casa i que suposi una estocada dura pels demés equips. D'aconseguir guanyar sí que seria un cop sobre la taula quasi definitiu, ja que deixariem el 4art classificat a 10 punts com a mínim. Serà dissabte a les 5 de la tarda.

dilluns, 8 de febrer del 2010

Mitjana anglesa

Poble Sec 2 Vilafranca 2


Tocava jugar a fora i per tant es va empatar. S'està agafant la dinàmica de guanyar a casa i empatar lluny de Vilafranca. Està clar que mantenint aquest ritme es pujarà a 3a, ara bé, no sempre s'aconseguirà guanyar a casa i per tant s'ha d'intentar sumar més fora de casa.
Del partit del Poble Sec, molta intensitat, lluita, en un camp molt petit que ja coneixia de la temporada passada, amb la diferència que enguany ja era de gespa artificial. Qualsevol resultat hagués estat just penso jo, però la sensació és que al final teníem el partit a la mà i se'ns va escapar amb un possible penal i un xut al pal quan quedava molt poc per finalitzar.
Ahir vaig jugar en una nova demarcació, central per davant del lliure, donades les absències que tenim en defensa. No hi estic acostumat, però com ja vaig dir un dia, un s'ha d'adaptar a les necessitats de l'equip i intentar donar el màxim de tu. No vaig entrenar casi res en tota la setmana per molèsties en un isquio i ahir vaig acabar novament tocat al finalitzar el partit. A veure si no és res i podem estar en condicions pel partit contra el Peralada.

Pròxima jornada: Vilafranca - Peralada
Ens visitarà el l'equip gironí, dels punters de la lliga, i per tant serà una prova molt important per deixar encara més lluny la quarta plaça. Si som capaços de treure endavant aquest partit i el següent al camp del S.Cristóbal es podrà pensar en fites majors. Així que el primer pas el proper diumenge a les 12'15 hores.

dilluns, 1 de febrer del 2010

Partit 250 amb el FC Vilafranca

Després de 2 setmanes sense notícies, torno a ser aquí. La setmana passada empat in extremis amb gol del porter. Després de lo que vaig viure el maig passat a Stamford Bridge amb el gol d'Iniesta, això és el símil del futbol català que vaig poder viure in situ. Brutal el golàs del Saperas.
Ahir, nova victòria com a locals, 2-0 contra el Banyoles i 11 de 11 a casa. Rècord històric del club en quan a victòries consecutives com a local el dia que jugava el partit 250 amb el Vilafranca.



L'objectiu de la permanència que es marcava el club a principi de temporada està més que complert. Ara ja, tot el que vingui serà un regal. De moment la classificació té una cosa curiosa: del 1er al 2on hi ha 7 punts de diferència, mentre que del 2on al 11è només n'hi ha 5. Què vol dir això? Que hi ha molta igualtat i que molts equips es restaran punts entre sí fent l'ascens suposo que més assequible que la temporada passada, on el Benavent en va fer 74, el Castelldefels 70 i el Llagostera 68. Amb l'Olesa vam pujar en quart lloc amb 66. Precisament d'Olesa voldria acabar parlant. He pogut veure els dos últims partits que han jugat a casa i està clar que quan estàs a baix tot et surt en contra, és una situació nova i complicada després de tants anys d'èxits però estic convençut que ho donaran tot mentre hi hagi la més mínima possibilitat de permanència. Desde aquí els dóno un cop d'ànim.

Pròxima jornada: Poble Sec - Vilafranca
A veure si arriba una victòria a domicili el pròxim diumenge. Serà diumenge a les 12 del matí a la Satàlia. Per la tarda si tinc temps passaré a veure l'Olesa - Palamós.

dilluns, 18 de gener del 2010

Victòria minima


Vilafranca 1 Tortosa 0
Victòria patida ahir contra el Tortosa, però 3 punts més al sac que ens fa acabar la 1a volta amb 40 punts. Ademés, s'iguala el record de 10 victòries consecutives a casa que té el club.
Personalment, nou partit jugat i adaptant-me a un futbol diferent però que no deixa de ser això, futbol. Al cap i la fi, si guanyes tot el demés passa a ser més secundari. Lo important és adaptar-te bé a un grup que ja funciona i crec que ho estic fent.
Del partit, molt igualat. Primera part insulsa amb domini visitant però a la represa hem portat el domini del partit, fallant un penal, un altre ocasió molt clara i a la 3a ha vingut el gol. Després a guardar la roba, on el Tortosa ha tingut un travesser per poder empatar.
Així doncs 40 punts, líders i el que és més important, que el quart classificat es troba a 8 punts, un bon coixí per si venen les ensopegades.

Pròxima jornada: Santfeliuenc - Vilafranca.
Partit complicat contra un equip que està en forma. Esperem que la dita aquella de que és dificil guanyar dos partits seguits a casa es cumpleixi i puguem treure algun punt positiu. Els 3 no cal dir que serien vitals. Diumenge a les 12.
Si la tarda m'ho permet, tornaré a anar a Olesa a veure el partit contra l'Europa. A veure si arriba una victòria que doni aire a l'equip.

dilluns, 11 de gener del 2010

Punt important

Rubí 0 Vilafranca 0


Ahir vaig debutar com a titular jugant els 90 minuts. Va ser un partit marcat per les adversitats en forma de lesions i que vam tenir que jugar amb 10 per expulsió els últims 20 minuts.
En línies generals l'empat es pot considerar just i referma una mica més la primera posició a la classificació, ja que Rubí era una visita complicada.
Per la tarda, vaig anar a veure l'Olesa-Cornellà. En arribar em pensava que m'havia equivocat de camp ... feia goig la veritat. Del partit, un sol protagonista, l'àrbitre. 5 expulsions a 3a Divisió és dificil de veure. Al final 2-2 i partit força mogut. Però em vaig alegrar de retrobar-me amb gent de la que guardes molt bon record.

Pròxima jornada: Vilafranca - Tortosa
Últim partit de la 1a volta contra un etern candidat a pujar. El Tortosa no passa pel seu millor moment però això no treu que sigui un equip perillós. Una victòria a casa culminaria una 1a volta molt bona. Jo porto 2 setmanes i la veritat és que estic sorprès de l'ambient tant bo que es viu a l'equip.

dilluns, 4 de gener del 2010

Torna el fill pròdig ... És broma.

Ha passat molt de temps desde el 13 de setembre, dia que em vaig lesionar al camp de l'Europa. Desde llavors, tampoc cal fer-se sang del que ha passat, tampoc m'ho he passat tant malament corrent curses populars.
Com bé sabeu alguns, tot i les inocentades, el dia 28 vaig començar a entrenar i ahir ja vaig participar 15 minutets de nou en el partit contra el Mataró que es va guanyar 2-0. Un parèntesi, ja que em va recordar un bon amic, el Lluis, una dada històrica. L'últim Vilafranca-Mataró s'havia disputat un 24 de gener de 1999 a 3a Divisió, amb el resultat de 2-2. Sabeu qui va marcar els gols del Vilafranca? Encara que sembli mentida, sí, un servidor.
Tornem a lo d'ahir, doncs sí, 15 minuts que em van semblar molt llargs degut a la llarga inactivitat i també a que sempre estàs una mica nerviós encara que no sigui pas el teu primer partit amb el FC Vilafranca. Però alhora estic content per tornar a jugar a casa, el 2on retorn a casa, aquest ja definitiu. Suposo que em costarà adaptar-me una mica a tot: tipus d'entrenament, estil de joc, nous companys, ... però tot al seu temps i amb paciència. No vull passar per alt que la primera acció en la que vaig participar va ser per rebre una targeta groga ...
Vull destacar la increïble ratxa que porta aquest equip a casa, 9 victòries en 9 partits i el companyerisme total que regna dintre l'equip. Està clar que seguint així qualsevol fita es pot fer realitat, encara que aquesta temporada el principal objectiu era la permanència.
Bé, la setmana que ve visita complicada a Rubí, un equip amb molts bons jugadors que segurament acabi al pom de dalt de la classificació.
Per cert, no vull deixar de donar ànims als amics d'Olesa. He vist el reportatge del Futbol Cat del canal 33 i reconec que m'ha entrat una mica d'enyorança per tot el que he deixat endarrera però a la vegada d'alegria perquè al final heu pogut veure un somni fet realitat, el camp de gespa artificial. Independenment del resultat contra el Llagostera, el dia d'ahir l'heu de mantenir com un dia històric per Olesa.
Que vagin bé els Reis!