Seguidors

diumenge, 31 d’octubre de 2010

Tan a prop i tan lluny a la vegada

Setmana dura, culminada avui amb 28,5 quilòmetres. Sabia que no afrontava la tirada d'avui en les condicions òptimes i potser ho he pagat al final, on els darrers 4-5 kms se m'han fet molt durs, no tan pels temps fets sino per les sensacions d'esgotament que notava. Al cap i a la fi, ho he fet a 5'02'' de mitja(quasi al ritme de marató), però pensar que encara em queda 1/3 per davant ... Buff, prefereixo no pensar-hi massa que m'esgoto. Sempre miro de treure-li el cantó positiu : he corregut sol (en cursa sempre al veure més gent la sensació és totalment diferent), sense desplaçar-me massa lluny de casa pel temps amenaçador que hi havia, amb el conseqüent joc de 'coco' que això comporta, i amb alguns desnivells que en teoria no m'haig de trobar a Castelló i que sembla mentida però quan portes 20 i pico quilòmetres se't fan una muntanya.
D'altra banada, també m'ha anat bé per provar alguns gels de cara a la marató i que espero que facin efecte (jo la veritat és que desconec el tema i no sé si realment fan efecte o el tema està més en el cap).
Tanco la setmana doncs amb uns 72 kms, una de les setmanes amb més càrrega que porto. La setmana que ve més càrrega i la pròxima cap a Donosti a fer la Behobia.

4 comentaris:

Yves Gerbeau ha dit...

això dels gels q és? per no irritar?

Xavier ha dit...

No hi ha "coco" que valgui en els gels.

Gust i marca?

Francesc ha dit...

Yves, són complements energètics per prendre durant els quilòmetres que dura una cursa d'aquestes.
Xavi, són els que et vaig comentar, un parell d'antioxidants i un parell d'aquests d'energia ràpida. El gust? Diria que era com de llimona, la setmana que ve ho tornaré a provar. Ah, portava aigua, eh?

Anònim ha dit...

He vist la paraula "Coco" relacionada amb curses i he pensat carai si que anem forts....

keniata del Baix Llobregat