Seguidors

dilluns, 22 d’agost del 2011

Marató Río Boedo

Dissabte : la prèvia.
Totalment atípic tot el que hem viscut aquest cap de setmana. Però no per apític deixa de ser fascinant, és d'agraïr l'esforç desinteressat de tanta gent. Anem per ordre cronòlogic.
Ens desplacem dissabte el Jordi Agustí i jo direcció Aguilar de Campoo, uns 30kms al Nord de Báscones de Ojeda, lloc de la marató de diumenge. Al ser un poble tan petit (170 habitants i sense cap mena de serveis), vam decidir instalar-nos a Aguilar de Campoo, ja que té 8000 habitants i podia donar més opcions. Amb poc més de 6 hores cubrim els 700kms i busquem l'hotel mentre el Xavi estaria a punt d'arribar procedent de Madrid.
Un cop estem els 3, donem un tomb per Aguilar, dinem, una mica de siesta i cap a Báscones de Ojeda a veure la Mitja Marató que es disputava a les 6 de la tarda. Arribem a Báscones en 20 minuts però per unes carreteres en mal estat i totalment solitàries, veure un cotxe circulant per allà era més que un miracle.

Ens plantem a la plaça principal on es donava la sortida sense massa problema, el poble no donava per més. Un riu, un pont, 4 cases, 1 bar i para de comptar. Això sí, una gent encapçalada pel Gabriel, amb un enorme il.lusió i totalment entregats pel bon funcionament de tot el que organitzaven durant aquella tarda i l'endemà, inclús feien curses pels més petits que provocava l'alegria de pares i de la gent que hi havia per allà.









A les 6 comença la mitja marató, devien ser entre 80-100 atletes, no crec que més. Res d'alfombres, xips, cronòmetre oficial, ... Tot molt casolà, pancarta inclosa. I gent de tota mena i de totes les edats, allò per ells era una festa.

Per cert, els palcos VIP al costat de la sortida estaven plens a vessar de públic com es pot veure, la gent esperant ansiosa per veure la sortida.

Un cop donada la sortida, ens desplacem a un creuament en una carretera per veure el pas dels atletes i veiem una dona de l'organització que s'encarrega de parar els pocs cotxes que puguin venir i de pas animar i guiar als corredors. Aquesta dona era la germana de l'organitzador, el famós Gabriel, i s'encarregava de dir als corredors "Hasta el siguiente pueblo ... y te quiero aquí de vuelta", així, literal, quina gràcia que feia veure-ho desde fora. Ni carretera tallada ni res, ja he dit abans que rarament circulava algun cotxe per allà. La qüestió era anar al següent poble, trobar alguna altra persona per allà de l'organització i tornar.













Veient les llargues rectes i sabent que l'endemà només seríem 44 corrent la marató ens imaginàvem el pitjor. La que ens podia caure a sobre vam pensar. En fi, el mal ja estava fet, ara ja no podíem fer volta enrera, bé poder sí, però no era plan, s'havia de donar la cara.
Tornem cap a Aguilar al cap de poc i donem un tomb, anant a parar a la Plaç Espanya on feien uns espectacles al carrer. Al cap d'una estona busquem algun lloc per menjar pasta, res de res, ni un sol restaurant que fes pasta, així que al final anem a una pizzeria cutre de collons a menjar 3 trossos de pizza mal comptats. Fem un gelat per acabar de matar el tema i pleguem veles mentre cauen 4 gotes. Mirar de dormir ja va ser una odissea, quin escàndol a les habitacions del costat que fotien ciclistes amateurs que corrien la volta a Palència. I un cop es van callar, llavors l'escàndol venia del carrer. I com que el toc de diana era a les 6, jo crec que no vaig dormir ni 3 hores. Millor preparació impossible doncs.

Diumenge: la Marató.
6 en punt, sona el despertador. Bé, de fet ja estava despert d'abans, així que me'l vaig estalviar de sentir. Dutxa per desvetllar-se i a esmorzar el tros de pastís de carbohidrats típic abans de cada marató o prova una mica exigent que faig. Baixem a fer un café i apa, cap a Báscones a la guerra.
Aparquem ben a prop de l'arribada, quin luxe, això no passa en cap marató. De fet deixem els cotxes just al km.42, a escassos 195 metres de l'arribada. Preparem totes les putingues, que si la vaselina, que si la gorra, que si els gels, que si els fruits secs, ..., vaja, tot el que portarem i anem a recollir el dorsal, sí, que d'això sí que ni havia.

El lloc d'aparcament, era just el km.42

La recollida no és massiva, ni presentació de dni, ni justificant de pagament (bàsicament perquè era gratis), ni xip ni res. I aquí estem els 3 preparats per la marató, molt bona cara quan faltaven 10 minuts per començar. Decideixo sortir amb cinturó, portar 4 gels, 4 nous i el mòbil per fer alguna foto durant el recorregut i algun sms per anar informant a la família durant el recorregut.

Així que són les 8 i en Gabriel decideix donar la sortida. Al final anuncia que no érem 44 sino uns 57 valents. Això ja era multitud!!! Gent de tot arreu : Leganés, Valladolid, del País Basc, un Fondistes Penedès que coneixem just abans de la sortida, gent de Catelló, d'Ourense, ... Vaja, de diferents punts de l'estat espanyol.
Sortim amb molta calma, de fet quasi dels últims, poca gent quedava darrera. La idea de cursa quina era? Rondar les 4 hores, fer-la amb calma i no patir massa, les condicions de cursa ja les sabem de sobres: poca preparació, calor, soletat durant el recorregut, ...
Sortim de Báscones i anem per carretera cap al següent poble situat a uns 4 kms, Revilla de Collazos. A cada cantó de la carretera descampat i descampat, solitut total i ara encara que era al principi anàvem tots més o menys junts ....

Rectes i rectes

El ritme que portem els 4 primers kms es mou entre 6'12 i 5'41, velocitat de creuer vaja. Anem el Xavi i jo junts amb un grupet d'unes 7 persones, mentre que el Jordi decideix tirar davant i ens porta uns 150 metres. Anem deixant aquest grup endarrera però sense augmentar massa el ritme, al km.9 passem al Jordi i tornem cap a Báscones de nou per camí de terra (la tornada a Báscones sempre es feia per camí, així que podem dir que eren 21kms per asfalt i 21 per camí). Fem els 10 primers crec recordar que vora la hora. Molta calma i mesura ja que queda molt per endavant, la marató és molto molto longo.
Inconscientment ja ens posem en ritme de 5'20-5'30, sense voler-ho anem augmentant el ritme. La 2a volta era com la 1a, carretera i manta, però fins a un poble més allunyat, Collazos de Boedo i tornant novament a Báscones per camí. Passem la mitja en 1h58minuts, vaja, un ritme molt tranquil i que em permet anar molt còmode fins al moment.

La tornada sempre es feia per camins de terra com aquest

Quedava mitja marató, començava a fer més calor però tenia la sensació que anava millor del que em podia esperar abans de disputar la marató.
Cap al 25, a punt d'arribar a Báscones per penúltim cop, em quedo sol. El Xavi em diu que vagi tirant, que baixarà el ritme ja que anava justet. Un encostipat l'havia deixat mig ko els dies abans. Decideixo seguir l'aventura sol, ja que em trobava còmode i volia fer via mentre em trobés bé. Estava a punt d'arribar de nou a Báscones i començar la 3a i última volta, devien quedar doncs uns 15kms. Arribo a Báscones i la gent que hi ha concentrada allà aplaudia i aplaudia, devia estar quasi tot el poble per allà, més familiars, ... Feia goig la cosa, casolà pero molt millor que moltes d'altres curses que he fet, se'ns dubte. Són coses que queden grabades.
Surto de nou de Báscones i torno a enfilar carretera. Començo a rodar en ritmes entre 4'50 i els 5' força estona, em veig bé i mira, el que avanci ara serà feina que tindré feta. De tant en tant em trobo algú que adelanto, però vaja, eren persones contades. Foties igual una recta de 2kms en solitari i no veies a ningú, igual a la llunyania veia un cos movent-se que tard o d'hora segurament atraparia. Al cap d'una estona arribo per últim cop a Collazos de Boedo i m'animen, un simple "venga , que sólo queda la vuelta, ánimos" et recomforta i et sents millor. Em devien quedar uns 8kms i jo interiorment ja em calculava 8kms x 5min/km = 40 minuts, a cada km vas fent més o menys el mateix, de vegades parlo sol i tot, m'animo. Total, no em sentirà ningú i em podran tractar de boig,oi?
Durant la tornada de Collazos de Boedo pel camí de terra adelanto un noi d'Ourense que anava una mica tieso, ens animem mútuament i continuo la marxa. Un altre més endavant em deix anar "pasa, pasa que vas muy fuerte". Jaja, sí sapigués com patia !!! La marató té això, et vas trobant "cadàvers" pel camí, sobretot si vas de menys a més com vaig fer ahir, ja que no tenia cap objectiu en concret, acabar-la i ja dintre meu l'orgull l'únic que em quedava era finalitzar-la sense caminar.
Torno a agafar aigua en un avituallament sorpresa que no m'esperava, igual quedaven uns 6kms per meta. Haig de dir que vaig córrer quasi bé tota la cursa amb l'ampolla d'aigua que em donaven als avituallaments a la mà, perquè no tenia ni idea quan seria el pròxim, així que anava reservant aigua per si de cas. Però puc dir que el tema d'avituallaments estava molt correcte, potser faltava que la beguda estigués més freda, però vaja, poc més se'ls pot demanar en una cursa d'aquestes característiques. Donaven aigües i coca cola, no em feu dir quants avituallaments hi havien, no eren els típics cada 5kms, igual un no el trobaves en 6kms i el següent al cap de 4, però vaja, pots dir que en aquest aspecte estàvem ben coberts.
Tornem a cursa que em desvio, dels últims 6 kms, 2 els segueixo fent a 5 el km, pero quan em queden 4 em ve el petit baixón. Bé, només eren 4kms, uns 20 minuts, m'havia d'aferrar al que fos per no caminar i ho vaig fer. Veig dos corredors al fons que alternen caminar i córrer i em motivo. Faltant 2 kms els atrapo i ens animem de nou mútuament, esperit pur d'aquest esport, m'encanta! Un em diu "esa gorra de Castellón!". Sí, sí, ell també hauria fet la marató de Castelló al 2010 i la veritat és que aquesta gorra m'ha donat sort i de moment la porto sempre a sobre.
5'18'' , 5'23'' i 5'25'' abans d'enfilar l'últim km, on deixo ja el camí i estic entrant a Báscones. Al creuar la carretera la dona que vigila el trànsit, en creuar el pont em diu "otra maratón que tienes, enhorabuena. Nos vemos luego". La veritat és que ho penso i sí, una altra a la saca, m'agrada molt el seu comentari, repeteixo, gent humil i sincera volcada en un event com aquest. Arribo al 42, just on tenim els cotxes, i enfilo els últims 195 metres. La veritat és que no sé perquè però interiorment m'emociono quan veig l'arribada i la gent animant i aplaudint. És una cosa que va inclosa en la marató, aquesta emoció interna? No sé, si en correu alguna un dia ja em direu si us passa el mateix, és indescriptible, et venen moltes coses al cap en acabar. Total, que creuo en 3 hores 46 minuts i 17 segons. La 3a a la saca i unes sensacions perfectes. De fet mentre escric la crònica em ve al cap quan vaig fer la crònica de la marató de Castelló, la 1a que vaig fer. Quasi no em podia ni moure, ni una grúa m'hagués aixecat. Avui no, res, quasi ni una molèstia. Bona senyal de cara al que ens espera al 2012!
Torno al moment que creuo la meta, camino una estona i després paro, em noto bé, una mica carregat de bessons però res alarmant, estic sorprès. M'hidrato tot el que puc i em poso a fer uns estiraments mentre espero l'arribada del Xavi, el Jordi i la resta de corredors. El Xavi ho fa amb menys de 4hores també i el Jordi acaba el seu debut en marató amb 4h11m. Enhorabona als dos, al cap i a la fi tampoc ens va anar tan malament el cap de setmana no?
I res, mentre hem d'esperar a l'entrega de records i a l'arribada de tots els corredors, anem al riu a refrescar les cames (estava molt molt freda l'aigua) i ens dutxem a casa mateixa de l'organitzador, ens obre les portes de casa seva per dutxar-nos a nosaltres i a qui fes falta.

Un cop dutxats, tornem a meta i esperem que arribin els últims corredors, en quedaven dos per arribar i al final ho fan amb un temps de 5 hores 30 aproximadament. Només arribar, es procedeix a l'entrega de trofeus. Un per un va anar nombrant a tots els participants i se'ns va entregant un diploma de record, un petit trofeu, una caixa amb unes pastes, que el mateix Gabriel produeix, i una samarreta també de l'event. Ens fem la foto els 50 i pico que quedàvem per allà i nosaltres aprofitem per fer-nos la foto del nostre podi particular per estricte ordre d'arribada.

I anem a dinar, un dinar popular, gratuït per tothom, que consistia en fruita, truita de patates i una paella (bé, en van fer 3 o 4 per servir a tots els que erem allà). Una mostra més de la bona gent que ens envoltava.

La paella i la mega truita de patates.

Això ha estat tot el que ha donat de sí la Marató Río Boedo, a Báscones de Ojeda (Palencia). 1500 kms fets en cotxe per disputar una marató, peculiar, diferent a la resta. Segurament em deixo molts detalls per comentar que ara mateix no em venen al cap però ja he escrit prou avui.

Ara toca descans de córrer, sí, no enganyo, almenys aquesta setmana i quasi tota la que ve. Demà marxo cap a Polònia, visita a Auschwitz, les muntanyes Tatras a Zakopane on ens espera algun cim a fer per allà i per finalitzar divendres i dissabte per Cracòvia.
La setmana que ve Festa Major, dissabte torneig de tambeach a Vilanova i m'imagino que durant el cap de setmana o sino dilluns començaré la preparació per l'objectiu que m'he plantejat, ser sub 3h20 a Donosti a finals de Novembre.
Salut! El blog se'n va de vacances un parell de setmanes.

dijous, 18 d’agost del 2011

Prèvia Marató Río Boedo (Báscones de Ojeda)

Báscones de Ojeda és una localitat de la província de Palència, uns 84kms al Nord, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Té 178 habitants i té el privilegi de ser el poble més petit que organitza una marató.

És una marató gratuïta i així mirant ens va picar la curiositat per conèixer-la i passar el cap de setmana per aquella zona, de fet passarem la nit de dissabte a Aguilar de Campoo. És la marató candidata per l'agost del 2012 i així no ens anirà malament per conèixer-la i de pas passar un cap de setmana fora i desconectar dos dies.

L'any passat només la van córrer 45 atletes i la van acabar 41, solitària a més no poder. El guanyador va fer 2 hores 56 minuts mentre que l'últim classificat van rondar les 5 hores 29 minuts. Vaig amb la idea de fer-la en 4 hores i desgastar-me el mínim possible, sóc conscient que hi ha dos factors en contra per sobre de tot: un l'estat físic a aquestes alçades de temporada, no és l'òptim per afrontar una marató; l'altre, la calor que pot fer. Tot i que començarem a les 8 del matí, la calda pot ser un enemic dur de pelar. I no vull prendre mal ja que a partir de setembre tinc un objectiu clar pel que vull entrenar, 27-N Marató Donosti.

Previsió meteorològica a Báscones de Ojeda :

Així que si s'ha de caminar una estona es fa, si s'ha de parar es para, cap pressa, mirar de disfrutar de l'ambient previ i post marató. Després ens van dir que hi ha paella gegant per tots els participants junt amb tota la gent del poble, la veritat és que personalment són coses que fan gràcia viure i veure, ja que en les curses més massificades de gent això és impossible de veure.

Deixo aquí alguna foto que he pogut trobar d'edicions anteriors.











I res, miraré de penjar la crònica el dilluns pròxim, ja que dimarts me les piro 5 dies a Cracòvia a desconectar de tot. Falta fa, la veritat.
Salut!

dilluns, 15 d’agost del 2011

Pedals de Serrallonga

Pedals de Serrallonga, activitat per descubrir la zona on el més famós dels bandolers catalans escometia les seves preses: Les Guilleries. Racó que es troba entre Barcelona i Girona de senzillament natura. Impressionant, això ho afirmo jo.
S'ofereixen dos itineraris i nosaltres vam optar pel curt, uns 108kms en dos etapes, uns 2900 metres de desnivell positiu fent 53 kms el primer dia i uns 55 el segon.

Colls més significatius:

- Sant Andreu: 8,3 quilòmetres al 5,5%. Rampes dures a l’inici.
- Serrallonga: 2,5 quilòmetres al 9%. Després d’un curt descans, el port continua un quilòmetres més a un alt percentatge.
- El Sobirà: 9,3 quilòmetres al 6,5%.

Tots 3 a la 1a etapa, se'ns dubte la més dura de les dues que vam fer.

Marxem divendres a la tarda en Jordi(un company de feina), el Xavi Varias i jo direcció cap al camping El Pont a Malafogassa, a 5kms de Vilanova de Sau. Viatge tranquil i en poc més d'hora i 25 minuts ens plantem al càmping. Ens presentem a recepció i tot en ordre, anem al bungalow, deixem els trastos i al cap de poc ens donen la bossa de records i ens fan el briefing bàsic per explicar-nos el funcionament del roadbook, on segellar els punts de control, com actuar en cas d'alguna emergència i 4 coses més bàsiques. Pels 3 era la 1a escapada així en bici i jo personalment haig de dir que estava una mica acollonit pel que em podia trobar.
Passem la nit al bungalow, bastant de fred per cert, ja que el camping estava en un bosc al costat d'un riu i ja ens havien advertit que la temperatura a la nit seria molt fresqueta.

1a etapa: Camping El Pont - Sant Hilari Sacalm
Comença l'aventura. Un cop esmorzats i ajustades totes les coses, comencem la ruta amb la motxilla a l'esquena, ja que a última hora ens vam quedar sense el transport de bosses fins a Sant Hilari i vam tenir que carregar amb lo bàsic per canviar-se un cop arribats a Sant Hilari.

Pel que havíem vist al perfil, la 1a etapa en teoria havia de ser la dura. Afrontem només començar una pujada d'uns 9kms al 5'5%, amb un tram dur al principi, després es modera i al final tornava a apretar una mica. Però vaja, anem fent, és bona pista i és pot pedalejar bé. Un cop a dalt, baixadeta i ens situem aproximadament al km.17, punt on començarem una curta pujada d'uns 3kms però amb desnivells importants. Aquí comença la part més complicada del recorregut, ja que fins al km.29 el terreny és molt complicat, pujada i pujada i a sobre amb molta pedra que ens perjudica bastant. Fem el que podem, trams on anem a peu i trams on aprofitem per pedalejar ja que el terreny es fa més suau. Durillo durillo de collons. Objectiu: arribar al km.29, control de l'Hostal del Coll. El Jordi es comença a ratllar i deixa anar que si la cosa continua així abandonarà. L'animem a continuar, arribar al control, fotre'ns un bon dinar i refrescar la ment. Total, que arribem a l'Hostal, reposem, dinem i prenem aire conscients que queda una baixada fins a Osor i una última pujada però en bona pista segons ens comenta molta gent. Però no hi ha manera, desisteix i un cop a Osor decideix anar xino xano fins a Sant Hilari per carretera.
El Xavi i jo doncs continuem la ruta, buscant el control de la Taverna del Sobirà, enmig de la pujada de pista que hauriem de trobar. Però aquí arriba el via crucis, sortim d'Osor i ens havíem de desviar a la dreta per agafar la pista, però equivoquem el camí i pugem per un GR mortal. Vaia tela, fem un tros de camí, caminant, pedalejant,suant la gota gorda vaja,unes pendents d'escàndol i amb molta pedra. Quan portem una estona som conscients que l'hem cagat, però què hem de fer? Seguim tirant, segur que tard o d'hora anirem a parar a algun lloc. Fins que arribem al punt més alt i veiem que el GR agafa millor pinta i comencem a pedalejar. Avancem i avancem fins que anem a parar a la famosa pista que hem d'agafar de baixada perquè el punt de control de la Taverna estava més avall. Així que ens toca baixar per després tornar a pujar, però el mal menor és aquest, hem trobat el camí i fins a Sant Hilari ens quedaven uns escassos 9kms. Segellem al punt de control, ens hidratem i reemprenem la marxa. Queden uns 3kms de pujada i la resta quasi tot en baixada.
Però vaja, alegria incompleta, perquè només arrencar veig que la roda de davant està bastant desinflada. Decidim inflar-la, tirar el que pugui i així anar fent fins a Sant Hilari. Total, que tenim que parar 3 vegades per inflar la roda i continuar fins Sant Hilari, on allà ja canviarem la càmara.
Així ho fem i anem cap a l'Hostal, on fem una bona dutxa i agafem forces amb el sopar. Havia fet 53 kms i sincerament em pensava que estaria malament i no era així. Queda la 2a etapa, a priori més fàcil tot i que un pèl més llarga.

2a etapa: Sant Hilari Sacalm - Camping El Pont
Després d'esmorzar i carregar aigua a la mateixa cuina de l'hostal, ens han tractat amb molta amabilitat durant tota la nostra curta estada, reemprenem la ruta el Xavi i jo. El Jordi es queda i ja ens retrobarem al camping.
El primer que fem és anar a passar el control del Bar el Racó del Serrallonga i de pas preguntem per una benzinera on poder inflar les rodes abans d'arrancar. La trobem i un cop posem aire comencem la 2a etapa, eren les 9'45 del matí.
Comencem la ruta junt amb 3 nois més que havíem trobat el dia anterior i que també van fer nit al mateix hostal que nosaltres. Anaven a un altre ritme, molt més ràpid, però vam fer una part de l'etapa junt amb ells, fins a Viladrau. El recorregut era una mica més assequible, de tant en tant et trobaves algun rampot que et feia baixar de la bici, però eren trams petits, no com el dia anterior que eren pujades més llargues. Ben aviat arribem a la Vileta, just on hi ha aquesta casa penjant.

Arribats a Viladrau, decidim parar en una plaça amb forces bars, terrassetes, ens refresquem i estem una estoneta descansant. Devien ser les 11'45 i havíem fet ja bona part de l'etapa. Comprem algo de fruita, omplim aigua en una font i tornada a la marxa.
Collons, només sortir de Viladrau tasto el terra, bé, millor dit els esbarzers. Camí estret entre herbes, em desequilibro un moment i pam, caic com un plom cap a la dreta, sobre tots els
esbarzers. 4 rascades i fora, és el que hi ha.
La ruta segueix i anem trobant de tot: corriols estrets més tècnics, bones pistes, trams d'asfalt, ... Ens perdem un moment però tirem de mapa i tornem a agafar el camí correcte.
Torno a tastar el terra en un corriol de baixada. Però res, cap secuela, seguim endavant.
Els kms van passant i el cansament acumulat es comença a notar a cada pedalada. Buff, el meu interior s'anava ratllant cada cop més quan trobàvem una pujada, en algunes era qüestió d'apretar dents i patir de quàdriceps, en d'altres renunciava a patir, a peu i fora.
L'objectiu era Vilanova de Sau, penúltim control que es trobava a 5kms del camping. Després de preguntar a la gent del poble, trobem el bar del control, on ens tornem a hidratar molt i fins i tot busquem ja tirar de llaminadures que aportin una mica de sucre. Ho teníem a tocar, quedava un últim esforç.
Aquí bé quan la caguem de nou, sortim de Vilanova de Sau per una carretera asfaltada incorrecta en baixada i empalmem amb una pista que seguia baixant molt. Total, que fem uns 2kms i veiem que allò no quadrava, ni al roadbook ni al mapa. Meditem, dubtem i decidem tornar a Vilanova de Sau, però clar, en pujada. Quin calentón de pujada ens vam fer, jaja, ara me'n ric però en aquell moment no vull dir el que pensava. A sobre començaven a caure 4 gotes i el temps es posava perillós. Arribem al creuament i veiem un cartell que posava Malafogassa, abans no l'havíem vist? Tela, anem per allà i pensem que segurament anirem a parar al càmping. Seguim la carretera i al cap de poc ja veiem un cartell anunciant el càmping, uns 3kms quedaven. Agafem l'asfalt en baixada, entre els núvols i les 4 gotes que queien, i anem descendint fins al càmping. Estava fet, i sí, arribem al camping sobre les 16'45 on ens esperaven per donar-nos el maillot que té com a premi finalitzar els Pedals de Serrallonga. Alegria immensa, entrada per la porta gran, jaja. No sabia ben bé el que em podia trobar durant els 108 kms i haig de reconèixer que va ser més dur del que em pensava. Això no treu que avui puc afirmar que no tinc cap mena de seqüela, físicament estic perfecte. Aquest matí he fet piscina per relaxar, tota disponible per mi, increïble en un dia de tant de sol.
I res, ara toquen dos dies de repòs, m'ho he guanyat. Demà tinc sessió de fisio i entre dimecres i divendres cauran un parell de trots molt suaus de cara a diumenge, la Marató de Río Boedo a Bascones de Ojeda. Una altra aventura d'aupa! Com li dongui per fer calor la setmana que ve , riurem i molt!

divendres, 12 d’agost del 2011

Última setmana de preparació

Doncs bé, la Marató del dia 21 està al caure, així que aquesta setmana hem ultimat els ultims entrenaments amb una mica d'exigència. El resultat ha estat el següent :

Dilluns: 3kms de calentament i 10kms a 4'36''. La veritat és que actualment em trobo molt còmode a aquests ritmes de 4'40'' (ritme desitjat a la marató de Donosti del novembre). Als últims 3kms vam apretar una mica més per acabar rodant als voltants de 4'20''.

Dimarts: 4kms de calentament, 16 repeticions de 200m ràpid + 200m lents (6kms en total) i 1,6 kms de recuperació. Les sèries ràpides les hem començat en 43 segons per acabar fent la última en 33.

Dimecres: 58' corrent per fer un total de 11,3 kms. Un cop acabat això, ha estat pujar a casa, posar-se el culotte de bici i fer 23 kms en bici pels voltants de Vilafranca.

Dijous: tirada de 24,5 kms pels voltants de Sant Sadurní. Tot asfalt, fent direcció Lavern, Sant Cugat Sesgarrigues, arribant a la Granada i a partir d'allà fer el mateix circuit que la Cursa del Cava. Sensacions no massa bones, tot i que s'ha de dir que feia bastanta calor i el recorregut era dur fins a la Granada. Al final han sortit uns 24,5 kms per un total de 2h20m. Ritme molt lent, vaja, practicant per la setmana que ve, que s'ha de sobreviure com sigui.
Posteriorment, a Sant Sadurní mateix, junt amb els altres 2 bojos més que intentarem fer les 12 maratons al 2012 (Xavi Varias i Antonio Rubio) vam començar a marcar els 1ers passos de cara a aquest repte interessant que ens espera.

Ara toca cap de setmana fent els Pedals de Serrallonga, a desconnectar una mica de córrer i una mica de tot.

diumenge, 7 d’agost del 2011

Segueix la preparació

Comencem Agost amb la vista posada a la marató del dia 21, a 3 setmanes vista anem progressant. Aquest és l'entrenament d'aquesta setmana :

Dilluns : tocava un entreno durillo però alhora motivant. 3kms de calentament i 9kms progressius + 2,5kms de refredament. Durant els 9kms vam marcar el següents parcials: 4'27" , 4'23" , 4'21" , 4'18" , 4'25" , 4'02" , 3'55" , 3'56" i 3'46. En els últims 4 és on vam fer realment el canvi de ritme, fins aleshores anava molt còmode a ritmes de 4'20''-4'25''. Fa 1 any rodar a aquests ritmes m'era impossible.

Dimarts : descans ja que l'endemà tocava tralla.

Dimecres
: nova tirada llarga per la CDLA. Cap a les 16'15 ens posàvem a córrer, entreno per posar a prova les cames fent 28 kms en 2h31m, començant com sempre amb calma i anant augmentant el ritme progressivament. La veritat és que vaig acabar content, esperava acabar més trinxat després d'estar tan de temps sense fer tirades llargues. En acabar li comentava al Xavi que de cara a la 1a Marató que vaig fer a Castelló la tirada més llarga que havia fet era de 28,5kms i mira per on dimecres la vaig igualar.

Dijous
: 7kms molt suaus per estirar cames, a 5'40'' aproximadament.

Divendres
: 11kms pel Montseny aprofitant que tenia el dia de festa. Vaig fer la ruta Santa Fe de Montseny- Turó de l'Home - Santa Fe de Montseny. Potser son uns 600 metres de desnivell positiu en poc més de 4kms de pujada, però vaja, que va ser amb molta calma, caminant tota l'estona, res de córrer. I de pas m'arribava al Turó de l'Home, un cim més que ja conec.

Dissabte : 12kms a 5'07'', quasi 62' en total.

Diumenge
: descans

A partir de demà última setmana de càrrega i cap de setmana a fer els Pedals de Serrallonga, 100kms en bici repartits en 2 etapes.