Seguidors

dilluns, 25 de febrer de 2008

Victòria pensant en el Llagostera

Olesa 3 L'Escala 1
Segona victòria consecutiva davant el cuer i que comporta que novament ocupem el liderat a la classificació, això sí compartit amb el Granollers. El partit es va posar ràpid de cara, però vam entrar en una situació de relax que va comportar que l'Escala tingués de 3 ocasions per marcar abans del descans. A la represa, sortida en tromba i un 3-0 als 60 minuts va tancar el partit. Cap al final i fruit de la relaxació, va arribar el 3-1 definitiu d'una falta directa.
S'ha de dir que l'Escala era un equip format exclusivament per jugadors sudamericans, concretament d'Argentina amb el que això comporta, joc brut i "que pasa pibe". Però la festa va acabar en pau.
Tal com es troba la classificació, Olesa (42), Granollers (42), Canovelles (39), Vic (38), Rubí (35), Ripollet (35), Llagostera (34) i Sant Cugat (34) i quedant 12 jornades, es presenta un final de lliga molt emocionant. Veig aquests 8 equips amb opcions però cada jornada servirà per veure cap on poden anar aquests equips.
Dissabte que ve gran prova de foc a Santa Cristina d'Aro contra el Llagostera, un equip que va a l'alça i que està format per pujar de categoria. Se'ns dubte que és un partit que els pot descartar definitivament en cas de perdre i crec que al Llagostera només li val la victòria. A veure si ho podem aprofitar i ens podem endur 3 punts d'or.

dijous, 21 de febrer de 2008

Un dels temples del futbol

El viscut ahir no té preu.Ja sé que no deixa de ser una eliminatòria de 8ens de final i que el rival era un dels més fluixets, però viure tot el dia a Glagow amb la gent culé, l'atmòsfera que es va viure al camp i si per postres li afegim que el Barça va fer un dels millors partits de la temporada és per recordar-ho durant molt de temps.Se'ns dubte em quedo amb l'espectacle que es va viure a Celtic Park, tant a les grades com també sorprenentment al terreny de joc.
És impressionant veure 60000 persones cantant el You'll never walk alone o animant sense parar als seus en qualsevol corner o sacada de banda provocats.





Impressionant moment

quan es posen a cantar el

You'll never walk alone.





I també ressaltar el fair-play i bon fer dels aficionats del Celtic. Quan encara quedaven 3 o 4 minuts per acabar el partit van començar a aplaudir als seus jugadors i a l'afició del Barça, amb la ovació nostra cap a ells. Ells tenen la mentalitat d'anar a disfrutar del futbol, potser se n'hauria d'aprendre aquí però és una cosa que és impossible. I segur que pel partit de tornada els 5000 que tinguin entrada no pararan d'animar i que uns milers més es quedaran sense entrada per veure el seu equip quan tenen l'eliminatòria casi perduda. Faríem nosaltres el mateix?
Per cert, anècdota : degut a la cridòria que hi havia al camp no m'enterava dels missatges o trucades que rebia al mòbil. Però al descans miro el mòbil i veig uns quants sms i em va extranyar. La sorpresa és que quan els vaig llegir tots deien el mateix "Has sortit per la tele en primer pla". Si és que quan un és mediàtic ....

Aquí deixo la grabació del You'll never walk alone que es va cantar just abans d'iniciar el partit. És un moment impressionant que em sento orgullós d'haver viscut. És difícil anar a un camp i viure una atmòsfera millor.

video

dilluns, 18 de febrer de 2008

Primera victòria del 2008

Lloret 1 Olesa 2
I per fi ha arribat la primera victòria del 2008. Una victòria que es va començar a fabricar el dissabte a les 3 de la tarda quan vam marxar de Vilafranca per anar fins a Santa Cristina d'Aro per veure el Llagostera-Canovelles. Allà havíem quedat tot l'equip al complet per veure com el Llagostera va guanyar per 2-0 al que era líder fins al moment. Un cop acabat el partit, vam anar fins a Lloret per anar cap a l'hotel, sopar, veure una mica la gran derrota del Madrid i després la victòria del Barça malgrat el que diguin.
A dormir i l'endemà al matí a jugar. Partit molt disputat i victòria molt treballada,de manera agònica que trenca una ratxa de 4 empats consecutius. I malgrat el que es digui, tornem a estar al capdavant a l'espera de que es reanudi el Gironella-Granollers aquest pròxim dimecres.
Espero que aquesta nova victòria sigui un punt d'inflexió i tornem a encadenar una nova victòria el pròxim diumenge contra l'Escala,cuer de la categoria però ja sabem que els equips petits se'ns atraganten.

Celtic - Barça
Per cert, dimecres me'n vaig a Celtic Park. No és que motivi massa el joc del Barça, però confio en disfrutar de l'ambient que es pugui viure al camp del Celtic i que el Barça tregui un bon resultat.
Ja us informaré

dissabte, 16 de febrer de 2008

I el resultat és .... empat

Olesa - Sant Cugat 2-2
Ni amb un partit que es dominava 2-0 n'hi va haver prou per poder guanyar el primer partit del 2008. I el futbol és cruel, de vegades massa, ja que en el minut 93 ens van fer el gol de l'empat.
La notícia però se'ns dubte és que s'ha fitxat a dos jugadors del Penedès, el Sergi Condis que ve del Vilafranca i l'Alvar que jugava al Base Espirall. Són dos reforços que ens han d'ajudar força de cara al final de lliga.

Dissabte d'excursió cap a Lloret
I bé, diumenge nou partit de lliga, aquest cop a Lloret. I marxem dissabte, anem de concentració. Hem quedat a Santa Cristina d'Aro per veure el Llagostera-Canovelles, quan acabi anirem cap a Lloret a l'hotel de concentració i l'endemà al matí a jugar contra el Lloret. Si ha de servir per guanyar, endavant. La temporada passada ho vam fer dues vegades i en ambdues vam guanyar 0-3 i 3-0. Ja firmaria jo guanyar ni que sigui 0-1, perquè no podem cedir més empats i estar més partits sense guanyar.

Ja informaré la setmana que ve de la concentració de Lloret i de la prèvia del meu desplaçament per veure el gran Barça, amb ironia, és clar. Però almenys podré disfrutar de l'ambient de Celtic Park, si guanyés el Barça ja seria demanar massa,oi?

dilluns, 4 de febrer de 2008

Un altre empat i encara seguim primers

Taradell - Olesa 0-0
En qualsevol situació normal es podria valorar com un empat positiu però donada la situació de sequera que atravessem i la necessitat de guanyar, el punt és poca cosa. El punt ens continua donant el primer lloc,ara ja compartit,i només la diferència de gols ens fa estar primers.
El partit d'ahir el podem diferenciar en dues parts,la primera nostra per sentenciar el partit amb un 0-2 o 0-3 al descans i el que era millor,la sensació d'estar fent un bon partit i tenir-lo totalment controlat.Però patim una sequera golejador considerable, només 2 gols en els últims 4 partits i poca efectivitat cara a porteria per un equip que vol estar a dalt.
Per contra,a la segona part, ja es va començar de manera diferent,sense crear ocasions i el Taradell es va anar creixent perquè ja al final, i quan més descomposats estàvem nosaltres en busca del gol, fer perilloses contres en els últims 10 minuts que li haguessin pogut donar la victòria.
Són ja 4 partits sense guanyar i és la pitjor ratxa desde que estic a Olesa. Esperem que el diumenge que ve el Sant Cugat en pagui les conseqüències i aconseguim el primer triomf del 2008.