Seguidors

dimecres, 28 de desembre del 2011

Avi, el post d'avui va per tu

Han estat unes festes diferents, bé, de fet no ha existit el Nadal. El referent a la família, l'avi, ens va deixar el dia de Nadal, dormint, sense patir, amb els deures fets i conscient que ho tenia tot llest per emprendre el seu viatge.
Quin exemple ens has donat en aquests últims dies, em trec el barret, però vaja, és el que has fet tota la vida. Sempre amb un somriure pels demés, inclús en els darrers moments que has estat entre nosaltres. Dos dies abans de deixar-nos et vas anar acomiadament de tothom, com si ja sapiguessis que l'agència de viatges que sempre deies et tenia el bitllet preparat.
Et trobaré molt a faltar, no ho saps prou, però estic molt content, orgullós d'haver tingut un avi com tu. Bon viatge avi, no et podré agraïr mai personalment tot el que has fet. Gràcies per tot.

I la vida continua, és un tòpic, però és la pura realitat. Ara bé, el record estarà sempre present per molt que passin els dies.

Per tant, dissabte cap a Madrid a fer la San Silvestre Vallecana i a passar el cap d'any per la capital. Un canvi en la rutina habitual dels caps d'any.
Ahir a la tarda ja em vaig posar de nou les bambes, res, 20 minuts només per comprovar que tot estava en ordre després de córrer les 6 hores. I sí, sembla que estava tot correcte.

Per cert, a veure si em poso al dia en els diversos blogs, ho sento però no he tingut massa temps ni ganes de mirar masses coses durant aquests dies.

Salut i feliç 2012!

dilluns, 19 de desembre del 2011

Crònica de les 6 hores

Avui em costarà molt fer una petita crònica de les 6hores del dissabte però pels que m'aneu llegint de tant en tant us ho mereixeu, així que aquí la teniu.

6 hores donen per molt i dissabte ho vaig poder comprovar. Ho afrontava una mica amb l'espectativa de veure com reaccionaria el meu cos cap a les 4 hores, era tot un món per descubrir. Estava convençut que fins a les 4 hores podria mantenir un ritme i que a partir de llavors noves sensacions m'estarien esperant. I més o menys així va ser.

Després d'uns 10 minuts de briefing amb l'organització, explicant-nos 4 detalls a tenir en compte, es fa una petita presentació de tots els corredors i ens disposem a sortir a les 3 de la tarda.
Anava amb la idea d'anar rodant al voltant de 4'55'' i a lo que surti. No ho tenia massa clar, però m'hi volia llançar i provar-ho.
Total, que es dóna la sortida i comencem a donar voltes a la pista, seran 3 hores en un sentit i les 3 hores restants en un altre.
Vaig entre els 4 primers però no em preocupo gens, al meu ritme, el meu petit repte personal és fer 6hores i si passo de 60kms em donaré més que satisfet.

Cada 10kms ens informen de la posició que anem i no se'm fa pesat això de donar voltes a la pista, em pensava que en aquest aspecte seria més dur el tema. Però com que vas doblant gent de la teva prova, et van doblant a tu, veus en sentit contrari corredors de les 24hores, 12hores,... se't fa més amè. Ens anem creuant sovint amb el Xavi, que fa les 24 hores i encara ens podem anar saludant, més endavant almenys per la meva part serà ja més difícil.
Els 34 primers kms els faig sense problemes, vaig bebent, agafo algo de menjar i segueixo corrent, l'Eli em dóna la samarreta de màniga llarga perquè comença a fer fred i em va animant, el Sergi també mira de motivar-me, ... Fins aquí força bé.
Al 34 paro a pixar als vestidors i ja notes que vas mig tieso. Et dius, ara hi hem de tornar i encara no he arribat a les 3 hores? Ja començo a rodar uns segons més lent i noto que això es pot fer molt molt llarg. Però vaja, passo la marató crec que en 3h30m, minut amunt minut avall i arribo dignament fins al km.44, quan portava unes 3 hores 40 minuts. Semblava que portés un món corrent i encara em quedaven més de 2 hores per davant!
Aquí comença la meva 1a mini crisi, paro un moment, estiro lo que puc, menjo algo i camino una mica. És un moment nou per mi, comença un patiment que fins ara no havia experimentat mai. Camino i corro 2kms i passo les 4hores amb 46 kms. 46kms! Tela, he fet més que una marató i encara haig de continuar!
Noto que corrent suau vaig millor que caminant, així que hi torno durant 4kms, però a ritme de entre 5'45 i 6' el km. Ara ja es tracta d'anar esgarrapant metres d'on sigui. Et proposes 5 minuts més i paro, però quan has fet aquests 5 minuts et dius que 5 més i fora. I així em vaig auto-enganyant fins que m'arriba la 2a crisi.
Aquesta més llarga, potser uns 4kms on en camino potser la meitat, menjo el que puc i torno a fer una mini parada per estirar lo que ja ni notava. Quedava 1h30m per acabar i em dic que "pels meus pebrots has d'arribar a 60 kms".
Així que m'hi poso, primer caminant una estona per després entrar a la última hora "corrent" a 6 el km. Dintre lo que cap vaig trobant el ritme i aconsegueixo encadenar el que em queda fins al km.60 a aquesta marxeta sense parar. El Sergi m'anima a cada volta que falta i sento també els ànims del Bodi. Chapeau per la gent de l'organització també, cada crit d'ànim en aquell moment de feblesa és com una passa més que et fa avançar.
Veig que els 60 kms els aconseguiré i que a sobre em sobrarà temps, però em proposo no parar fins aquest moment. Passo per meta per 150ena vegada i em diuen que he arribat als 60kms, em dic prou, ara a caminar fins les 6hores. M'acompanya el Bodi una volteta caminant, anem xerrant i en acabar-la em diu que pel que queda que em posi a córrer, un últim esforç. Igual devien quedar uns 15 minuts encara!
Així que va, tornem-hi! T'arrastres com pots, ni jo mateix ho sé, però encara ho aconsegueixo i deixo la meva marca de 6hores en 62 kms 513 metres, finalitzant en 5a posició, 156 voltes a la pista donades!

Super orgullós, ara ja puc dir que sóc ultrafondista i se'ns dubte, és la prova més dura que he fet mai. He portat el patiment al límit i fins que no arribes a aquests extrems no et dónes compte del que estàs disposat a patir. Recullo la medalla de finisher de les 6 hores. Una més a la saca!

A partir d'aquí només em queden paraules d'agraïment per tota la gent que em va donar suport.
Gràcies especialment a l'Eli i al Sergi pel recolzament donat durant la prova, 1000 gràcies en serio, s'agraeix molt, no ho sabeu pas.
Al Bodi pels moments finals que em va donar i per animar-me a córrer un cop passats els 60kms. També moltes gràcies.
I al Xavi, que tot i córrer les 24 hores encara em donava ànims quan ens creuàvem. I com no l'enhorabona per haver finalitzat les 24 hores amb 152 kms, una gran gesta.
A l'organització, voluntaris, demés corredors, la gent que animava, ... també gràcies per aquestes 24hores que em van fer gaudir, realment es crea un clima molt bonic. Gràcies a tota la família de corredors.cat per l'organització d'aquest esdeveniment on els beneficis van destinats a la marató de TV3.
I per sobre de tot, dedico aquestes 6 hores al meu avi. Per mi era un moment emotiu molt especial per la situació en que es troba. La flama de la vida se li va apagant i se'ns dubte que tot aquest esforç va per ell, ahir ja li vaig poder dir que havia fet 62 kms. Va per tu avi!

Conclusions post-6 hores
El primer que em deia només acabar era "mai més", vaja, igual que la 1ª marató que vaig córrer ... i ja veieu on sóc ara! Inclús al Sergi em sembla que li vaig dir "no provis mai una cosa d'aquestes, és de bojos". Però va ser anar a dormir, per dir alguna cosa, perquè em cruixia tot, aixecar-se, tornar a la pista per veure el final de les 24hores i anar barrinant ja en fer les del 2012. Això sí, amb preparació més adient, perquè aprofitant l'entrenament de la marató de Donostia no n'hi havia prou.

Si les tornés a fer ara mateix les faria segurament un pèl més lent desde bon principi. Però vaja, mai se sap, igual reserves i després tampoc pots tirar. L'experiència és la que m'anirà guiant per dir com afrontar proves d'aquesta distància.

Analitzant ara el kilometratge veig:

- 3 primeres hores : 36 kms. Tot normal.
- 4ª hora : 46 kms. Passo la primera mini crisi però encara faig 10kms en una hora.
- 5ª hora : 52,8 kms. Quan ho passo pitjor, no faig ni 7kms.
- 6ª hora : 62,513. Torno a fer quasi 10kms.

O sigui, que vaig tenir una bona crisi entrant i durant la 4ª hora però després me'n vaig refer. Moltes vegades podem arribar a pensar que no podem més. Error, durant la última hora demostro que vaig fer quasi 3kms més que en l'anterior. Però n'extrec clarament que em faltava preparació tal com ja sabia, que a partir de les 4 hores era una aventura. No anava errat.

I pel que vaig notar i no m'ho pensava, córrer en pista castiga bastant. Almenys és la sensació que em va donar i que parlant amb demés gent també em van corroborar.

Res més, ara a recuperar-se i descansar una mica, ja tindrem temps de tornar-hi.

Sobretot , salut per tots!

divendres, 16 de desembre del 2011

Prèvia de les 6 hores

Això de la vida és una muntanya russa, un dia estàs a dalt i al següent qualsevol notícia et deixa mig KO. He passat de l'alegria del diumenge al xof total que porto durant tota la setmana.
L'estat de salut del meu avi m'ha deixat molt tocat, per mi és una persona molt especial, que m'ha ensenyat molt, amb qui sempre he mantingut una molt bona relació i per molt que pensis que és llei de vida, veure'l com l'he vist últimament em sap moltíssim greu. Està ingressat desde dilluns i sembla que no pinta massa bé la cosa.

És per això, que en aquestes 6hores cada km que faci ho dedicaré a ell. A veure si diumenge li puc explicar els km que he fet, ja que està molt al corrent de totes les maratons, mitges i demés curses que faig. Fins i tot em va dir mig rient aquesta setmana que a la pròxima cursa que anés que l'apuntés a ell també. Té bon humor fins i tot en aquests moments tan complicats. Molt gran l'avi!

A causa de tot això, aquesta setmana he deixat el córrer de costat per intentar estar les màximes hores possibles amb ell. Vaig sortir dimarts a trotar una mica per mirar de desconectar però em vaig trobar sense ganes, així doncs ho vaig deixar estar, em sembla que no vaig fer ni 7kms. I desde llavors res de res.

Tenia pensat escriure en aquest post sobre la tàctica a seguir, ritmes, roba a portar, menjar, beguda, ... però sincerament, això durant aquesta setmana m'ha passat a segon pla. Demà mirarem de fer-ho lo millor possible.

Sobretot, salut per tothom!

dilluns, 12 de desembre del 2011

Mitja Marató Espirall

Nova alegria, en aquest cas a la dura mitja que es disputa a casa. Marca pulveritzada en quasi 3 minuts, deixant el crono en 1h 24m 38s. Procedeixo a una petita crònica per qui la vulgui llegir.

La preparació començava dissabte al vespre veient el Barça a casa meva amb el Sergi Condis. S'inicia malament el tema però acaba increïble, ens estem acostumant massa bé últimament els culers. Ens quedem a riure una mica veient Punto Pelota, la roda de premsa de Tito Mou, por qué?, i a la 1 de la nit ens preguntem, què fem? Total, que ens anem a prendre un parell de cerveses pel centre de Vila. Com si fos una cursa de 10kms, entrem a un local, birra, entrem a un altre, birra i cap a casa a dormir. Tot a l'sprint, millor marca personal se'ns dubte.

Diumenge matí, havent dormit escassament 5 hores, toc de diana a les 8, pastís de carbohidrats com sempre, cafè i cap a l'Espirall mentre que el Sergi s'anava a fer el seu entrenament del dia. Em té por en distàncies superiors a 10kms, sap que sóc un diesel que amb els kms va a més i per això s'amaga, què hi farem :-) . Ens veuríem més tard a l'arribada, ell d'espectador i jo per allà corrent.

Recullo el dorsal ben d'hora i faig temps mentre anem parlant amb amics i coneguts que trobem. Per cert, dorsals exhaurits uns dies enrera, això del córrer és un no parar.
Faltant uns 25 minuts me'n vaig a calentar, ja que tocava sortir ben preparat. "Només" eren 21kms i s'havia de sortir desde el principi a tot trap, per això em col.loco molt endavant, cosa que no acostumava a fer però conforme vaig progressant m'hi estic acostumat més.

A quin ritme volia anar? A principis de setmana em rondava pel cap anar a un ritme al voltant de 4'05''-4'08'' però conforme van anar passant els dies em van anar convencent de que a 4' el km ho podria aconseguir, que amb el treball de marató que portava i el temps que havia fet era un ritme que podria aguantar. Així que em vaig anar convencent de les meves possibilitats, perquè no. Endavant doncs!

Es dóna la sortida i com ja vaig comentar en la prèvia, es fan uns kms previs dintre Vilafranca. Baixadeta per Cta.Igualada i Av.Tarragona fins al Domo i tornada amunt. Faig els 3 primers per sota de 4' entre 3'52 i 3'55 i em deixo portar. A l'aventura penso, ja ens ho trobarem si s'escau.

Just abans de sortir de Vilafranca, amagat en un grupet

Sortint ja de Vilafranca el terreny és bastant puja-baixa, així que vaig marcant parcials amb uns escassos segons per sobre o sota de 4' fins pràcticament el km.8. La cosa va bé, anem al voltant de 4' el km però ara venen 4kms durs, desde Vilobí fins a Guardiola de Font Rubí. Aquí tocarà patir i sóc conscient que perdré algo de temps però que a la tornada el puc recuperar si li foto el que s'ha de posar.
Passo el km.10 en 40'24'', posició 72, i el terreny segueix castigant. 40'24'' i llavors penso que fa temps que no faig una cursa de 10kms en condicions, quan podria fer ara? 38'? Ràpidament me n'oblido i torno a cursa.

Faig 3kms seguits entre 4'17'' i 4'22'' i passa lo pitjor un cop arribo a Guardiola, faig el gir i em prenc el Coup de Fouet de rigor. Ara toca llançar-se a per totes fins al km.17, són 4,5 kms per aprofitar i la veritat és que ho faig. Rodo entre 3'47'' i 3'51'', recuperant el temps perdut durant la pujada.

Tram de tornada, prop de Guardiola

L'arribada a Vallformosa, km.17, és el següent punt clau, seran uns 2kms de pujada, no tan brusca com la de l'anada però amb les cames pesades serà un bon repte. Es fa dura però em noto fort i deixo als que m'acompanyaven i mica en mica vaig atrapant a uns de davant. Això encara em dóna més ales per acabar més fort encara. Faig del 17 al 19 en 8 minuts i 13 segons i als dos últims tornem a a apretar. 3'53'' al 20 i Vilafranca a les portes. Miro el crono i em veig sub 1h25, així que apreto i dono el que em queda. Foto el km més ràpid de la mitja en 3'45'' i tinc l'arribada a 100 metres. Últim esforç, sento els crits de mons pares que estaven per allà i el Sergi i creuo l'arribada fent un temps d' 1 hora 24 minuts 38 segons, posició 58, MMP de nou, tirant per terra els 1h27m20s que tenia d'octubre a Mollerussa.

100 metres abans de l'arribada

Últim esforç

Sento una gran felicitat interior, un esforç de tantes setmanes recompensat en 15 dies inimaginables per mi fa uns mesos enrera. El córrer ha estat una escapatòria per alguns mals moments que he passat i això em llibera i em permet oblidar-me de tot. Disfruto i per mi això és el més important.

Les 6 hores en pista de dissabte que ve:

I com que això no para, aquest dissabte última prova que em prendré en serio aquest 2011, les 6 hores en pista que organitzen els Corredors.cat, tot un repte nou per mi. Amb ganes de provar-ho estic i poder dir que sóc ultrafondista, un pas més cap a no sé on, jaja.
Ja faré un previ per parlar de com pretenc encarar-ho, però la idea seria sortir a un ritme entre 4'45 i 5' el km fins que el cos aguanti. Però d'això ja en parlaré dijous o divendres.

Salut!

diumenge, 11 de desembre del 2011

Nova MMP a l'Espirall

Entrada breu per comentar que he tornat a fer MMP en Mitja, 1 hora 24m 38s, a 4' el km en un mitja com la de l'Espirall, millorant la 1h27m20s que tenia d'octubre a Mollerussa.
Intentaré fer la crònica el més aviat possible.

Salut!

dijous, 8 de desembre del 2011

Prèvia Mitja Espirall

És la mitja que fan al meu poble, arriba a la seva 32a edició i aquest any toca participar-hi, ja que l'any passat me la vaig perdre perquè feia el debut en marató a Castelló. Només l'he corregut una vegada, quan encara jugava a futbol, em va coincidir que vaig estar 2 mesos sense equip i vaig aprofitar per fer-la. Vaig marcar 1h43m i recordo que venia de fer la mitja de Vilanova la setmana anterior en 1h37. Eren les dues 1eres mitges maratons que havia fet en ma vida.
El recorregut me'l conec de pe a pa, força sinuós, on combina alguns trams de pujadeta amb d'altres de baixadeta on pots recuperar una mica. Es fan al voltant de 2-3 kms per Vilafranca i després ja s'agafa la carretera de Guardiola, on es fa el gir precisament a Guardiola i es torna per la mateixa carretera d'anada, creuant-se per tant amb els corredors que venen de cara. Se'ns dubte té dos punts durets sota el meu punt de vista:

A l'anada el tram que va desde un pèl abans d'arribar a Vilobí fins a Guardiola, que són uns 3kms on es guanyen uns 100 metres d'alçada. Se'ns dubte la pujada anirà minvant forces.

L'altre tram psicològicament dur serà ja de tornada, concretament abans d'arribar a les Cabanyes, just a les caves Vallformosa. Són uns 2kms on el cansament segur que es nota i s'haurà de tenir alguna reserva al dipòsit per donar-ho tot.
Està clar que no és una mitja perfil Barcelona apte per fer marca però per intentar-ho no quedarà, ja que es corre a casa i això sempre motiva més. Ara bé, no sé com respondran les cames 2 setmanes després d'una marató. Si es pot endavant i sino res, a nadar i guardar la roba, que el dia 17 tinc les 6 hores en pista i estic frisós per veure si sóc capaç d'aguantar una cosa així.

Pel que fa a l'entreno d'aquesta setmana, bàsicament he dedicat a activar-me una miqueta de nou. No tinc un pla definit, fins a Any Nou no començaré a entrenar una mica ordenadament i ara vaig fent segons bufi el vent:

Dilluns: 10kms progressius. No tenia massa clar però al final em vaig decantar per fer aquesta distància anant augmentant el ritme, començant a 5'30'' per acabar l'últim km en 4' pelats. El ritme mig va sortir a 4'40'' el km.

Dimarts: rodatge més continu, també de 10kms, però a un ritme mig de 4'44''. A part del 1er km que va ser més molt més lent, la resta els vaig fer còmodament entre 4'30'' i 4'45''. Al final 2kms molts suaus més per acabar.

Aquesta dijous he anat a cremar els excessos d'ahir a la nit, que de tant en tant una bona festa sempre va bé. Han estat 25' de calentament a 4'58'', 8' a 3'57'', 2'suaus, 6' a 3'53'', 2' suaus, 4' a 3'46'' i 15' suaus al final per acabar.

Salut!

dilluns, 5 de desembre del 2011

2ª Pujada a l'Ermita de Sant Pau

Bona matinal la viscuda a Vilafranca. Se'm va fer molt estrany això de córrer a 5 minuts de casa, acostumat a desplaçar-me últimament a San Sebastian. Bé, lo de córrer ho podem escriure molt en lletra petita, diríem que vam anar a passar el matí i a no patir gens en cursa.
El fet és que ens vam presentar ben d'hora, a les 9, amb el nou crack de l'atletisme Sergi Condis, vam petar la xerrada amb diversos fieres d'aquest mundillu, menció especial al Bodi i el seu Tor des Geants.
Recollit el dorsal, uns minuts per fer temps on he vist que el Xavi ja havia arribat de fer els seus 20kms previs i a preparar-se per la cursa. Poc escalfament i pocs estiraments, no us enganyaré.

La cursa en sí era curta, al voltant de 10kms, quasi tots per camins i corriols, asfalt ben poc. Se surt de la pista d'atletisme, es fa volta i mitja per la pista per estirar una mica el grup i s'enfila direcció Pacs per camins on de vegades acostumo a passar. Per allà es faran les pujades pertinents a la muntanya de Sant Pau i es tornarà cap a les pistes per completar els aproximadament 10kms, que crec que tampoc són 10 homologats.

La gent surt a tot trap i jo a això cada cop hi estic menys acostumat, cada cop freqüento menys les proves explosives. Així que com que no era el dia, em vaig col.locar en última posició junt amb el Xavi. Ens parem per veure com surten els primers de la pista i veiem que el Sergi s'ha col.locat dels 5 primers, el tio està fort i segur que quan arribem el veurem en les posicions d'honor. Un cop passen, reemprenem la marxa i anem fent xino xano la volta d'honor a la pista d'atletisme just abans de sortir cap als camins.

La cursa en sí no va tenir massa història, la podria dividir en diverses fases:
Fins al km.2'5 vam anar el Xavi i jo avançant posicions però a un ritme molt tranquilet. Comença la pujada i me'n vaig una mica del Xavi fins que arribo a l'alçada del Bodi i fem tot l'ascens junts fins al 4. Dura de collons i en alguns trams caminem amb calma, no estic acostumant a aquests desnivells, feia temps que no tastava pujades així, desde juny que no feia una cursa amb algo de desnivell.

Arribem a dalt i durant la baixada freno fins que m'atrapa el Xavi i anem fent xino xano el descens fins l'avituallament, cap al km 5'5 aproximadament. Ens va avançant molta gent, ens parem fins i tot a veure aigua, amb calma, i reemprenem la marxa. És llavors quan just una mica abans d'arribar al km.6 canvio una mica de ritme i decideixo fer uns kms més vius coincidint amb l'inici de les dues últimes pujades. Les faig una mica més vives i em proposo mantenir-me una mica més actiu fins l'arribada.

A partir del km. 7'5 ve la part més pronunciada de la baixada i ja cap al 8 el terreny és torna més planer tot i que amb lleuger descens. Faig del 8 al 9 per sota de 4' el km però buff, les cames pesen encara, així que després d'aquest km baixo una mica el ritme per acabar fent un 4'30. Total, 55' minuts clavats i posició 115 de 276 finishers.

Perfil de la cursa

En arribar i quan em trobo amb el Sergi, em diu que ha fet cinquè. Collons, com hi va! Però tampoc m'estranya coneixent els entrenos de velocitat que s'està cascant. Puja al podi com a 1er classificat de la seva categoria, segurament serà el 1er podi de molts que vindran. Enhorabona!

El Xavi arriba fent 58' i 30 kms més sumats de cara a les 24 hores que tindran lloc d'aquí dos setmanes a Can Dragó, tot un repte dels grans.
I com no, després pa amb tomàquet, mongetes i butifarra, una bona manera d'acabar la matinal, sí senyor. Més que res per això hi vam anar, almenys jo.

Propera setmana: Mitja marató de l'Espirall
La setmana que ve a cremar els últims cartutxos de l'any a la mitja de l'Espirall, i tot i que no sé si les cames estaran per la labor, intentaré buscar la 1h26. No és un recorregut excessivament pla i que pugui ajudar a fer marca, però confio en el meu estat de forma actual.
És la última oportunitat que tinc de fer marca en Mitja, ja que durant el 2012 no crec que estigui per la labor.

Salut!

divendres, 2 de desembre del 2011

Setmana post-marató

Ja ha passat quasi una setmana de la marató. M'han anat venint moltes coses pel cap durant aquests dies mentre anava mirant fotos i vídeos que han anat sortint de Donostia i te'n vas enrecordant de més historietes que succeïren durant els 42,195 kms.

La veritat és que li estic agafant el gust a les distàncies llargues, m'agrada més fer kms i fer-ho a menys pulsacions que proves de curta durada a revolucions més altes. Em considero més diesel i per això em veig més en un futur fent més maratons d'asfalt, muntanya i marxes o proves ultres, però això sí, tot al seu temps.

El repte de les 3 hores en marató ara ja no el veig tan descabellat com fa 1 any però de moment ho deixarem reposar una mica. Si que lògicament m'agradaria atacar-ho però per això necessito millorar encara molta més velocitat abans de provar-ho i el 2012 a priori no és un bon any per preparar una marató com tocaria. Veurem.

Ara vull aprofitar l'estat de forma per atacar la setmana que ve el 1h27m20s que tinc en mitja i que crec que puc rebaixar una mica més, almenys deixar-lo en 1h26. És la última oportunitat que tinc en mitja a curt termini i per això mirar d'aprofitar-ho, encara que reventi abans d'hora.

I com no provar aquesta bajanada de les 6hores en pista, veure fins on sóc capaç de patir i com em respon el cos durant 6 hores de tute. Tot una experiència! En tinc ganes, dieu-me masoca, però vull provar aquesta que se sent donant voltes a una pista d'atletisme durant 360 minuts.

D'altra banda, a partir d'aquesta setmana ja corro amb plantilles, ho vaig deixar estar abans de la marató més que res perquè no hi havia anat massa i em semblava arriscat quasi "estrenar-les" en una marató. Però a partir d'ara sí, seran ja unes acompanyanys de viatge més.

Pel que fa a aquesta setmana, he anat fent progressivament:

- Dimarts trot de recuperació per la pista d'atletisme, bàsicament per veure el meu estat dos dies després de la marató. Van ser uns 20-25 minuts corrent i fent uns bons estiraments. Hagués continuat corrent però no tocava, únicament notava una mica de càrrega als quàdriceps, però res extra.
- Dimecres partidet de futbol7. No em va bé pel peu, jugant és quan noto molta molèstia, els canvis de ritme, de trepitjada, ... no m'afavoreixen però em vaig comprometre i sóc així, em sap greu deixar la gent tirada. Ara, si veig que em segueix perjudicant molt m'ho plantejaré perquè lo primordial per mi és que pugui seguir corrent.
- Avui per la tarda faré un rodatge de 50'-60' amb molta calma, recuperant mica en mica l'activitat.

Diumenge toca la 2a. Pujada a l'ermita de Sant Pau

2a edició i inscripcions tancades amb 309 inscrits, el boom de les curses populars no para.
Cursa per disfrutar i sense exigir-se res, de passeig. Sortida i arribada a la pista d'atletisme d'aquí Vilafranca, amb un recorregut de 9'8 kms i on ens trobarem dues bones pujades durant el recorregut.
Així doncs, anirem a rodar amb calma i a reservar forces per la setmana que a la Mitja de l'Espirall.
Serà una matinal per disfrutar, passar una bona estona amb gent coneguda i com a recompensa fotre's un entrepà de butifarra.

Salut!