Seguidors

dimecres, 28 de desembre del 2011

Avi, el post d'avui va per tu

Han estat unes festes diferents, bé, de fet no ha existit el Nadal. El referent a la família, l'avi, ens va deixar el dia de Nadal, dormint, sense patir, amb els deures fets i conscient que ho tenia tot llest per emprendre el seu viatge.
Quin exemple ens has donat en aquests últims dies, em trec el barret, però vaja, és el que has fet tota la vida. Sempre amb un somriure pels demés, inclús en els darrers moments que has estat entre nosaltres. Dos dies abans de deixar-nos et vas anar acomiadament de tothom, com si ja sapiguessis que l'agència de viatges que sempre deies et tenia el bitllet preparat.
Et trobaré molt a faltar, no ho saps prou, però estic molt content, orgullós d'haver tingut un avi com tu. Bon viatge avi, no et podré agraïr mai personalment tot el que has fet. Gràcies per tot.

I la vida continua, és un tòpic, però és la pura realitat. Ara bé, el record estarà sempre present per molt que passin els dies.

Per tant, dissabte cap a Madrid a fer la San Silvestre Vallecana i a passar el cap d'any per la capital. Un canvi en la rutina habitual dels caps d'any.
Ahir a la tarda ja em vaig posar de nou les bambes, res, 20 minuts només per comprovar que tot estava en ordre després de córrer les 6 hores. I sí, sembla que estava tot correcte.

Per cert, a veure si em poso al dia en els diversos blogs, ho sento però no he tingut massa temps ni ganes de mirar masses coses durant aquests dies.

Salut i feliç 2012!

dilluns, 19 de desembre del 2011

Crònica de les 6 hores

Avui em costarà molt fer una petita crònica de les 6hores del dissabte però pels que m'aneu llegint de tant en tant us ho mereixeu, així que aquí la teniu.

6 hores donen per molt i dissabte ho vaig poder comprovar. Ho afrontava una mica amb l'espectativa de veure com reaccionaria el meu cos cap a les 4 hores, era tot un món per descubrir. Estava convençut que fins a les 4 hores podria mantenir un ritme i que a partir de llavors noves sensacions m'estarien esperant. I més o menys així va ser.

Després d'uns 10 minuts de briefing amb l'organització, explicant-nos 4 detalls a tenir en compte, es fa una petita presentació de tots els corredors i ens disposem a sortir a les 3 de la tarda.
Anava amb la idea d'anar rodant al voltant de 4'55'' i a lo que surti. No ho tenia massa clar, però m'hi volia llançar i provar-ho.
Total, que es dóna la sortida i comencem a donar voltes a la pista, seran 3 hores en un sentit i les 3 hores restants en un altre.
Vaig entre els 4 primers però no em preocupo gens, al meu ritme, el meu petit repte personal és fer 6hores i si passo de 60kms em donaré més que satisfet.

Cada 10kms ens informen de la posició que anem i no se'm fa pesat això de donar voltes a la pista, em pensava que en aquest aspecte seria més dur el tema. Però com que vas doblant gent de la teva prova, et van doblant a tu, veus en sentit contrari corredors de les 24hores, 12hores,... se't fa més amè. Ens anem creuant sovint amb el Xavi, que fa les 24 hores i encara ens podem anar saludant, més endavant almenys per la meva part serà ja més difícil.
Els 34 primers kms els faig sense problemes, vaig bebent, agafo algo de menjar i segueixo corrent, l'Eli em dóna la samarreta de màniga llarga perquè comença a fer fred i em va animant, el Sergi també mira de motivar-me, ... Fins aquí força bé.
Al 34 paro a pixar als vestidors i ja notes que vas mig tieso. Et dius, ara hi hem de tornar i encara no he arribat a les 3 hores? Ja començo a rodar uns segons més lent i noto que això es pot fer molt molt llarg. Però vaja, passo la marató crec que en 3h30m, minut amunt minut avall i arribo dignament fins al km.44, quan portava unes 3 hores 40 minuts. Semblava que portés un món corrent i encara em quedaven més de 2 hores per davant!
Aquí comença la meva 1a mini crisi, paro un moment, estiro lo que puc, menjo algo i camino una mica. És un moment nou per mi, comença un patiment que fins ara no havia experimentat mai. Camino i corro 2kms i passo les 4hores amb 46 kms. 46kms! Tela, he fet més que una marató i encara haig de continuar!
Noto que corrent suau vaig millor que caminant, així que hi torno durant 4kms, però a ritme de entre 5'45 i 6' el km. Ara ja es tracta d'anar esgarrapant metres d'on sigui. Et proposes 5 minuts més i paro, però quan has fet aquests 5 minuts et dius que 5 més i fora. I així em vaig auto-enganyant fins que m'arriba la 2a crisi.
Aquesta més llarga, potser uns 4kms on en camino potser la meitat, menjo el que puc i torno a fer una mini parada per estirar lo que ja ni notava. Quedava 1h30m per acabar i em dic que "pels meus pebrots has d'arribar a 60 kms".
Així que m'hi poso, primer caminant una estona per després entrar a la última hora "corrent" a 6 el km. Dintre lo que cap vaig trobant el ritme i aconsegueixo encadenar el que em queda fins al km.60 a aquesta marxeta sense parar. El Sergi m'anima a cada volta que falta i sento també els ànims del Bodi. Chapeau per la gent de l'organització també, cada crit d'ànim en aquell moment de feblesa és com una passa més que et fa avançar.
Veig que els 60 kms els aconseguiré i que a sobre em sobrarà temps, però em proposo no parar fins aquest moment. Passo per meta per 150ena vegada i em diuen que he arribat als 60kms, em dic prou, ara a caminar fins les 6hores. M'acompanya el Bodi una volteta caminant, anem xerrant i en acabar-la em diu que pel que queda que em posi a córrer, un últim esforç. Igual devien quedar uns 15 minuts encara!
Així que va, tornem-hi! T'arrastres com pots, ni jo mateix ho sé, però encara ho aconsegueixo i deixo la meva marca de 6hores en 62 kms 513 metres, finalitzant en 5a posició, 156 voltes a la pista donades!

Super orgullós, ara ja puc dir que sóc ultrafondista i se'ns dubte, és la prova més dura que he fet mai. He portat el patiment al límit i fins que no arribes a aquests extrems no et dónes compte del que estàs disposat a patir. Recullo la medalla de finisher de les 6 hores. Una més a la saca!

A partir d'aquí només em queden paraules d'agraïment per tota la gent que em va donar suport.
Gràcies especialment a l'Eli i al Sergi pel recolzament donat durant la prova, 1000 gràcies en serio, s'agraeix molt, no ho sabeu pas.
Al Bodi pels moments finals que em va donar i per animar-me a córrer un cop passats els 60kms. També moltes gràcies.
I al Xavi, que tot i córrer les 24 hores encara em donava ànims quan ens creuàvem. I com no l'enhorabona per haver finalitzat les 24 hores amb 152 kms, una gran gesta.
A l'organització, voluntaris, demés corredors, la gent que animava, ... també gràcies per aquestes 24hores que em van fer gaudir, realment es crea un clima molt bonic. Gràcies a tota la família de corredors.cat per l'organització d'aquest esdeveniment on els beneficis van destinats a la marató de TV3.
I per sobre de tot, dedico aquestes 6 hores al meu avi. Per mi era un moment emotiu molt especial per la situació en que es troba. La flama de la vida se li va apagant i se'ns dubte que tot aquest esforç va per ell, ahir ja li vaig poder dir que havia fet 62 kms. Va per tu avi!

Conclusions post-6 hores
El primer que em deia només acabar era "mai més", vaja, igual que la 1ª marató que vaig córrer ... i ja veieu on sóc ara! Inclús al Sergi em sembla que li vaig dir "no provis mai una cosa d'aquestes, és de bojos". Però va ser anar a dormir, per dir alguna cosa, perquè em cruixia tot, aixecar-se, tornar a la pista per veure el final de les 24hores i anar barrinant ja en fer les del 2012. Això sí, amb preparació més adient, perquè aprofitant l'entrenament de la marató de Donostia no n'hi havia prou.

Si les tornés a fer ara mateix les faria segurament un pèl més lent desde bon principi. Però vaja, mai se sap, igual reserves i després tampoc pots tirar. L'experiència és la que m'anirà guiant per dir com afrontar proves d'aquesta distància.

Analitzant ara el kilometratge veig:

- 3 primeres hores : 36 kms. Tot normal.
- 4ª hora : 46 kms. Passo la primera mini crisi però encara faig 10kms en una hora.
- 5ª hora : 52,8 kms. Quan ho passo pitjor, no faig ni 7kms.
- 6ª hora : 62,513. Torno a fer quasi 10kms.

O sigui, que vaig tenir una bona crisi entrant i durant la 4ª hora però després me'n vaig refer. Moltes vegades podem arribar a pensar que no podem més. Error, durant la última hora demostro que vaig fer quasi 3kms més que en l'anterior. Però n'extrec clarament que em faltava preparació tal com ja sabia, que a partir de les 4 hores era una aventura. No anava errat.

I pel que vaig notar i no m'ho pensava, córrer en pista castiga bastant. Almenys és la sensació que em va donar i que parlant amb demés gent també em van corroborar.

Res més, ara a recuperar-se i descansar una mica, ja tindrem temps de tornar-hi.

Sobretot , salut per tots!

divendres, 16 de desembre del 2011

Prèvia de les 6 hores

Això de la vida és una muntanya russa, un dia estàs a dalt i al següent qualsevol notícia et deixa mig KO. He passat de l'alegria del diumenge al xof total que porto durant tota la setmana.
L'estat de salut del meu avi m'ha deixat molt tocat, per mi és una persona molt especial, que m'ha ensenyat molt, amb qui sempre he mantingut una molt bona relació i per molt que pensis que és llei de vida, veure'l com l'he vist últimament em sap moltíssim greu. Està ingressat desde dilluns i sembla que no pinta massa bé la cosa.

És per això, que en aquestes 6hores cada km que faci ho dedicaré a ell. A veure si diumenge li puc explicar els km que he fet, ja que està molt al corrent de totes les maratons, mitges i demés curses que faig. Fins i tot em va dir mig rient aquesta setmana que a la pròxima cursa que anés que l'apuntés a ell també. Té bon humor fins i tot en aquests moments tan complicats. Molt gran l'avi!

A causa de tot això, aquesta setmana he deixat el córrer de costat per intentar estar les màximes hores possibles amb ell. Vaig sortir dimarts a trotar una mica per mirar de desconectar però em vaig trobar sense ganes, així doncs ho vaig deixar estar, em sembla que no vaig fer ni 7kms. I desde llavors res de res.

Tenia pensat escriure en aquest post sobre la tàctica a seguir, ritmes, roba a portar, menjar, beguda, ... però sincerament, això durant aquesta setmana m'ha passat a segon pla. Demà mirarem de fer-ho lo millor possible.

Sobretot, salut per tothom!

dilluns, 12 de desembre del 2011

Mitja Marató Espirall

Nova alegria, en aquest cas a la dura mitja que es disputa a casa. Marca pulveritzada en quasi 3 minuts, deixant el crono en 1h 24m 38s. Procedeixo a una petita crònica per qui la vulgui llegir.

La preparació començava dissabte al vespre veient el Barça a casa meva amb el Sergi Condis. S'inicia malament el tema però acaba increïble, ens estem acostumant massa bé últimament els culers. Ens quedem a riure una mica veient Punto Pelota, la roda de premsa de Tito Mou, por qué?, i a la 1 de la nit ens preguntem, què fem? Total, que ens anem a prendre un parell de cerveses pel centre de Vila. Com si fos una cursa de 10kms, entrem a un local, birra, entrem a un altre, birra i cap a casa a dormir. Tot a l'sprint, millor marca personal se'ns dubte.

Diumenge matí, havent dormit escassament 5 hores, toc de diana a les 8, pastís de carbohidrats com sempre, cafè i cap a l'Espirall mentre que el Sergi s'anava a fer el seu entrenament del dia. Em té por en distàncies superiors a 10kms, sap que sóc un diesel que amb els kms va a més i per això s'amaga, què hi farem :-) . Ens veuríem més tard a l'arribada, ell d'espectador i jo per allà corrent.

Recullo el dorsal ben d'hora i faig temps mentre anem parlant amb amics i coneguts que trobem. Per cert, dorsals exhaurits uns dies enrera, això del córrer és un no parar.
Faltant uns 25 minuts me'n vaig a calentar, ja que tocava sortir ben preparat. "Només" eren 21kms i s'havia de sortir desde el principi a tot trap, per això em col.loco molt endavant, cosa que no acostumava a fer però conforme vaig progressant m'hi estic acostumat més.

A quin ritme volia anar? A principis de setmana em rondava pel cap anar a un ritme al voltant de 4'05''-4'08'' però conforme van anar passant els dies em van anar convencent de que a 4' el km ho podria aconseguir, que amb el treball de marató que portava i el temps que havia fet era un ritme que podria aguantar. Així que em vaig anar convencent de les meves possibilitats, perquè no. Endavant doncs!

Es dóna la sortida i com ja vaig comentar en la prèvia, es fan uns kms previs dintre Vilafranca. Baixadeta per Cta.Igualada i Av.Tarragona fins al Domo i tornada amunt. Faig els 3 primers per sota de 4' entre 3'52 i 3'55 i em deixo portar. A l'aventura penso, ja ens ho trobarem si s'escau.

Just abans de sortir de Vilafranca, amagat en un grupet

Sortint ja de Vilafranca el terreny és bastant puja-baixa, així que vaig marcant parcials amb uns escassos segons per sobre o sota de 4' fins pràcticament el km.8. La cosa va bé, anem al voltant de 4' el km però ara venen 4kms durs, desde Vilobí fins a Guardiola de Font Rubí. Aquí tocarà patir i sóc conscient que perdré algo de temps però que a la tornada el puc recuperar si li foto el que s'ha de posar.
Passo el km.10 en 40'24'', posició 72, i el terreny segueix castigant. 40'24'' i llavors penso que fa temps que no faig una cursa de 10kms en condicions, quan podria fer ara? 38'? Ràpidament me n'oblido i torno a cursa.

Faig 3kms seguits entre 4'17'' i 4'22'' i passa lo pitjor un cop arribo a Guardiola, faig el gir i em prenc el Coup de Fouet de rigor. Ara toca llançar-se a per totes fins al km.17, són 4,5 kms per aprofitar i la veritat és que ho faig. Rodo entre 3'47'' i 3'51'', recuperant el temps perdut durant la pujada.

Tram de tornada, prop de Guardiola

L'arribada a Vallformosa, km.17, és el següent punt clau, seran uns 2kms de pujada, no tan brusca com la de l'anada però amb les cames pesades serà un bon repte. Es fa dura però em noto fort i deixo als que m'acompanyaven i mica en mica vaig atrapant a uns de davant. Això encara em dóna més ales per acabar més fort encara. Faig del 17 al 19 en 8 minuts i 13 segons i als dos últims tornem a a apretar. 3'53'' al 20 i Vilafranca a les portes. Miro el crono i em veig sub 1h25, així que apreto i dono el que em queda. Foto el km més ràpid de la mitja en 3'45'' i tinc l'arribada a 100 metres. Últim esforç, sento els crits de mons pares que estaven per allà i el Sergi i creuo l'arribada fent un temps d' 1 hora 24 minuts 38 segons, posició 58, MMP de nou, tirant per terra els 1h27m20s que tenia d'octubre a Mollerussa.

100 metres abans de l'arribada

Últim esforç

Sento una gran felicitat interior, un esforç de tantes setmanes recompensat en 15 dies inimaginables per mi fa uns mesos enrera. El córrer ha estat una escapatòria per alguns mals moments que he passat i això em llibera i em permet oblidar-me de tot. Disfruto i per mi això és el més important.

Les 6 hores en pista de dissabte que ve:

I com que això no para, aquest dissabte última prova que em prendré en serio aquest 2011, les 6 hores en pista que organitzen els Corredors.cat, tot un repte nou per mi. Amb ganes de provar-ho estic i poder dir que sóc ultrafondista, un pas més cap a no sé on, jaja.
Ja faré un previ per parlar de com pretenc encarar-ho, però la idea seria sortir a un ritme entre 4'45 i 5' el km fins que el cos aguanti. Però d'això ja en parlaré dijous o divendres.

Salut!

diumenge, 11 de desembre del 2011

Nova MMP a l'Espirall

Entrada breu per comentar que he tornat a fer MMP en Mitja, 1 hora 24m 38s, a 4' el km en un mitja com la de l'Espirall, millorant la 1h27m20s que tenia d'octubre a Mollerussa.
Intentaré fer la crònica el més aviat possible.

Salut!

dijous, 8 de desembre del 2011

Prèvia Mitja Espirall

És la mitja que fan al meu poble, arriba a la seva 32a edició i aquest any toca participar-hi, ja que l'any passat me la vaig perdre perquè feia el debut en marató a Castelló. Només l'he corregut una vegada, quan encara jugava a futbol, em va coincidir que vaig estar 2 mesos sense equip i vaig aprofitar per fer-la. Vaig marcar 1h43m i recordo que venia de fer la mitja de Vilanova la setmana anterior en 1h37. Eren les dues 1eres mitges maratons que havia fet en ma vida.
El recorregut me'l conec de pe a pa, força sinuós, on combina alguns trams de pujadeta amb d'altres de baixadeta on pots recuperar una mica. Es fan al voltant de 2-3 kms per Vilafranca i després ja s'agafa la carretera de Guardiola, on es fa el gir precisament a Guardiola i es torna per la mateixa carretera d'anada, creuant-se per tant amb els corredors que venen de cara. Se'ns dubte té dos punts durets sota el meu punt de vista:

A l'anada el tram que va desde un pèl abans d'arribar a Vilobí fins a Guardiola, que són uns 3kms on es guanyen uns 100 metres d'alçada. Se'ns dubte la pujada anirà minvant forces.

L'altre tram psicològicament dur serà ja de tornada, concretament abans d'arribar a les Cabanyes, just a les caves Vallformosa. Són uns 2kms on el cansament segur que es nota i s'haurà de tenir alguna reserva al dipòsit per donar-ho tot.
Està clar que no és una mitja perfil Barcelona apte per fer marca però per intentar-ho no quedarà, ja que es corre a casa i això sempre motiva més. Ara bé, no sé com respondran les cames 2 setmanes després d'una marató. Si es pot endavant i sino res, a nadar i guardar la roba, que el dia 17 tinc les 6 hores en pista i estic frisós per veure si sóc capaç d'aguantar una cosa així.

Pel que fa a l'entreno d'aquesta setmana, bàsicament he dedicat a activar-me una miqueta de nou. No tinc un pla definit, fins a Any Nou no començaré a entrenar una mica ordenadament i ara vaig fent segons bufi el vent:

Dilluns: 10kms progressius. No tenia massa clar però al final em vaig decantar per fer aquesta distància anant augmentant el ritme, començant a 5'30'' per acabar l'últim km en 4' pelats. El ritme mig va sortir a 4'40'' el km.

Dimarts: rodatge més continu, també de 10kms, però a un ritme mig de 4'44''. A part del 1er km que va ser més molt més lent, la resta els vaig fer còmodament entre 4'30'' i 4'45''. Al final 2kms molts suaus més per acabar.

Aquesta dijous he anat a cremar els excessos d'ahir a la nit, que de tant en tant una bona festa sempre va bé. Han estat 25' de calentament a 4'58'', 8' a 3'57'', 2'suaus, 6' a 3'53'', 2' suaus, 4' a 3'46'' i 15' suaus al final per acabar.

Salut!

dilluns, 5 de desembre del 2011

2ª Pujada a l'Ermita de Sant Pau

Bona matinal la viscuda a Vilafranca. Se'm va fer molt estrany això de córrer a 5 minuts de casa, acostumat a desplaçar-me últimament a San Sebastian. Bé, lo de córrer ho podem escriure molt en lletra petita, diríem que vam anar a passar el matí i a no patir gens en cursa.
El fet és que ens vam presentar ben d'hora, a les 9, amb el nou crack de l'atletisme Sergi Condis, vam petar la xerrada amb diversos fieres d'aquest mundillu, menció especial al Bodi i el seu Tor des Geants.
Recollit el dorsal, uns minuts per fer temps on he vist que el Xavi ja havia arribat de fer els seus 20kms previs i a preparar-se per la cursa. Poc escalfament i pocs estiraments, no us enganyaré.

La cursa en sí era curta, al voltant de 10kms, quasi tots per camins i corriols, asfalt ben poc. Se surt de la pista d'atletisme, es fa volta i mitja per la pista per estirar una mica el grup i s'enfila direcció Pacs per camins on de vegades acostumo a passar. Per allà es faran les pujades pertinents a la muntanya de Sant Pau i es tornarà cap a les pistes per completar els aproximadament 10kms, que crec que tampoc són 10 homologats.

La gent surt a tot trap i jo a això cada cop hi estic menys acostumat, cada cop freqüento menys les proves explosives. Així que com que no era el dia, em vaig col.locar en última posició junt amb el Xavi. Ens parem per veure com surten els primers de la pista i veiem que el Sergi s'ha col.locat dels 5 primers, el tio està fort i segur que quan arribem el veurem en les posicions d'honor. Un cop passen, reemprenem la marxa i anem fent xino xano la volta d'honor a la pista d'atletisme just abans de sortir cap als camins.

La cursa en sí no va tenir massa història, la podria dividir en diverses fases:
Fins al km.2'5 vam anar el Xavi i jo avançant posicions però a un ritme molt tranquilet. Comença la pujada i me'n vaig una mica del Xavi fins que arribo a l'alçada del Bodi i fem tot l'ascens junts fins al 4. Dura de collons i en alguns trams caminem amb calma, no estic acostumant a aquests desnivells, feia temps que no tastava pujades així, desde juny que no feia una cursa amb algo de desnivell.

Arribem a dalt i durant la baixada freno fins que m'atrapa el Xavi i anem fent xino xano el descens fins l'avituallament, cap al km 5'5 aproximadament. Ens va avançant molta gent, ens parem fins i tot a veure aigua, amb calma, i reemprenem la marxa. És llavors quan just una mica abans d'arribar al km.6 canvio una mica de ritme i decideixo fer uns kms més vius coincidint amb l'inici de les dues últimes pujades. Les faig una mica més vives i em proposo mantenir-me una mica més actiu fins l'arribada.

A partir del km. 7'5 ve la part més pronunciada de la baixada i ja cap al 8 el terreny és torna més planer tot i que amb lleuger descens. Faig del 8 al 9 per sota de 4' el km però buff, les cames pesen encara, així que després d'aquest km baixo una mica el ritme per acabar fent un 4'30. Total, 55' minuts clavats i posició 115 de 276 finishers.

Perfil de la cursa

En arribar i quan em trobo amb el Sergi, em diu que ha fet cinquè. Collons, com hi va! Però tampoc m'estranya coneixent els entrenos de velocitat que s'està cascant. Puja al podi com a 1er classificat de la seva categoria, segurament serà el 1er podi de molts que vindran. Enhorabona!

El Xavi arriba fent 58' i 30 kms més sumats de cara a les 24 hores que tindran lloc d'aquí dos setmanes a Can Dragó, tot un repte dels grans.
I com no, després pa amb tomàquet, mongetes i butifarra, una bona manera d'acabar la matinal, sí senyor. Més que res per això hi vam anar, almenys jo.

Propera setmana: Mitja marató de l'Espirall
La setmana que ve a cremar els últims cartutxos de l'any a la mitja de l'Espirall, i tot i que no sé si les cames estaran per la labor, intentaré buscar la 1h26. No és un recorregut excessivament pla i que pugui ajudar a fer marca, però confio en el meu estat de forma actual.
És la última oportunitat que tinc de fer marca en Mitja, ja que durant el 2012 no crec que estigui per la labor.

Salut!

divendres, 2 de desembre del 2011

Setmana post-marató

Ja ha passat quasi una setmana de la marató. M'han anat venint moltes coses pel cap durant aquests dies mentre anava mirant fotos i vídeos que han anat sortint de Donostia i te'n vas enrecordant de més historietes que succeïren durant els 42,195 kms.

La veritat és que li estic agafant el gust a les distàncies llargues, m'agrada més fer kms i fer-ho a menys pulsacions que proves de curta durada a revolucions més altes. Em considero més diesel i per això em veig més en un futur fent més maratons d'asfalt, muntanya i marxes o proves ultres, però això sí, tot al seu temps.

El repte de les 3 hores en marató ara ja no el veig tan descabellat com fa 1 any però de moment ho deixarem reposar una mica. Si que lògicament m'agradaria atacar-ho però per això necessito millorar encara molta més velocitat abans de provar-ho i el 2012 a priori no és un bon any per preparar una marató com tocaria. Veurem.

Ara vull aprofitar l'estat de forma per atacar la setmana que ve el 1h27m20s que tinc en mitja i que crec que puc rebaixar una mica més, almenys deixar-lo en 1h26. És la última oportunitat que tinc en mitja a curt termini i per això mirar d'aprofitar-ho, encara que reventi abans d'hora.

I com no provar aquesta bajanada de les 6hores en pista, veure fins on sóc capaç de patir i com em respon el cos durant 6 hores de tute. Tot una experiència! En tinc ganes, dieu-me masoca, però vull provar aquesta que se sent donant voltes a una pista d'atletisme durant 360 minuts.

D'altra banda, a partir d'aquesta setmana ja corro amb plantilles, ho vaig deixar estar abans de la marató més que res perquè no hi havia anat massa i em semblava arriscat quasi "estrenar-les" en una marató. Però a partir d'ara sí, seran ja unes acompanyanys de viatge més.

Pel que fa a aquesta setmana, he anat fent progressivament:

- Dimarts trot de recuperació per la pista d'atletisme, bàsicament per veure el meu estat dos dies després de la marató. Van ser uns 20-25 minuts corrent i fent uns bons estiraments. Hagués continuat corrent però no tocava, únicament notava una mica de càrrega als quàdriceps, però res extra.
- Dimecres partidet de futbol7. No em va bé pel peu, jugant és quan noto molta molèstia, els canvis de ritme, de trepitjada, ... no m'afavoreixen però em vaig comprometre i sóc així, em sap greu deixar la gent tirada. Ara, si veig que em segueix perjudicant molt m'ho plantejaré perquè lo primordial per mi és que pugui seguir corrent.
- Avui per la tarda faré un rodatge de 50'-60' amb molta calma, recuperant mica en mica l'activitat.

Diumenge toca la 2a. Pujada a l'ermita de Sant Pau

2a edició i inscripcions tancades amb 309 inscrits, el boom de les curses populars no para.
Cursa per disfrutar i sense exigir-se res, de passeig. Sortida i arribada a la pista d'atletisme d'aquí Vilafranca, amb un recorregut de 9'8 kms i on ens trobarem dues bones pujades durant el recorregut.
Així doncs, anirem a rodar amb calma i a reservar forces per la setmana que a la Mitja de l'Espirall.
Serà una matinal per disfrutar, passar una bona estona amb gent coneguda i com a recompensa fotre's un entrepà de butifarra.

Salut!

dilluns, 28 de novembre del 2011

Marató de Donostia, la crònica.

Ben arribat avui dilluns de Pamplona, passaré a enrotllar-me una mica del que vaig sentir ahir durant la marató i també del gran cap de setmana que hem passat juntament amb el Xavi Varias. Per qui no vulgui llegir-ho, dir que la marca a la marató de Donostia va ser de 3 hores 8 minuts 8 segons, superant qualsevol espectactiva que em pugués crear. Ni en somnis podia imaginar una cosa així. Anem a explicar-ho.

Sortim dissabte matí vora les 10'30 de Vilafranca, bosses carregades, tot a punt direcció Donostia un altre cop, just 15 dies després de tornar-hi de la Behobia. Per no fer el viatge tan pesat, parem a dinar a Tudela a un restaurant de la cadena La Mafia. Una bona amanida i un plat de pasta consistent. Algo de postre, cafè i reemprenem la marxa.
Sobre les 16 hores ens plantem a l'hotel, situat a escassos 200 metres de la sortida. Com que és d'hora, sortim a fer un trot de 25' per estirar una mica les cames, quasi sense suar això sí, i tornem a l'hotel. Pròxim objectiu, recollir el dorsal a Anoeta. Hi anem i sense gens de cua ja tenim el dorsal, la bossa de record, cutre com totes, i fem una volteta per la petita fira que hi ha instalada.

L'estadi d'Anoeta la tarda del dissabte

Ja amb tot allò vist, fem una petita passejada per la zona en busca d'uns dècims de loteria, més que res per allò de que si toca ... Fem paradeta en algun bar per fer temps, una mica de suc de civada i tornem a l'hotel per sopar. Havíem guardat lloc al mateix hotel, ja que tenien una sala habilitada per un buffet-sopar per maratonians i ens fotem les botes de pasta, pexugues de pollastre i fruita. Quedem ben servits la veritat, que nos quiten lo bailao.

La sala on es va fer el sopar per maratonians

Per tancar el dissabte, matem l'estona veient la 2a part del Madrid i el partit del Barça, però millor no entrem en detalls, aquest cap de setmana això passava a segon pla i més després de veure els resultats ...
Apa, a dormir que demà ens espera una bona. Això de dormir és dubtós, personalment em costa molt dormir fora de casa i en vísperes d'una marató encara més, així que crec que amb prou feines vaig dormir 5 hores netes.

A les 6 i poc fem diana. Bé, jo estava ja donant voltes feia estona, així que ens anem canviant i baixem a l'esmorzar. De fet només baixem per demanar un cafè ja que l'esmorzar el portàvem a sobre: el pastís de carbohidrats que tan bé funciona. Però bé, baixem i estem una bona estona pel menjador amb la resta de maratonians que maten els moments previs omplint dipòsits.
Tornem a l'habitació, ens vestim ja amb la roba de córrer, mirem que ho tinguem tot i a les 8 anem tirant cap a Anoeta. Igual són 10 minuts a peu, no és res això. Fa fresqueta i el cel, tot i que encara és mig fosc, es veu totalment serè i sense núvols. Arribem a Anoeta, anem cap a la zona del guardarroba i ens hi estem una estona per cubrir-nos del fred.

Em fa una foto el Xavi, fem conya, serà una premonició?

Agafo els 3 gels que portaré, les ulleres, una samarreta de màniga llarga per utilitzar durant els 1ers kms per si fa fresqueta, uns guants de plàstic de benzinera que portava el Xavi i cap a les 8'30 sortim a l'exterior per fer un simulacre d'escalfament. Fem una volteta per fora Anoeta, 4 estiraments per enganyar, la darrera pixera i cap a la sortida, queden uns 10 minuts. Som-hi!

Ara em mullo, no m'agradava fer pronòstics sobre quin temps fer a la marató però vaig a explicar-vos el que realment sentia i com ho afrontava. Sabia que estava molt més fort, bastant més que del març quan vaig fer 3h26m a BCN, ja que era conscient que aquesta no l'havia fet a tope. D'altra banda però, estava mig indecís, no sabia com respondria el peu ni si m'afectarien les quasi 2 setmanes de parada que vaig tenir. Però ho tenia clar, sortir a ritme de 4'30'', o sigui les 3h10m i aguantar lo màxim possible a aquest ritme. Després ja tocaria patir, fos a partir del 32, 34, 36, ... el que sigui.

Comencem a córrer
Just abans de començar tiro la samarreta de màniga llarga i els guants de plàstic, estem a 5º però no h'hi ha per tant, entrarem ràpid en calor i després et sobra tot. Ens col.loquem entre la zona de 3 hores i 3hores 30 i ens desitgem sort. Ja no ens tornarem a trobar fins a l'arribada o això espero, que arribem els dos, sense lesions i amb unes condicions mínimes, ja m'enteneu, que no sigui allò que ens acabem arrastrant com sigui per arribar.
Així que arranquem, sortida! Com a tota sortida, tu t'intentes posar a una zona segons les teves possibilitats, però veig que molta gent això encara no ho entén. En fi, anem sortejant una mica i agafem ritme. 1er km lent 4'36'', però cap problema, ràpidament ens trobarem i anirem fent. La 1a volta surt d'Anoeta, va cap al centre i torna a Anoeta, són uns escassos 6kms que els faig fregant els 4'29''-4'30'' del GPS que tinc, però ja veig una certa diferència entre quan em marca a mi el km i quan passo pel cartell del km, però no em preocupo.
Total, que entre pitos i flautes fem la 1a entrada a Anoeta al km.6. Ara veig en la classificació de cursa que passo amb un temps de 27'38'', quan tenia pensat fer-ho en 27' clavats. Tot va correcte, no tinc cap problema i em sento molt còmode a aquest ritme. Però clar, queda una eternitat, ara comencen les 2 voltes de 18kms. Fins ara això eren bales de fogueig.
Surto d'Anoeta i torno a enfilar cap al centre de Donosti. Per allà el km.7-8 és quan coincideixo amb un noi basc, iniciem una conversa i compartirem viatge una estona. Em pregunta a quin ritme vaig, li explico que a 3h10 i ens quedem junts. M'explica que és la 2a marató que fa, que la 1a l'havia fet en 3h27 entrenant només 200kms i que per aquesta n'havia entrenat uns 300. Jo no me'n faig creus!
Així que parlant parlant anem fent kms, sempre controlat per mi, jo ja li dic que no em sortiré d'aquí i que si ens embalem en algun km frenaré. Em fa cas i diu que perfecte, que ell tampoc les té totes.
Fins al 12 són callejeos per la zona més antiga de Donostia, però arribats al 12 sortim ja pel passeig de la Concha i enfilem un tram d'anada i tornada de 7kms que serà se'ns dubte el més dur de soportar. Cap al 12 se'ns junta un altre basc, un tio que ja porta unes 10 maratons i que té 3h10m. Aquest ja fa més respecte perquè diu que va bé amb nosaltres i ja apretarà més endavant si pot. El passeig per la Concha dura 1km i poc i després anem cap un tram més abandonat, una zona ja més exterior que acaba fent mitja volta al km.16 en una mena de polígon.
Anem comentant la jugada fins que ells dos s'acceleren una mica i se'n van uns metres. Jo segueixo igual, que si 4'27'', 4'28'', 4'30'', controlant i amb precaució, tot i que passen els kms i em continuo trobant igual de bé, cap molèstia al peu, sensacions boníssimes,... però em quedo sol!
Intento posar-me en un grup però veig que és un ritme una mica més lent així que tiro sol, bé, enteneu-me, hi ha gent pel mig clar, però no vaig junt a ningú amb qui compartir ritme. La llebre de 3h15 està darrera meu i la de 3h molt per davant m'hagués matat.
Al km.20 em prenc el 1er gel, Coup de Fouet a la vista. No és que estigués apurat, però com que s'han de prendre ... Ja tenia pensat que me'n prendria un al 20, un altre al 28 i el darrer al 38. Ahir no em vaig posar ni cinturó ni res, dos a la petita butxaca i un altre per on pugués.
I ja arribant a la mitja marató és quan agafo a un navarrès que també buscava les 3h10. Un tio molt simpàtic, feia goig anar-hi parlant. Mentre veiem de fons l'arc de la mitja marató recordo que comenten "ahora ya a descontar". Sí, tota la raó, però tots sabem que queda lo pitjor de la marató. I uns minuts després ens atrapa un altre navarrès i formen un trio que anirem fent bastants kms. Comencem a parlar de si el bon temps que fa, de si la Behobia, que si a Pamplona tenen una mitja marató molt abandonada, ... Molt agradables els dos, la veritat, i l'estona se't fa més amena i els kms passen una miqueta més ràpid tot camí d'Anoeta. Ara veig que el km.22 el fem en 4'14'', et poses a xerrar i inconscientment apretes, però els hi dic que "alto" i ens tornem a siutar en 4'26 i 4'24 just abans d'entrar a Anoeta per segon cop. En alguna cosa coincidim aquí "sólo queda una vuelta" i ens fotem a riure els 3. Sí, clar, però una volta de 18kms quan ja en portes 24 a les cames. Però res, això està fet per valents i tornem a encara la tornada cap al centre de Donostia amb ilusió. Si haig de dir la veritat em segueixo notant molt bé però per dintre m'havia marcat d'arribar així fins al 28, més o menys on comença en serio tot això, així que de moment ho veig bastant normal.
És curiós però que sortint d'Anoeta comença una nova etapa. No feia ni 3 minuts que xerràvem i de cop crec recordar que ens anem separant una mica, un se'n va per davant i l'altre es queda una miqueta, però res, distàncies molt petites. Del 24 al 27 faig 4'24, 4'27 i 4'24 de nou. I ja no tornem a coincidir més els 3 junts, coses de la marató ...

km.28: Comença l'autèntica marató
Per la poca experiència que porto, tot just era la 4a marató, penso que aquí és on comença l'autèntica marató. Tothom més o menys podrà tirar fins aquest km però a partir d'aquí no saps mai com et reaccionarà el cos.
De moment, arribo aproximadament al 28 i em prenc un nou gel, en aquest cas l'antioxidant per les rampes. Marco el 28 en 4'18'', el 29 en 4'21 i tornem a entrar de nou pel passeig de la Concha, kms 30 i 31, que els faig en 4'31 i 4'24.
Entre el 30 i 31 és on torno a atrapar el navarrès que havia tirat per davant i aprofitem per rodar junts una estona, ens anirà bé perquè estem en la fase crítica de la marató, però sembla que els dos no ho notem pas. Recordo que m'explica que tenia 3h31 en marató, a l'any 1998!, i que al haver tingut fills no havia reprès un entrenament més o menys seriós fins ara i que tenia un amic que li havia fet un pla de 3h15. Estem anant de nou cap a la zona més aburrida del recorregut, però en aquest moment és quan em plantejo "sí, ve lo fotut, però vas bé, mira endavant i mira el que et trobes. I pensa que al arribar el 38 això s'acaba, allà estarà ple de gent que et portarà en volandes fins a meta". Dit i fet, segueixo fins al 34 entre 4'19 i 4'24 i la goma segueix sencera, res de slicks desgastats, jeje, de moment no cal parar a boxes. Durant aquest tram avanço als dos bascos que m'havien acompanyat una estona, la diferència de ritme era notable i inconscientment et creixes, devia ser cap al 32 aproximadament. Recordo que un d'ells em diu que anés en compte no ho pagués però li comento que em veig bé i que tot això que tindré guanyat, em conec i en cas de petar no veia un "descalabro" a la vista. Així que segueixo tirant fins al 34 amb el company navarrès.
Al 33 aprofito per agafar un parell de talls de plàtan, em notava una miqueta buit de panxa, així que entre això i el gel de més endavant penso que ja en tindré prou. Arribem al 34 i fem el gir, tornant per l'altre cantó de la carretera fins al 38. Aquí és on em despedeixo del navarrès perquè veig que el tio va amb moltes ganes i molt fort. Potser anem uns metres més junts fins que ell se'n va. Jo no és que baixés el ritme, al contrari, ja que encadeno 3kms seguits en 4'19, 4'16 i 4'18. Sincerament alucino, vaig avançant gent i gent i jo em trobo perfecte, marcant inclús els parcials més ràpids. Em creixo encara més i ja no li tinc por a res. Faig càlculs interns i ja penso que el sub 3h10 el tinc a la mà, ja que estic anant més ràpid que la 1a mitja i sino rebento ho tindré fet. Sincerament i no us vull enganyar, això era totalment inesperat. La idea inicial era viure de rentes i estava fent el contrari!
Encaro cap al 38 i em vaig preparant l'últim gel,el Red Tonic, mai l'havia provat. En les anteriors maratons l'havia portat però ni l'havia fet servir, ja sigui per cansament i ni esma de prendre-me'l o pel que fos. Però sí, ahir el vaig fer servir, però no perquè em fes falta ni res, sino perquè anava bé i inclús tenia aquesta esma necessària per provar-lo. Torno a dir que no em fan pes els gels i aquest el trobava dolent com tots.
Així que arribant el 38 me'l prenc. Aquí hi torna a haver molta gent i qualsevol crit d'ànim et dóna ales, que si "Franxesc" (encara que s'equivoquin és igual), que si "aúpa, venga", "ánimo campeones"... Qualsevol cosa val, s'agraeix i molt i et fa posar la pell de gallina, són moments únics i bestials de viure.
Llavors penses, queden 4 miserables kms, si ja n'has fet 38, això que és? Són 18 minuts com a molt? Endavant i fora. Anoeta està a tocar i d'aquí me'n puc emportar un gran record.
Total, que avinguda avall faig el 39 en 4'21 i el 40 en 4'15 i segueixo avançant corredors. Del 40 al 41 hi ha una petita pujada que em fa passar en 4'29, és que tot i això no passo de 4'30 que era el ritme que tenia marcat d'inici!
Gir a la dreta i comença el gir a Anoeta per fora l'estadi. Molta gent i sense para d'animar a tothom qui passava per allà. Això està fet, seré sub 3h10 i ara només em queda saber en quan acabaré. Però tampoc m'importa massa, me'l prenc com un premi aquesta darrer km i no m'exprimeixo tot i arribar molt sencer. Disfruto de la volta per fora Anoeta i la pista d'atletisme que hi ha al costat. M'avança un corredor, el tio anava molt fresc, potser devia ser l'únic que m'avançava desde feia molts kms. Segueixo la volta i ja veig per 3er cop la porta d'entrada a l'estadi, moment èpic, Anoeta per tu, ara sí que és definitiu, entraràs allà i ja no hauràs de tornar a marxar. Un altre repte a la butxaca i aquest aconseguit amb escreix. Toca disfrutar i assaborir aquests 300 metres que deuen quedar fins a l'arribada, la veritat és que et fa sentir especial.
Penso en tot el que he entrenat desde principis de setembre per arribar a aquell moment, que podia sortir creu? Cap problema, sempre he dit que acabar una marató, cumpleixis o no un objectiu que et marquis, ja és un èxit. Ara bé, si a sobre l'acabes en bones condicions i rebaixes el temps més optimista que et podies plantejar, la felicitat és molt més gran, no enganyaré a ningú. Total, que em ve al cap tot això però en cap cas m'emociono tant com a la 1a marató, allà fins i tot em va saltar alguna llàgrima, ahir no. Potser perquè no vaig patir massa? Potser perquè com la primera marató res? Sigui el que sigui estava cofoi però en cap cas amb la llagrimeta a punt de caure com a Castelló.

Moment on aixeco els braços ( tot i que no es veu massa bé)

Al final doncs, 3 hores 8 minuts i 8 segons, rebaixant 18 minuts i 41 segons el temps de la marató de BCN del març. 1a Mitja en 1h35m27s i 2a Mitja en 1h32m41s. Al fore405 em surten 42,553 kms.

Deixo aquí tots els parcials per cada km:
km

km

1 4:36
22 4:14
2 4:29
23 4:26
3 4:29
24 4:24
4 4:26
25 4:27
5 4:29
26 4:24
6 4:30
27 4:21
7 4:33
28 4:18
8 4:23
29 4:21
9 4:25
30 4:31
10 4:28
31 4:24
11 4:28
32 4:19
12 4:23
33 4:24
13 4:30
34 4:24
14 4:27
35 4:19
15 4:31
36 4:16
16 4:30
37 4:18
17 4:28
38 4:22
18 4:27
39 4:21
19 4:28
40 4:15
20 4:27
41 4:29
21 4:24
42 4:17



43 2:20 553 metres

Fa 1 any en tenia prou en debutar i fer 3h30 i ni se'm passava pel cap 11 mesos després fer-la en 3h8m, ho veia impossible, d'un ritme impensable per mi! I encara menys pensant que pugués fer la 2a Mitja més rapida que la 1a. Hagués pensat que estava boig!
Un cop creuada la meta, em quedo a la porta d'entrada a l'estadi per veure l'arribada del Xavi. Ja ens havíem creuat en algun punt del recorregut i anava molt per davant del globus de 3h30, i tot i que no tenia cap objectiu marcat, li feia gràcia provar de baixar de 3h30. Al final es marca 3h22m tot i no entrenar específicament cap marató sino les 24hores que d'aquí 3 setmanes es faran a BCN. Ell és el culpable de que ahir fos a Donosti corrent ja que en un principi havia d'estar a Castelló d'aquí dues setmanes i també és qui m'ajuda en tot això dels entrenaments a seguir. Merci!
Però això no va acabar aquí, després d'estirar,dutxa i recollir les coses de l'hotel vam anar a dinar a Zizurkil, petita població on la Edurne Pasaban té un restaurant/alberg. El restaurant s'anomena Abeletxe, per si algú s'hi vol deixar caure algun dia, i vam menjar d'allò més bé, envoltats d'un gran paisatge. Ho teníem ben merescut i vam seguir comentant la jugada i anècdotes que havien passat durant la marató.
I com que els nostres familiars no veien massa bé això de tornar el mateix dia, vam fer parada a Pamplona. No hi havia estat mai i vam passar la tarda pel centre, vam veure la ruta que es feia pels encierros de San Fermin, l'ajuntament i lògicament van caure cerveses i pintxos mentre vèiem com els navarresos disfrutaven de la victòria d'Osasuna. Al vespre pizza, descansar i avui al matí tornada a casa.

Gran cap de setmana, més no es pot demanar.

I ara què?
De moment descans, segurament demà dimarts trot molt suau de 15-20 minuts per fer bons estiraments, dimecres partit de futbol7 i diumenge a la Cursa dels Falcons aquí Vilafranca. Bé, això de Cursa per mi en tindrà ben poc, passejada amb l'escusa de la butifarrada final, no hi haurà lado oscuro, ho puc ben assegurar. Aquest cop sí que cumpliré el que dic.
I cap a l'horitzó molt proper ja veiem la 1a marató del 2012, Gran Canària, 22 de gener. Repetirem el Xavi i jo, amb pretensions ben diferents, només acabar-la i veure si és la 1a de 12 maratons que volem fer el 2012. No ho tenim massa clar però jo crec que sí, que al final ens animarem i ho intentarem.

diumenge, 27 de novembre del 2011

divendres, 25 de novembre del 2011

Matant les hores prèvies.

Demà al matí enfilo cap a Donostia, farem paradeta prèvia per Tudela per dinar i tenim previst arribar a destí cap a les 5 de la tarda, anar a recollir el dorsal i fer un trot molt suau de 20' per estirar cames després de les hores de viatge. El centre ni el trepitjarem, que és massa temptador, jeje, toca fer bondat.
Les hores prèvies es passen com poden, els nervis van augmentant alhora que també ho fan les ganes i la motivació. No sé què collons ho fa, però és així, us passa a tots o només sóc jo? Et trobes estrany quasi sense sortir a córrer durant la última setmana, les hores passen lentes lentes i quan menges et dóna la sensació de que "no mengis massa no fos cas que m'engreixés!"

D'altra banda sembla que el temps acompanyarà i no plourà, bé, lo més important és que no farà la calor del dia de la Behobia. Així doncs, per aquest cantó ja comencem bé.
Sobre el meu estat físic, molt millor. Fa 2 setmanes ho veia tot negre i ara el panorama ha canviat bastant. Avui he anat de nou al fisio a fer un vendatge d'aquests amb tires Kinesiotape pel tibial de cara al diumenge i en principi ja ho tinc tot enllestit. Correré amb bambes velles i sense plantilles, ja ho vaig decidir dilluns i no vull tenir problemes amb les plantilles, que 42kms són molts i prefereixo evitar-me el risc de que em surti alguna petita llaga.
Així doncs, només queda córrer i córrer, que no és poc.

Pel que fa a aquesta última setmana, els entrenaments han estat molt suaus :

Dilluns: 54' molt suaus fent uns 10 kms, ritme patxanguero total, sobre 5'25''.

Dimecres: 10' de calentament a 5'20'', 20' en progressió, 10' a ritme marató i 10' novament suaus.

Divendres: per la tarda farem un trot de 30' suaus, 5 sortidetes de 100 metres i fora.

I res, que desconecto del blog. Ja miraré de fer una petita entrada post-marató per escriure 4 paraules de com ha anat, ja que fins dilluns no arribaré a casa. Diumenge farem parada a Pamplona per agafar forces i descansar una mica.

Ciao!

diumenge, 20 de novembre del 2011

Això està al caure

Doncs sí, això s'acaba. La preparació està arribant al punt final i "el partit" del 27N és a punt de jugar-se.
Aquesta setmana m'ha servit per retrobar-me una mica amb mi mateix, ho necessitava. He pogut entrenar amb normalitat quasi absoluta, i tot i que encara no estic al 100% del peu, no serà obstacle.
Ara és lògic que cada dia que passi tindré més nervis, sorgiran preguntes i dubtes que m'aniré fent constantment: seré capaç d'aguantar el ritme que vull portar molta estona? hauré entrenat prou? seré mentalment prou fort? ....
En fi, lo lògic i normal que ens passa a tots els maratonians abans de córrer una nova marató. Serà la 4a i aquesta és especial, és la que vull ser més agressiu, si revento em sabrà greu però vull provar un ritme més exigent. La 1a a Castellón era el debut, firmava les 3h30 i ho vaig aconseguir, la 2a a Barcelona era simplement aguantar més estona el ritme de Castellón i també ho vaig assolir, la 3a a Báscones de Ojeda va ser fer-la sense apenes preparació i veure el que era fer una marató amb només 50 persones, un calentón de l'estiu, jaja. Donosti la tinc fixada de fa temps i em fa especial il.lusió atacar-la, noto que he millorat i espero plasmar-ho.
Sigui com sigui i passi el que passi, haig de sortir a disfrutar, simplement. És un goig poder córrer una marató i tot el que et barrina el cap durant els 42195 metres. O no ? Per cert, queda una setmana però avui he consultat el temps i preveuen pluja, anirem fent un seguiment dia a dia per veure quina previsió de temps dónen.

Bé, us deixo aquí teniu l'entreno d'aquesta setmana:

Dilluns : descans després de la Behobia. El fisio m'havia aconsellat repòs i haig de dir que tenia el peu dolorit després de la Behobia. I per postres, quàdriceps una mica carregats, res greu però, normal, em conec i sé que la causa és la parada obligada que vaig tenir que fer.

Dimarts : rodatge de 60' per fer 12,1 kms.

Dimecres: 20' calentament suaus, 40' a 4'27'' i 18' novament suaus. Els 40' eren els que havia de fer a ritme de marató, dels quals els últims 2kms els vaig fer en pista i sense voler em van sortir una mica més ràpids.

Dijous: visita al fisio per seguir mirant el peu.

Divendres: 20' calentament, 10kms progressius i 10' per acabar. Vaig estrenar les plantilles i haig de dir que de moment cap problema, vaig anar força còmode. La podòloga em va dir que si m'hi trobava bé endavant, tinc dies per davant per provar-les i no descarto córrer la marató amb elles si m'hi trobo còmode.
Després de fer 20' de calentament a 5'15'' aprox., vaig anar fent 10kms en continua progressió per acabar els últims 3kms en 4'19'', 4'13'' i 4'06'', no necessitava forçar més, simplement acabar bé i còmode. Satisfet vaig finalitzar l'entreno, necessitava una cosa així per agafar confiança.

Dissabte: descans.

Diumenge: 16,5 kms a 4'43''. Última tiradeta que em queda, em sorpren un bon xàfec només començar que em deixa xop durant uns 500 metres però després va parant i puc fer la ruta sense aigua. Novament corro amb plantilles, força bé.

De cara a la últiam setmana, 3 trots suaus i fora, correr poc i així anar amb ganes pel diumenge. Que sigui lo que Déu vulgui!

Per acabar dir que m'he inscrit a la 2a Pujada a l'ermita de Sant Pau, cursa que organitza els Falcons de Vilafranca i com que es fa aquí a Vilafranca al final he decidit a inscriure'm. L'any passat no la vaig fer perquè era una setmana abans de Castelló i no ho veia adequat. Serà una bona ocasió per anar a fer 10kms i finalitzar-ho amb una butifarrada.
Ah, i també estic inscrit a la San Silvestre Vallecana, a Madrid. Aquest final d'any serà diferent i em desplaçaré a Madrid a fer aquesta multitudinària cursa, crec que al voltant de 36000 persones i canviaré una mica la rutina dels caps d'any, sempre va bé canviar d'aires.

dilluns, 14 de novembre del 2011

El lado oscuro a la Behobia, 1h25m06s

Definició de "lado oscuro": l'anomena així una amiga meva al fet de que és molt difícil anar a una cursa a passar l'estona sense posar-se a competir. És com una veu, un esperit que t'entra dins el cos i et diu que has de sortir a tope o quasi al límit, tu ho intentes evitar però et poseeix i ja no hi pots fer res.
I això em va passar ahir, et trobes allà al teu calaix de sortida força endavant, t'entra la vena competitiva 30 minuts abans de començar, veus l'ambient, la música que et posa la pell de gallina, els pocs kms fets últimament cosa que encara provocava més mono, tot sumat va fer que palante como los de Alicante, això sí, a ritme controladet i sense cremar-me, deixant-me una mica de marge.
Ara, també haig de dir que no les tenia totes. No sabia com em trobaria del peu, tot i que estic moltíssim millor, com païria els pintxos i les cerveses de la nit anterior i com ho afrontaria havent dormit unes escasses 4 hores diria (Abuelo, que noche me has dado colega! Me querías hundir en la miseria!). I per postres ni rastre de pluja, al contrari, molta calor, diria que entre 20º-23º durant tot el recorregut. Jo sincerament prefereixo la pluja de l'any passat que el sol d'ahir, ho fa més del país basc i si s'escau dir-ho, més èpic.

Poc abans de la sortida mirant cap endarrera

I mirant endavant

Queda clar que portava mòbil per fer fotos, no?

No faré crònica detallada de la cursa com altres vegades, ho deixo per d'aquí 2 setmanes a la Marató de Donosti. Més o menys ha estat lo viscut l'any passat, gent i gent als vorals de la carretera animant i animant, és realment impressionant el que es viu allà. S'ha de viure i veure, una festa. Sobretot el tram a partir de Lezo és impressionant, km.14 aproximadament. D'allà fins al final les riuades de públic són alucinants, ja sigui al mateix poble, a la zona del port, durant la pujada de Mirakruz o els 3 últims kms finals fins a Donosti que posen la pell de gallina un altre cop.

El temps que he fet? Doncs 1h25m06s quan l'any passat vaig fer 1h28m39s, la millora és evident, ja ho vaig veient en la majoria de curses que porto fetes aquest 2011. Reconec que vaig anar cap a Donosti amb la idea de rodar en 1h40m, però mentre estàvem allà ja em començaven a entrar dubtes, la gent em picava i jo em mantenia ferm, però al final passa el que passa. Surts en cursa i et vas animant i ja que hi estàs posat, sempre agrada millorar.

XaviV, Eli, Abuelo Runner i jo

Pel que fa al meu comportament en cursa, doncs m'ha sorprès en part gratament com s'ha portat el peu. La tendinitis pel que noto va a menys, tenia alguna molèstia però es podia soportar. He hagut de recórrer a unes bambes més velles però que en principi em poden perjudicar menys. A veure si d'aquí a la marató puc arribar a fer quasi net, tot i que avui dilluns el tinc una mica dolorit. Amb repòs, estiraments i gel a veure si ho puc fer tornar a baixar una mica.
De les sensacions després d'estar quasi setmana i mitja sense fer res, doncs així així. Sense anar a tope del tot m'he notat bastant bé, encara que el cap m'ha començat a donar voltes mentre corria de que 42kms a 4'30 no els aguantaria i si a més fotia aquesta calor. M'havia sentit una mica out després de tants dies sense fer res i això et genera dubtes. Diuen que tot està en el "coco" ...

Aquesta setmana en principi tinc programats 4 entrenaments, a veure si els puc fer i em serveixen, sense fotre massa canya ja, per posar-me al 100% en quan a sensacions i agafar el to. Tinc ganes ja que arribi el dia, ara sí que ja està a tocar. Dos setmanes i fora.

I res, per tancar la Behobia, dir que he disfrutat d'un grap cap de setmana amb el XaviV, el Sergi Condis, l'Eli, l'Àngel, l'Abuelo, i les 2 Annas, ma germana i la seva amiga Anna Malaret. Hem rigut molt amb i de tots, jaja. Bons moments amb bona companyia. Podria comentar 1000 coses de cadascú però és que no acabaria!

Salut!

dijous, 10 de novembre del 2011

El primer tastet de Donosti : la Behobia

Ja tenim al caure un altre cop la mítica Behobia- San Sebastian. L'any passat la novetat, aquest any ja sé quin ambient es respira durant el cap de setmana per Donosti. Impressionant! No fas 2 passes i persona que et trobes dius "aquest corre demà", pintxo per aquí, pintxo per allà, cervesa per aquí i cervesa per allà, ni carbohidrats ni mandangues, a viure-ho, que la vida són 2 dies!
Gent d'arreu de l'estat espanyol es reuneix per disputar diumenge els 20kms entre Behobia (un barri d'Irun) i Donosti, una festa de totes totes, públic durant tot el recorregut, en qualsevol racó, animant, celebrant-ho i fent-se partíceps del que és un dia especial.

Personalment avui m'ha donat notícies esperançadores el fisio. Bé, ahir vaig anticipar-me i vaig decidir a provar el peu perquè era conscient que si avui me'l tocava després no estaria per masses trotes. Resultat força satisfactori, 40' seguits corrent amb molèstia, sí, però menor que quan dissabte ho vaig intentar. El ritme era lent, 6' el km, de passeig, però suficient per donar-me compte que la cosa té pinta d'anar per bon camí. O almenys així ho vull creure.
I com deia, avui m'han donat good news perquè efectivament ho tinc menys inflat i en franca progressió. I parlant parlant cada cop estic més convençut que les bambes que utilitzo ara no contrarresten tant la meva pronació com les que tenia abans, a veure si demà en puc treure aigua clara amb la visita al podòleg.
Quin planning tinc ara? Avui dijous repòs, demà com deia visita al podòleg i després sortiré a rodar una miqueta, a veure si puc arribar a fer uns 10-15 kms. I diumenge Behobia amb molta tranquilitat, ja us dic, cinturó posat, mòbil a dins i a tirar fotos durant el recorregut, ja que sembla que el temps acompanyarà aquest any. Haig de reservar energies i més amb la situació que estic ara mateix.
Serà el primer tastet, d'aquí dues setmanes hi haurà el plat fort, la Marató!

dilluns, 7 de novembre del 2011

Marató NY


Ahir em vaig tragar sencera la marató de NY per la tele. Malalt? Doncs no sé, però ja és el 2on any consecutiu que la miro. I a falta d'activitat, què més que mirar la marató de NY i veure si se m'enganxa algo, jaja.
I em va agradar de nou, alguna dia la faré, estic convençut, però ja arribarà, no corre pressa. Grans els comentaris i la narració, Antonio Alix d'Eurosport, m'encanta, ja sigui en ciclisme o en atletisme, es nota que el tio sap de que parla i està enterat del tema. I les coses clares, com toca. I fent els comentaris Luismi Martin Berlanas, ex 3000 obstacles, i que ara es deu a la Marató. Com dic, bon tàndem i tocant molts temes: com preparar una marató, si és bo disputar-ne dos més o menys seguides com pot ser Berlin i NY, parlant inclús de la Behobia d'aquest cap de setmana i de perquè s'ha negat a la imposició d'un canon de 3 euros que volia incloure la RFEA per corredor, cosa que encara la farà molt més popular, i molts temes més dels quals se n'apren alguna cosa.
I de la cursa en sí, es van poder veure les dues cares de la marató. En categoria femenina es va poder veure l'actuació estelar del "hombre del mazo" a la keniata Keitany, que es va escapar al km.2 però que cap al km.28 ja es podia veure com anava baixant brutalment el ritme fins ser sobrepassada al km.39. Vaja, la realitat que ens passa a molts maratonians a partir del km.28-30 en major o menor mesura i que sembla que als atletes d'èlit no els hi pugui passar. Craso error.
D'altra banda, en categoria masculina, Geoffrey Mutai controlant el grup fins al 32 per fotre l'atxasso, brutal, i marcar un nou rècord de la marató de NY amb 2h05m06s. Sino vaig errat, és l'atleta que ha corregut més ràpid mai una marató, a Boston (2h3m escassos), però no consta com a rècord mundial perquè tenia massa desnivell negatiu desde el punt de sortida al d'arribada i no el van homologar.
També fa gràcia veure com ex-jugadors de futbol la corren. Cada cop n'hi ha més, jo né què ho fa, la veritat. Però el futbolista en sí és gos,gos. Ho dic per experiència, i si et feien córrer 20 minuts pel camp en un entreno et cagaves amb l'entrenador i te'n recordaves de la seva família. Per això em resulta curiós, ara haig de córrer 3 hores i mitja seguides? En fi, enganxa i punt, qui n'ha fet ja sap de què parlo, qui no n'hagi fet pensarà que estem mig bojos.
Doncs això, al que anava :
Ivan Helguera, ex-jugador del Madrid : 4:05:28
Edwin Van der Saar, ex-porter fins l'any passat del ManU : 4:19:16

En quan a mi res de nou, segueixo sense moure'm ni fer l'intent. Seguim amb gel, estiraments, algun Ibu. Em vaig proposar parar fins la visita al fisio de dijous i ho estic cumplint. Pot anar mig bé pel turmell, segurament, i de cara a la preparació espero que no m'afecti massa.
Ara bé, divendres segurament torni a saltar al ruedo, ja que no em puc permetre estar parat fins el dia de la marató.
Salut!

diumenge, 6 de novembre del 2011

Parada obligada

Doncs sí, després de sortir a provar ahir al matí un moment, he decidit parar fins dijous que torno a tenir visita al fisio. Van ser uns 3,5kms en 22' i tot i el ritme lentíssim noto molèsties al córrer i al girar el peu. Segurament sino sapigués el que tinc seguiria corrent normal i aguantant el dolor, però si ja sé el que tinc, prefereixo ser cautelós i anar amb calma perquè almenys no vagi a més.
Em fot molta ràbia haver de parar, ho he meditat i crec que és el millor que puc fer a 21 dies vista de la marató de Donosti, que també haig de dir que encara que estigui així la faré igual, aguantant el dolor i tira milles. No sé si l'objectiu inicial que tenia pensat serà possible o haurem de rebaixar una mica les pretensions, però el plaer de córrer una nova marató no me'l treurà ningú. Aquestes 3 setmanes que queden decidiran algunes coses.

També he estat recopilant informació sobre la tendinitis al tibial posterior i pel que veig és bàsicament produït per gent pronadora, com és el meu cas. Em posaré en mans d'algun podòleg perquè em faci un estudi de la trepitjada i que em digui si em fa falta plantilles o no a banda d'utilitzar bambes pronadores que ja utilitzo. Tot sigui per prevenir futures lesions si volem seguir fotent-li kms al cos.

Bé, poc més, dir que tanco la setmana amb uns escassos 39 kms. La setmana que ve Behobia, em fa més nosa que servei, però ja que hi anem, a disfrutar-la, córrer al País Basc is different.

divendres, 4 de novembre del 2011

Pluja divina?

Quina merda de dia que està fotent. Ara bé, igual és un regal diví perquè descansi i descansi i no surti a córrer ni un metre.
Avui al matí volia aprofitar el dia de festa per rodar molt suau per pista, suar una mica i veure sensacions, però amb la pluja ja ho he descartat. Ara a la tarda aprofitant un moment que ha parat de ploure ho anava a intentar de nou, però res, veig que torna a ploure. Així que res, a descansar. Ho intentarem potser demà en algun moment del dia.
Porto doncs dimecres, dijous i divendres de repòs total, dies de gel, antiinflamatoris, fent estiraments i sense parar de donar-li tombs al tarro. Em fot, però és el que hi ha i no s'hi pot fer res.
D'aqui al dia 27 pocs entrenos i selectius, desgast minim,a intentar conservar el treball fet i arribar amb les millors condicions possibles. La Behobia-Donosti de la setmana que ve la faré, sí, però no pas sortint desde davant com em tocaria per dorsal. Segurament la disputi amb la meva germana amb tranquilitat, rollo 2 hores, i aprofiti per fer fotos d'aquesta gran cursa.

dimecres, 2 de novembre del 2011

Entrebanc pel camí

Em temia alguna cosa i no volia pas que fos veritat. Però sí, tinc una tendinitis al tibial posterior del peu dret. Ja fa unes setmanes que notava alguna molèstia al turmell i de fet ho havia comentat en algun post anterior però no en feia massa cas. Avui tenia hora al fisio, sabia que tenia la zona una mica inflamada i m'ha corroborat la petita tendinitis que tinc.
La causa més probable? El canvi de bamba en asfalt que vaig fer a mitjans de juliol ( per aquestes coses va bé mirar l'històric del blog). És un dels mals més freqüents del canvi de bamba segons m'ha comentat i he pogut anar llegint per Internet, vaig passar d'unes Brooks a unes Asics i suposo que amb l'acumulació de kms per la preparació de Donosti m'haurà anat sortint aquesta lesió.
I ara què? Crec que lo positiu, o almenys m'ho vull mirar així, és que la base d'entrenos ja la tinc feta, em queda bàsicament lidiar aquesta setmana com pugui i la resta ja fa bastanta baixada, és primordialment mantenir el treball fet. I lògicament seguirem amb les sessions de fisio, gel i forces estiraments de la zona.
A veure, no vaig coix ni molt menys, és simplement dolor, a dies més i a dies menys, i tinc clar que d'aquí a Donosti ho aniré trampejant com pugui i conviuré amb ell. Ahir dimarts per exemple vaig fer una tirada de 26kms i la molèstia era quasi despreciable, però altres dies sí que he notat més dolor.
L'objectiu és arribar amb el mínim de molèstia possible al 27N, seleccionant bastant els entrenaments i si pot ser fer-los més per camins (tot i que ara es fa fosc més aviat) o inclús per pista per evitar la duresa de l'asfalt.
No és una bona notícia, està clar, però és el que hi ha i s'ha de mirar endavant.

dimarts, 1 de novembre del 2011

Benasque

Us deixava dimecres descansant i com que em considero una persona que no pot estar-se 2 dies seguits fent el dropo, i que ara mateix tampoc em convé, dijous em vaig cascar una tirada mitja, una mitja marató a 5' el km. Aprofitant l'impàs entre xàfec i xàfec em vaig decidir a sortir.
Divendres va venir nou partidet de futbol7, aquest cop derrota però passant una bona estona que és el de que es tracta.
I el cap de setmana tocava fer algo diferent, visita als Pirineus, però aquest cop fora de Catalunya, a Benasque, als peus del Parc Natural Posets-Maladeta, una zona que desconeixia i que vist lo vist té molt per veure i que m'hi tornaran a veure l'estiu que ve. L'expedició estava formada per l'Eli, el Sergi Condis i un servidor.
M'encanta la tranquilitat de la muntanya, el desconectar de l'estrés del dia a dia, no pensar en massa cosa i disfrutar i passar una bona estona. Això és el que vam fer.
Vam començar per visitar les botigues Barrabes que hi ha a Benasque, això abans de dinar. Roba de tot tipus i també tenien un outlet, on vaig aprofitar per fer una adquisició. Un cop dinats, ens traslladem cap a l'hostal, situat en un petit turó, solitari, a uns 3kms de Benasque, just als peus del GR11. Un lloc tranquil i preciós, i l'amabilitat de la gent d'allà magnífica.
A la tarda ja vam decidir fer alguna coseta, la idea era sortir a caminar-correr una estoneta suau. Ens vam deixar aconsellar sobre rutes a fer i vam decidir fer un tros de GR11. Vam arribar fins l'Ibonet de Batisielles, uns 6 kms de pujada que vam fer caminant. El lloc era espectacular, però vam fallar, ningú portava càmera, ja que no teníem pensat ni molt menys arribar-hi. Bé, deixo aquí una de les moltes fotos que podem trobar d'aquest lloc per la xarxa:

Era una ruta fàcil de fer. Uns 6 kms fins a l'Ibonet, fets amb molta tranquilitat i disfrutant d'un paisatge idílic. Un cop a dalt tornada cap a l'hostal pel mateix camí de l'anada. Primers 2kms fets amb molta cautela perquè eren els de més pendent i els darrers 4 que vam fer corrent. En total doncs van ser uns 12kms amb uns 1700 metres de desnivell acumulats.
Dutxa i cap a Benasque de nou,a disfrutar de la fira del Pulpo. Com diuen, una imatge val més que mil paraules

Ja és casualitat enganxar la 1a edició de la fira del Pulpo a la gallega que feien a Benasque! Quin disfrute!

Passem a diumenge. Vam agafar el cotxe de bon matí i ens vam desplaçar de Benasque a la Besurta per fer una caminata més per allà. Ruta fàcil a pota entre 2000 i 2300 metres d'alçada, veient la cascada de Forau d'Aigualluts i arribant una mica més enllà fins a l'Ibon del Toro.

Tot això als peus dels majestuosos 3000 que hi ha per la zona i com no, de l'imponent Aneto.

Un cop arribats a l'Ibon del Toro, a uns 2300 metres d'alçada, vam desfer la ruta fins al parking de la Besurta. No vam fer cap cim ni ho teníem planejat i te'n dones compte que no és obligatori fer cap cim per disfrutar de la muntanya.

Per la tarda, després de dinar per Benasque i de la corresponent "siesta", vaig decidir pujar fins al poble de Cerler a peu junt amb l'Eli (El Sergi va fer un altre tipus d'entreno, rodant constant uns 50', està molt motivat i ja ha entrat en aquest espiral de correr i correr). Els kms estaven marcats pels ciclistes i com vam poder comprovar durants els 4kms fins a Cerler la pendent oscil.lava sempre al voltant del 8%.

Un cop a dalt, s'havia d'immortalitzar la vista de Benasque. S'ha de dir que Cerler és la població que està a més alçada de tot Aragó, m'imagino que deu ser com la Baqueira d'allà ...

Un cop pujat, s'havia de baixar. Aquí va venir el gustasso, baixada corrent, deixant-se portar i disfrutant dels escassos 16' per fer els 4kms de descens. Un cop completat, 2 kms més ja amb més calma fins a l'Hostal, moment de l'arribada en el qual la llum diurna ja ens havia abandonat completament, és el que tenia el canvi horari del dia anterior. En total van ser doncs uns 12kms més, tot suma i va cap a la saca.

En resum què haig de dir? Doncs que va ser un grap cap de setmana, desconectant totalment de la rutina de feina, dels entrenos diaris i fent alguna cosa diferent abans d'afrontar les darreres 4 setmanes de la preparació de Donosti. I sobretot rient molt, que si transformar, que si l'habitació 105, ... Bé, moltes coses que només els afectats sabem :-). Allà tothom va rebre.

I res, ahir dilluns tornada a casa i per la tarda ja, tot i la mandra, 50' de trot amb el Sergi a 4'55''. Començo la última setmana de càrrega amb bones sensacions.