Seguidors

dimarts, 1 de novembre de 2011

Benasque

Us deixava dimecres descansant i com que em considero una persona que no pot estar-se 2 dies seguits fent el dropo, i que ara mateix tampoc em convé, dijous em vaig cascar una tirada mitja, una mitja marató a 5' el km. Aprofitant l'impàs entre xàfec i xàfec em vaig decidir a sortir.
Divendres va venir nou partidet de futbol7, aquest cop derrota però passant una bona estona que és el de que es tracta.
I el cap de setmana tocava fer algo diferent, visita als Pirineus, però aquest cop fora de Catalunya, a Benasque, als peus del Parc Natural Posets-Maladeta, una zona que desconeixia i que vist lo vist té molt per veure i que m'hi tornaran a veure l'estiu que ve. L'expedició estava formada per l'Eli, el Sergi Condis i un servidor.
M'encanta la tranquilitat de la muntanya, el desconectar de l'estrés del dia a dia, no pensar en massa cosa i disfrutar i passar una bona estona. Això és el que vam fer.
Vam començar per visitar les botigues Barrabes que hi ha a Benasque, això abans de dinar. Roba de tot tipus i també tenien un outlet, on vaig aprofitar per fer una adquisició. Un cop dinats, ens traslladem cap a l'hostal, situat en un petit turó, solitari, a uns 3kms de Benasque, just als peus del GR11. Un lloc tranquil i preciós, i l'amabilitat de la gent d'allà magnífica.
A la tarda ja vam decidir fer alguna coseta, la idea era sortir a caminar-correr una estoneta suau. Ens vam deixar aconsellar sobre rutes a fer i vam decidir fer un tros de GR11. Vam arribar fins l'Ibonet de Batisielles, uns 6 kms de pujada que vam fer caminant. El lloc era espectacular, però vam fallar, ningú portava càmera, ja que no teníem pensat ni molt menys arribar-hi. Bé, deixo aquí una de les moltes fotos que podem trobar d'aquest lloc per la xarxa:

Era una ruta fàcil de fer. Uns 6 kms fins a l'Ibonet, fets amb molta tranquilitat i disfrutant d'un paisatge idílic. Un cop a dalt tornada cap a l'hostal pel mateix camí de l'anada. Primers 2kms fets amb molta cautela perquè eren els de més pendent i els darrers 4 que vam fer corrent. En total doncs van ser uns 12kms amb uns 1700 metres de desnivell acumulats.
Dutxa i cap a Benasque de nou,a disfrutar de la fira del Pulpo. Com diuen, una imatge val més que mil paraules

Ja és casualitat enganxar la 1a edició de la fira del Pulpo a la gallega que feien a Benasque! Quin disfrute!

Passem a diumenge. Vam agafar el cotxe de bon matí i ens vam desplaçar de Benasque a la Besurta per fer una caminata més per allà. Ruta fàcil a pota entre 2000 i 2300 metres d'alçada, veient la cascada de Forau d'Aigualluts i arribant una mica més enllà fins a l'Ibon del Toro.

Tot això als peus dels majestuosos 3000 que hi ha per la zona i com no, de l'imponent Aneto.

Un cop arribats a l'Ibon del Toro, a uns 2300 metres d'alçada, vam desfer la ruta fins al parking de la Besurta. No vam fer cap cim ni ho teníem planejat i te'n dones compte que no és obligatori fer cap cim per disfrutar de la muntanya.

Per la tarda, després de dinar per Benasque i de la corresponent "siesta", vaig decidir pujar fins al poble de Cerler a peu junt amb l'Eli (El Sergi va fer un altre tipus d'entreno, rodant constant uns 50', està molt motivat i ja ha entrat en aquest espiral de correr i correr). Els kms estaven marcats pels ciclistes i com vam poder comprovar durants els 4kms fins a Cerler la pendent oscil.lava sempre al voltant del 8%.

Un cop a dalt, s'havia d'immortalitzar la vista de Benasque. S'ha de dir que Cerler és la població que està a més alçada de tot Aragó, m'imagino que deu ser com la Baqueira d'allà ...

Un cop pujat, s'havia de baixar. Aquí va venir el gustasso, baixada corrent, deixant-se portar i disfrutant dels escassos 16' per fer els 4kms de descens. Un cop completat, 2 kms més ja amb més calma fins a l'Hostal, moment de l'arribada en el qual la llum diurna ja ens havia abandonat completament, és el que tenia el canvi horari del dia anterior. En total van ser doncs uns 12kms més, tot suma i va cap a la saca.

En resum què haig de dir? Doncs que va ser un grap cap de setmana, desconectant totalment de la rutina de feina, dels entrenos diaris i fent alguna cosa diferent abans d'afrontar les darreres 4 setmanes de la preparació de Donosti. I sobretot rient molt, que si transformar, que si l'habitació 105, ... Bé, moltes coses que només els afectats sabem :-). Allà tothom va rebre.

I res, ahir dilluns tornada a casa i per la tarda ja, tot i la mandra, 50' de trot amb el Sergi a 4'55''. Començo la última setmana de càrrega amb bones sensacions.

6 comentaris:

forest ha dit...

Que pasada de valle.IMPRESIONANTE

Jordi ha dit...

Vaja finde que us heu cascat, fieres!.

Abuelo Runner ha dit...

Me encanta esa zona, todo lo que sea montaña sabes que es de mi agrado, la próxima vez llévame.. que yo siempre llevo cámara de fotos ji jiji.
Hablamos esta semana para quedar.

somewhere ha dit...

Com es que nomes has fet un cop al post sl blog, amb lo que t agrada repetir les coses?? :p
Jo no hi tornaria fins que posin un teatre :)
Ja paro que rebré.. :)

Sergi Condis ha dit...

L'habitació 105...sense comentaris. Quan de fum que es venia alla dins!!!

somewhere ha dit...

Es veu que regalen fum a Benasque, si compres una ració de pops regalen 1kg de fum!