Seguidors

dilluns, 7 de novembre de 2011

Marató NY


Ahir em vaig tragar sencera la marató de NY per la tele. Malalt? Doncs no sé, però ja és el 2on any consecutiu que la miro. I a falta d'activitat, què més que mirar la marató de NY i veure si se m'enganxa algo, jaja.
I em va agradar de nou, alguna dia la faré, estic convençut, però ja arribarà, no corre pressa. Grans els comentaris i la narració, Antonio Alix d'Eurosport, m'encanta, ja sigui en ciclisme o en atletisme, es nota que el tio sap de que parla i està enterat del tema. I les coses clares, com toca. I fent els comentaris Luismi Martin Berlanas, ex 3000 obstacles, i que ara es deu a la Marató. Com dic, bon tàndem i tocant molts temes: com preparar una marató, si és bo disputar-ne dos més o menys seguides com pot ser Berlin i NY, parlant inclús de la Behobia d'aquest cap de setmana i de perquè s'ha negat a la imposició d'un canon de 3 euros que volia incloure la RFEA per corredor, cosa que encara la farà molt més popular, i molts temes més dels quals se n'apren alguna cosa.
I de la cursa en sí, es van poder veure les dues cares de la marató. En categoria femenina es va poder veure l'actuació estelar del "hombre del mazo" a la keniata Keitany, que es va escapar al km.2 però que cap al km.28 ja es podia veure com anava baixant brutalment el ritme fins ser sobrepassada al km.39. Vaja, la realitat que ens passa a molts maratonians a partir del km.28-30 en major o menor mesura i que sembla que als atletes d'èlit no els hi pugui passar. Craso error.
D'altra banda, en categoria masculina, Geoffrey Mutai controlant el grup fins al 32 per fotre l'atxasso, brutal, i marcar un nou rècord de la marató de NY amb 2h05m06s. Sino vaig errat, és l'atleta que ha corregut més ràpid mai una marató, a Boston (2h3m escassos), però no consta com a rècord mundial perquè tenia massa desnivell negatiu desde el punt de sortida al d'arribada i no el van homologar.
També fa gràcia veure com ex-jugadors de futbol la corren. Cada cop n'hi ha més, jo né què ho fa, la veritat. Però el futbolista en sí és gos,gos. Ho dic per experiència, i si et feien córrer 20 minuts pel camp en un entreno et cagaves amb l'entrenador i te'n recordaves de la seva família. Per això em resulta curiós, ara haig de córrer 3 hores i mitja seguides? En fi, enganxa i punt, qui n'ha fet ja sap de què parlo, qui no n'hagi fet pensarà que estem mig bojos.
Doncs això, al que anava :
Ivan Helguera, ex-jugador del Madrid : 4:05:28
Edwin Van der Saar, ex-porter fins l'any passat del ManU : 4:19:16

En quan a mi res de nou, segueixo sense moure'm ni fer l'intent. Seguim amb gel, estiraments, algun Ibu. Em vaig proposar parar fins la visita al fisio de dijous i ho estic cumplint. Pot anar mig bé pel turmell, segurament, i de cara a la preparació espero que no m'afecti massa.
Ara bé, divendres segurament torni a saltar al ruedo, ja que no em puc permetre estar parat fins el dia de la marató.
Salut!

5 comentaris:

Abuelo Runner ha dit...

Joder amigo, Francesc si hicieron peor marca que yo, ahora sin que me considero de los populares buenos ji ji ji.

Jordi ha dit...

Ivan Helguera per sobre de 4 hores...del que es despren que tu podries haver jugat a primera divisió, jeje.

Guillem ha dit...

Fa unes setmanes que vaig descubrir aquest blog i fins ara encara no havia deixat cap comentari, però aquesta entrada m'ha agradat molt perquè estic d'acord amb quasi tot el que dius.

Jo també vaig veure la marató i la veritat és que amb els comentaris de l'Alix i el Berlanas no t'avorreixes gens i aprens coses. Després pots estar d'acord o no amb les seves opinions, però això és unaltre tema.

Lo dels futbolistes, una cosa que sempre he pensat, els esportistes "menys" sacrificats del món, basta veure els entrenos que foten. Després es demostra amb les "marquetes" que casquen...

I bé, la marató de NY, que està clar que s'ha de córrer algun cop a la vida!

Si algun dia et vols passar pel meu blog:
http://guixerunner.blogspot.com/

ÀNIMS AMB LA LESIÓ I A PER DONOSTI!!

Francesc ha dit...

Abuelo, ahora tampoco te vengas arriba. Igual Helguera llevaba camara de fotos como tu y paraba a cada edificio a tirar fotos, jeje.
Jordi, aquesta regla de 3 m'agrada, llàstima que he fet tard.
Hola Guillem, encantat. Veig que aquest finde tens la Marató de la Costa Daurada. Que hi hagi molta sort, bé, millor dit, justícia, que veig així per sobre que t'has cascat uns entrenos de aúpa. I estic d'acord amb tu, el cansament és sobretot mental. A disfrutar diumenge!

Raúl Muñoz ha dit...

Et retorno la visita i t'animo de cara a les dues proves donostiarres. La Behovia, per disfrutar (sobretot per la lesió que arrossegues) i la marató, què cony, també per disfrutar (i patir, és inevitable).
Amb el temps que queda si no és greu no serà tan dur. Ànims!

Raúl