
Em fot molta ràbia haver de parar, ho he meditat i crec que és el millor que puc fer a 21 dies vista de la marató de Donosti, que també haig de dir que encara que estigui així la faré igual, aguantant el dolor i tira milles. No sé si l'objectiu inicial que tenia pensat serà possible o haurem de rebaixar una mica les pretensions, però el plaer de córrer una nova marató no me'l treurà ningú. Aquestes 3 setmanes que queden decidiran algunes coses.
També he estat recopilant informació sobre la tendinitis al tibial posterior i pel que veig és bàsicament produït per gent pronadora, com és el meu cas. Em posaré en mans d'algun podòleg perquè em faci un estudi de la trepitjada i que em digui si em fa falta plantilles o no a banda d'utilitzar bambes pronadores que ja utilitzo. Tot sigui per prevenir futures lesions si volem seguir fotent-li kms al cos.
Bé, poc més, dir que tanco la setmana amb uns escassos 39 kms. La setmana que ve Behobia, em fa més nosa que servei, però ja que hi anem, a disfrutar-la, córrer al País Basc is different.
3 comentaris:
Mira que toca los cojones... la lesión esa, yo tuve el tibial anterior y me dejaba correr.. pero al final me obligo a parar por cabezón.
Ademas el día no era el mas propicio para correr con molestias.
Francesc no soy el mas indicado para decir que bien echo por parar,por que yo no lo hago.Pero para.Saludos.
Francesc, com ja havies dit anteriorment: LA FEINA JA LA TENS FETA. Així que tranqui, no et mengis el tarro i recuperat bé. Arribaràs a temps per Donosti.
Com ja saps, jo porto plantilles i em van de conya, quan vulguis et passo l'adreça.
Ànims!!.
Publica un comentari a l'entrada