Parada obligada

Doncs sí, després de sortir a provar ahir al matí un moment, he decidit parar fins dijous que torno a tenir visita al fisio. Van ser uns 3,5kms en 22' i tot i el ritme lentíssim noto molèsties al córrer i al girar el peu. Segurament sino sapigués el que tinc seguiria corrent normal i aguantant el dolor, però si ja sé el que tinc, prefereixo ser cautelós i anar amb calma perquè almenys no vagi a més.
Em fot molta ràbia haver de parar, ho he meditat i crec que és el millor que puc fer a 21 dies vista de la marató de Donosti, que també haig de dir que encara que estigui així la faré igual, aguantant el dolor i tira milles. No sé si l'objectiu inicial que tenia pensat serà possible o haurem de rebaixar una mica les pretensions, però el plaer de córrer una nova marató no me'l treurà ningú. Aquestes 3 setmanes que queden decidiran algunes coses.

També he estat recopilant informació sobre la tendinitis al tibial posterior i pel que veig és bàsicament produït per gent pronadora, com és el meu cas. Em posaré en mans d'algun podòleg perquè em faci un estudi de la trepitjada i que em digui si em fa falta plantilles o no a banda d'utilitzar bambes pronadores que ja utilitzo. Tot sigui per prevenir futures lesions si volem seguir fotent-li kms al cos.

Bé, poc més, dir que tanco la setmana amb uns escassos 39 kms. La setmana que ve Behobia, em fa més nosa que servei, però ja que hi anem, a disfrutar-la, córrer al País Basc is different.