El lado oscuro a la Behobia, 1h25m06s

Definició de "lado oscuro": l'anomena així una amiga meva al fet de que és molt difícil anar a una cursa a passar l'estona sense posar-se a competir. És com una veu, un esperit que t'entra dins el cos i et diu que has de sortir a tope o quasi al límit, tu ho intentes evitar però et poseeix i ja no hi pots fer res.
I això em va passar ahir, et trobes allà al teu calaix de sortida força endavant, t'entra la vena competitiva 30 minuts abans de començar, veus l'ambient, la música que et posa la pell de gallina, els pocs kms fets últimament cosa que encara provocava més mono, tot sumat va fer que palante como los de Alicante, això sí, a ritme controladet i sense cremar-me, deixant-me una mica de marge.
Ara, també haig de dir que no les tenia totes. No sabia com em trobaria del peu, tot i que estic moltíssim millor, com païria els pintxos i les cerveses de la nit anterior i com ho afrontaria havent dormit unes escasses 4 hores diria (Abuelo, que noche me has dado colega! Me querías hundir en la miseria!). I per postres ni rastre de pluja, al contrari, molta calor, diria que entre 20º-23º durant tot el recorregut. Jo sincerament prefereixo la pluja de l'any passat que el sol d'ahir, ho fa més del país basc i si s'escau dir-ho, més èpic.

Poc abans de la sortida mirant cap endarrera

I mirant endavant

Queda clar que portava mòbil per fer fotos, no?

No faré crònica detallada de la cursa com altres vegades, ho deixo per d'aquí 2 setmanes a la Marató de Donosti. Més o menys ha estat lo viscut l'any passat, gent i gent als vorals de la carretera animant i animant, és realment impressionant el que es viu allà. S'ha de viure i veure, una festa. Sobretot el tram a partir de Lezo és impressionant, km.14 aproximadament. D'allà fins al final les riuades de públic són alucinants, ja sigui al mateix poble, a la zona del port, durant la pujada de Mirakruz o els 3 últims kms finals fins a Donosti que posen la pell de gallina un altre cop.

El temps que he fet? Doncs 1h25m06s quan l'any passat vaig fer 1h28m39s, la millora és evident, ja ho vaig veient en la majoria de curses que porto fetes aquest 2011. Reconec que vaig anar cap a Donosti amb la idea de rodar en 1h40m, però mentre estàvem allà ja em començaven a entrar dubtes, la gent em picava i jo em mantenia ferm, però al final passa el que passa. Surts en cursa i et vas animant i ja que hi estàs posat, sempre agrada millorar.

XaviV, Eli, Abuelo Runner i jo

Pel que fa al meu comportament en cursa, doncs m'ha sorprès en part gratament com s'ha portat el peu. La tendinitis pel que noto va a menys, tenia alguna molèstia però es podia soportar. He hagut de recórrer a unes bambes més velles però que en principi em poden perjudicar menys. A veure si d'aquí a la marató puc arribar a fer quasi net, tot i que avui dilluns el tinc una mica dolorit. Amb repòs, estiraments i gel a veure si ho puc fer tornar a baixar una mica.
De les sensacions després d'estar quasi setmana i mitja sense fer res, doncs així així. Sense anar a tope del tot m'he notat bastant bé, encara que el cap m'ha començat a donar voltes mentre corria de que 42kms a 4'30 no els aguantaria i si a més fotia aquesta calor. M'havia sentit una mica out després de tants dies sense fer res i això et genera dubtes. Diuen que tot està en el "coco" ...

Aquesta setmana en principi tinc programats 4 entrenaments, a veure si els puc fer i em serveixen, sense fotre massa canya ja, per posar-me al 100% en quan a sensacions i agafar el to. Tinc ganes ja que arribi el dia, ara sí que ja està a tocar. Dos setmanes i fora.

I res, per tancar la Behobia, dir que he disfrutat d'un grap cap de setmana amb el XaviV, el Sergi Condis, l'Eli, l'Àngel, l'Abuelo, i les 2 Annas, ma germana i la seva amiga Anna Malaret. Hem rigut molt amb i de tots, jaja. Bons moments amb bona companyia. Podria comentar 1000 coses de cadascú però és que no acabaria!

Salut!