Seguidors

dilluns, 30 de maig del 2011

Comença el Gran Repte

Després d'acabar tocat la sortideta Sant Sadurní - Sitges em vaig posar en mans del fisio perquè sospitava que alguna petita lesió podia tenir. I així va ser, tinc una petita contractura a la inserció del bessó dret que me la devia fer als 7 cims perquè cap a la meitat del recorregut ja notava petites punxades.
Total, que la setmana passada vaig fer repòs absolut de córrer i em vaig dedicar a relaxar-me a la piscina de casa durant les tardes combinant-ho amb treball de fisio també.
Ahir diumenge vaig sortir a córrer 30 minuts,sempre seguint els consells del fisio,a ritme molt molt suau i així vaig fer. Em sembla que amb prou feines vaig recorrer 5kms i 200 metres. Tot i anar tan a poc a poc vaig seguir notant alguna petita molèstia, mala senyal doncs. Però bé, sortir a córrer ni que fos poca estona era l'escusa perfecte per després estirar bé el bessó i anar a la piscina a fer un banyet fresquet fresquet.
I a partir de dimarts comencem el Gran Repte, la lliga de futbol per Socis del Barça, torneig que juguem en una lligueta 11 equips tots contra tots i on els 4 primers passen a semifinals. Els partits es juguen a la Ciutat Esportiva del Barça i els 2 finalistes tindran la recompensa de jugar la final al Camp Nou, així que ho intentarem però sempre partint de la base que anem a disfrutar i passar una bona estona. Demà torno a tenir visita al fisio i a veure què faig, però segurament em prengui uns dies més de repòs i no pugui jugar encara.
D'altre banda diumenge al matí tinc cursa a Martorell (12kms). Més que res per veure a un antic company i gran amic d'Olesa, Capilla, que també s'ha passat a aquest món de l'atletisme popular. Com que ja m'hi vaig inscriure fa temps hi aniré segur, almenys per saludar-lo i recollir la samarreta que em correspon com a inscrit i per poc que pugui ja us dic que correré, encara que sigui molt a poc a poc i tirant fotos, que mirat així almenys ho podré aprofitar per això.
Deixo el calendari de partits, som l'equip S1 (Maier, ya tienes excusa para venirme a ver y echar unas fotos)

dissabte, 21 de maig del 2011

Tocat, però tornaré!

Ha estat una setmana una mica dura en tots els aspectes i pel que fa a l'apartat físic havia d'arribar el dia que alguna part del cos em digués prou. I així va ser després d'una altra bogeria intersetmanal, aquesta feta el dimecres de 4 a 8 de la tarda recorrent els 31,5 kms entre Sant Sadurní i Sitges. No coneixia la ruta, així que perquè no ...


El Xavi em va enganyar de nou, jo no volia, com sempre, jaja, i més quan sabia que tenia una petita molèstia una mica més amunt del bessó dret i tenia dubtes de com evolucionaria durant el recorregut. Però bé, allà erem, per fer la ruta i passar la tarda.
Els primers 14 kms fins a Olesa de Bonesvalls els portava mitjanament bé, poca molèstia i anàvem fent. Arribem bé a Olesa, repostem aigua en un super, mengem alguna cosa i apa, tornem-hi. La segona part la cosa ja va canviar, el dolor va anar augmentant i patia bastant, fot ràbia perquè no disfrutes tant de l'aventura. Mira que desde Olesa el camí era molt guapo, tot fent el GR5 però carai, no ho vaig passar-m'ho massa bé que diguem. Això sí, el banyet al marid que ens vam fer al arribar a Sitges no té preu, inconscient, sí, però reconfortant.


Aquí podeu veure el desnivell de la ruta:

I aquí em vaig dir prou del tema córrer, descans i treball de fisio fins almenys fins el dia 5 que vaig a la cursa de Martorell i esperar a veure com evoluciono, perquè ara comencem aviat la Lliga de Socis del Barça i s'ha d'estar a punt, que la final és al Camp Nou i és el nostre objectiu particular, jugar en aquell descampat.
Per cert, ahir tot i les molèsties, inconscient de mi i potser perquè m'havia compromès, debut patxanguero de futbol 7 amb el Molanta7. Quina sensació tan estranya que vaig tenir, feia potser un any que no feia un partidet en un camp de futbol. Però vaja, bona estona compartida tot i que anava mig coix. Ja em tenen quasi fitxat per la lliga d'hivern, falten els típics serrells,jaja i serà una bona manera de seguir tocant pilota (espero que no em torni a entrar el mono de futbol) i poder estar en contacte amb antics companys del Molanta.

I per acabar, aprofito per presentar-vos les dos noves joies adquirides, les Asics Trabuco que ja s'han estrenat recentment i les Brooks Cascadia, calententes calentetes i espero que m'acompanyin durant molt de temps per aquests mons de Déu.

Salut!

diumenge, 15 de maig del 2011

Setmana amb poca activitat

Dilluns vaig fer un trot molt suau d'uns 30 minuts amb el Xavi, quasi trepitjant ous, molt a poc a poc, les cames pesaven una mica encara. Després una bona sessió d'estiraments per tancar la feina.

Dimecres vam anar amb el Xavi també de nou al Montmell, pujant per una altra via i baixant per la mateixa del dia dels 7cims. Van ser uns escassos 4,5 kms que vam fer amb molta calma durant 1 hora i poc aproximadament.

I poc més, dissabte vaig fer 2 horetes de paddle per canviar la rutina. Això sí, amb una calor asfixiant. Ah, i després dinar amb el company de batalles dels 7Cims, en Rafa, que va venir amb la seva dona a Vilafranca i vam passar una tarda agradable explicant batalletes de tota mena junt amb els meus pares i el meu avi.
De cara a la setmana que ve, dimecres segurament fem una sortideta de Sant Sadurní a Sitges(deuen ser uns 30 i pocs kms) per tornar una mica a l'activitat, això sí, sense forçar massa.

dilluns, 9 de maig del 2011

Els 7 Cims 2011

Debut als 7cims. Després de dormir molt poc la nit prèvia, que si pluja,vent, poca son, em desperto a les 4’30, esmorzo el pastís de carbohidrats amb un bon cafè i em dirigeixo cap al punt de trobada on havia quedat amb el Maier (abuelo runner com el coneixen). Ens dirigim enmig de la foscor cap a Torrelles i arribem ben d’hora, devien ser al voltant de les 5.30.

El Maier fa un cafè i al sortir anem a recollir el dorsal i el regal. Comencem a veure coneguts: Varias, Monica, Rubio, Sebas, Jordi Agustí entre d’altres. Ens dirigim al cotxe i ens ho anem preparant tot amb temps perquè no ens falti res a última hora.

Són les 6’30 i la cosa es posa en marxa. 58 kms tenen tela, tenia experiències recents de la marxa Molins-Montserrat (50kms) i de la marató de muntanya de les 3 valls, però 58 era exigir-se encara una mica més. Les previsions que tenia era fer-ho junt amb el Maier, això per sobre de tot, i després poder estar entre 8 i 9 hores sense cremar-nos massa.

Sortim els 4 en un grup (Maier, Rubio, Jordi i un servidor) i anem caminant fins que mica en mica es va obrint el camí i llavors comencem a córrer de manera molt suau.

La veritat és que sense donar-nos compte ja hem fet els 2 primers cims, Clapí Vell i l’Àliga, sobretot el segon que es puja en un tres i no res, i ja fins al 15,5 on hi ha el 1er avituallament sòlid el terreny és favorable i anem fent via.

En arribar a l’avituallament sòlid, em disposo a treure un tros de pastís que tenia en una butxaca del cinturó que portava. Sorpresa, mare meva quin desastre que sóc, tot desfet, i barrejat amb el paper de plata. Tot a l’escombraria, quina merderada havia fet. Canvi de plans, tocarà menjar lo que posin als avituallaments. Doncs res, en comptes de carbohidrats em foto dos llesques de pa amb tomaquet i embotit, clar que sí. Ja ho cremarem pel camí,no?

Reemprenem la marxa i afrontem la pujada al Montmell. No se’m va fer gens dur, la veritat. Hi tenia més por per tot el que m’havien comentat, però la pujada i sobretot el paissatge era per disfrutar-ho. Potser és que encara no anava prou cansat, no sé.


La baixada sí que recordo que era més perillosa i la pluja de la nit anterior havia deixat algunes roques encara humides amb el risc que això podia portar a relliscades. Fins i tot una persona de l’organització ens ho diu “ja tindreu temps de córrer, ara baixeu amb molta cura”.

Superada aquesta baixada, tornem a bon camí fins el 31 on es trobarà el segon avituallament sòlid. Ens havíem cruspit 31 kms en 4 hores 30 minuts i és aquí on el Maier i jo ens quedem més estona a l’avituallament. Ell es canvia de roba i jo mentre em foto un entrepà gran de butifarra i uns quants talls de sindria i meló. La veritat és senta de perles, encara repetiria i tot, però vaja, tampoc abusar no? Aprofito també per estirar una mica mentre ell també va menjant. El Jordi ja havia marxat i el Rubio ho feia una mica més tard. Ja sabia que tard o d’hora això passaria, aquí cadascú té uns objectius diferents, i cap problema, li havia proposat al Maier fer aquesta prova i no el deixaria pas tirat quan ho podíem fer junts. La veritat és que l’admiro, 51 anys i fotent-li aquest tute al cos, 3 operacions als genolls, havent fent ja la Matagalls, maratons, un “malalt” de les curses. I amb la ment posada en la marató de Belchite en ple mes de juliol, quina bogeria!

Així que un cop ben menjats, beguts i fets uns estiraments, tornem a la marxa però ja inconscientment a un ritme una mica menor degut al cansament acumulat que ja es comença a notar. Toca pujar el Montagut.

Aquesta ja té més desnivell, pijada curta però més pronunciada. Costa més però recupero la visió del Rubio i just corono darrera seu, enganxat. Aprofito per mirar el mapa mentre acaba d’arriba el Maier i tan bon punt aixeco de nou el cap ja he perdut la pista del Rubio.

La baixada pel bosc la fem amb calma, noto alguna molèstia més amunt del bessó dret, res greu però. En arribar a baix en Maier comenta també que ha patit molt al genoll. Les baixades brusques se li fan dures, vaja, si jo hagués tingut 3 operacions de genoll suposo que sentiria dolor també o igual no perquè ni m’atreviria a provar aventures així, estaria sentat al sofà de casa. Ja portem 4 cims i que nos quiten lo bailao, anem cap al 5è, Formigosa.

No hi havia molta distància entre un i altre, i de nou aprofitem a peus del Formigosa per carregar de líquid. Cada cop fa més falta.

La pujada a Formigosa tambés és curta però dureta, voltejats de roca i cada metre és un món. Ara ja em començo a preguntar què hi foto jo per allà, seré masoca? En fi, coronem el Formigosa i apa, tornem una miqueta a la marxeta aprofitant els plans i les baixades camí de Solanes.

Solanes té una pujada suau excepte uns metres finals durs, però això,eren pocs metres. A dalt tenim un nou avituallament líquid i de nou tornem a omplir el bidó i de pas torno a menjar talls de taronja. Som al 42, queden 16 kms i pel que veig al mapa el més dur ja ha passat. Queda un cim però sembla poc pronunciat, és el Castellar.

I la veritat és que sí, que la pujada és suau i molt per caminar, a part de curta. Som al 45 i el que queda és bona part de descens exceptuant 2 kms de pujada passat Penyafort.

Ara ja enfoquem arribar al 50, Penyafort, aprofitant la. Penyafort em porta algun record de quan era petit quan passo per allà, alguna estada hi havia fet. Com passen els anys, mare meva! Ara passo per aquí amb 33 anys quasi estrenats i fent el burru d’una altra manera.

En fi, tornem a la cursa, deixem Penyafort i afrontem ara els 2 kms de pujada i encara passem a gent que anem trobat en comptagotes. El sol ja va picant i aquesta pujada és el darrer esforç. Aproximadament estem uns 20’ pujant fins al darrer avituallament, situat al Coll de Sapera. Torno a omplir el bidó i aprofito per menjar-me unes rajoles de xocolata, ja entra el que sigui.

A la baixada li dic al Maier que apretaré, que ja tinc ganes d’arribar. Així que ens posem una mica les piles i ens exprimim durant els 6 darrers kms. Corro tant les baixades com inclés les pujadetes que em vaig trobant. Prou bé em trobava tot i portar 50 i pico kms , la molèstia al bessó i poc més, però m’aguantava el dolor i semblava que no passava d’aquí. Deixem la part més de pista per anar a parar a un últim tram més rocós i un cop a baix queda el tram per les Dous al costat del riu. Això estava quasi fet i res, quedava molt poquet. Entrem al poble de Torrelles de nou, el mateix que havíem abandonat feia quasi 9 hores. Comentem la jugada abans d’arribar a meta i lo bonic que ha estat, disfrutant, menjant i sobretot vivint unes hores molt boniques al costat d’un tio com el Maier. Gent que val la pena conèixer. Jo era molt petit quan ell feia de porter del Vilafranca i ara estem aquí compartint curses de muntanya. Enhorabuena Maier, eres muy grande! Creuem l’arribada i passem l’últim control. 8 hores 40 minuts disfrutats.

Ens retrobem amb el Jordi i el Rubio, 8h15 i 8h18 respectivament, enhorabona màquines, i aprofitem per fotre la cerveseta de rigor i per menjar novament i llavors és quan el Maier deixa anar la gran frase “Hemos amortizado la inscripción que no veas con el hartón de comer que nos hemos metido. Para que corren tanto estos sino pueden ni comer?” Jaja, què gran, lògicament ho diu amb molta ironia i sentit de l’humor.

Ens quedem una bona estona allà petant la xerrada amb la resta de gent i de pas en Maier va aprofitant i tirant a fotos a tothom qui arriba per després fer la promoció del seu blog (http://abuelorunner.blogspot.com/).

Per la meva part també vull felicitar a tota l’organització perquè em va semblar que ho tenien tot molt ben muntat. Els avituallaments de luxe i la gent molt amable. Felicitats! I enhorabona també a tots els que van acabar-la.

I ara què? De moment avui tinc mono d’estrenar les Asics Trabuco i segurament faci un rodatge molt suau d’uns 25 minuts per descarregar una mica cames. Així aprofitaré per fer uns bons estiraments de passada.

I a partir de demà dimarts, un bon descans i poc més( a veure si tinc paraula o no ...). Tot el que m’havia proposat (ser sub40 en 10km, sub90 en mitja i sub3h30 en marató i fer els 7 cims) ja ho he fet, així que ara faré alguna tirada llarga de tant en tant, quan em vingui de gust i en principi faré la cursa de muntanya del diable de Martorell al 5 de juny(crec que són 12 kms) i després tornaré a Olesa (quins records allà) per fer els 10kms sobre asfalt el 26 de juny. Però ja sense cap objectiu, fer-les tranquilament i retrobar-me amb alguns coneguts que vaig fer en la meva època de jugador a Olesa.

Això sí, ja m’he apuntat per fer la 3ª marató d’asfalt. Sino passa res serà al desembre i de nou a Castellón. El repte serà intentar les 3h20. La 1ª edició em va agradar molt i repetiré de nou. Però això serà al desembre, queda molt fins llavors.

Salut!

diumenge, 1 de maig del 2011

Mitja Marató Empúries

Ja toca posar alguna coseta després de la Marató de les 3 valls. Pocs entrenos he fet desde llavors, 4 sortidetes mal comptades i poc més.
Per aquest cap de setmana he tret la pols de les bambes d'asfalt i he disputat la Mitja Marató d'Empúries, que tenia inici desde les runes d'Empúries i on estàvem envoltats de romans.
Me l'he pres amb molta calma fins al km.10, tanta calma que he passat pel 10 amb 50' clavats. Ritme molt, molt tranquilet perquè tenia la intenció de fer-la en 1h45 i així rodar una mica més de temps.
Però a partir del 10 no m'he pogut aguantar més i m'he dit"Apreta una mica". Així que he fet un canvi de ritme i llavors he començat a rodar al voltant de 4'15''. Em sentia bé i amb forces i mentre anava adelantat gent encara agafava més ganes. Endavant doncs, continuaré. Em pensava que ho pagaria a la llarga però no, m'he mantingut molt constant en aquests temps excepte els trams on trobaves alguna pujada matadora que et feia baixar una mica el ritme.
Al final he creuat la línia de meta amb 1h36m56s, quan al km.10 portava una projecció de 1h45m. Bons 11 kms finals que m'han servit per activar-me una mica i donar-me compte que al loro que no estamos tan mal.
En acabar he estirat una mica i he anat caminant fins al km35 per acompanyar durants els últims 7kms a un amic que avui disputava la seva 2a marató. M'he posat del 35 fins a meta al seu costat per intentar donar el màxim suport en els kms més dificils. A més a més, s'ha de tenir en compte que aquesta era una marató en la que corrien poc més de 400 atletes i on la presència de públic era molt escassa, així doncs feia falta un bon treball psicològic per fer-la. Al final ha completat la marató amb èxit i hem arribat sencers a l'arribada.
També vull felicitar al Xavi Vàrias perquè després de 2 anys ha tornat a fer una marató. Anant de menys a més i recollint cadàvers durant la 2a mitja per acabar amb uns bons 3h34. Felicitats! M'heu fet entrar el "gusanillo" de la marató durant aquests dos dies però avui no era el dia, la setmana que ve toca 7 cims i havia de fer bondat.
Tanco aquesta setmana amb uns 67 kms. Durant aquesta setmana espero fer un parell de sortidetes, una de recuperació demà dilluns i si la feina ho permet, una altra el dimecres. Per diumenge s'haurà de matinar per disputar els 7 cims. I dimarts aniversari, l'edat de Crist, espero que els 33 no em passin factura el diumenge. Salut!