Tocat, però tornaré!

Ha estat una setmana una mica dura en tots els aspectes i pel que fa a l'apartat físic havia d'arribar el dia que alguna part del cos em digués prou. I així va ser després d'una altra bogeria intersetmanal, aquesta feta el dimecres de 4 a 8 de la tarda recorrent els 31,5 kms entre Sant Sadurní i Sitges. No coneixia la ruta, així que perquè no ...


El Xavi em va enganyar de nou, jo no volia, com sempre, jaja, i més quan sabia que tenia una petita molèstia una mica més amunt del bessó dret i tenia dubtes de com evolucionaria durant el recorregut. Però bé, allà erem, per fer la ruta i passar la tarda.
Els primers 14 kms fins a Olesa de Bonesvalls els portava mitjanament bé, poca molèstia i anàvem fent. Arribem bé a Olesa, repostem aigua en un super, mengem alguna cosa i apa, tornem-hi. La segona part la cosa ja va canviar, el dolor va anar augmentant i patia bastant, fot ràbia perquè no disfrutes tant de l'aventura. Mira que desde Olesa el camí era molt guapo, tot fent el GR5 però carai, no ho vaig passar-m'ho massa bé que diguem. Això sí, el banyet al marid que ens vam fer al arribar a Sitges no té preu, inconscient, sí, però reconfortant.


Aquí podeu veure el desnivell de la ruta:

I aquí em vaig dir prou del tema córrer, descans i treball de fisio fins almenys fins el dia 5 que vaig a la cursa de Martorell i esperar a veure com evoluciono, perquè ara comencem aviat la Lliga de Socis del Barça i s'ha d'estar a punt, que la final és al Camp Nou i és el nostre objectiu particular, jugar en aquell descampat.
Per cert, ahir tot i les molèsties, inconscient de mi i potser perquè m'havia compromès, debut patxanguero de futbol 7 amb el Molanta7. Quina sensació tan estranya que vaig tenir, feia potser un any que no feia un partidet en un camp de futbol. Però vaja, bona estona compartida tot i que anava mig coix. Ja em tenen quasi fitxat per la lliga d'hivern, falten els típics serrells,jaja i serà una bona manera de seguir tocant pilota (espero que no em torni a entrar el mono de futbol) i poder estar en contacte amb antics companys del Molanta.

I per acabar, aprofito per presentar-vos les dos noves joies adquirides, les Asics Trabuco que ja s'han estrenat recentment i les Brooks Cascadia, calententes calentetes i espero que m'acompanyin durant molt de temps per aquests mons de Déu.

Salut!