Seguidors

dijous, 25 de novembre del 2010

Test aprovat

12ª setmana de preparació , ara sí que això està al caure.
Començo dilluns amb un rodatge de 57', arranco a 5'40'' i vaig augmentant el ritme progressivament. Al final em surten uns bons 12,3 km, a 4'39'' de mitja.
Dimarts tocava descans, així que a reposar tot i que el mono de sortir a córrer el notava.
Dimecres últim entrenament dur que em quedava, un temut 5000-4000-3000 amb 2' de recuperació entremig. Vaig fer les 3 distàncies al mateix ritme, 4'30''. La veritat és que em feia mandra fer-ho, però vaig cumplir l'objectiu marcat. Sense massa desgast i sense donar-ho tot. S'han d'estalviar forces ara que queda poc per la cita.
Després del nou descans del dijous, divendres, després de 15' calentant, venien 8 kms a ritme de marató que se'm van fer una mica aburrits. Xino xano i anar fent, diuen els experts que ara ja està tota la feina feta i que a partir d'ara es tracta de conservar el treball fet i reservar forces.
Per acabar la setmana, avui he corregut la Mitja de Tarragona. Havia de córrer a ritme de marató, 5' el quilòmetre i fer una mena de simulacre durant els 21 kms, així que no tenia ni l'alicient per intentar baixar de 1h30m. A l'hora de la veritat, buff, se m'ha fet realment molt aburrit correr a aquest ritme, anava molt, molt còmode. Portava una mitja de 4'55'' fins el km 17, llavors ha estat quan he decidit canviar una mica el ritme fins a l'arribada. Tampoc es tractava de cremar-ho tot, sino de simplement fer uns 4kms amb una mica d'alegria. Així doncs, m'han sortit els ultims 4km en 4:26,4:29,4:26 i 4:19. A l'arribada, 1h42m08s.
En resum puc dir que estic satisfet perquè crec que afronto amb garanties la marató, he tingut bones sensacions, cap problema físic, tot i que sóc conscient que l'autèntica marató comença cap al km.30 i que a partir d'allà Déu dirà.
En total aquesta setmana m'han sortit uns 63kms, tot i entrenar un dia menys. Ara en queden 2 i bàsicament són rodatges de manteniment. Tinc ganes ja que arribi el dia i poder-lo disfrutar al màxim.

dissabte, 20 de novembre del 2010

A 3 setmanes vista

Nova setmana i ja només en queden 3 per Castellón. Aquesta ha estat l'última setmana d'acumular kms, a partir d'ara guanyo un dia de descans i tocar mantenir i assimilar el treball fet fins ara.
Dilluns vaig fer uns 50' de trot de recuperació després de la Behobia. Amb calma i sense apretar conscient de que es tractava de recuperar.
Dimarts vaig fer un partidet de tennis, però amb molta cura per no tenir cap lesió muscular i cap esguinç de turmell. Només faltaria ara fer-me una lesió i tirar per terra tot el treball que porto fet.
Dimecres, després de calentar uns 20 minuts, tenia per davant uns 40' (20 + 20 separats per 10 minuts de trot) a ritme exigent. M'ho vaig prendre com un test per comprovar la meva evolució. Vaig fer 6kms a 4'09'' de mitja, per mi era impensable fa unes setmanes córrer a aquest ritme. Després vaig abaixar una mica el pistó, rodant a 4'15'' aproximadament. Bon entrenament.
Dijous nou treball de recuperació, fent 11 kms en una hora.
Divendres de nou a la càrrega, que es basava en fer 4000, 3000 i 2000 metres descansant 500 metres entremig. Resultat : 1ers 4000 en 4'25'', els 3000 en 4'15'' i els 2000 en 4'06'', fent l'últim km a 4'01''.
Finalment, avui diumenge d'uns 22kms a ritme de 5'02'' per deixar el quilometratge setmanal en 68kms.
Per la setmana que ve tinc la Mitja de Tarragona, que serà l'última ocasió per provar-ho tot abans de la Marató de Castelló : esmorzar, indumentària, ritme de cursa, ... La faré a ritme de marató o uns pocs segons més ràpid, entre 4'50''-5', però en cap cas buscaré millorar els 1h32m que vaig fer a Castelldefels, segurament podria millorar-ho però ara com ara m'interessa deixar-ho tot a punt per Castellón.
Deixo aquí un parell d'instantànies de la setmana passada a la Behobia-San Sebastian, moments previs a la sortida.

dilluns, 15 de novembre del 2010

Behobia-SS, la Cursa

La veritat és que no sé com començar per narrar lo viscut ahir en aquesta cursa. M'havien explicat algunes coses de la Behobia-SS però viure-ho va ser únic. Alucinant ambient durant tota la cursa, un públic entregat a tots els corredors, desafiant la pluja i el vent, amb els nens a peu de carretera animant, sense paraules. No volia començar d'altra manera que felicitant a tota la gent que fa aquesta cursa tan gran.
Bé, vaig a fer una mica de resum del cap de setmana. Arribada a Donosti el dissabte cap a les 2 de la tarda, deixem les bosses a la pensió i de pet a la Fira del Corredor a buscar el dorsal abans no es compliqui el tema. Amb el dorsal recollit, és hora de menjar. Fàcil, a fer uns pinchos i unes canyes. Quin vici i quina bona preparació per l'endemà ... Després fem una mica de passeig per Donosti, la Concha, aprofitant al gran dia que feia, tot i que ja ens havien avisat que l'endemà ens esperava pluja. Cafetó i torno cap a la Fira del Corredor a comprar algun record. L'ambient va en augment conforme s'acosta l'hora. Tornem a la pensió i decidim intentar menjar algo de pasta, impossible, tot ocupat. Així que recurs fàcil, més pinchos i alguna canyeta més. Ah, i després Barça, gran partit, 3 punts més i a dormir una estoneta.
Ben d'hora ens posem de peu, esmorzem una miqueta i anem a agafar l'Euskotren amb destí Behobia. Buff, quin viatge, uns 35 minuts apretats com a sardines, ni en hora punta en un metro havia anat mai tan apretat com ahir. No sabia ni com posar-me. Baixem per fi i ara toca el bus, 5 minuts més i som a la sortida.
Devien ser les 9'40 quan arribem a la sortida, cel ennuvolat, no massa fred i la gent que va arribant. La meva sortida estava programada a les 11'09, aixi que em començo a canviar i vaig a deixar la bossa al camió que ens la portarà cap a Donosti. El temps d'espera el passem disfrutant de l'ambient previ, veiem molts catalans, impressionant, i també moltes mostres de solidaritat amb el poble saharauí. Calentem una mica, no massa i cap a la sortida. El moment del tret inicial del nostre grup, sense paraules. Apa, a començar a correr i comença a ploure.
La meva idea inicial era intentar fer-la en hora i mitja, aixi que havia d'anar a 4'30'' per aconseguir-ho, tot i que no hi volia pensar massa, volia disfrutar d'allò. L'inici decidim fer-lo amb calma, passem els 2 primers kms amb 4:59 i 4:47 i penso que serà dificil ja que hi havia molta gent i pel que semblava no hi havia ni un metre pla. Però mira per on, comencem a incrementar una mica el ritme sense donar-te'n compte. 4:29, 4:32 i 4:27 per passar el 5 amb 23:08.Arribem al km.6 fent un 4:25 i comencem els 2kms de l'alt de Gaintxurizketa. Quina gentada! Tiro amunt i començo a adelantar a gent i gent durant la pujada. Em pensava que duia un motoret, en serio, em notava super bé. Corono i comença el terreny ple de tobogans. Ja no paro, veig que vaig bé i m'animo. Faig els segons 5 amb 22:35 i encadeno uns kms entre 4:04 i 4:24, tot i la pluja que augmenta i a cops el vent de cara. Faig del 10 al 15 en 21:39. Així doncs, arribo al 16 on m'esperava el km de pujada a Mirakruz. Últim esforç i ja quasi hi serem. Aquesta rampa es fa dura però la passo força bé i quan arribo a dalt hi torno. Queden 3 kms i ara ja no val defallir encara que plogui, faci vent o el que sigui. Faig els últims 3kms en 4:04, 4:11 i l'últim km en 3:40(tot i que el fore405 em marcava 900 metres). Buah! Arribada impressionant, lo de la gent no té nom, cada cop plovia més i la gent allà omplint els carrers. Sense paraules. Arribo amb 1h28m39s, 4'27'' de mitja, totalment inesperat i lo millor és que arribo fort i amb boníssimes sensacions.


Vaig disfrutar com un gos. Sino falla res, ja penso en tornar-hi l'any que ve, val la pena fer una cursa en una marc tan encantador com el País Basc.
Ara em toca de nou apretar durant aquesta setmana i acumular més kms. La Marató s'acosta i s'ha de fer l'últim esforç per aconseguir superar aquest repte que em vaig marcar.

(Per cert, voldria deixar una modesta mostra de record pel corredor que va morir ahir per una parada cardio-respiratòria quan enfilava els últims 300 metres de cursa. Descansa en Pau.)

dijous, 11 de novembre del 2010

Previ Behobia-Donosti

Arriba el dia de la Behobia, em fa molta il.lusió poder-hi participar i disfrutar d'aquesta prestigiosa cursa del País Basc.
No pinten massa bé les previsions meteorològiques, però tan fa, res no ens pararà.
Aquesta setmana he seguit preparant Castellón, dilluns 10'5 kms, dimarts 14 km i dimecres 16 més. Avui dijous he fet descans i demà divendres uns 6-7 kms tranquilets per estirar les cames. Diumenge vull intentar seguir la llebre de 1h30m, però m'imagino que primer l'hauré de veure entre la marabunta de gent i sino la veig, a seguir el que em marqui el Fore405. M'espero un traçat dur i unes pujades exigents com es pot veure al perfil.



Dissabte al matí viatge cap a Donosti i per la tarda a la fira del corredor a buscar el dorsal i veure l'ambient prèvi.
A la tornada us informo de tot lo que hagi viscut per allà dalt.
Bon cap de setmana!

diumenge, 7 de novembre del 2010

Setmana amb entrebancs

Setmana amb baixada de quilòmetres, no perquè ho tingués planificat, sino perquè un inoportú alhora que fort refredat em va fer descansar tan dijous com divendres. Tenia 2 opcions, sortir a córrer i acabar a priori pitjor o descansar un parell de dies i fer cau i net. Així doncs, segona opció triada i crec que vaig fer bé. En total doncs, 45 quilòmetres aquesta setmana, culminats amb els 23 de tirada d'avui en companyia del Xavi Vàrias que torna a agafar el to després d'uns mesos lesionat. La ruta escollida ha estat sortir de la Girada, agafar la N340 fins a Sant Cugat Sesgarrigues, arribar-se a la Granada i allà agafar la Carrerada fins a Guardiola. Un cop a Guardiola, el Xavi ha parat i ha agafat el seu cotxe, jo he aprofitat i he fet uns 3 kms més fins a Vilobí on m'esperava de nou. Realment en volia fer algun més, però bé, no estic descontent amb l'aventura d'avui i tampoc volia forçar massa.
Ara ja noto que això fa baixada i que Castellón està a prop, molt a prop. 9 setmanes d'entrenaments han quedat enrera i en un mes i escaig estarem fent la marató. Sincerament , tinc ganes de fer la marató i prendre'm un parell de setmanes de descans total, són masses setmanes preparant aquest repte i a nivell físic i mental necessito un reset aviat.
Per aquesta setmana que ve viatge a Donosti, toca fer la Behobia, em fa molta il.lusió poder-la córrer, veure si és tant com diuen, sobretot amb l'ambient de la cursa. Miraré de disfrutar-la al màxim i fer-la a tope, tot i l'exigent recorregut. La setmana que ve us ho explico.