Seguidors

dilluns, 29 d’abril del 2013

Bombers BCN : 38'36''

Debut a la cursa estrella dels 10K : els Bombers de Barcelona. Algun any l'havia de fer i aquest, sense res pel mig, era l'ocasió ideal. Ja quasi no m'enrecordava de tot el que necessitava per una cursa: esmorzar d'hora, preparar la roba, el xip, la pulsera per accedir al calaix, ... 3 mesos han passat desde el dia que vaig córrer els 10K de Sant Antoni, una mena de test per saber d'on partia, que va acabar amb uns 40'12''.
Des de llavors, entrenar i entrenar. Unes setmanes més , d'altres menys, però sempre seguint una línia de treball que em marca la Maria, que a part de ser la meva parella, també m'entrena, fa el que pot amb mi, jaja.. La idea és clara, anar adquirint una bona base de cara a l'objectiu que m'he marcat aquest any : la marató de Donostia. I en això estem, i crec que puc dir que estem anant pel bon camí.

I amb aquestes em presentava a la sortida , amb ganes i convençut de poder marcar un 38 i algo al crono. Bé, sempre i quan em deixessin sortir del calaix, jeje.



Molts corredors, no entraré a valorar si això és una aberració o no, si els carrers donen per tanta gent, si el que es tracta es d'esmunyir la vaca fins on sigui,  ... Al final 27000, sí, amb l'única i l.lusió de córrer i passar-s'ho bé, disfrutar i oblidar-se de tot per uns instants. Bé, just abans de començar emotiu minut de silenci de record per les víctimes de l'atemptat de Boston, tots anem en el mateix barco i coses així no han de passar més, que collons, som gent que només fem esport!

La cursa en sí no va anar del tot malament. Vaig ser molt regular, almenys això diuen els parcials cada 2,5 kms ( 9'40-9'38-9'41-9'38). El recorregut ja el coneixia , en part per la marató de BCN i també per haver fet la Cursa de Sant Antoni. Bàsicament era pujar el Paral.lel, baixar Gran Via, pujar Ronda Sant Pere fins Urquinaona i tirar avall per Via Laietana.

A partir del km.7 ja vaig començar a patir una mica. El tram de Ronda Sant Pere puc dir que va ser on vaig passar-ho pitjor, però arribats a Via Laietana, baixada fins a meta tot i que ja anava una mica tocat.

Al final 38'36'', força content i en meta exhaust.




Marca prou digna per mi en un 10k homologat com cal i esperançat perquè veig que mica en mica em vaig posant al meu millor nivell.

La propera serà els 7 Cims, una bona marxa de resistència de 58kms amb +2500 que ja veurem com l'afrontem. Entrenada gens, la veritat. Confio en el meu motoret diesel i anar fent via.