Seguidors

dilluns, 28 de novembre del 2011

Marató de Donostia, la crònica.

Ben arribat avui dilluns de Pamplona, passaré a enrotllar-me una mica del que vaig sentir ahir durant la marató i també del gran cap de setmana que hem passat juntament amb el Xavi Varias. Per qui no vulgui llegir-ho, dir que la marca a la marató de Donostia va ser de 3 hores 8 minuts 8 segons, superant qualsevol espectactiva que em pugués crear. Ni en somnis podia imaginar una cosa així. Anem a explicar-ho.

Sortim dissabte matí vora les 10'30 de Vilafranca, bosses carregades, tot a punt direcció Donostia un altre cop, just 15 dies després de tornar-hi de la Behobia. Per no fer el viatge tan pesat, parem a dinar a Tudela a un restaurant de la cadena La Mafia. Una bona amanida i un plat de pasta consistent. Algo de postre, cafè i reemprenem la marxa.
Sobre les 16 hores ens plantem a l'hotel, situat a escassos 200 metres de la sortida. Com que és d'hora, sortim a fer un trot de 25' per estirar una mica les cames, quasi sense suar això sí, i tornem a l'hotel. Pròxim objectiu, recollir el dorsal a Anoeta. Hi anem i sense gens de cua ja tenim el dorsal, la bossa de record, cutre com totes, i fem una volteta per la petita fira que hi ha instalada.

L'estadi d'Anoeta la tarda del dissabte

Ja amb tot allò vist, fem una petita passejada per la zona en busca d'uns dècims de loteria, més que res per allò de que si toca ... Fem paradeta en algun bar per fer temps, una mica de suc de civada i tornem a l'hotel per sopar. Havíem guardat lloc al mateix hotel, ja que tenien una sala habilitada per un buffet-sopar per maratonians i ens fotem les botes de pasta, pexugues de pollastre i fruita. Quedem ben servits la veritat, que nos quiten lo bailao.

La sala on es va fer el sopar per maratonians

Per tancar el dissabte, matem l'estona veient la 2a part del Madrid i el partit del Barça, però millor no entrem en detalls, aquest cap de setmana això passava a segon pla i més després de veure els resultats ...
Apa, a dormir que demà ens espera una bona. Això de dormir és dubtós, personalment em costa molt dormir fora de casa i en vísperes d'una marató encara més, així que crec que amb prou feines vaig dormir 5 hores netes.

A les 6 i poc fem diana. Bé, jo estava ja donant voltes feia estona, així que ens anem canviant i baixem a l'esmorzar. De fet només baixem per demanar un cafè ja que l'esmorzar el portàvem a sobre: el pastís de carbohidrats que tan bé funciona. Però bé, baixem i estem una bona estona pel menjador amb la resta de maratonians que maten els moments previs omplint dipòsits.
Tornem a l'habitació, ens vestim ja amb la roba de córrer, mirem que ho tinguem tot i a les 8 anem tirant cap a Anoeta. Igual són 10 minuts a peu, no és res això. Fa fresqueta i el cel, tot i que encara és mig fosc, es veu totalment serè i sense núvols. Arribem a Anoeta, anem cap a la zona del guardarroba i ens hi estem una estona per cubrir-nos del fred.

Em fa una foto el Xavi, fem conya, serà una premonició?

Agafo els 3 gels que portaré, les ulleres, una samarreta de màniga llarga per utilitzar durant els 1ers kms per si fa fresqueta, uns guants de plàstic de benzinera que portava el Xavi i cap a les 8'30 sortim a l'exterior per fer un simulacre d'escalfament. Fem una volteta per fora Anoeta, 4 estiraments per enganyar, la darrera pixera i cap a la sortida, queden uns 10 minuts. Som-hi!

Ara em mullo, no m'agradava fer pronòstics sobre quin temps fer a la marató però vaig a explicar-vos el que realment sentia i com ho afrontava. Sabia que estava molt més fort, bastant més que del març quan vaig fer 3h26m a BCN, ja que era conscient que aquesta no l'havia fet a tope. D'altra banda però, estava mig indecís, no sabia com respondria el peu ni si m'afectarien les quasi 2 setmanes de parada que vaig tenir. Però ho tenia clar, sortir a ritme de 4'30'', o sigui les 3h10m i aguantar lo màxim possible a aquest ritme. Després ja tocaria patir, fos a partir del 32, 34, 36, ... el que sigui.

Comencem a córrer
Just abans de començar tiro la samarreta de màniga llarga i els guants de plàstic, estem a 5º però no h'hi ha per tant, entrarem ràpid en calor i després et sobra tot. Ens col.loquem entre la zona de 3 hores i 3hores 30 i ens desitgem sort. Ja no ens tornarem a trobar fins a l'arribada o això espero, que arribem els dos, sense lesions i amb unes condicions mínimes, ja m'enteneu, que no sigui allò que ens acabem arrastrant com sigui per arribar.
Així que arranquem, sortida! Com a tota sortida, tu t'intentes posar a una zona segons les teves possibilitats, però veig que molta gent això encara no ho entén. En fi, anem sortejant una mica i agafem ritme. 1er km lent 4'36'', però cap problema, ràpidament ens trobarem i anirem fent. La 1a volta surt d'Anoeta, va cap al centre i torna a Anoeta, són uns escassos 6kms que els faig fregant els 4'29''-4'30'' del GPS que tinc, però ja veig una certa diferència entre quan em marca a mi el km i quan passo pel cartell del km, però no em preocupo.
Total, que entre pitos i flautes fem la 1a entrada a Anoeta al km.6. Ara veig en la classificació de cursa que passo amb un temps de 27'38'', quan tenia pensat fer-ho en 27' clavats. Tot va correcte, no tinc cap problema i em sento molt còmode a aquest ritme. Però clar, queda una eternitat, ara comencen les 2 voltes de 18kms. Fins ara això eren bales de fogueig.
Surto d'Anoeta i torno a enfilar cap al centre de Donosti. Per allà el km.7-8 és quan coincideixo amb un noi basc, iniciem una conversa i compartirem viatge una estona. Em pregunta a quin ritme vaig, li explico que a 3h10 i ens quedem junts. M'explica que és la 2a marató que fa, que la 1a l'havia fet en 3h27 entrenant només 200kms i que per aquesta n'havia entrenat uns 300. Jo no me'n faig creus!
Així que parlant parlant anem fent kms, sempre controlat per mi, jo ja li dic que no em sortiré d'aquí i que si ens embalem en algun km frenaré. Em fa cas i diu que perfecte, que ell tampoc les té totes.
Fins al 12 són callejeos per la zona més antiga de Donostia, però arribats al 12 sortim ja pel passeig de la Concha i enfilem un tram d'anada i tornada de 7kms que serà se'ns dubte el més dur de soportar. Cap al 12 se'ns junta un altre basc, un tio que ja porta unes 10 maratons i que té 3h10m. Aquest ja fa més respecte perquè diu que va bé amb nosaltres i ja apretarà més endavant si pot. El passeig per la Concha dura 1km i poc i després anem cap un tram més abandonat, una zona ja més exterior que acaba fent mitja volta al km.16 en una mena de polígon.
Anem comentant la jugada fins que ells dos s'acceleren una mica i se'n van uns metres. Jo segueixo igual, que si 4'27'', 4'28'', 4'30'', controlant i amb precaució, tot i que passen els kms i em continuo trobant igual de bé, cap molèstia al peu, sensacions boníssimes,... però em quedo sol!
Intento posar-me en un grup però veig que és un ritme una mica més lent així que tiro sol, bé, enteneu-me, hi ha gent pel mig clar, però no vaig junt a ningú amb qui compartir ritme. La llebre de 3h15 està darrera meu i la de 3h molt per davant m'hagués matat.
Al km.20 em prenc el 1er gel, Coup de Fouet a la vista. No és que estigués apurat, però com que s'han de prendre ... Ja tenia pensat que me'n prendria un al 20, un altre al 28 i el darrer al 38. Ahir no em vaig posar ni cinturó ni res, dos a la petita butxaca i un altre per on pugués.
I ja arribant a la mitja marató és quan agafo a un navarrès que també buscava les 3h10. Un tio molt simpàtic, feia goig anar-hi parlant. Mentre veiem de fons l'arc de la mitja marató recordo que comenten "ahora ya a descontar". Sí, tota la raó, però tots sabem que queda lo pitjor de la marató. I uns minuts després ens atrapa un altre navarrès i formen un trio que anirem fent bastants kms. Comencem a parlar de si el bon temps que fa, de si la Behobia, que si a Pamplona tenen una mitja marató molt abandonada, ... Molt agradables els dos, la veritat, i l'estona se't fa més amena i els kms passen una miqueta més ràpid tot camí d'Anoeta. Ara veig que el km.22 el fem en 4'14'', et poses a xerrar i inconscientment apretes, però els hi dic que "alto" i ens tornem a siutar en 4'26 i 4'24 just abans d'entrar a Anoeta per segon cop. En alguna cosa coincidim aquí "sólo queda una vuelta" i ens fotem a riure els 3. Sí, clar, però una volta de 18kms quan ja en portes 24 a les cames. Però res, això està fet per valents i tornem a encara la tornada cap al centre de Donostia amb ilusió. Si haig de dir la veritat em segueixo notant molt bé però per dintre m'havia marcat d'arribar així fins al 28, més o menys on comença en serio tot això, així que de moment ho veig bastant normal.
És curiós però que sortint d'Anoeta comença una nova etapa. No feia ni 3 minuts que xerràvem i de cop crec recordar que ens anem separant una mica, un se'n va per davant i l'altre es queda una miqueta, però res, distàncies molt petites. Del 24 al 27 faig 4'24, 4'27 i 4'24 de nou. I ja no tornem a coincidir més els 3 junts, coses de la marató ...

km.28: Comença l'autèntica marató
Per la poca experiència que porto, tot just era la 4a marató, penso que aquí és on comença l'autèntica marató. Tothom més o menys podrà tirar fins aquest km però a partir d'aquí no saps mai com et reaccionarà el cos.
De moment, arribo aproximadament al 28 i em prenc un nou gel, en aquest cas l'antioxidant per les rampes. Marco el 28 en 4'18'', el 29 en 4'21 i tornem a entrar de nou pel passeig de la Concha, kms 30 i 31, que els faig en 4'31 i 4'24.
Entre el 30 i 31 és on torno a atrapar el navarrès que havia tirat per davant i aprofitem per rodar junts una estona, ens anirà bé perquè estem en la fase crítica de la marató, però sembla que els dos no ho notem pas. Recordo que m'explica que tenia 3h31 en marató, a l'any 1998!, i que al haver tingut fills no havia reprès un entrenament més o menys seriós fins ara i que tenia un amic que li havia fet un pla de 3h15. Estem anant de nou cap a la zona més aburrida del recorregut, però en aquest moment és quan em plantejo "sí, ve lo fotut, però vas bé, mira endavant i mira el que et trobes. I pensa que al arribar el 38 això s'acaba, allà estarà ple de gent que et portarà en volandes fins a meta". Dit i fet, segueixo fins al 34 entre 4'19 i 4'24 i la goma segueix sencera, res de slicks desgastats, jeje, de moment no cal parar a boxes. Durant aquest tram avanço als dos bascos que m'havien acompanyat una estona, la diferència de ritme era notable i inconscientment et creixes, devia ser cap al 32 aproximadament. Recordo que un d'ells em diu que anés en compte no ho pagués però li comento que em veig bé i que tot això que tindré guanyat, em conec i en cas de petar no veia un "descalabro" a la vista. Així que segueixo tirant fins al 34 amb el company navarrès.
Al 33 aprofito per agafar un parell de talls de plàtan, em notava una miqueta buit de panxa, així que entre això i el gel de més endavant penso que ja en tindré prou. Arribem al 34 i fem el gir, tornant per l'altre cantó de la carretera fins al 38. Aquí és on em despedeixo del navarrès perquè veig que el tio va amb moltes ganes i molt fort. Potser anem uns metres més junts fins que ell se'n va. Jo no és que baixés el ritme, al contrari, ja que encadeno 3kms seguits en 4'19, 4'16 i 4'18. Sincerament alucino, vaig avançant gent i gent i jo em trobo perfecte, marcant inclús els parcials més ràpids. Em creixo encara més i ja no li tinc por a res. Faig càlculs interns i ja penso que el sub 3h10 el tinc a la mà, ja que estic anant més ràpid que la 1a mitja i sino rebento ho tindré fet. Sincerament i no us vull enganyar, això era totalment inesperat. La idea inicial era viure de rentes i estava fent el contrari!
Encaro cap al 38 i em vaig preparant l'últim gel,el Red Tonic, mai l'havia provat. En les anteriors maratons l'havia portat però ni l'havia fet servir, ja sigui per cansament i ni esma de prendre-me'l o pel que fos. Però sí, ahir el vaig fer servir, però no perquè em fes falta ni res, sino perquè anava bé i inclús tenia aquesta esma necessària per provar-lo. Torno a dir que no em fan pes els gels i aquest el trobava dolent com tots.
Així que arribant el 38 me'l prenc. Aquí hi torna a haver molta gent i qualsevol crit d'ànim et dóna ales, que si "Franxesc" (encara que s'equivoquin és igual), que si "aúpa, venga", "ánimo campeones"... Qualsevol cosa val, s'agraeix i molt i et fa posar la pell de gallina, són moments únics i bestials de viure.
Llavors penses, queden 4 miserables kms, si ja n'has fet 38, això que és? Són 18 minuts com a molt? Endavant i fora. Anoeta està a tocar i d'aquí me'n puc emportar un gran record.
Total, que avinguda avall faig el 39 en 4'21 i el 40 en 4'15 i segueixo avançant corredors. Del 40 al 41 hi ha una petita pujada que em fa passar en 4'29, és que tot i això no passo de 4'30 que era el ritme que tenia marcat d'inici!
Gir a la dreta i comença el gir a Anoeta per fora l'estadi. Molta gent i sense para d'animar a tothom qui passava per allà. Això està fet, seré sub 3h10 i ara només em queda saber en quan acabaré. Però tampoc m'importa massa, me'l prenc com un premi aquesta darrer km i no m'exprimeixo tot i arribar molt sencer. Disfruto de la volta per fora Anoeta i la pista d'atletisme que hi ha al costat. M'avança un corredor, el tio anava molt fresc, potser devia ser l'únic que m'avançava desde feia molts kms. Segueixo la volta i ja veig per 3er cop la porta d'entrada a l'estadi, moment èpic, Anoeta per tu, ara sí que és definitiu, entraràs allà i ja no hauràs de tornar a marxar. Un altre repte a la butxaca i aquest aconseguit amb escreix. Toca disfrutar i assaborir aquests 300 metres que deuen quedar fins a l'arribada, la veritat és que et fa sentir especial.
Penso en tot el que he entrenat desde principis de setembre per arribar a aquell moment, que podia sortir creu? Cap problema, sempre he dit que acabar una marató, cumpleixis o no un objectiu que et marquis, ja és un èxit. Ara bé, si a sobre l'acabes en bones condicions i rebaixes el temps més optimista que et podies plantejar, la felicitat és molt més gran, no enganyaré a ningú. Total, que em ve al cap tot això però en cap cas m'emociono tant com a la 1a marató, allà fins i tot em va saltar alguna llàgrima, ahir no. Potser perquè no vaig patir massa? Potser perquè com la primera marató res? Sigui el que sigui estava cofoi però en cap cas amb la llagrimeta a punt de caure com a Castelló.

Moment on aixeco els braços ( tot i que no es veu massa bé)

Al final doncs, 3 hores 8 minuts i 8 segons, rebaixant 18 minuts i 41 segons el temps de la marató de BCN del març. 1a Mitja en 1h35m27s i 2a Mitja en 1h32m41s. Al fore405 em surten 42,553 kms.

Deixo aquí tots els parcials per cada km:
km

km

1 4:36
22 4:14
2 4:29
23 4:26
3 4:29
24 4:24
4 4:26
25 4:27
5 4:29
26 4:24
6 4:30
27 4:21
7 4:33
28 4:18
8 4:23
29 4:21
9 4:25
30 4:31
10 4:28
31 4:24
11 4:28
32 4:19
12 4:23
33 4:24
13 4:30
34 4:24
14 4:27
35 4:19
15 4:31
36 4:16
16 4:30
37 4:18
17 4:28
38 4:22
18 4:27
39 4:21
19 4:28
40 4:15
20 4:27
41 4:29
21 4:24
42 4:17



43 2:20 553 metres

Fa 1 any en tenia prou en debutar i fer 3h30 i ni se'm passava pel cap 11 mesos després fer-la en 3h8m, ho veia impossible, d'un ritme impensable per mi! I encara menys pensant que pugués fer la 2a Mitja més rapida que la 1a. Hagués pensat que estava boig!
Un cop creuada la meta, em quedo a la porta d'entrada a l'estadi per veure l'arribada del Xavi. Ja ens havíem creuat en algun punt del recorregut i anava molt per davant del globus de 3h30, i tot i que no tenia cap objectiu marcat, li feia gràcia provar de baixar de 3h30. Al final es marca 3h22m tot i no entrenar específicament cap marató sino les 24hores que d'aquí 3 setmanes es faran a BCN. Ell és el culpable de que ahir fos a Donosti corrent ja que en un principi havia d'estar a Castelló d'aquí dues setmanes i també és qui m'ajuda en tot això dels entrenaments a seguir. Merci!
Però això no va acabar aquí, després d'estirar,dutxa i recollir les coses de l'hotel vam anar a dinar a Zizurkil, petita població on la Edurne Pasaban té un restaurant/alberg. El restaurant s'anomena Abeletxe, per si algú s'hi vol deixar caure algun dia, i vam menjar d'allò més bé, envoltats d'un gran paisatge. Ho teníem ben merescut i vam seguir comentant la jugada i anècdotes que havien passat durant la marató.
I com que els nostres familiars no veien massa bé això de tornar el mateix dia, vam fer parada a Pamplona. No hi havia estat mai i vam passar la tarda pel centre, vam veure la ruta que es feia pels encierros de San Fermin, l'ajuntament i lògicament van caure cerveses i pintxos mentre vèiem com els navarresos disfrutaven de la victòria d'Osasuna. Al vespre pizza, descansar i avui al matí tornada a casa.

Gran cap de setmana, més no es pot demanar.

I ara què?
De moment descans, segurament demà dimarts trot molt suau de 15-20 minuts per fer bons estiraments, dimecres partit de futbol7 i diumenge a la Cursa dels Falcons aquí Vilafranca. Bé, això de Cursa per mi en tindrà ben poc, passejada amb l'escusa de la butifarrada final, no hi haurà lado oscuro, ho puc ben assegurar. Aquest cop sí que cumpliré el que dic.
I cap a l'horitzó molt proper ja veiem la 1a marató del 2012, Gran Canària, 22 de gener. Repetirem el Xavi i jo, amb pretensions ben diferents, només acabar-la i veure si és la 1a de 12 maratons que volem fer el 2012. No ho tenim massa clar però jo crec que sí, que al final ens animarem i ho intentarem.

diumenge, 27 de novembre del 2011

divendres, 25 de novembre del 2011

Matant les hores prèvies.

Demà al matí enfilo cap a Donostia, farem paradeta prèvia per Tudela per dinar i tenim previst arribar a destí cap a les 5 de la tarda, anar a recollir el dorsal i fer un trot molt suau de 20' per estirar cames després de les hores de viatge. El centre ni el trepitjarem, que és massa temptador, jeje, toca fer bondat.
Les hores prèvies es passen com poden, els nervis van augmentant alhora que també ho fan les ganes i la motivació. No sé què collons ho fa, però és així, us passa a tots o només sóc jo? Et trobes estrany quasi sense sortir a córrer durant la última setmana, les hores passen lentes lentes i quan menges et dóna la sensació de que "no mengis massa no fos cas que m'engreixés!"

D'altra banda sembla que el temps acompanyarà i no plourà, bé, lo més important és que no farà la calor del dia de la Behobia. Així doncs, per aquest cantó ja comencem bé.
Sobre el meu estat físic, molt millor. Fa 2 setmanes ho veia tot negre i ara el panorama ha canviat bastant. Avui he anat de nou al fisio a fer un vendatge d'aquests amb tires Kinesiotape pel tibial de cara al diumenge i en principi ja ho tinc tot enllestit. Correré amb bambes velles i sense plantilles, ja ho vaig decidir dilluns i no vull tenir problemes amb les plantilles, que 42kms són molts i prefereixo evitar-me el risc de que em surti alguna petita llaga.
Així doncs, només queda córrer i córrer, que no és poc.

Pel que fa a aquesta última setmana, els entrenaments han estat molt suaus :

Dilluns: 54' molt suaus fent uns 10 kms, ritme patxanguero total, sobre 5'25''.

Dimecres: 10' de calentament a 5'20'', 20' en progressió, 10' a ritme marató i 10' novament suaus.

Divendres: per la tarda farem un trot de 30' suaus, 5 sortidetes de 100 metres i fora.

I res, que desconecto del blog. Ja miraré de fer una petita entrada post-marató per escriure 4 paraules de com ha anat, ja que fins dilluns no arribaré a casa. Diumenge farem parada a Pamplona per agafar forces i descansar una mica.

Ciao!

diumenge, 20 de novembre del 2011

Això està al caure

Doncs sí, això s'acaba. La preparació està arribant al punt final i "el partit" del 27N és a punt de jugar-se.
Aquesta setmana m'ha servit per retrobar-me una mica amb mi mateix, ho necessitava. He pogut entrenar amb normalitat quasi absoluta, i tot i que encara no estic al 100% del peu, no serà obstacle.
Ara és lògic que cada dia que passi tindré més nervis, sorgiran preguntes i dubtes que m'aniré fent constantment: seré capaç d'aguantar el ritme que vull portar molta estona? hauré entrenat prou? seré mentalment prou fort? ....
En fi, lo lògic i normal que ens passa a tots els maratonians abans de córrer una nova marató. Serà la 4a i aquesta és especial, és la que vull ser més agressiu, si revento em sabrà greu però vull provar un ritme més exigent. La 1a a Castellón era el debut, firmava les 3h30 i ho vaig aconseguir, la 2a a Barcelona era simplement aguantar més estona el ritme de Castellón i també ho vaig assolir, la 3a a Báscones de Ojeda va ser fer-la sense apenes preparació i veure el que era fer una marató amb només 50 persones, un calentón de l'estiu, jaja. Donosti la tinc fixada de fa temps i em fa especial il.lusió atacar-la, noto que he millorat i espero plasmar-ho.
Sigui com sigui i passi el que passi, haig de sortir a disfrutar, simplement. És un goig poder córrer una marató i tot el que et barrina el cap durant els 42195 metres. O no ? Per cert, queda una setmana però avui he consultat el temps i preveuen pluja, anirem fent un seguiment dia a dia per veure quina previsió de temps dónen.

Bé, us deixo aquí teniu l'entreno d'aquesta setmana:

Dilluns : descans després de la Behobia. El fisio m'havia aconsellat repòs i haig de dir que tenia el peu dolorit després de la Behobia. I per postres, quàdriceps una mica carregats, res greu però, normal, em conec i sé que la causa és la parada obligada que vaig tenir que fer.

Dimarts : rodatge de 60' per fer 12,1 kms.

Dimecres: 20' calentament suaus, 40' a 4'27'' i 18' novament suaus. Els 40' eren els que havia de fer a ritme de marató, dels quals els últims 2kms els vaig fer en pista i sense voler em van sortir una mica més ràpids.

Dijous: visita al fisio per seguir mirant el peu.

Divendres: 20' calentament, 10kms progressius i 10' per acabar. Vaig estrenar les plantilles i haig de dir que de moment cap problema, vaig anar força còmode. La podòloga em va dir que si m'hi trobava bé endavant, tinc dies per davant per provar-les i no descarto córrer la marató amb elles si m'hi trobo còmode.
Després de fer 20' de calentament a 5'15'' aprox., vaig anar fent 10kms en continua progressió per acabar els últims 3kms en 4'19'', 4'13'' i 4'06'', no necessitava forçar més, simplement acabar bé i còmode. Satisfet vaig finalitzar l'entreno, necessitava una cosa així per agafar confiança.

Dissabte: descans.

Diumenge: 16,5 kms a 4'43''. Última tiradeta que em queda, em sorpren un bon xàfec només començar que em deixa xop durant uns 500 metres però després va parant i puc fer la ruta sense aigua. Novament corro amb plantilles, força bé.

De cara a la últiam setmana, 3 trots suaus i fora, correr poc i així anar amb ganes pel diumenge. Que sigui lo que Déu vulgui!

Per acabar dir que m'he inscrit a la 2a Pujada a l'ermita de Sant Pau, cursa que organitza els Falcons de Vilafranca i com que es fa aquí a Vilafranca al final he decidit a inscriure'm. L'any passat no la vaig fer perquè era una setmana abans de Castelló i no ho veia adequat. Serà una bona ocasió per anar a fer 10kms i finalitzar-ho amb una butifarrada.
Ah, i també estic inscrit a la San Silvestre Vallecana, a Madrid. Aquest final d'any serà diferent i em desplaçaré a Madrid a fer aquesta multitudinària cursa, crec que al voltant de 36000 persones i canviaré una mica la rutina dels caps d'any, sempre va bé canviar d'aires.

dilluns, 14 de novembre del 2011

El lado oscuro a la Behobia, 1h25m06s

Definició de "lado oscuro": l'anomena així una amiga meva al fet de que és molt difícil anar a una cursa a passar l'estona sense posar-se a competir. És com una veu, un esperit que t'entra dins el cos i et diu que has de sortir a tope o quasi al límit, tu ho intentes evitar però et poseeix i ja no hi pots fer res.
I això em va passar ahir, et trobes allà al teu calaix de sortida força endavant, t'entra la vena competitiva 30 minuts abans de començar, veus l'ambient, la música que et posa la pell de gallina, els pocs kms fets últimament cosa que encara provocava més mono, tot sumat va fer que palante como los de Alicante, això sí, a ritme controladet i sense cremar-me, deixant-me una mica de marge.
Ara, també haig de dir que no les tenia totes. No sabia com em trobaria del peu, tot i que estic moltíssim millor, com païria els pintxos i les cerveses de la nit anterior i com ho afrontaria havent dormit unes escasses 4 hores diria (Abuelo, que noche me has dado colega! Me querías hundir en la miseria!). I per postres ni rastre de pluja, al contrari, molta calor, diria que entre 20º-23º durant tot el recorregut. Jo sincerament prefereixo la pluja de l'any passat que el sol d'ahir, ho fa més del país basc i si s'escau dir-ho, més èpic.

Poc abans de la sortida mirant cap endarrera

I mirant endavant

Queda clar que portava mòbil per fer fotos, no?

No faré crònica detallada de la cursa com altres vegades, ho deixo per d'aquí 2 setmanes a la Marató de Donosti. Més o menys ha estat lo viscut l'any passat, gent i gent als vorals de la carretera animant i animant, és realment impressionant el que es viu allà. S'ha de viure i veure, una festa. Sobretot el tram a partir de Lezo és impressionant, km.14 aproximadament. D'allà fins al final les riuades de públic són alucinants, ja sigui al mateix poble, a la zona del port, durant la pujada de Mirakruz o els 3 últims kms finals fins a Donosti que posen la pell de gallina un altre cop.

El temps que he fet? Doncs 1h25m06s quan l'any passat vaig fer 1h28m39s, la millora és evident, ja ho vaig veient en la majoria de curses que porto fetes aquest 2011. Reconec que vaig anar cap a Donosti amb la idea de rodar en 1h40m, però mentre estàvem allà ja em començaven a entrar dubtes, la gent em picava i jo em mantenia ferm, però al final passa el que passa. Surts en cursa i et vas animant i ja que hi estàs posat, sempre agrada millorar.

XaviV, Eli, Abuelo Runner i jo

Pel que fa al meu comportament en cursa, doncs m'ha sorprès en part gratament com s'ha portat el peu. La tendinitis pel que noto va a menys, tenia alguna molèstia però es podia soportar. He hagut de recórrer a unes bambes més velles però que en principi em poden perjudicar menys. A veure si d'aquí a la marató puc arribar a fer quasi net, tot i que avui dilluns el tinc una mica dolorit. Amb repòs, estiraments i gel a veure si ho puc fer tornar a baixar una mica.
De les sensacions després d'estar quasi setmana i mitja sense fer res, doncs així així. Sense anar a tope del tot m'he notat bastant bé, encara que el cap m'ha començat a donar voltes mentre corria de que 42kms a 4'30 no els aguantaria i si a més fotia aquesta calor. M'havia sentit una mica out després de tants dies sense fer res i això et genera dubtes. Diuen que tot està en el "coco" ...

Aquesta setmana en principi tinc programats 4 entrenaments, a veure si els puc fer i em serveixen, sense fotre massa canya ja, per posar-me al 100% en quan a sensacions i agafar el to. Tinc ganes ja que arribi el dia, ara sí que ja està a tocar. Dos setmanes i fora.

I res, per tancar la Behobia, dir que he disfrutat d'un grap cap de setmana amb el XaviV, el Sergi Condis, l'Eli, l'Àngel, l'Abuelo, i les 2 Annas, ma germana i la seva amiga Anna Malaret. Hem rigut molt amb i de tots, jaja. Bons moments amb bona companyia. Podria comentar 1000 coses de cadascú però és que no acabaria!

Salut!

dijous, 10 de novembre del 2011

El primer tastet de Donosti : la Behobia

Ja tenim al caure un altre cop la mítica Behobia- San Sebastian. L'any passat la novetat, aquest any ja sé quin ambient es respira durant el cap de setmana per Donosti. Impressionant! No fas 2 passes i persona que et trobes dius "aquest corre demà", pintxo per aquí, pintxo per allà, cervesa per aquí i cervesa per allà, ni carbohidrats ni mandangues, a viure-ho, que la vida són 2 dies!
Gent d'arreu de l'estat espanyol es reuneix per disputar diumenge els 20kms entre Behobia (un barri d'Irun) i Donosti, una festa de totes totes, públic durant tot el recorregut, en qualsevol racó, animant, celebrant-ho i fent-se partíceps del que és un dia especial.

Personalment avui m'ha donat notícies esperançadores el fisio. Bé, ahir vaig anticipar-me i vaig decidir a provar el peu perquè era conscient que si avui me'l tocava després no estaria per masses trotes. Resultat força satisfactori, 40' seguits corrent amb molèstia, sí, però menor que quan dissabte ho vaig intentar. El ritme era lent, 6' el km, de passeig, però suficient per donar-me compte que la cosa té pinta d'anar per bon camí. O almenys així ho vull creure.
I com deia, avui m'han donat good news perquè efectivament ho tinc menys inflat i en franca progressió. I parlant parlant cada cop estic més convençut que les bambes que utilitzo ara no contrarresten tant la meva pronació com les que tenia abans, a veure si demà en puc treure aigua clara amb la visita al podòleg.
Quin planning tinc ara? Avui dijous repòs, demà com deia visita al podòleg i després sortiré a rodar una miqueta, a veure si puc arribar a fer uns 10-15 kms. I diumenge Behobia amb molta tranquilitat, ja us dic, cinturó posat, mòbil a dins i a tirar fotos durant el recorregut, ja que sembla que el temps acompanyarà aquest any. Haig de reservar energies i més amb la situació que estic ara mateix.
Serà el primer tastet, d'aquí dues setmanes hi haurà el plat fort, la Marató!

dilluns, 7 de novembre del 2011

Marató NY


Ahir em vaig tragar sencera la marató de NY per la tele. Malalt? Doncs no sé, però ja és el 2on any consecutiu que la miro. I a falta d'activitat, què més que mirar la marató de NY i veure si se m'enganxa algo, jaja.
I em va agradar de nou, alguna dia la faré, estic convençut, però ja arribarà, no corre pressa. Grans els comentaris i la narració, Antonio Alix d'Eurosport, m'encanta, ja sigui en ciclisme o en atletisme, es nota que el tio sap de que parla i està enterat del tema. I les coses clares, com toca. I fent els comentaris Luismi Martin Berlanas, ex 3000 obstacles, i que ara es deu a la Marató. Com dic, bon tàndem i tocant molts temes: com preparar una marató, si és bo disputar-ne dos més o menys seguides com pot ser Berlin i NY, parlant inclús de la Behobia d'aquest cap de setmana i de perquè s'ha negat a la imposició d'un canon de 3 euros que volia incloure la RFEA per corredor, cosa que encara la farà molt més popular, i molts temes més dels quals se n'apren alguna cosa.
I de la cursa en sí, es van poder veure les dues cares de la marató. En categoria femenina es va poder veure l'actuació estelar del "hombre del mazo" a la keniata Keitany, que es va escapar al km.2 però que cap al km.28 ja es podia veure com anava baixant brutalment el ritme fins ser sobrepassada al km.39. Vaja, la realitat que ens passa a molts maratonians a partir del km.28-30 en major o menor mesura i que sembla que als atletes d'èlit no els hi pugui passar. Craso error.
D'altra banda, en categoria masculina, Geoffrey Mutai controlant el grup fins al 32 per fotre l'atxasso, brutal, i marcar un nou rècord de la marató de NY amb 2h05m06s. Sino vaig errat, és l'atleta que ha corregut més ràpid mai una marató, a Boston (2h3m escassos), però no consta com a rècord mundial perquè tenia massa desnivell negatiu desde el punt de sortida al d'arribada i no el van homologar.
També fa gràcia veure com ex-jugadors de futbol la corren. Cada cop n'hi ha més, jo né què ho fa, la veritat. Però el futbolista en sí és gos,gos. Ho dic per experiència, i si et feien córrer 20 minuts pel camp en un entreno et cagaves amb l'entrenador i te'n recordaves de la seva família. Per això em resulta curiós, ara haig de córrer 3 hores i mitja seguides? En fi, enganxa i punt, qui n'ha fet ja sap de què parlo, qui no n'hagi fet pensarà que estem mig bojos.
Doncs això, al que anava :
Ivan Helguera, ex-jugador del Madrid : 4:05:28
Edwin Van der Saar, ex-porter fins l'any passat del ManU : 4:19:16

En quan a mi res de nou, segueixo sense moure'm ni fer l'intent. Seguim amb gel, estiraments, algun Ibu. Em vaig proposar parar fins la visita al fisio de dijous i ho estic cumplint. Pot anar mig bé pel turmell, segurament, i de cara a la preparació espero que no m'afecti massa.
Ara bé, divendres segurament torni a saltar al ruedo, ja que no em puc permetre estar parat fins el dia de la marató.
Salut!

diumenge, 6 de novembre del 2011

Parada obligada

Doncs sí, després de sortir a provar ahir al matí un moment, he decidit parar fins dijous que torno a tenir visita al fisio. Van ser uns 3,5kms en 22' i tot i el ritme lentíssim noto molèsties al córrer i al girar el peu. Segurament sino sapigués el que tinc seguiria corrent normal i aguantant el dolor, però si ja sé el que tinc, prefereixo ser cautelós i anar amb calma perquè almenys no vagi a més.
Em fot molta ràbia haver de parar, ho he meditat i crec que és el millor que puc fer a 21 dies vista de la marató de Donosti, que també haig de dir que encara que estigui així la faré igual, aguantant el dolor i tira milles. No sé si l'objectiu inicial que tenia pensat serà possible o haurem de rebaixar una mica les pretensions, però el plaer de córrer una nova marató no me'l treurà ningú. Aquestes 3 setmanes que queden decidiran algunes coses.

També he estat recopilant informació sobre la tendinitis al tibial posterior i pel que veig és bàsicament produït per gent pronadora, com és el meu cas. Em posaré en mans d'algun podòleg perquè em faci un estudi de la trepitjada i que em digui si em fa falta plantilles o no a banda d'utilitzar bambes pronadores que ja utilitzo. Tot sigui per prevenir futures lesions si volem seguir fotent-li kms al cos.

Bé, poc més, dir que tanco la setmana amb uns escassos 39 kms. La setmana que ve Behobia, em fa més nosa que servei, però ja que hi anem, a disfrutar-la, córrer al País Basc is different.

divendres, 4 de novembre del 2011

Pluja divina?

Quina merda de dia que està fotent. Ara bé, igual és un regal diví perquè descansi i descansi i no surti a córrer ni un metre.
Avui al matí volia aprofitar el dia de festa per rodar molt suau per pista, suar una mica i veure sensacions, però amb la pluja ja ho he descartat. Ara a la tarda aprofitant un moment que ha parat de ploure ho anava a intentar de nou, però res, veig que torna a ploure. Així que res, a descansar. Ho intentarem potser demà en algun moment del dia.
Porto doncs dimecres, dijous i divendres de repòs total, dies de gel, antiinflamatoris, fent estiraments i sense parar de donar-li tombs al tarro. Em fot, però és el que hi ha i no s'hi pot fer res.
D'aqui al dia 27 pocs entrenos i selectius, desgast minim,a intentar conservar el treball fet i arribar amb les millors condicions possibles. La Behobia-Donosti de la setmana que ve la faré, sí, però no pas sortint desde davant com em tocaria per dorsal. Segurament la disputi amb la meva germana amb tranquilitat, rollo 2 hores, i aprofiti per fer fotos d'aquesta gran cursa.

dimecres, 2 de novembre del 2011

Entrebanc pel camí

Em temia alguna cosa i no volia pas que fos veritat. Però sí, tinc una tendinitis al tibial posterior del peu dret. Ja fa unes setmanes que notava alguna molèstia al turmell i de fet ho havia comentat en algun post anterior però no en feia massa cas. Avui tenia hora al fisio, sabia que tenia la zona una mica inflamada i m'ha corroborat la petita tendinitis que tinc.
La causa més probable? El canvi de bamba en asfalt que vaig fer a mitjans de juliol ( per aquestes coses va bé mirar l'històric del blog). És un dels mals més freqüents del canvi de bamba segons m'ha comentat i he pogut anar llegint per Internet, vaig passar d'unes Brooks a unes Asics i suposo que amb l'acumulació de kms per la preparació de Donosti m'haurà anat sortint aquesta lesió.
I ara què? Crec que lo positiu, o almenys m'ho vull mirar així, és que la base d'entrenos ja la tinc feta, em queda bàsicament lidiar aquesta setmana com pugui i la resta ja fa bastanta baixada, és primordialment mantenir el treball fet. I lògicament seguirem amb les sessions de fisio, gel i forces estiraments de la zona.
A veure, no vaig coix ni molt menys, és simplement dolor, a dies més i a dies menys, i tinc clar que d'aquí a Donosti ho aniré trampejant com pugui i conviuré amb ell. Ahir dimarts per exemple vaig fer una tirada de 26kms i la molèstia era quasi despreciable, però altres dies sí que he notat més dolor.
L'objectiu és arribar amb el mínim de molèstia possible al 27N, seleccionant bastant els entrenaments i si pot ser fer-los més per camins (tot i que ara es fa fosc més aviat) o inclús per pista per evitar la duresa de l'asfalt.
No és una bona notícia, està clar, però és el que hi ha i s'ha de mirar endavant.

dimarts, 1 de novembre del 2011

Benasque

Us deixava dimecres descansant i com que em considero una persona que no pot estar-se 2 dies seguits fent el dropo, i que ara mateix tampoc em convé, dijous em vaig cascar una tirada mitja, una mitja marató a 5' el km. Aprofitant l'impàs entre xàfec i xàfec em vaig decidir a sortir.
Divendres va venir nou partidet de futbol7, aquest cop derrota però passant una bona estona que és el de que es tracta.
I el cap de setmana tocava fer algo diferent, visita als Pirineus, però aquest cop fora de Catalunya, a Benasque, als peus del Parc Natural Posets-Maladeta, una zona que desconeixia i que vist lo vist té molt per veure i que m'hi tornaran a veure l'estiu que ve. L'expedició estava formada per l'Eli, el Sergi Condis i un servidor.
M'encanta la tranquilitat de la muntanya, el desconectar de l'estrés del dia a dia, no pensar en massa cosa i disfrutar i passar una bona estona. Això és el que vam fer.
Vam començar per visitar les botigues Barrabes que hi ha a Benasque, això abans de dinar. Roba de tot tipus i també tenien un outlet, on vaig aprofitar per fer una adquisició. Un cop dinats, ens traslladem cap a l'hostal, situat en un petit turó, solitari, a uns 3kms de Benasque, just als peus del GR11. Un lloc tranquil i preciós, i l'amabilitat de la gent d'allà magnífica.
A la tarda ja vam decidir fer alguna coseta, la idea era sortir a caminar-correr una estoneta suau. Ens vam deixar aconsellar sobre rutes a fer i vam decidir fer un tros de GR11. Vam arribar fins l'Ibonet de Batisielles, uns 6 kms de pujada que vam fer caminant. El lloc era espectacular, però vam fallar, ningú portava càmera, ja que no teníem pensat ni molt menys arribar-hi. Bé, deixo aquí una de les moltes fotos que podem trobar d'aquest lloc per la xarxa:

Era una ruta fàcil de fer. Uns 6 kms fins a l'Ibonet, fets amb molta tranquilitat i disfrutant d'un paisatge idílic. Un cop a dalt tornada cap a l'hostal pel mateix camí de l'anada. Primers 2kms fets amb molta cautela perquè eren els de més pendent i els darrers 4 que vam fer corrent. En total doncs van ser uns 12kms amb uns 1700 metres de desnivell acumulats.
Dutxa i cap a Benasque de nou,a disfrutar de la fira del Pulpo. Com diuen, una imatge val més que mil paraules

Ja és casualitat enganxar la 1a edició de la fira del Pulpo a la gallega que feien a Benasque! Quin disfrute!

Passem a diumenge. Vam agafar el cotxe de bon matí i ens vam desplaçar de Benasque a la Besurta per fer una caminata més per allà. Ruta fàcil a pota entre 2000 i 2300 metres d'alçada, veient la cascada de Forau d'Aigualluts i arribant una mica més enllà fins a l'Ibon del Toro.

Tot això als peus dels majestuosos 3000 que hi ha per la zona i com no, de l'imponent Aneto.

Un cop arribats a l'Ibon del Toro, a uns 2300 metres d'alçada, vam desfer la ruta fins al parking de la Besurta. No vam fer cap cim ni ho teníem planejat i te'n dones compte que no és obligatori fer cap cim per disfrutar de la muntanya.

Per la tarda, després de dinar per Benasque i de la corresponent "siesta", vaig decidir pujar fins al poble de Cerler a peu junt amb l'Eli (El Sergi va fer un altre tipus d'entreno, rodant constant uns 50', està molt motivat i ja ha entrat en aquest espiral de correr i correr). Els kms estaven marcats pels ciclistes i com vam poder comprovar durants els 4kms fins a Cerler la pendent oscil.lava sempre al voltant del 8%.

Un cop a dalt, s'havia d'immortalitzar la vista de Benasque. S'ha de dir que Cerler és la població que està a més alçada de tot Aragó, m'imagino que deu ser com la Baqueira d'allà ...

Un cop pujat, s'havia de baixar. Aquí va venir el gustasso, baixada corrent, deixant-se portar i disfrutant dels escassos 16' per fer els 4kms de descens. Un cop completat, 2 kms més ja amb més calma fins a l'Hostal, moment de l'arribada en el qual la llum diurna ja ens havia abandonat completament, és el que tenia el canvi horari del dia anterior. En total van ser doncs uns 12kms més, tot suma i va cap a la saca.

En resum què haig de dir? Doncs que va ser un grap cap de setmana, desconectant totalment de la rutina de feina, dels entrenos diaris i fent alguna cosa diferent abans d'afrontar les darreres 4 setmanes de la preparació de Donosti. I sobretot rient molt, que si transformar, que si l'habitació 105, ... Bé, moltes coses que només els afectats sabem :-). Allà tothom va rebre.

I res, ahir dilluns tornada a casa i per la tarda ja, tot i la mandra, 50' de trot amb el Sergi a 4'55''. Començo la última setmana de càrrega amb bones sensacions.