Seguidors

dilluns, 28 de setembre del 2009

Alguna cosa falla

Olesa 0 Amposta 1
Ahir en acabar el partit li vaig dir a un fidel seguidor del CF Olesa si em podia fer el favor de fer-me una crònia/relat del que pensa ell de tot en general. Aquí us ho deixo, no he tocat ni una coma. Inclús el titular "Alguna cosa falla" és seu.

Alguna cosa falla, o més d’una, quan la veu de la grada es deixa sentir més en fòrums i blocs més que no pas allà on hauria, és a dir, al camp. El nombre cada setmana menor d’aficionats que ens desplacem resignadament fins a Can Trias guardem silenci (ni tan sols els Green Warriors canten, i quan canten, desafinen) i ja imaginem alternatives millors per passar un diumenge a la tarda: si haguessin començat d’una punyetera vegada, podríem competir amb els jubilats per un bon lloc des d’on veure les evolucions de les obres del Municipal de Les Planes. Qualsevol cosa menys repetir la mala estona d’avui i la cara d’idiota que portes de tornada a casa.

Potser jo sóc una mica antic, però sóc partidari d’aprendre’m les alineacions de memòria, tal i com havia estat la tònica del recent trienni gloriós del CF Olesa. Aquest any, però, l’arribada de nou cares noves ha allargassat tant la plantilla que es fa gairebé impossible d’endevinar quin serà l’onze inicial blanc i verd, ja que, qui més qui menys, ha anat entrant en les rotacions de Barangé. I en un cosa cal donar la raó al míster olesà: el nivell de l’equip s’ha mantingut jugués qui jugués. Concretament, s’ha mantingut amb constància molt per sota de les expectatives. A l’arrencada prometedora a Cornellà la van seguir partits irregulars i tot i que s’intuïa un tímid procés de creixement de l’equip i afiançament a la nova categoria, era a batzegades i a un ritme insuficient per enganxar-se al tren d’una competició que no fa concessions ni espera a ningú.

El que encara em costa més d’entendre és que aquest any siguem incapaços de memoritzar ni tan sols el sistema amb què s’afronta cada nova jornada. El que a la pretemporada era un 4-4-2 va donar pas a un 4-1-4-1 en l’estrena a Tercera que s’ha mantingut, amb matisos, al llarg de cinc jornades per convertir-se avui en un estrany 5-3-2. Un 5-3-2 apuntalat amb tres centrals que, si fa o no fa, sumaven junts els mateixos anys (d’edat, perquè en experiència no hi ha color) que els dos centrals titulars de les últimes temporades. Un 5-3-2 que obligava a Daví a fer a estones de lateral i a Francis, a estones, d’interior. I obligar a Daví a recórrer vuitanta metres amunt i avall durant noranta minuts suposa que a la segona part no sigui capaç de superar ni una sola vegada el seu marcador. I convidar Francis a pujar la banda amb la pilota controlada comporta que s’absenti perillosament en fase defensiva i que la davantera rival li pugui guanyar l’esquena amb massa facilitat. Uns riscos que s’han materialitzat, precisament, en els moments decisius del partit, quan l’Olesa ja remava contra corrent.

Malgrat tot, a la primera part ha semblat que l’invent funcionava tot i que, si cal ser sincer, semblava que contra l’Amposta qualsevol cosa havia de funcionar per força: amb tot el respecte, els de l’Ebre són un equip molt justet, amb jugadors esforçats però limitats tècnicament –amb alguna excepció notable, com Gustavo, que havia de condemnar-nos amb un golàs de falta ja avançada la segona meitat-, arguments que haurien de ser del tot insuficients en una categoria on només la disciplina no et fa guanyar cap partit. Morón es feia, per fi!, l’amo del centre del camp en atac amb la complicitat d’Arjona, i amb canvis d’orientació precisos alimentava ara una banda ara l’altra, generant ocasions de perill que acabaven al centre de l’atac fruit de jugades de combinació, una cosa que no havíem pogut veure encara en el que va de temporada. Així Soler ha tingut, per dues vegades, el gol, primer al cap i després al peu a centrades d’Enric. Mentre que per l’altra banda Raúl, a cama canviada, generava una sensació de perill creixent a mesura que s’apropava al balcó de l’àrea, on es diluïa qualsevol opció de gol en prendre sempre l’opció de finalització equivocada. L’Olesa se’n podria haver anat als vestidors amb un parell de gols d’avantatge i la sensació generalitzada de camí al bar és que era una qüestió de temps que els gols arribessin i, amb ells, la primera victòria.

La mitja part, però, ha estroncat la dinàmica de tal manera que semblava que la segona part hagués començat amb trenta minuts de retard, els que ha trigat l’Amposta a recordar-nos, amb el gol de Gustavo, que allà ens s’hi estaven jugant tres punts d’or. L’Olesa no s’assemblava en gairebé res a si mateix només quinze minuts abans mentre que l’Amposta, afortunadament, no sabia què fer amb la pilota. Només Pele, discret durant la primera part, semblava mantenir les constants vitals i recuperava el seu repertori de jugades de conducció però encara no, i com es troba a faltar!, el seu olfacte de cara a gol (com ha quedat palès en un remat de cap a un parell de metres de la porteria que, incomprensiblement, s’ha estavellat contra el porter ampostí).

I aleshores sí, amb el gol de l’Amposta, feina a córrer: amb només un quart d’hora per davant, quan s’ha de tenir el cap prou fred per insistir en el joc que t’ha portat a crear més ocasions de gol en setanta cinc minuts que no pas en les cinc jornades precedents, l’Olesa ha avançat Raventós fins a l’àrea rival amb l’esperança que despengés alguna de les pilotes que plovien des de la defensa o fins i tot des de la porteria, mentre Morillo arriscava les seves vèrtebres malgastant els seus primers minuts de la temporada veient com el joc olesà el sobrevolava. Una tàctica, si se’m permet, una mica primària i, almenys avui, del tot ineficaç. No només no ha permès l’Olesa empatar (tot i el miratge d’una pilota al travesser) sinó que hauria permès l’Amposta sentenciar el partit i estalviar-se el patiment final. Les limitacions i l’ansietat dels visitants combinades amb les accions d’un Pujol que s’ha fet perdonar –tot i que no calia- les errades de Palamós ens han permès conservar una secreta esperança d’aconseguir, almenys, un altre empat. Però avui (tot i que en el balanç general del partit d’avui l’Olesa ha sigut millor que l’Amposta i hauria merescut guanyar) hagués estat un premi minso que no hagués servit més que per endarrerir una setmana més debats que a la graderia ja es començaven a mantenir en veu baixa.

Sonarà estrany, però tant de bo haguem tocat fons a la jornada sis. Perquè voldria dir que, des d’ara, només podem anar a millor. Jo no desespero i confio que algun canvi, gros o petit, doni peu a la reacció i que es desplegui tot el potencial que s’intueix en aquesta plantilla. I si no, en última instància, facin com jo: descarreguin-se aquesta actualitazació del Pro Evolution Soccer 2009 (http://catenjoc.wordpress.com/) i facin campió d’Europa el CF Olesa. Qui no es consola és perquè no vol.

Nota final: mentre escrivia això, no sabia encara que l’entrenador olesà Barangé havia presentat la dimissió. Tant de bo sigui aquest el canvi, més gros que petit, que demanava a l’últim paràgraf.


dijous, 24 de setembre del 2009

Les errades es paguen car

Palamós 3 Olesa 1
Primera derrota fora de casa produïda en un dia estrany, un dimecres al vespre, jugant a 150 kms de casa i en un camp de gespa natural. La veritat és que comentant-ho desde la grada es pot dir que vam regalar els 3 gols però tampoc es pot assegurar que sense aquests regals haguéssim tret alguna cosa de positiva. Del partit poca cosa a comentar, prefereixo passar pàgina. Això sí, potser algun blogger que estava ahir al camp ens pot deixar el seu punt de vista de la situació.
Només queda fer com diuen en castellà borrón y cuenta nueva, i pensar en el trascendental partit de diumenge contra l'Amposta. Vista la classificació ara mateix és un rival directe i li vindria molt bé a l'equip sumar aquests 3 punts i no desenganxar-se dels equips de la zona mitja de la taula. Només queden 3 equips sense guanyar: nosaltres, Amposta i Castelldefels. Esperem que després del partit puguem dir que ja n'hem guanyat un.

dilluns, 21 de setembre del 2009

Agafant confiança a la categoria

Olesa 0 Benavent 0
Portem 4 jornades i no hem guanyat, és cert. Però la meva sensació és que l'equip va creixent mica en mica. Ara desde fora potser pots veure les coses amb més claredat que desde dins i vaig a donar detalls del partit d'ahir, a veure si hi esteu d'acord:
- 1a part amb 3 ocasions clares del Benavent, on Pujol va estar providencial un altre cop. Nosaltres no vam acabar d'arribar, puc comptar un xuc fregant el lateral de la xarxa i poc més.
- La 2a part sota el meu punt de vista va ser de domini "local". Només començar ocasió claríssima de Raul i crec que es va fer mèrits per fer un gol. L'equip estava molt més posat i el Benavent potser també es va recular una mica més.
- Crec que l'àrbitre ens va cosir a faltes i faltetes a tres quarts de camp. S'ha de reconèixer que el jugador X.Gràcia les posava molt bé i que sempre hi podia haver sensació de perill.
- Aquest any costarà que li pitin un penal al Pele. Sóc dels que penso que encara que li fotin un tret desde la grada no li pitaran un penal.
- M'agrada molt la forma com acaba l'equip els partits. En els 4 partits disputats sempre s'ha acabat molt millor que el contrari i això és bona senyal. Crec que seguint en aquesta línia els resultats aniran arribant. Tots estàvem mentalitzats que seria una temporada difícil i s'està demostrant. Així que no ens podem desanimar.

I bé, dimecres a Palamós. Ja ho vaig dir en el seu dia. És lògic anar a jugar a Palamós un dimecres a les 20'30, preludi del pont de la Mercè? No es poden jugar les jornades inter-setmanals per proximitat geogràfica?
Després de Palamós ens visitarà l'Amposta. Per resultats, a hores d'ara es perfila com un rival directe, així que pot ser una bona pedra de toc.

dimecres, 16 de setembre del 2009

Seguir sumant

Europa 1 Olesa 1
A nivell personal crec que va ser el pitjor dels 3 partits que hem jugat fins ara, però els partits duren 90 minuts i fins al final es va lluitar per aconseguir el gol de l'empat, obra de Raul en una jugada personal.
La sensació a la 1a part és que vam sortir vius del partit tot i anar perdent 1-0. A la represa el partit es va igualar més i ja es sol dir al món del futbol que quan no matxaques ho pots acabar pagant.

Portem disputats 3 partits, amb 2 empats foranis a Cornellà i Europa i una derrota per la mínima a casa contra el Reus, un equip de playoff. S'ha de seguir treballant perquè a Tercera tots els equips són molt potents.
La propera jornada rebem la visita d'un vell conegut de la temporada passada, el Benavent. A veure si pot arribar la primera victòria contra l'equip lleidatà, que porta 1 victòria i 2 empats i encara no ha perdut.
Per cert, dimecres 23 de setembre partit de lliga a Palamós.

dimarts, 8 de setembre del 2009

Plantant cara a tot un equip de play-off

Olesa 1 Reus 2
Anem descobrint partit a partit l'enorme diferència entre la 3a i la resta de categories on militàvem fins ara. Debut a casa amb derrota contra un gran Reus que va jugar i que de passada també deixava jugar. Resultat just? Ells sincerament van tenir 3-4 ocasions claríssimes a la primera part tot i que nosaltres teníem moltes arribades però sense arribar a definir. A la segona part vam dominar molt més i crec que a estones molta gent va veure que podíem empatar però a la contra van sentenciar el partit. Jo em quedo amb la imatge donada, si seguim així els resultats arribaran segur.

La propera jornada desplaçament al camp d'un altre històric, l'Europa. El partit serà diumenge a les 7 de la tarda al Nou Sardenya.

dijous, 3 de setembre del 2009

Entrenant als peus del Tibidabo

Tinc per costum escriure cada dilluns, però avui em veig obligat. Com molts sabreu, un cop es va conformar la plantilla , se'ns va dir que aníriem a entrenar i jugar temporalment a Can Trias perquè al camp de les Planes se li posaria gespa artificial, suposo que una mica amb l'obligació moral després de pujar 3 temporades seguides i afrontar una categoria de prestigi com és la 3a Divisió. Fins a dia d'avui hem anat entrenant tant a Viladecavalls com al camp de Can Trias, fa més pal anar-hi perquè t'has de menjar totes les corbes desde Olesa fins a Viladecavalls però ja se sabia i per tant res a dir. S'han pogut disposar d'uns horaris d'entrenaments normals i fins aquí cap queixa.

Però ahir dimarts se'ns comunica que el dia següent havíem d'anar a entrenar a Barcelona, concretament a la Vall d'Hebron, en un campet de gespa artificial i compartit amb un altre equip. De fet, se'ns comunica que no podem anar a entrenar ni a Can Trias ni a Viladecavalls com a mínim en dues setmanes, i després d'aquest període no sabem pas si hi podrem anar. I lo pitjor és l'horari d'entrenament, a les 21'30 i la resta de la setmana una hora més tard, a les 22'30! Que jo sàpiga no juguem la lliga d'empreses!
Trobo que un equip com aquest es mereix una mica més de respecte, no creieu? Tenir un camp definit per anar a entrenar, unes condicions mínimes, ... De vegades penso si realment algú valora el que ha fet aquest equip en 3 temporades, perquè sembla que tot sigui posar pals a les rodes i no oferir cap mena de solució. A veure si tenim el camp de gespa pel novembre tal com ens van dir.