Seguidors

dilluns, 23 d’abril del 2012

Prova d'esforç

Aquesta setmana de descans la vaig aprofitar per fer una cosa que tenia pendent de ja fa molt de temps, havia reservat hora per fer-me una prova d'esforç. Abans de començar el repte de les 12 maratons ja se m'havia passat pel cap fer-la, ho vaig deixar-ho estar un temps però no volia demorar-ho més. S'havia de fer ja i més tenint el tute que tinc ara per davant.


Me'n vaig fer una farà uns 3 anys quan encara jugava a futbol a Olesa i desde llavors ha plogut molt. Volia fer la prova, saber que tinc tots els paràmetres correctes, sense cap anomalia que m'impedís continuar amb la pràctica de l'esport, els recents casos de futbolistes també m'havien influenciat molt, així que dimecres estava fent-la.
Xequeig mèdic, electrocardiograma i prova d'esforç sobre bicicleta, uns 24' pedalejant. Això suma com a entreno?
El resultat va ser del tot positiu, molt bé segons em va dir la doctora.  Tinc l'Ok per seguir corrent i almenys això em dóna tranquilitat. Això no treu que no em pugui passar qualsevol cosa, però ara tinc la consciència ben tranquila i tota la gent del meu voltant també ho sap. Ah, això sí, em va dir que de flexibilitat 0 !!!, que sóc un tronc, vaja, res de nou. Com si hagués descobert alguna cosa! Tota la vida he estat un tronc.

Pel que fa a entrenaments, 40' suaus fets el divendres amb la Maria, sort que em va convèncer al final per sortir a córrer algo, que sino ni això hagués fet. Està sent una època diferent, he deixat d'entrenar pel tema de kms i maratons, falta motivació per fer alguna cosa entre setmana i em limito bàsicament a finalitzar les maratons, que també s'ha de dir que poca cosa no és.

Ahir diumenge escapadeta per fer uns kms caminant-corrent per Montserrat novament amb la Maria, una miqueta de desnivell pels 7cims, i tarda de teatre per riure una mica després de la decepció de dissabte ..., "El sopar dels Idiotes", quin fart de riure!!! Quina manera de passar dues hores rient i rient sense pensar en res més.

5ª Marató : Empúries
Aquesta sortirem a fer un parell de rodatges suaus i diumenge matinarem per anar cap a Empúries a fer la 5ª marató de l'any. Serà una marató bastant solitària, sobretot a partir de la 2ª volta on deixarem endarrera els corredors de mitja marató. Al voltant de 300 corredors farem la marató, així que farà falta treballar de nou l'aspecte psicològic de córrer bastant en solitari. Però diria que això ho tenim més que superat.

Salut i bon Sant Jordi!!!

dimarts, 17 d’abril del 2012

La 4ª : A Corunya , 3h 34m 41s

Amb el Xavier minuts abans de la sortida

La 4ª del 2012 va caure, A Corunya, marató feta amb molta cautela i anant de menys a més, per un total de 3h34m41s.
La marató de A Corunya constava de 3 voltes de 14kms al mateix circuit, psicològicament repetir tantes vegades s'havia de fer dur. Bé, tampoc va ser tan complicat com pensava, si ja he fet 6 hores en pista, això m'havia d'espantar? Jo crec que no.

María Pita dissabte per la tarda

El circuit tenia un tram que anava passeig amunt direcció torre de Hercules, per fer mitja cua i anar novament pel passeig fins a l'alçada de l'Estadi de Riazor, tornar de nou endarrera i fer un petit tram pel centre de A Corunya, per llavors fer el tram més dur i solitari en direcció al port, la zona més lletja i pesada del recorregut. L'arribada se'ns dubte era molt bonica i emotiva a la Plaça María Pita. En general es pot dir que no estava malament el circuit, tot i que això de fer 3 voltes segurament a molta gent li va anar minvant la moral progressivament.

Amb el Joan Sánchez, que feia la 14ª marató de la temporada!!!

El clima imprevisible, com sol ser cap al Nord. Vàrem tastar de tot: començàrem la cursa amb sol, al cap de poc ens va caure una forta tromba d'aigua que ens deixava xops uns kms i després cel ennuvolat, sol, ... Això sí, el vent en alguns trams ens feia anar literament parats, quina manera de lluitar per guanyar uns metres! Hi havia 2-3 punts a cada volta que es feien duríssims amb el vent en contra.

En quan a la cursa, no buscava cap marca en especial, simplement finalitzar-la, tenir bones sensacions i mirar de disfrutar, allunyant-me del duríssim final que vaig tenir a la marató de BCN. Vaig fer tota la marató sencera amb el Xavi, ens vam reservar molt a la 1ª Mitja, fent-la en 1h50m20s. A partir de llavors, el Xavi va canviar de ritme i jo em vaig posar a rebuf, a seguir-lo.
Ara passes tu, ara passo jo, però sobretot ell marcava més el ritme que jo. Jo anava més justet però sabia que podia aguantar a aquell ritme.

Els últims 4kms sí que veia que ja em costava, ho veia fet. Ella agafava uns metres, jo els recuperava per no desenganxar-me però li vaig dir al Xavi que marxés, el veia bé i jo més apurat. Però em va esperar. La motivació que quedava era saber si baixaríem de 3h35m , ja posats sempre fa més gràcia ... Passat el cartell de l'últim km, vaig mirar de canviar el ritme, l'últim arreón, posant-me davant el Xavi i mirant d'assegurar el sub 3h35 entre el passadís de públic. Cada cop hi ha més gent i comencem els últims 195 metres entrant direcció Plaça de Maria Pita. L'arribada valia la pena, per moltes maratons que hagis fet, creuar la línia de meta sempre és motiu de satisfacció i aquell marc de la Plaça Maria Pita la veritat és que era forç emotiu.
Creuem la meta a la vegada, baixem de 3h35m (2ª mitja en 1h44m21s) i ben contents, la 4ª Marató ja és una realitat, 1/3 del repte ja és al sac. Ah, fem el km més ràpid just al final, bona senyal, hem acabat força sencers sabent el desgast que comporta una marató.

Arribada a María Pita

En resum puc dir que estic força content, vaig disfrutar i segurament m'ha servit per agafar de nou aire, ja que després de la marató de BCN estava una mica saturat i això de les 12 maratons se'm començava a fer una muntanya. Desde BCN només havia fet 90' de córrer, desconectant molt i agafant forces.

Ara ho tinc clar, d'aquí en endavant a córrer les maratons a ritmes de 1h45-1h50 la 1ª Mitja i a mirar de progressar, si és possible, en la 2ª part. El principal objectiu és seguir vius en aquest repte que ens hem marcat i que tanta il.lusió fa conforme anem consumint maratons: Gran Canària, Sevilla, Barcelona i A Corunya ja són història. La pròxima serà Empúries, 29 d'Abril, això no para. S'acosta la temuda triada : Marató d'Empúries, 7 Cims i Marató de Blaye, tot en 3 setmanes consecutives.

Salut!

dimecres, 11 d’abril del 2012

De Plans i Ibons

La setmana passada la vaig limitar a 25' suaus entre setmana, fer una petita revisió de que tot estigués en ordre. I res, descans fins dissabte, disposats a fer alguna cosa diferent.
I així va ser, junt amb la Maria, escapada al pirineu aragonès, la Vall de Chistau. San Juan de Plan ens esperava, rodejat de muntanyes, tranquilitat, pau, aire pur i fora de l'estrés diari. Dos dies per desconectar de tot i perquè no, aprofitar per conèixer una mica aquella meravellosa zona amb la motxilla a l'esquena.

Dissabte: San Juan de Plan - Ibon de Plan o Basa de la Mora - Saravillo - San Juan de Plan.
Sobren les paraules, brutal! Ja havíem llegit que potser era una de les rutes més meravelloses que es podia donar per aquella zona, però jo crec que es quedaven curts.
Sortim de San Juan de Plan sobre les 10'15 del matí, dia esplèndid, cel serè, ni rastre de cap núvol amenaçador de pluja, tot i que ja sabem com és el pirineu i més en aquesta època de l'any. Comencem a caminar cap al poble de Plan, tocant a San Juan (San Chuan tal com ho bategen per allà) i en un no res hi som. Caminar alegre, però sense presses, imortalitzant totes les imatges que fessin falta, que eren moltes.
Plan està situat a uns 1100 metres d'alçada i haurem d'ascendir uns 800 metres de desnivell positius fins l'Ibon de Plan. Anem caminant , guanyant alçada a l'igual que guanyem amb espectacularitat allà on miris. Comencem a trobar neu, poqueta, en fulles, pel terra i ens sembla ja una passada. Clar, sino hi estàs acostumat!!! El camí és poc transitat, calma absoluta, allunyats de les curses populars amb les aglomeracions de gent que comporten. Quina diferència!
Això es posa interessant, cada cop hi ha més neu i aviat ens trobem caminant entre l'espessor blanca veient com s'enfonsen les Trabuco a cada petjada.
Anem guanyant alçada, ja seguint les marques que havien deixat alguns caminadors anteriorment i movent-nos entre boscos frondosos inundats de neu verge. Quin goig que fa moure's entre la neu! La pujada costa, cada passa costa més però tenim el premi a tocar.

I al cap d'un "rato", estona parlant bé, som dalt, sortim del bosc i veiem la llum, rodejats d'unes vistes espectaculars i un cel que acompanya, en resum, un paisatge idílic. Som a uns 1950 metres d'alçada i tenim l'Ibon a tocar. No el veiem perquè es troba amagat darrera una espessor d'arbres i encara tocarà caminar una miqueta més seguint les petjades marcades. Sortir de la petjada equival a enfonsar la cama fins gairebé l'alçada del genoll.

Ibon a la vista!!! Objectiu aconseguit. Amb estampes com les que veiem no es pot demanar res més. A descansar una mica i a gaudir d'aquella foto tan espectacular.

Per no tornar pel mateix camí, decidim baixar per una altra ruta tot i que som conscients que haurem de fer molt més tomb. Però descubrim que paga la pena, i tant!!! Seguim trobant neu, durant un primer tram de descens moltíssima però més tard ens donem el gustasso de començar a córrer muntanya avall. Quina sensació això de córrer enmig de la neu! És brutal.
Fins a Saravillo, descens i descens, anem deixant enrere la neu però seguim trotant, caminant, trotant, segons ens vingui de gust. Arribem a Saravillo, petit poblet, com tots els de la zona, però suficient per trobar una mica de beguda, tot i que va costar, i fotre'ns l'entrepà que teníem a la motxilla.

Un cop alimentats, queda la tornada a San Chuan. Unes lleugeres gotes ens acompanyen però no passa d'aquí. Al cap tenim una ruta que ens marca el mapa, un petit PR que a l'hora de la veritat no es veu per enlloc, així que fem mitja volta per assegurar el tiro i no ens queda més remei que fer un petit tram per la carretera que puja a San Chuan, per després empalmar per un caminet paral.lel a la carretera.
El tram d'asfalt què voleu que us digui, carretera estreta, túnels curtets però sense iluminar, d'inconscients? Potser sí, però d'emoció al màxim, corrent dintre els túnels a causa de la nula il.luminació que tenien.

Arriba el moment de deixar la carretera i agafar el caminet que ens portarà fins a San Chuan, arribada que es produeix 5 minuts abans de les 7 de la tarda sota una fineta pluja. Uns 30 i pocs kms que sempre van bé de cara als 7 cims.

Diumenge cauen novament uns 15kms, direcció Nord cap al refugi de Biadós, amb uns +700 de desnivell positiu. Excursió diferent, per bosc i bosc sense veure neu però rodejats de troncs i branques i amb un ascens/descens tan espectacular com perillós.

En resum, gran cap de setmana per la muntanya, i uns kms fets que sempre van bé. Se'ns dubte que no serà l'últim cop que visitarem aquesta zona, queden moltes coses pendents per veure.
Ara tornem a la realitat i a mirar endavant, que veient tot el queda no és precisament poc. Demà a calçar-se de nou les bambes de córrer!

Propera parada : 15 Abril Marató de La Corunya.

Salut!

dilluns, 2 d’abril del 2012

Definint calendari

Un cop passada la marató de BCN no m'he posat les bambes de córrer ni un dia, bé, sí, el dimecres passat vai trotar 25' amb l'escusa de fer uns bons estiraments, però res més. Ahir vaig fer una sortideta molt light amb bici i això ha estat tot per la setmana post-marató.
Aquesta setmana es presenta igual, desconnexió total. Repòs absolut i escapadeta de cap de setmana pel pirineu aragonès.

I avui escric bàscaiment per explicar-vos com tenim el tema de les maratons pels mesos d'Abril, Maig i Juny. Donat que al Juliol no n'hi han per aquí aprop, hem decidit doblar a l'Abril. Millor avançar ara i no deixar-ho pel segon semestre de l'any, que ja anirem més carregats de kms, si és que ara no hi anem ...
Amb 3 maratons ja a la butxaca (Gran Canària, Sevilla i Barcelona), el panorama pels propers mesos pinta així:

- 15 Abril Marató de la Corunya , 4ª del 2012. Serà la 1ª edició d'aquesta Marató i s'hauran de fer 3 voltes a un circuit de 14kms. És la que fa més pal, per la llunyania i perquè s'ha d'anar amb avió i vistes les experiències que hem tingut últimament ...

- 29 Abril Marató d'Empúries, 5ª del 2012. 10ª edició d'aquesta marató i que constarà de 2 voltes a un circuit de 21,097 kms. L'any passat hi vaig anar a fer la Mitja, aquest any farem la prova que dóna nom a aquesta cita.

- 6 Maig els 7 Cims, 58kms per muntanya i repetirem després del debut de l'any passat amb l'AbueloRunner.

-12 Maig Marató Vins de Blaye, 6ª del 2012. Marató festiva que hem trobat a França, prop de Burdeus. No està més lluny que la marató que podíem fer el 20 de maig a Aguilar de Campoo però hem decidit provar aquesta, perquè transcorre en un marc entre vinyes i castells i té molt bona pinta. I a més es fa en dissabte, que ho preferim també.

- 3 Juny Marató de Bilbao, 7ª del 2012. No té massa tirada però s'hi haurà d'anar i deixar el tema del Juny enllestit. La opció del 17 de juny prop de Ponferrada no motivava massa per la distància, més calor i per les ganes de desconectar que hi ha, quan abans anem de vacances millor.

Se'ns dubte una duríssima prova de foc, del 15 d'abril al 3 de Juny faré 4 maratons i una caminada de resistència de 58kms. Afronto se'ns dubte la part més complicada d'aquest repte.

En tema entrenos poca cosa faré, em deixaré anar bastant, només veient el que tinc cada cap de setmana ja en tinc més que suficient. No em marco cap objectiu més que anar acabant les maratons sense patir més del compte.

Salut!!!