Seguidors

dimecres, 11 d’abril de 2012

De Plans i Ibons

La setmana passada la vaig limitar a 25' suaus entre setmana, fer una petita revisió de que tot estigués en ordre. I res, descans fins dissabte, disposats a fer alguna cosa diferent.
I així va ser, junt amb la Maria, escapada al pirineu aragonès, la Vall de Chistau. San Juan de Plan ens esperava, rodejat de muntanyes, tranquilitat, pau, aire pur i fora de l'estrés diari. Dos dies per desconectar de tot i perquè no, aprofitar per conèixer una mica aquella meravellosa zona amb la motxilla a l'esquena.

Dissabte: San Juan de Plan - Ibon de Plan o Basa de la Mora - Saravillo - San Juan de Plan.
Sobren les paraules, brutal! Ja havíem llegit que potser era una de les rutes més meravelloses que es podia donar per aquella zona, però jo crec que es quedaven curts.
Sortim de San Juan de Plan sobre les 10'15 del matí, dia esplèndid, cel serè, ni rastre de cap núvol amenaçador de pluja, tot i que ja sabem com és el pirineu i més en aquesta època de l'any. Comencem a caminar cap al poble de Plan, tocant a San Juan (San Chuan tal com ho bategen per allà) i en un no res hi som. Caminar alegre, però sense presses, imortalitzant totes les imatges que fessin falta, que eren moltes.
Plan està situat a uns 1100 metres d'alçada i haurem d'ascendir uns 800 metres de desnivell positius fins l'Ibon de Plan. Anem caminant , guanyant alçada a l'igual que guanyem amb espectacularitat allà on miris. Comencem a trobar neu, poqueta, en fulles, pel terra i ens sembla ja una passada. Clar, sino hi estàs acostumat!!! El camí és poc transitat, calma absoluta, allunyats de les curses populars amb les aglomeracions de gent que comporten. Quina diferència!
Això es posa interessant, cada cop hi ha més neu i aviat ens trobem caminant entre l'espessor blanca veient com s'enfonsen les Trabuco a cada petjada.
Anem guanyant alçada, ja seguint les marques que havien deixat alguns caminadors anteriorment i movent-nos entre boscos frondosos inundats de neu verge. Quin goig que fa moure's entre la neu! La pujada costa, cada passa costa més però tenim el premi a tocar.

I al cap d'un "rato", estona parlant bé, som dalt, sortim del bosc i veiem la llum, rodejats d'unes vistes espectaculars i un cel que acompanya, en resum, un paisatge idílic. Som a uns 1950 metres d'alçada i tenim l'Ibon a tocar. No el veiem perquè es troba amagat darrera una espessor d'arbres i encara tocarà caminar una miqueta més seguint les petjades marcades. Sortir de la petjada equival a enfonsar la cama fins gairebé l'alçada del genoll.

Ibon a la vista!!! Objectiu aconseguit. Amb estampes com les que veiem no es pot demanar res més. A descansar una mica i a gaudir d'aquella foto tan espectacular.

Per no tornar pel mateix camí, decidim baixar per una altra ruta tot i que som conscients que haurem de fer molt més tomb. Però descubrim que paga la pena, i tant!!! Seguim trobant neu, durant un primer tram de descens moltíssima però més tard ens donem el gustasso de començar a córrer muntanya avall. Quina sensació això de córrer enmig de la neu! És brutal.
Fins a Saravillo, descens i descens, anem deixant enrere la neu però seguim trotant, caminant, trotant, segons ens vingui de gust. Arribem a Saravillo, petit poblet, com tots els de la zona, però suficient per trobar una mica de beguda, tot i que va costar, i fotre'ns l'entrepà que teníem a la motxilla.

Un cop alimentats, queda la tornada a San Chuan. Unes lleugeres gotes ens acompanyen però no passa d'aquí. Al cap tenim una ruta que ens marca el mapa, un petit PR que a l'hora de la veritat no es veu per enlloc, així que fem mitja volta per assegurar el tiro i no ens queda més remei que fer un petit tram per la carretera que puja a San Chuan, per després empalmar per un caminet paral.lel a la carretera.
El tram d'asfalt què voleu que us digui, carretera estreta, túnels curtets però sense iluminar, d'inconscients? Potser sí, però d'emoció al màxim, corrent dintre els túnels a causa de la nula il.luminació que tenien.

Arriba el moment de deixar la carretera i agafar el caminet que ens portarà fins a San Chuan, arribada que es produeix 5 minuts abans de les 7 de la tarda sota una fineta pluja. Uns 30 i pocs kms que sempre van bé de cara als 7 cims.

Diumenge cauen novament uns 15kms, direcció Nord cap al refugi de Biadós, amb uns +700 de desnivell positiu. Excursió diferent, per bosc i bosc sense veure neu però rodejats de troncs i branques i amb un ascens/descens tan espectacular com perillós.

En resum, gran cap de setmana per la muntanya, i uns kms fets que sempre van bé. Se'ns dubte que no serà l'últim cop que visitarem aquesta zona, queden moltes coses pendents per veure.
Ara tornem a la realitat i a mirar endavant, que veient tot el queda no és precisament poc. Demà a calçar-se de nou les bambes de córrer!

Propera parada : 15 Abril Marató de La Corunya.

Salut!

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Vaja finde més guapo Francesc!, bona escapada i bona companyia :-)
MOlta sort per A Corunya!!.

bodi ha dit...

D'això s'en diu carregar piles ;-))