Seguidors

dilluns, 14 de novembre del 2011

El lado oscuro a la Behobia, 1h25m06s

Definició de "lado oscuro": l'anomena així una amiga meva al fet de que és molt difícil anar a una cursa a passar l'estona sense posar-se a competir. És com una veu, un esperit que t'entra dins el cos i et diu que has de sortir a tope o quasi al límit, tu ho intentes evitar però et poseeix i ja no hi pots fer res.
I això em va passar ahir, et trobes allà al teu calaix de sortida força endavant, t'entra la vena competitiva 30 minuts abans de començar, veus l'ambient, la música que et posa la pell de gallina, els pocs kms fets últimament cosa que encara provocava més mono, tot sumat va fer que palante como los de Alicante, això sí, a ritme controladet i sense cremar-me, deixant-me una mica de marge.
Ara, també haig de dir que no les tenia totes. No sabia com em trobaria del peu, tot i que estic moltíssim millor, com païria els pintxos i les cerveses de la nit anterior i com ho afrontaria havent dormit unes escasses 4 hores diria (Abuelo, que noche me has dado colega! Me querías hundir en la miseria!). I per postres ni rastre de pluja, al contrari, molta calor, diria que entre 20º-23º durant tot el recorregut. Jo sincerament prefereixo la pluja de l'any passat que el sol d'ahir, ho fa més del país basc i si s'escau dir-ho, més èpic.

Poc abans de la sortida mirant cap endarrera

I mirant endavant

Queda clar que portava mòbil per fer fotos, no?

No faré crònica detallada de la cursa com altres vegades, ho deixo per d'aquí 2 setmanes a la Marató de Donosti. Més o menys ha estat lo viscut l'any passat, gent i gent als vorals de la carretera animant i animant, és realment impressionant el que es viu allà. S'ha de viure i veure, una festa. Sobretot el tram a partir de Lezo és impressionant, km.14 aproximadament. D'allà fins al final les riuades de públic són alucinants, ja sigui al mateix poble, a la zona del port, durant la pujada de Mirakruz o els 3 últims kms finals fins a Donosti que posen la pell de gallina un altre cop.

El temps que he fet? Doncs 1h25m06s quan l'any passat vaig fer 1h28m39s, la millora és evident, ja ho vaig veient en la majoria de curses que porto fetes aquest 2011. Reconec que vaig anar cap a Donosti amb la idea de rodar en 1h40m, però mentre estàvem allà ja em començaven a entrar dubtes, la gent em picava i jo em mantenia ferm, però al final passa el que passa. Surts en cursa i et vas animant i ja que hi estàs posat, sempre agrada millorar.

XaviV, Eli, Abuelo Runner i jo

Pel que fa al meu comportament en cursa, doncs m'ha sorprès en part gratament com s'ha portat el peu. La tendinitis pel que noto va a menys, tenia alguna molèstia però es podia soportar. He hagut de recórrer a unes bambes més velles però que en principi em poden perjudicar menys. A veure si d'aquí a la marató puc arribar a fer quasi net, tot i que avui dilluns el tinc una mica dolorit. Amb repòs, estiraments i gel a veure si ho puc fer tornar a baixar una mica.
De les sensacions després d'estar quasi setmana i mitja sense fer res, doncs així així. Sense anar a tope del tot m'he notat bastant bé, encara que el cap m'ha començat a donar voltes mentre corria de que 42kms a 4'30 no els aguantaria i si a més fotia aquesta calor. M'havia sentit una mica out després de tants dies sense fer res i això et genera dubtes. Diuen que tot està en el "coco" ...

Aquesta setmana en principi tinc programats 4 entrenaments, a veure si els puc fer i em serveixen, sense fotre massa canya ja, per posar-me al 100% en quan a sensacions i agafar el to. Tinc ganes ja que arribi el dia, ara sí que ja està a tocar. Dos setmanes i fora.

I res, per tancar la Behobia, dir que he disfrutat d'un grap cap de setmana amb el XaviV, el Sergi Condis, l'Eli, l'Àngel, l'Abuelo, i les 2 Annas, ma germana i la seva amiga Anna Malaret. Hem rigut molt amb i de tots, jaja. Bons moments amb bona companyia. Podria comentar 1000 coses de cadascú però és que no acabaria!

Salut!

8 comentaris:

Jordi ha dit...

Gran Francesc, gran!. Una marca collonuda, i el millor és que la tendinitis ja marxa i ja veuras com faras una gran marató.

Eli ha dit...

M'encanta la definició de lado oscuro. Ni jo ho hagués pogut dir millor ;)
També m'encanta el "Bons moments amb bona companyia".. jo vull que diguis 1000 coses de cadascú vaaaaa
Per quan la pròxima? Vallecana??
I la paella "on en mengen 2 en mengen 8"? :D

Francesc ha dit...

Jordi, vaig una mica tieso avui, sort que no faré res de res.
Eli, ara resultarà que la paella que havia de ser per 2, maxim 3, ara serà per 8, no fotem eh? Començo a rajar o un dia faig un blog especial? Apa lado oscuro, treballa una mica.

Xavier ha dit...

Has de reconèixer que et feia por l'home de l'escombra i la pala de recollir...

Si vols surt al balcó

Yves ha dit...

El lado oscuro espero no t'acompanyi mai amb els longs, no fotem, ara ja no!
Felicitats per la Behobia! Segur que us ho heu passat genial.
Gora Donosti!

Guillem ha dit...

Pel que expliqueu tots el que hi heu anat, aquesta cursa és imprescindible de fer algun cop.

Veig que vas anar a bon ritme, el "lado oscuro" o l'efecte dorsal, crec que és inevitable.
Però si la cama va respondre, això és molt bona notícia!

Lo de aguantar 42Km a 4'30'', segur que ho pots fer. Normal que entrin dubtes a mesura que s'acosta el dia.
I lo de la temperatura, em sembla que d'aquí 2 setmanes tendràs més fred que calor... 13 graus seria perfecte...

Ànims, que queda poc!

Sergi Condis ha dit...

El ¨lado oscuro¨ surt per si sol, tot i que et manipulem, la boira aquesta es fa present des que arrenques fins que acabes una cursa!
No et pots jugar sopars... pensa que estaré uns dies sense menjar res per jalar fort, o sigui que ves preparant calers o una bona paella o quelcom en quantitat pq vindre amb fam!

forest ha dit...

Ya tienes encima la maraton y seguro que lo haces mejor que lo que tu piensas.Algun año me lo plantearé hacer la maraton en vez de la Behobia porque las dos cosas no se puede.Saludos y adelante,siempre adelante.