Seguidors

dijous, 27 d’octubre de 2011

A 1 mes vista

Avui estem a just 1 mes de la Marató de Donosti, 27-N. Cada cop més a prop, amb més ganes i il.lusió, però sí que vull deixar clar que no deixo de ser un simple aficionat en això de córrer, no tinc entrenador personal però tinc gent de confiança que m'assessora en tot moment, segueixo un pla d'entrenaments que un amic meu va fer servir recomanat per un bon atleta professional que es dedica a això i qualsevol dubte que tinc en una setmana, com afrontar uns entrenos si veig que em falten dies, ritmes a prendre a cada entrenament, ... allà està aquest amic meu per aconsellar-me.
No em guanyaré la vida corrent, ho faig perquè m'agrada, disfruto, i si un dia em ve de gust fer partidets de futbol7 els faré tot i el risc que comportin; si em ve de gust fotre'm una llarga excursió a la muntanya la faré encara que no sigui molt recomanable en segons quina època de la preparació; si haig de menjar el que sigui no me'n privaré, no segueixo cap mena de dieta ni la penso seguir, ... Vul dir que no vull viure esclavitzat a fer entrenos,entrenos, privar-me de moltes coses i anar com un robot. Ja he estat molts anys jugant a futbol en els quals he estat completament lligat sense poder fer res fora de la pilota.

Ale, ja no m'enrotllo més, pel que fa a aquesta setmana de moment la porto bastant suau, tot esperant la tirada llarga d'avui a la tarda, això sempre i quan no vegi que cau el diluvi universal.

Dilluns: 55' de recuperació, com quasi cada dilluns, aquests a 5'30''. Només havia fet 13 kms el dia anterior a la cursa del Cava però a una intensitat molt elevada.

Dimarts: 18' de calentament a 5'30'', per continuar amb 25' a 4'25'', 10' de trot a 5'10'', 16' més a 4'24'' i 11' finals de refredament. En total 80' fent una mica més de 16kms. No era per terreny massa pla i a sobre fotia un vent que et treia les ganes de córrer.

I ahir dimecres vaig descansar.

Ah, i aprofitaré aquest cap de setmana com dic per fer una escapada cap a un lloc de muntanya, a veure si puc fer algun entrenillo corrent i alguna excursió a peu i de pas agafar aires nous per afrontar amb energia les 4 setmanes que em quedaran.

Salut!

6 comentaris:

Jordi ha dit...

Ànims Fos!, que ja estas en la recta final, et sortirà una marató de luxe!, ja ho veuràs!.
Avui el dia té mala pinta per fer tirada llarga...

forest ha dit...

Estoy contigo.Cuando el correr se convierte en una obsesión,vamos mal.Para mi es una forma de evadirme de la vida cotidiana y del ritmo de una cadena de montaje.Saludos y Donosti te sales.A ver si coincidimos en la Behobia.

Francesc ha dit...

Jordi, ahir va caure una mitja marató a la tarda, el temps em va respectar.
Forest, a ver si nos conocemos en la Behobia. Saludos!

Abuelo Runner ha dit...

Si ya hacías lo que te salia de los huev.., cuando jugabas al fútbol ji ji ji, que me vas a contar ahora.
Estas que te sales!! miedo me das.

Xavier ha dit...

Que és de muntanya la marató?

Francesc ha dit...

Hi ha trams a Donosti on es fan servir pals, aquells on et vas parar tu fa uns anys, recordes?