El fet és que ens vam presentar ben d'hora, a les 9, amb el nou crack de l'atletisme Sergi Condis, vam petar la xerrada amb diversos fieres d'aquest mundillu, menció especial al Bodi i el seu Tor des Geants.
Recollit el dorsal, uns minuts per fer temps on he vist que el Xavi ja havia arribat de fer els seus 20kms previs i a preparar-se per la cursa. Poc escalfament i pocs estiraments, no us enganyaré.
La cursa en sí era curta, al voltant de 10kms, quasi tots per camins i corriols, asfalt ben poc. Se surt de la pista d'atletisme, es fa volta i mitja per la pista per estirar una mica el grup i s'enfila direcció Pacs per camins on de vegades acostumo a passar. Per allà es faran les pujades pertinents a la muntanya de Sant Pau i es tornarà cap a les pistes per completar els aproximadament 10kms, que crec que tampoc són 10 homologats.
La gent surt a tot trap i jo a això cada cop hi estic menys acostumat, cada cop freqüento menys les proves explosives. Així que com que no era el dia, em vaig col.locar en última posició junt amb el Xavi. Ens parem per veure com surten els primers de la pista i veiem que el Sergi s'ha col.locat dels 5 primers, el tio està fort i segur que quan arribem el veurem en les posicions d'honor. Un cop passen, reemprenem la marxa i anem fent xino xano la volta d'honor a la pista d'atletisme just abans de sortir cap als camins.
La cursa en sí no va tenir massa història, la podria dividir en diverses fases:
Fins al km.2'5 vam anar el Xavi i jo avançant posicions però a un ritme molt tranquilet. Comença la pujada i me'n vaig una mica del Xavi fins que arribo a l'alçada del Bodi i fem tot l'ascens junts fins al 4. Dura de collons i en alguns trams caminem amb calma, no estic acostumant a aquests desnivells, feia temps que no tastava pujades així, desde juny que no feia una cursa amb algo de desnivell.
Arribem a dalt i durant la baixada freno fins que m'atrapa el Xavi i anem fent xino xano el descens fins l'avituallament, cap al km 5'5 aproximadament. Ens va avançant molta gent, ens parem fins i tot a veure aigua, amb calma, i reemprenem la marxa. És llavors quan just una mica abans d'arribar al km.6 canvio una mica de ritme i decideixo fer uns kms més vius coincidint amb l'inici de les dues últimes pujades. Les faig una mica més vives i em proposo mantenir-me una mica més actiu fins l'arribada.
A partir del km. 7'5 ve la part més pronunciada de la baixada i ja cap al 8 el terreny és torna més planer tot i que amb lleuger descens. Faig del 8 al 9 per sota de 4' el km però buff, les cames pesen encara, així que després d'aquest km baixo una mica el ritme per acabar fent un 4'30. Total, 55' minuts clavats i posició 115 de 276 finishers.
Perfil de la cursa
En arribar i quan em trobo amb el Sergi, em diu que ha fet cinquè. Collons, com hi va! Però tampoc m'estranya coneixent els entrenos de velocitat que s'està cascant. Puja al podi com a 1er classificat de la seva categoria, segurament serà el 1er podi de molts que vindran. Enhorabona!
El Xavi arriba fent 58' i 30 kms més sumats de cara a les 24 hores que tindran lloc d'aquí dos setmanes a Can Dragó, tot un repte dels grans.I com no, després pa amb tomàquet, mongetes i butifarra, una bona manera d'acabar la matinal, sí senyor. Més que res per això hi vam anar, almenys jo.
Propera setmana: Mitja marató de l'Espirall
La setmana que ve a cremar els últims cartutxos de l'any a la mitja de l'Espirall, i tot i que no sé si les cames estaran per la labor, intentaré buscar la 1h26. No és un recorregut excessivament pla i que pugui ajudar a fer marca, però confio en el meu estat de forma actual.
És la última oportunitat que tinc de fer marca en Mitja, ja que durant el 2012 no crec que estigui per la labor.
Salut!
7 comentaris:
Hay que intentarlo, lo de la marca en media, aunque tengo entendido que es un poco durita, la media del Espirall.
De todas formas tu tienes calidad y entreno en las piernas para intentarlo.
Yo me decante por hacer Vilanova, la semana siguiente.
Un bon diumenge compartit amb tots vosaltres. Sempre és un plaer.
Gràcies per la menció però bé, com dic jo... amb plan popuplar eh! el que passa que tinc un ¨lado oscuro¨ molt oscuro... què hi farem!
Ara a apretar a la mitja de l'Espirall i fer la marca que tens al cap, segur que serà teva, no en tinc cap dubte.
Ens veiem!!!
Quin Matí "pachanguero" que t'has cascat Francesc. De tant en tant ja va bé sortir per sortir, a passar l'estona i gaudir de la companyia. No en tinc cap dubte que a l'Espirall faras marca!.
Francesc, ja saps que em buidaré per tu i que t'escombraré els carrers a les 8 del matí, abans de que passis a tota màquina :-)
És el que et toca. Provar-ho, però no siguis tan ànsies... que les curses s'han d'anar madurant i les marques s'aconsegueixen a linia de meta i no al km 5.
Bona passejada abans d'esmorzar!!!
A l'Espirall segur que surt tot l'entrenament que portes i fas una gran marca.
Sobre el que comentaves al post anterior, que cada cop li estàs agafant més gust a les curses llargues, està clar que el patiment d'unes i altres és molt diferent.
Quan fas uns 10Km i vas amb el cor que et surt per la boca i sense poder parlar, penses que en una marató es pateix menys.
Però quan en una marató et pega una pájara o et venen rampes i et queden 5-10Km, la cosa també es posa xunga... Ara si l'acabes com tu a Donosti, tot es veu diferent!!
La mitja potser és la distància en que es combinen els 2 tipus de patiment.
A veure si aconsegueixes tu aconsegueixes marca a la de l'Espirall!
Collons amb el Condis, no? quin temps va fer?
Publica un comentari a l'entrada