Crònica de les 6 hores

Avui em costarà molt fer una petita crònica de les 6hores del dissabte però pels que m'aneu llegint de tant en tant us ho mereixeu, així que aquí la teniu.

6 hores donen per molt i dissabte ho vaig poder comprovar. Ho afrontava una mica amb l'espectativa de veure com reaccionaria el meu cos cap a les 4 hores, era tot un món per descubrir. Estava convençut que fins a les 4 hores podria mantenir un ritme i que a partir de llavors noves sensacions m'estarien esperant. I més o menys així va ser.

Després d'uns 10 minuts de briefing amb l'organització, explicant-nos 4 detalls a tenir en compte, es fa una petita presentació de tots els corredors i ens disposem a sortir a les 3 de la tarda.
Anava amb la idea d'anar rodant al voltant de 4'55'' i a lo que surti. No ho tenia massa clar, però m'hi volia llançar i provar-ho.
Total, que es dóna la sortida i comencem a donar voltes a la pista, seran 3 hores en un sentit i les 3 hores restants en un altre.
Vaig entre els 4 primers però no em preocupo gens, al meu ritme, el meu petit repte personal és fer 6hores i si passo de 60kms em donaré més que satisfet.

Cada 10kms ens informen de la posició que anem i no se'm fa pesat això de donar voltes a la pista, em pensava que en aquest aspecte seria més dur el tema. Però com que vas doblant gent de la teva prova, et van doblant a tu, veus en sentit contrari corredors de les 24hores, 12hores,... se't fa més amè. Ens anem creuant sovint amb el Xavi, que fa les 24 hores i encara ens podem anar saludant, més endavant almenys per la meva part serà ja més difícil.
Els 34 primers kms els faig sense problemes, vaig bebent, agafo algo de menjar i segueixo corrent, l'Eli em dóna la samarreta de màniga llarga perquè comença a fer fred i em va animant, el Sergi també mira de motivar-me, ... Fins aquí força bé.
Al 34 paro a pixar als vestidors i ja notes que vas mig tieso. Et dius, ara hi hem de tornar i encara no he arribat a les 3 hores? Ja començo a rodar uns segons més lent i noto que això es pot fer molt molt llarg. Però vaja, passo la marató crec que en 3h30m, minut amunt minut avall i arribo dignament fins al km.44, quan portava unes 3 hores 40 minuts. Semblava que portés un món corrent i encara em quedaven més de 2 hores per davant!
Aquí comença la meva 1a mini crisi, paro un moment, estiro lo que puc, menjo algo i camino una mica. És un moment nou per mi, comença un patiment que fins ara no havia experimentat mai. Camino i corro 2kms i passo les 4hores amb 46 kms. 46kms! Tela, he fet més que una marató i encara haig de continuar!
Noto que corrent suau vaig millor que caminant, així que hi torno durant 4kms, però a ritme de entre 5'45 i 6' el km. Ara ja es tracta d'anar esgarrapant metres d'on sigui. Et proposes 5 minuts més i paro, però quan has fet aquests 5 minuts et dius que 5 més i fora. I així em vaig auto-enganyant fins que m'arriba la 2a crisi.
Aquesta més llarga, potser uns 4kms on en camino potser la meitat, menjo el que puc i torno a fer una mini parada per estirar lo que ja ni notava. Quedava 1h30m per acabar i em dic que "pels meus pebrots has d'arribar a 60 kms".
Així que m'hi poso, primer caminant una estona per després entrar a la última hora "corrent" a 6 el km. Dintre lo que cap vaig trobant el ritme i aconsegueixo encadenar el que em queda fins al km.60 a aquesta marxeta sense parar. El Sergi m'anima a cada volta que falta i sento també els ànims del Bodi. Chapeau per la gent de l'organització també, cada crit d'ànim en aquell moment de feblesa és com una passa més que et fa avançar.
Veig que els 60 kms els aconseguiré i que a sobre em sobrarà temps, però em proposo no parar fins aquest moment. Passo per meta per 150ena vegada i em diuen que he arribat als 60kms, em dic prou, ara a caminar fins les 6hores. M'acompanya el Bodi una volteta caminant, anem xerrant i en acabar-la em diu que pel que queda que em posi a córrer, un últim esforç. Igual devien quedar uns 15 minuts encara!
Així que va, tornem-hi! T'arrastres com pots, ni jo mateix ho sé, però encara ho aconsegueixo i deixo la meva marca de 6hores en 62 kms 513 metres, finalitzant en 5a posició, 156 voltes a la pista donades!

Super orgullós, ara ja puc dir que sóc ultrafondista i se'ns dubte, és la prova més dura que he fet mai. He portat el patiment al límit i fins que no arribes a aquests extrems no et dónes compte del que estàs disposat a patir. Recullo la medalla de finisher de les 6 hores. Una més a la saca!

A partir d'aquí només em queden paraules d'agraïment per tota la gent que em va donar suport.
Gràcies especialment a l'Eli i al Sergi pel recolzament donat durant la prova, 1000 gràcies en serio, s'agraeix molt, no ho sabeu pas.
Al Bodi pels moments finals que em va donar i per animar-me a córrer un cop passats els 60kms. També moltes gràcies.
I al Xavi, que tot i córrer les 24 hores encara em donava ànims quan ens creuàvem. I com no l'enhorabona per haver finalitzat les 24 hores amb 152 kms, una gran gesta.
A l'organització, voluntaris, demés corredors, la gent que animava, ... també gràcies per aquestes 24hores que em van fer gaudir, realment es crea un clima molt bonic. Gràcies a tota la família de corredors.cat per l'organització d'aquest esdeveniment on els beneficis van destinats a la marató de TV3.
I per sobre de tot, dedico aquestes 6 hores al meu avi. Per mi era un moment emotiu molt especial per la situació en que es troba. La flama de la vida se li va apagant i se'ns dubte que tot aquest esforç va per ell, ahir ja li vaig poder dir que havia fet 62 kms. Va per tu avi!

Conclusions post-6 hores
El primer que em deia només acabar era "mai més", vaja, igual que la 1ª marató que vaig córrer ... i ja veieu on sóc ara! Inclús al Sergi em sembla que li vaig dir "no provis mai una cosa d'aquestes, és de bojos". Però va ser anar a dormir, per dir alguna cosa, perquè em cruixia tot, aixecar-se, tornar a la pista per veure el final de les 24hores i anar barrinant ja en fer les del 2012. Això sí, amb preparació més adient, perquè aprofitant l'entrenament de la marató de Donostia no n'hi havia prou.

Si les tornés a fer ara mateix les faria segurament un pèl més lent desde bon principi. Però vaja, mai se sap, igual reserves i després tampoc pots tirar. L'experiència és la que m'anirà guiant per dir com afrontar proves d'aquesta distància.

Analitzant ara el kilometratge veig:

- 3 primeres hores : 36 kms. Tot normal.
- 4ª hora : 46 kms. Passo la primera mini crisi però encara faig 10kms en una hora.
- 5ª hora : 52,8 kms. Quan ho passo pitjor, no faig ni 7kms.
- 6ª hora : 62,513. Torno a fer quasi 10kms.

O sigui, que vaig tenir una bona crisi entrant i durant la 4ª hora però després me'n vaig refer. Moltes vegades podem arribar a pensar que no podem més. Error, durant la última hora demostro que vaig fer quasi 3kms més que en l'anterior. Però n'extrec clarament que em faltava preparació tal com ja sabia, que a partir de les 4 hores era una aventura. No anava errat.

I pel que vaig notar i no m'ho pensava, córrer en pista castiga bastant. Almenys és la sensació que em va donar i que parlant amb demés gent també em van corroborar.

Res més, ara a recuperar-se i descansar una mica, ja tindrem temps de tornar-hi.

Sobretot , salut per tots!