Seguidors

dimecres, 28 de desembre de 2011

Avi, el post d'avui va per tu

Han estat unes festes diferents, bé, de fet no ha existit el Nadal. El referent a la família, l'avi, ens va deixar el dia de Nadal, dormint, sense patir, amb els deures fets i conscient que ho tenia tot llest per emprendre el seu viatge.
Quin exemple ens has donat en aquests últims dies, em trec el barret, però vaja, és el que has fet tota la vida. Sempre amb un somriure pels demés, inclús en els darrers moments que has estat entre nosaltres. Dos dies abans de deixar-nos et vas anar acomiadament de tothom, com si ja sapiguessis que l'agència de viatges que sempre deies et tenia el bitllet preparat.
Et trobaré molt a faltar, no ho saps prou, però estic molt content, orgullós d'haver tingut un avi com tu. Bon viatge avi, no et podré agraïr mai personalment tot el que has fet. Gràcies per tot.

I la vida continua, és un tòpic, però és la pura realitat. Ara bé, el record estarà sempre present per molt que passin els dies.

Per tant, dissabte cap a Madrid a fer la San Silvestre Vallecana i a passar el cap d'any per la capital. Un canvi en la rutina habitual dels caps d'any.
Ahir a la tarda ja em vaig posar de nou les bambes, res, 20 minuts només per comprovar que tot estava en ordre després de córrer les 6 hores. I sí, sembla que estava tot correcte.

Per cert, a veure si em poso al dia en els diversos blogs, ho sento però no he tingut massa temps ni ganes de mirar masses coses durant aquests dies.

Salut i feliç 2012!

7 comentaris:

Miquel Xirau Fernandez ha dit...

Ho sento molt Francesc.
En aquests moments durs costa molt tornar a la rutina, pero segur que el record del teu avi et dona forces per a assolir tots els reptes que et proposis.
Una abraçada!!!

forest ha dit...

Lo siento Francesc.Yo tampoco estoy pasando unas fiestas muy normales.Saludos.

Abuelo Runner ha dit...

Francesc no es porque fuera tu abuelo, pero se nos a ido un tio cojonudo de los pies a la cabeza, descanse en paz.
Ya he hablado con tu padre y te llamado hace un rato.. para hablar contigo, perdona pero la Maria tambien esta fastidiada lleva casi un mes con dolores.. ya sabes tu.

Francesc ha dit...

Gràcies, mica en mica anirem tornant a la rutina , no queda més.
Abuelo, te apreciaba, siempre que hacía una carrera me comentaba si habías ido tu también.
Bueno, ya hablamos ayer, que se recupere María y adelante para Sevilla.

Jordi ha dit...

Ànims Francesc!, endavant!!.
Que vagi bé pels "madriles".

Judith ha dit...

Un petonet ben fort guapo, per tu i tots els teus! ja saps que la familia Bolet estem pel que faci falta!!!!!! el teu avi està molt orgulós de tu, en pots estar segur!

Yves Gerbeau ha dit...

La gent continua sempre viva, mentre el record sigui dins nostre.
Una abraçada.