Seguidors

dilluns, 15 d’agost de 2011

Pedals de Serrallonga

Pedals de Serrallonga, activitat per descubrir la zona on el més famós dels bandolers catalans escometia les seves preses: Les Guilleries. Racó que es troba entre Barcelona i Girona de senzillament natura. Impressionant, això ho afirmo jo.
S'ofereixen dos itineraris i nosaltres vam optar pel curt, uns 108kms en dos etapes, uns 2900 metres de desnivell positiu fent 53 kms el primer dia i uns 55 el segon.

Colls més significatius:

- Sant Andreu: 8,3 quilòmetres al 5,5%. Rampes dures a l’inici.
- Serrallonga: 2,5 quilòmetres al 9%. Després d’un curt descans, el port continua un quilòmetres més a un alt percentatge.
- El Sobirà: 9,3 quilòmetres al 6,5%.

Tots 3 a la 1a etapa, se'ns dubte la més dura de les dues que vam fer.

Marxem divendres a la tarda en Jordi(un company de feina), el Xavi Varias i jo direcció cap al camping El Pont a Malafogassa, a 5kms de Vilanova de Sau. Viatge tranquil i en poc més d'hora i 25 minuts ens plantem al càmping. Ens presentem a recepció i tot en ordre, anem al bungalow, deixem els trastos i al cap de poc ens donen la bossa de records i ens fan el briefing bàsic per explicar-nos el funcionament del roadbook, on segellar els punts de control, com actuar en cas d'alguna emergència i 4 coses més bàsiques. Pels 3 era la 1a escapada així en bici i jo personalment haig de dir que estava una mica acollonit pel que em podia trobar.
Passem la nit al bungalow, bastant de fred per cert, ja que el camping estava en un bosc al costat d'un riu i ja ens havien advertit que la temperatura a la nit seria molt fresqueta.

1a etapa: Camping El Pont - Sant Hilari Sacalm
Comença l'aventura. Un cop esmorzats i ajustades totes les coses, comencem la ruta amb la motxilla a l'esquena, ja que a última hora ens vam quedar sense el transport de bosses fins a Sant Hilari i vam tenir que carregar amb lo bàsic per canviar-se un cop arribats a Sant Hilari.

Pel que havíem vist al perfil, la 1a etapa en teoria havia de ser la dura. Afrontem només començar una pujada d'uns 9kms al 5'5%, amb un tram dur al principi, després es modera i al final tornava a apretar una mica. Però vaja, anem fent, és bona pista i és pot pedalejar bé. Un cop a dalt, baixadeta i ens situem aproximadament al km.17, punt on començarem una curta pujada d'uns 3kms però amb desnivells importants. Aquí comença la part més complicada del recorregut, ja que fins al km.29 el terreny és molt complicat, pujada i pujada i a sobre amb molta pedra que ens perjudica bastant. Fem el que podem, trams on anem a peu i trams on aprofitem per pedalejar ja que el terreny es fa més suau. Durillo durillo de collons. Objectiu: arribar al km.29, control de l'Hostal del Coll. El Jordi es comença a ratllar i deixa anar que si la cosa continua així abandonarà. L'animem a continuar, arribar al control, fotre'ns un bon dinar i refrescar la ment. Total, que arribem a l'Hostal, reposem, dinem i prenem aire conscients que queda una baixada fins a Osor i una última pujada però en bona pista segons ens comenta molta gent. Però no hi ha manera, desisteix i un cop a Osor decideix anar xino xano fins a Sant Hilari per carretera.
El Xavi i jo doncs continuem la ruta, buscant el control de la Taverna del Sobirà, enmig de la pujada de pista que hauriem de trobar. Però aquí arriba el via crucis, sortim d'Osor i ens havíem de desviar a la dreta per agafar la pista, però equivoquem el camí i pugem per un GR mortal. Vaia tela, fem un tros de camí, caminant, pedalejant,suant la gota gorda vaja,unes pendents d'escàndol i amb molta pedra. Quan portem una estona som conscients que l'hem cagat, però què hem de fer? Seguim tirant, segur que tard o d'hora anirem a parar a algun lloc. Fins que arribem al punt més alt i veiem que el GR agafa millor pinta i comencem a pedalejar. Avancem i avancem fins que anem a parar a la famosa pista que hem d'agafar de baixada perquè el punt de control de la Taverna estava més avall. Així que ens toca baixar per després tornar a pujar, però el mal menor és aquest, hem trobat el camí i fins a Sant Hilari ens quedaven uns escassos 9kms. Segellem al punt de control, ens hidratem i reemprenem la marxa. Queden uns 3kms de pujada i la resta quasi tot en baixada.
Però vaja, alegria incompleta, perquè només arrencar veig que la roda de davant està bastant desinflada. Decidim inflar-la, tirar el que pugui i així anar fent fins a Sant Hilari. Total, que tenim que parar 3 vegades per inflar la roda i continuar fins Sant Hilari, on allà ja canviarem la càmara.
Així ho fem i anem cap a l'Hostal, on fem una bona dutxa i agafem forces amb el sopar. Havia fet 53 kms i sincerament em pensava que estaria malament i no era així. Queda la 2a etapa, a priori més fàcil tot i que un pèl més llarga.

2a etapa: Sant Hilari Sacalm - Camping El Pont
Després d'esmorzar i carregar aigua a la mateixa cuina de l'hostal, ens han tractat amb molta amabilitat durant tota la nostra curta estada, reemprenem la ruta el Xavi i jo. El Jordi es queda i ja ens retrobarem al camping.
El primer que fem és anar a passar el control del Bar el Racó del Serrallonga i de pas preguntem per una benzinera on poder inflar les rodes abans d'arrancar. La trobem i un cop posem aire comencem la 2a etapa, eren les 9'45 del matí.
Comencem la ruta junt amb 3 nois més que havíem trobat el dia anterior i que també van fer nit al mateix hostal que nosaltres. Anaven a un altre ritme, molt més ràpid, però vam fer una part de l'etapa junt amb ells, fins a Viladrau. El recorregut era una mica més assequible, de tant en tant et trobaves algun rampot que et feia baixar de la bici, però eren trams petits, no com el dia anterior que eren pujades més llargues. Ben aviat arribem a la Vileta, just on hi ha aquesta casa penjant.

Arribats a Viladrau, decidim parar en una plaça amb forces bars, terrassetes, ens refresquem i estem una estoneta descansant. Devien ser les 11'45 i havíem fet ja bona part de l'etapa. Comprem algo de fruita, omplim aigua en una font i tornada a la marxa.
Collons, només sortir de Viladrau tasto el terra, bé, millor dit els esbarzers. Camí estret entre herbes, em desequilibro un moment i pam, caic com un plom cap a la dreta, sobre tots els
esbarzers. 4 rascades i fora, és el que hi ha.
La ruta segueix i anem trobant de tot: corriols estrets més tècnics, bones pistes, trams d'asfalt, ... Ens perdem un moment però tirem de mapa i tornem a agafar el camí correcte.
Torno a tastar el terra en un corriol de baixada. Però res, cap secuela, seguim endavant.
Els kms van passant i el cansament acumulat es comença a notar a cada pedalada. Buff, el meu interior s'anava ratllant cada cop més quan trobàvem una pujada, en algunes era qüestió d'apretar dents i patir de quàdriceps, en d'altres renunciava a patir, a peu i fora.
L'objectiu era Vilanova de Sau, penúltim control que es trobava a 5kms del camping. Després de preguntar a la gent del poble, trobem el bar del control, on ens tornem a hidratar molt i fins i tot busquem ja tirar de llaminadures que aportin una mica de sucre. Ho teníem a tocar, quedava un últim esforç.
Aquí bé quan la caguem de nou, sortim de Vilanova de Sau per una carretera asfaltada incorrecta en baixada i empalmem amb una pista que seguia baixant molt. Total, que fem uns 2kms i veiem que allò no quadrava, ni al roadbook ni al mapa. Meditem, dubtem i decidem tornar a Vilanova de Sau, però clar, en pujada. Quin calentón de pujada ens vam fer, jaja, ara me'n ric però en aquell moment no vull dir el que pensava. A sobre començaven a caure 4 gotes i el temps es posava perillós. Arribem al creuament i veiem un cartell que posava Malafogassa, abans no l'havíem vist? Tela, anem per allà i pensem que segurament anirem a parar al càmping. Seguim la carretera i al cap de poc ja veiem un cartell anunciant el càmping, uns 3kms quedaven. Agafem l'asfalt en baixada, entre els núvols i les 4 gotes que queien, i anem descendint fins al càmping. Estava fet, i sí, arribem al camping sobre les 16'45 on ens esperaven per donar-nos el maillot que té com a premi finalitzar els Pedals de Serrallonga. Alegria immensa, entrada per la porta gran, jaja. No sabia ben bé el que em podia trobar durant els 108 kms i haig de reconèixer que va ser més dur del que em pensava. Això no treu que avui puc afirmar que no tinc cap mena de seqüela, físicament estic perfecte. Aquest matí he fet piscina per relaxar, tota disponible per mi, increïble en un dia de tant de sol.
I res, ara toquen dos dies de repòs, m'ho he guanyat. Demà tinc sessió de fisio i entre dimecres i divendres cauran un parell de trots molt suaus de cara a diumenge, la Marató de Río Boedo a Bascones de Ojeda. Una altra aventura d'aupa! Com li dongui per fer calor la setmana que ve , riurem i molt!

3 comentaris:

Eli ha dit...

ole què cracks!! m'han agafat ganes d'anar en bici i això que no en tinc!!!

Jordi ha dit...

Vaja parell de "sherpes" que esteu fets!!, jiji. Felicitats per la proessa, a mi també m'han vingut ganes de treure la pols a la bici i sortir ara mateix.
Fins aviat.

Francesc ha dit...

A mi ara m'ha començat a agafar mono de bici, ara només queda mono de nadar i al 2013 a començar a fer alguna triatló.