Seguidors

dilluns, 22 d’agost de 2011

Marató Río Boedo

Dissabte : la prèvia.
Totalment atípic tot el que hem viscut aquest cap de setmana. Però no per apític deixa de ser fascinant, és d'agraïr l'esforç desinteressat de tanta gent. Anem per ordre cronòlogic.
Ens desplacem dissabte el Jordi Agustí i jo direcció Aguilar de Campoo, uns 30kms al Nord de Báscones de Ojeda, lloc de la marató de diumenge. Al ser un poble tan petit (170 habitants i sense cap mena de serveis), vam decidir instalar-nos a Aguilar de Campoo, ja que té 8000 habitants i podia donar més opcions. Amb poc més de 6 hores cubrim els 700kms i busquem l'hotel mentre el Xavi estaria a punt d'arribar procedent de Madrid.
Un cop estem els 3, donem un tomb per Aguilar, dinem, una mica de siesta i cap a Báscones de Ojeda a veure la Mitja Marató que es disputava a les 6 de la tarda. Arribem a Báscones en 20 minuts però per unes carreteres en mal estat i totalment solitàries, veure un cotxe circulant per allà era més que un miracle.

Ens plantem a la plaça principal on es donava la sortida sense massa problema, el poble no donava per més. Un riu, un pont, 4 cases, 1 bar i para de comptar. Això sí, una gent encapçalada pel Gabriel, amb un enorme il.lusió i totalment entregats pel bon funcionament de tot el que organitzaven durant aquella tarda i l'endemà, inclús feien curses pels més petits que provocava l'alegria de pares i de la gent que hi havia per allà.









A les 6 comença la mitja marató, devien ser entre 80-100 atletes, no crec que més. Res d'alfombres, xips, cronòmetre oficial, ... Tot molt casolà, pancarta inclosa. I gent de tota mena i de totes les edats, allò per ells era una festa.

Per cert, els palcos VIP al costat de la sortida estaven plens a vessar de públic com es pot veure, la gent esperant ansiosa per veure la sortida.

Un cop donada la sortida, ens desplacem a un creuament en una carretera per veure el pas dels atletes i veiem una dona de l'organització que s'encarrega de parar els pocs cotxes que puguin venir i de pas animar i guiar als corredors. Aquesta dona era la germana de l'organitzador, el famós Gabriel, i s'encarregava de dir als corredors "Hasta el siguiente pueblo ... y te quiero aquí de vuelta", així, literal, quina gràcia que feia veure-ho desde fora. Ni carretera tallada ni res, ja he dit abans que rarament circulava algun cotxe per allà. La qüestió era anar al següent poble, trobar alguna altra persona per allà de l'organització i tornar.













Veient les llargues rectes i sabent que l'endemà només seríem 44 corrent la marató ens imaginàvem el pitjor. La que ens podia caure a sobre vam pensar. En fi, el mal ja estava fet, ara ja no podíem fer volta enrera, bé poder sí, però no era plan, s'havia de donar la cara.
Tornem cap a Aguilar al cap de poc i donem un tomb, anant a parar a la Plaç Espanya on feien uns espectacles al carrer. Al cap d'una estona busquem algun lloc per menjar pasta, res de res, ni un sol restaurant que fes pasta, així que al final anem a una pizzeria cutre de collons a menjar 3 trossos de pizza mal comptats. Fem un gelat per acabar de matar el tema i pleguem veles mentre cauen 4 gotes. Mirar de dormir ja va ser una odissea, quin escàndol a les habitacions del costat que fotien ciclistes amateurs que corrien la volta a Palència. I un cop es van callar, llavors l'escàndol venia del carrer. I com que el toc de diana era a les 6, jo crec que no vaig dormir ni 3 hores. Millor preparació impossible doncs.

Diumenge: la Marató.
6 en punt, sona el despertador. Bé, de fet ja estava despert d'abans, així que me'l vaig estalviar de sentir. Dutxa per desvetllar-se i a esmorzar el tros de pastís de carbohidrats típic abans de cada marató o prova una mica exigent que faig. Baixem a fer un café i apa, cap a Báscones a la guerra.
Aparquem ben a prop de l'arribada, quin luxe, això no passa en cap marató. De fet deixem els cotxes just al km.42, a escassos 195 metres de l'arribada. Preparem totes les putingues, que si la vaselina, que si la gorra, que si els gels, que si els fruits secs, ..., vaja, tot el que portarem i anem a recollir el dorsal, sí, que d'això sí que ni havia.

El lloc d'aparcament, era just el km.42

La recollida no és massiva, ni presentació de dni, ni justificant de pagament (bàsicament perquè era gratis), ni xip ni res. I aquí estem els 3 preparats per la marató, molt bona cara quan faltaven 10 minuts per començar. Decideixo sortir amb cinturó, portar 4 gels, 4 nous i el mòbil per fer alguna foto durant el recorregut i algun sms per anar informant a la família durant el recorregut.

Així que són les 8 i en Gabriel decideix donar la sortida. Al final anuncia que no érem 44 sino uns 57 valents. Això ja era multitud!!! Gent de tot arreu : Leganés, Valladolid, del País Basc, un Fondistes Penedès que coneixem just abans de la sortida, gent de Catelló, d'Ourense, ... Vaja, de diferents punts de l'estat espanyol.
Sortim amb molta calma, de fet quasi dels últims, poca gent quedava darrera. La idea de cursa quina era? Rondar les 4 hores, fer-la amb calma i no patir massa, les condicions de cursa ja les sabem de sobres: poca preparació, calor, soletat durant el recorregut, ...
Sortim de Báscones i anem per carretera cap al següent poble situat a uns 4 kms, Revilla de Collazos. A cada cantó de la carretera descampat i descampat, solitut total i ara encara que era al principi anàvem tots més o menys junts ....

Rectes i rectes

El ritme que portem els 4 primers kms es mou entre 6'12 i 5'41, velocitat de creuer vaja. Anem el Xavi i jo junts amb un grupet d'unes 7 persones, mentre que el Jordi decideix tirar davant i ens porta uns 150 metres. Anem deixant aquest grup endarrera però sense augmentar massa el ritme, al km.9 passem al Jordi i tornem cap a Báscones de nou per camí de terra (la tornada a Báscones sempre es feia per camí, així que podem dir que eren 21kms per asfalt i 21 per camí). Fem els 10 primers crec recordar que vora la hora. Molta calma i mesura ja que queda molt per endavant, la marató és molto molto longo.
Inconscientment ja ens posem en ritme de 5'20-5'30, sense voler-ho anem augmentant el ritme. La 2a volta era com la 1a, carretera i manta, però fins a un poble més allunyat, Collazos de Boedo i tornant novament a Báscones per camí. Passem la mitja en 1h58minuts, vaja, un ritme molt tranquil i que em permet anar molt còmode fins al moment.

La tornada sempre es feia per camins de terra com aquest

Quedava mitja marató, començava a fer més calor però tenia la sensació que anava millor del que em podia esperar abans de disputar la marató.
Cap al 25, a punt d'arribar a Báscones per penúltim cop, em quedo sol. El Xavi em diu que vagi tirant, que baixarà el ritme ja que anava justet. Un encostipat l'havia deixat mig ko els dies abans. Decideixo seguir l'aventura sol, ja que em trobava còmode i volia fer via mentre em trobés bé. Estava a punt d'arribar de nou a Báscones i començar la 3a i última volta, devien quedar doncs uns 15kms. Arribo a Báscones i la gent que hi ha concentrada allà aplaudia i aplaudia, devia estar quasi tot el poble per allà, més familiars, ... Feia goig la cosa, casolà pero molt millor que moltes d'altres curses que he fet, se'ns dubte. Són coses que queden grabades.
Surto de nou de Báscones i torno a enfilar carretera. Començo a rodar en ritmes entre 4'50 i els 5' força estona, em veig bé i mira, el que avanci ara serà feina que tindré feta. De tant en tant em trobo algú que adelanto, però vaja, eren persones contades. Foties igual una recta de 2kms en solitari i no veies a ningú, igual a la llunyania veia un cos movent-se que tard o d'hora segurament atraparia. Al cap d'una estona arribo per últim cop a Collazos de Boedo i m'animen, un simple "venga , que sólo queda la vuelta, ánimos" et recomforta i et sents millor. Em devien quedar uns 8kms i jo interiorment ja em calculava 8kms x 5min/km = 40 minuts, a cada km vas fent més o menys el mateix, de vegades parlo sol i tot, m'animo. Total, no em sentirà ningú i em podran tractar de boig,oi?
Durant la tornada de Collazos de Boedo pel camí de terra adelanto un noi d'Ourense que anava una mica tieso, ens animem mútuament i continuo la marxa. Un altre més endavant em deix anar "pasa, pasa que vas muy fuerte". Jaja, sí sapigués com patia !!! La marató té això, et vas trobant "cadàvers" pel camí, sobretot si vas de menys a més com vaig fer ahir, ja que no tenia cap objectiu en concret, acabar-la i ja dintre meu l'orgull l'únic que em quedava era finalitzar-la sense caminar.
Torno a agafar aigua en un avituallament sorpresa que no m'esperava, igual quedaven uns 6kms per meta. Haig de dir que vaig córrer quasi bé tota la cursa amb l'ampolla d'aigua que em donaven als avituallaments a la mà, perquè no tenia ni idea quan seria el pròxim, així que anava reservant aigua per si de cas. Però puc dir que el tema d'avituallaments estava molt correcte, potser faltava que la beguda estigués més freda, però vaja, poc més se'ls pot demanar en una cursa d'aquestes característiques. Donaven aigües i coca cola, no em feu dir quants avituallaments hi havien, no eren els típics cada 5kms, igual un no el trobaves en 6kms i el següent al cap de 4, però vaja, pots dir que en aquest aspecte estàvem ben coberts.
Tornem a cursa que em desvio, dels últims 6 kms, 2 els segueixo fent a 5 el km, pero quan em queden 4 em ve el petit baixón. Bé, només eren 4kms, uns 20 minuts, m'havia d'aferrar al que fos per no caminar i ho vaig fer. Veig dos corredors al fons que alternen caminar i córrer i em motivo. Faltant 2 kms els atrapo i ens animem de nou mútuament, esperit pur d'aquest esport, m'encanta! Un em diu "esa gorra de Castellón!". Sí, sí, ell també hauria fet la marató de Castelló al 2010 i la veritat és que aquesta gorra m'ha donat sort i de moment la porto sempre a sobre.
5'18'' , 5'23'' i 5'25'' abans d'enfilar l'últim km, on deixo ja el camí i estic entrant a Báscones. Al creuar la carretera la dona que vigila el trànsit, en creuar el pont em diu "otra maratón que tienes, enhorabuena. Nos vemos luego". La veritat és que ho penso i sí, una altra a la saca, m'agrada molt el seu comentari, repeteixo, gent humil i sincera volcada en un event com aquest. Arribo al 42, just on tenim els cotxes, i enfilo els últims 195 metres. La veritat és que no sé perquè però interiorment m'emociono quan veig l'arribada i la gent animant i aplaudint. És una cosa que va inclosa en la marató, aquesta emoció interna? No sé, si en correu alguna un dia ja em direu si us passa el mateix, és indescriptible, et venen moltes coses al cap en acabar. Total, que creuo en 3 hores 46 minuts i 17 segons. La 3a a la saca i unes sensacions perfectes. De fet mentre escric la crònica em ve al cap quan vaig fer la crònica de la marató de Castelló, la 1a que vaig fer. Quasi no em podia ni moure, ni una grúa m'hagués aixecat. Avui no, res, quasi ni una molèstia. Bona senyal de cara al que ens espera al 2012!
Torno al moment que creuo la meta, camino una estona i després paro, em noto bé, una mica carregat de bessons però res alarmant, estic sorprès. M'hidrato tot el que puc i em poso a fer uns estiraments mentre espero l'arribada del Xavi, el Jordi i la resta de corredors. El Xavi ho fa amb menys de 4hores també i el Jordi acaba el seu debut en marató amb 4h11m. Enhorabona als dos, al cap i a la fi tampoc ens va anar tan malament el cap de setmana no?
I res, mentre hem d'esperar a l'entrega de records i a l'arribada de tots els corredors, anem al riu a refrescar les cames (estava molt molt freda l'aigua) i ens dutxem a casa mateixa de l'organitzador, ens obre les portes de casa seva per dutxar-nos a nosaltres i a qui fes falta.

Un cop dutxats, tornem a meta i esperem que arribin els últims corredors, en quedaven dos per arribar i al final ho fan amb un temps de 5 hores 30 aproximadament. Només arribar, es procedeix a l'entrega de trofeus. Un per un va anar nombrant a tots els participants i se'ns va entregant un diploma de record, un petit trofeu, una caixa amb unes pastes, que el mateix Gabriel produeix, i una samarreta també de l'event. Ens fem la foto els 50 i pico que quedàvem per allà i nosaltres aprofitem per fer-nos la foto del nostre podi particular per estricte ordre d'arribada.

I anem a dinar, un dinar popular, gratuït per tothom, que consistia en fruita, truita de patates i una paella (bé, en van fer 3 o 4 per servir a tots els que erem allà). Una mostra més de la bona gent que ens envoltava.

La paella i la mega truita de patates.

Això ha estat tot el que ha donat de sí la Marató Río Boedo, a Báscones de Ojeda (Palencia). 1500 kms fets en cotxe per disputar una marató, peculiar, diferent a la resta. Segurament em deixo molts detalls per comentar que ara mateix no em venen al cap però ja he escrit prou avui.

Ara toca descans de córrer, sí, no enganyo, almenys aquesta setmana i quasi tota la que ve. Demà marxo cap a Polònia, visita a Auschwitz, les muntanyes Tatras a Zakopane on ens espera algun cim a fer per allà i per finalitzar divendres i dissabte per Cracòvia.
La setmana que ve Festa Major, dissabte torneig de tambeach a Vilanova i m'imagino que durant el cap de setmana o sino dilluns començaré la preparació per l'objectiu que m'he plantejat, ser sub 3h20 a Donosti a finals de Novembre.
Salut! El blog se'n va de vacances un parell de setmanes.

5 comentaris:

Eli ha dit...

Que guay! agafen ganes de venir l'any vinent (a fer la mitja però eh?)..
de debò portes el mbl a sobre i escrius sms durant la marató?? :)

Jordi ha dit...

Moltes felicitats!!, com tu dius, una altre a la saca. T'estàs viciant amb les maratons, eh?!.

Yves Gerbeau ha dit...

Molt emocionant tot plegat! Felicitats!!!
Una pregunta... aquest Gabriel està forrat o q?¿?¿¿?¿?

Francesc ha dit...

Eli, portava el mobil a sobre,sí. Al km.25 vai fer un sms hi tot a la family. L'any que ve repetim, ja saps, la mitja el dissabte la pots fer.
Jordi, és una droga això,bé,qu'e t'haig de dir a tu.
Yves, no sé si el tio aquell està forrat o no, però que mou el cotarro del poble segur.

Abuelo Runner ha dit...

Hay que tenerlos bien puestos.. para hacer una andadura así y luego correr un maratón.