Seguidors

diumenge, 3 d’octubre de 2010

Segueix la preparació

Us deixava fa 2 setmanes amb la cursa de la Mercè, sembla mentida com passa el temps i quasi ni te'n dones compte. Durant aquest dies he seguit els entrenaments, 5 per setmana, una combinació de sèries a més bon ritme amb tirades llargues, amb la culminació al diumenge d'una bona tira de quilòmetres. Diumenge passat,26 de setembre, van ser 24 kms. Avui, 3 d'octubre, han estat 21. Se m'han fet més durs avui, suposo que en part pel cansanci acumulat, una llaga al peu que em fa la guitza, no haver descansat massa bé, ... tot suma i com que no tenia bones sensacions ho he deixat en 21 en comptes dels 24 que tenia de fer. Però bé, s'ha de patir per després poder arribar en condicions i que no em pugui retreure res del treball fet.
El que si que em passa pel cap de vegades és el pensar "Val la pena això? Quina necessita tinc de fotre'm aquestes pallisses?" Mai hagués pensat que faria sortides de 21, 24 kms i que em plantegés fer una marató. És el que té aquest "mundillu", tothom ho comenta, que un cop hi entres és molt dificil sortir-ne. Però m'alegro de que un cop deixat el futbol hagi buscat una alternativa que em mantingui la motivació i pugui descobrir el meu límit i capacitat de patiment.
Ara em queda una setmana dura de treball abans no arribi la cursa del Cava el 17 d'octubre, que se'ns dubte s'agraïrà.
Abans de despedir-me, us recomano seguir el blog del Xavier Vàrias. El tio va sortir la setmana passada de casa seva, Sant Sadurní, en direcció a Santiago, a peu. Uns 1200 kms en quasi un mes d'aventura. Avui ha arribat a Tudela, sembla que de moment li va tot bé. Segur que aconseguirà el seu objectiu amb solvència.

1 comentari:

Yves Gerbeau ha dit...

Hi ha res millor que la pròpia superació??