Seguidors

dilluns, 13 de desembre de 2010

Maratonià!

Arribo a la sortida cap a les 8'30, deixo la bossa al guardarropia i calento una miqueta, tampoc massa perquè amb tants quilòmetres per davant no era qüestió de malgastar forces.
Són les 9 menys 10 i em dirigeixo cap a l'arc de sortida i em trobo en Carlos, un aragonès d'uns 50 anys que vaig coneixer al Camino de Santiago junt amb la seva dona i filla. Ell em va dir que corria la marató de Castelló i sempre estàvem en contacte per veure com ho portàvem. El dia abans, parlem i ja quedem que ens veurem per la sortida. Venia de fer la marató de Saragossa en 3h31m i com que té més experiència en el tema, decidim anar junts una estona i així em pot servir d'ajut.
La sortida era estreta, pel centre de Castelló, així que anem fent amb calma fins que la cosa s'obri una miqueta. Faig els 6 primers kms amb 5:06,4:57,4:52,5:05,4:52 i 4:52 de nou. A partir d'aquí inconscientment no em dono compte i augmento el ritme quan tornem a passar per meta i fa una mica de baixada fins a la zona del port d'El Grao. Al km.7 perdo la companyia d'en Carlos, em quedo tallat en un carrer estret i se'n va uns metres i ja desisteixo de fer un canvi de ritme per agafar-lo. El tindria tota l'estona a uns 15-20 segons. Aixi doncs, del 7 al 14 faig 4:35,4:36,4:51,4:32,4:47, 4:40, 4:50 i 4:47. 14 kms fets i ja erem al port, ara s'havia de tornar de nou cap a Castelló.
Vaig bé, clar, hem fet 1/3 em deia però ja sabia que quedava un món. Tornem cap a Castelló, la veritat és que em sorprèn perquè hi ha força gent i et porten en volandes, res a veure amb la Behobia, però s'ha d'aplaudir també, no m'ho esperava. Continuem fent via, em vaig hidratant sempre que donen aigua i de pas anar prenent el gel corresponent quan toca. Fins a la 1a mitja marató res de nou, passem pel centre i els carrers abarrotats i animant, inclús sento crits "Vinga Francesc" de gent que no conec, se'm posa la pell de gallina. Passo la 1a mitja en 1h43m39s, del 15 al 21 els parcials continuen sent entre 4'50'' i 4'56''.
En començar la 2a mitja és quan ja penso, ara vindrà lo bo, has de ser fort, cada km que passi ja és un compte enrera fins als 42,195. Passo per Castalia al km.22, tot ok. Cap problema físic, controlant bé, seguim endavant. Faig fins al 26 entre 4:49'' i 4:58'' i aquí és quan començo la Ronda Este, que són uns 6kms d'anar i tornar per una ronda, a priori i sobre el mapa el primer gran obstacle. Afronto el 27, 28 i 29 bé, segueixo rodant entre 4:52 i 4:55. En els 3kms següents de tornada agafo al Carlos i segueixo rodant igual, ell es queda una mica enrera, de fet ens saludem de nou, xerrem una estona i cadascú segueix la seva marxa. Sabia que a partir del 30 era un meló per obrir, que l'autèntica marató començava a partir d'allà perquè són els kms que no he entrenat mai. Així doncs arribo al 32 sa i estalvi rodant per sota de 5' el km. Només en quedaven 10 ...
A partir d'aquí veig que comença una altra cursa, l'autèntica marató en sí, és quan a cada quilòmetre vaig fent càlculs del temps que em queda, i jo mateix em vaig automotivant. Del 33 al 37 ja faig entre 5'05'' i 5'09''. Noto que vaig un pèl més lent però no acabo de defallir del tot, encara que cada quilòmetre ara sí que ja es fa una muntanya. Ara bé, també era conscient que la marató ja la tenia al sac, llavors és quan començo a pensar en tot, no sé, vaig tenir un moment de feblesa emocional, que si la gent que ja no hi és, l'esforç fet per aconseguir viure aquell moment, ...
Els pitjors quilòmetres són el 38,39 i 40 on estic entre 5'20'' i 5'25''. Aquí és on em torna a agafar el Carlos i em pregunta què tal. Li dic "voy tostao tostao pero llego, tranquilo". Ell segueix i jo veig que m'agafa la llebre de 3h30. Aquí és on m'automotivo i torno a fer un quilòmetre a 5'03''. Això estava quasi fet, 1 quilòmetre i 195 metres fins l'arribada. Del 41 al 42 em torno a deixar anar amb uns 5'16'', ja m'era igual fer 3h29, 3h31 , o 3h30 lo important era que ho tenia fet, buah!, per dins estava super emocionat però quedava lo millor. Encaro la recta final en un passadís humà cridant i cridant, llavors és quan em torno feble emocionalment de nou i penso en tot, una emoció terrible, indescriptible, s'ha de viure. Passar la línia d'arribada se'ns dubte va ser la recompensa final. Sóc maratonià, ara ja ho puc dir i he vist complert el meu petit repte. 3h30m14s corrent sense parar ni un sol moment, qui m'ho havia de dir fa un temps que estaria tota aquesta estona seguida corrent. Sincerament, no m'ho hagués imaginat mai.

El dia després en el qual escric aquest crònica em noto una mica carregat, sobretot de quàdriceps, però si haig de ser sincer em pensava que estaria molt pitjor. Ja veurem els següents dies següents si tinc algun efecte secundari afegit.
I ara què? Doncs ara m'he guanyat un merescut descans. Fins a principis de gener em deixo anar, vull dir que no entrenaré seguint cap pla ni res de l'estil. Aniré sortint de tant en tant, quan em vingui de gust, si vull fer 40' els faig i si em venen de gust 30', doncs 30 i prou. A partir del 2011 ja començaré a treballar de nou per preparar la marató de BCN, sí sí, tot i que quan vaig acabar ahir estava maleïnt allò i em preguntava quina necessitat tenia de patir d'aquella manera, al cap de poc ja estava pensant que a BCN no puc faltar-hi. Bé, de fet ja hi estava apuntat de fa temps. Això sí, no em plantejo res de moment. Quan arribi el dia ja pensaré si intentar baixar de les 3h30 o fer-la més amb calma. Però bé, tot al seu temps, ara a disfrutar l'experiència d'ahir.

1 comentari:

Yves Gerbeau ha dit...

Ets un crack!
I ja pots borrar de la ment això del "meu petit repte"; és un gran repte, com tots els que ens arribem a plantejar i complim! Imaginar-los és fàcil! Complir-los no!
Felicitats, mestre!