Seguidors

dimarts, 24 d’agost de 2010

Crònica del meu primer Camino

Ja sóc de tornada després de completar el Camino desde l'aeroport d'Astúries fins a Santiago. El primer que puc dir és que ha estat una gran experiència, sincerament no m'ho esperava. Coneixes a molta gent, fas moltes amistats i realment veus que la gent que t'envolta durant tots aquells dies és molt hospitalària.

Dia 1: Aeroport Astúries - Soto de Luiña, 26,6 kms. Només agafar la motxilla de l'aeroport d'Astúries ja vam començar a caminar ja que l'etapa passava molt a prop, just per Santiago del Monte. No va estar malament l'etapa per començar, 27 kms fins a Soto de Luiña amb molta calor i un tram final amb moltes pujades que per començar es va fer una mica dur. A més, al ser la 1a etapa el cos encara no estava adaptat a fer tants kilòmetres. Per dintre meu vaig pensar "la que m'espera....".


Dia 2: Soto de Luiña - Almuña, 38,12 kms. Ja vam decidir fotre-li més tralla, fer 2 etapes en una. Com que la gent es desperta molt aviat als albergs i realment no dorms massa, vam decidir que tan bon punt estiguéssim una mica desvetllats, ens aixecaríem i emprendríem ruta. Així doncs, 22,62 kms fins a Cadavedo on vam parar a esmorzar i després 15,5 kms més fins a l'alberg d'Almuña, al costat de Luarca. Sempre em quedarà gravat quan vam anar en taxi per sopar a Luarca i li pregunto al taxista "Aquí hay mucha bandera de España colgada en los balcones". El tio va fer un somriure i no em va contestar, suposo que devia pensar "Estos catalanes ..."


Dia 3: Luarca - La Caridad, 32 kms. S'ha de dir que fèiem les etapes a bon ritme i això feia que arribéssim sempre dels primers als albergs. Al final d'aquesta etapa ja vam començar a fer amistat amb el murcià Juan, la familia de maños, uns malagueños pare i fill i d'altres més que vam conèixer.

Dia 4: La Caridad - Ribadeo, 28 kms. Es deixava Astúries per entrar a Galícia, aquesta etapa va ser un escàndol de lo mal senyalitzada que estava al tram final. A priori eren 22 kms i ens en van sortir 28 del tomb que vam arribar a donar, ara bé, pel que vam poder contrastar no vam ser els únics en perdre'ns. L'alberg de Ribadeo era petit, només 12 places, i tot i perdre'ns vam arribar d'hora, sobre les 11 del matí. Ja vam començar a calar a alguns "coixos" que prenien el lloc a la resta de caminadors i que en albergs petits es nota més com prenen el lloc a la resta. Però bé, cap problema, vam anar en una pensió i tan tranquils. Per la tarda vam agafar el bus i vam anar a la platja de las Catedrales, a fer un banyet i a recuperar forces.


Dia 5: Ribadeo - Lourenzá, 26,37 kms. Etapa en la qual ja vam deixar la costa i vam emprendre camí cap a l'interior. En arribar a l'alberg, vem triar una habitació amb només 4 llits pensant que així igual podríem dormir algo millor. Vam tenir tanta mala sort que dels últims en arribar van ser els malagueños, pare i fill, i un madrileny que havien trobat pel camí. El pare i el fill ronquen que no vegis, i patapam, el pare va anar a parar a la nostra habitació amb el madrileny, que no roncava però que dormia amb la ràdio posada. Una altra nit d'escàndol.
Per la tarda vam fer piscina, quan tothom està baldat, nosaltres anem a la piscina i caminem una estona més.

Dia 6: Lourenzá - Vilalba, 44,5kms. Aquí ve l'anada d'olla que vam tenir. A priori, havíem de fer només una etapa de 23 kms, fins a un poble que es diu Abadín. De fet, a les 11 ja erem allà i l'alberg no obria fins la 1 del migdia. Total, que vam fer temps en un bar tot esperant l'hora d'obertura. En tornar a l'alberg, ja vam veure que havia començat a arribar més gent i en obrir la porta l'hosteler, no es va respectar ni l'ordre d'arribada ni res, i més veient alguns que ja coneixíem d'altres dies però que ja teníem calats. Total, que ens va donar el rampell de dir "la següent etapa té 20 kms, els fem o què?" I sí,sí, ens vam tornar a calçar, motxilla a l'esquena i cap a Vilalba. Em sembla que vam volar, no em quedava bateria al GPS però diria que els vam fer en 2hores i 45 minuts, arribant a Vilalba prop de les 4 de la tarda i trobant lloc per molt poc, ja que quasi tothom ja estava col.locat.

Dia 7: Vilalba - Baamonde, 22,08 kms. Vam decidir fer una etapa de "relax", pocs quilòmetres, això sí, rapidets com sempre. Poble petitet com la majoria, amb els serveis justos que pot tenir una població. Per dinar, ho vam fer a una taberna que distava 1,5 kms del poble, va valer la pena anar-hi a peu. Vam descobrir que per la tarda hi havia una festa de la cervesa i hi vam tornar a anar. O sigui que com a minim vam fer 6 kms més, la gent ens prenia per bojos.
Aquella nit vam coneixer un matrimoni còmic i vam compartir conversa amb un segovià pare de família que estava molt content que els seus dos fills l'acompanyessin a ell i la seva dona en aquesta aventura del Camino. Bona gent, encara que lamentablement no els vam veure més.


Dia 8: Baamonde-Sobrado dos Monxes, 41,32 kms. L'etapón del Camino, aquí vam volar. Aquesta potser és l'etapa que vam començar més d'hora, cap a les 6'30 del matí i pel perfil semblava que seria més dura del que realment va ser. L'alberg resulta que era un monestir. Problema? Aquell dia jugava el Barça l'anada de la Supercopa i la nostra intenció era veure'l i dormir en una pensió, però resulta que aquell poble no tenia ni pensions ni hostals ni res, només un hotel però de pretensions econòmiques que no estaven al nostre abast. Així que ens vam tenir que acoblar al règim monacal i tal com ens van avisar, a les 10 de la nit ja erem al llit dormint la mona. Quan em vaig adormir anaven 1-1, l'endemà veig que s'havia perdut 3-1, així que tampoc ens vam perdre massa cosa.

Dia 9: Sobrado dos Monxes - Arzúa, 21,96 kms. Arzúa, el punt de trobada de molts Caminos i per tant on vam trobar ja molta gent nova. L'etapa en sí era curteta però la 1a gran diferència és que en arribar a l'alberg ja hi havia més gent fent cua. Allà ens vam despedir del murcià Juan, el tio es va fotre 60 kms seguits fins a Santiago. Nosaltres no teníem pressa ja que teníem el vol de tornada el dia 20 i encara ens sobraven 5 dies, així que vam decidir quedar-nos a Arzúa. Per la tarda vam tornar a fer piscineta, gelada això sí, i cap a la tarda-vespre tot prenent unes canyes ja vam fer amistat amb dos malaguenys, dos alicantines i un barceloní que el pobre anava super cascat d'ampolles i d'una tendinitis que l'impedia caminar bé del tot. Es va decidir llevar-se més d'hora de lo habitual i fer un tros d'etapa nocturna.

Dia 10: Arzúa - Monte do Gozo, uns 34 kms
. Lògicament aquí el ritme ja va ser molt baix i ens vam amoldar al grup. La idea era anar fins a Pedrouzo però finalment vam arribar fins al mega alberg del Monte del Gozo, que dóna capacitat per uns 800 peregrins. No ho recordo exactament, però diria que vam arribar a l'alberg cap allà les 7 de la tarda havent sortit d'Arzúa a les 5'30 del matí. Allà te'n dones compte de lo castigada que arriba la majoria de gent, jo per sort només arrastrava un lleuger esguinç de turmell del 3er dia però que no m'impedia ni caminar bé ni córrer en les baixades.

Dia 11: Monte do Gozo- Santiago, 5 kms. L'arribada triomfal després d'uns dies d'esforç. Sicenrament pensava que m'emocionaria més, potser és que m'esperava patir més per aconseguir-ho, no sé, però em vaig emocionar més veient la felicitat d'altra gent que arribava que per mi mateix.


Un cop a Santiago, vam fer cua per poder entrar a la Catedral, no va haver-hi abraçada al Sant ja que les cues eren immenses(potser un altre any), vam recollir la Compostela i a la nit ho vam celebrar amb una bona festa fins altes hores de la nit.
El dia següent vam emprendre viatge amb cotxe cap a Finisterre.

Diuen que porta bona sort deixar alguna peça de roba amb la qual has fet el Camino.

La idea d'estar 3 dies tancats a Santiago a mi personalment em provocava pànic i volia aprofitar el temps i tenir algo d'activitat, així que vam anar a Finisterre amb dos maños que vam coneixer durant el viatge. Vam fer nit allà amb prèvia mariscada de rigor i al dia següent vam fer una etapa extra, Finisterre-Muxia caminant, uns 35 kms. Allò va ser la guinda al pastís, etapón amb molta calor, primera part fàcil però després d'esmorzar la cosa es va complicar i les senyalitazcions van desaparèixer. De 28 kms teòrics vam passar a 35, però finalment vam arribar a Muxía tot caminant per una de les seves platges.



Dinar ràpid, taxi i tornada de nou a Finisterre, on vam anar a segellar al Far l'últim segell de la credencial. Cotxe i tornada a Santiago, a dormir de nou al Monte do Gozo per última nit. L'endemà ben d'hora ens esperava la tornada a casa.

Ara ja se'm passa pel cap fer-lo sencer, en aquest cas el camí francès, desde de St.Jean Pied de Port. M'ho pensaré fredament i ho analitzaré, ara de moment toca fer repòs i quan passi la Festa Major començaré el meu planning enfocat cap a la 1a Marató que correré al Desembre si tot va bé. No enyoro gens les pretemporades de futbol.