És una ciutat que enganxa i que requerirà de més visites en el futur. Van ser 6 dies molt ben aprofitats per veure llocs mítics de la ciutat com ara Times Square, l'Empire State, la zona 0 dels atemptats del 11 de setembre, el Central Park, el Rockefeller Center, les Nacions Unides, passejar per la 5a avinguda, fer compres pel Soho, veure una missa gospel al Harlem i poder anar al Madison a veure un partit de la NBA.
Grates experiències van ser la missa gospel i el partit al Madison. Del gospel puc dir que hom no s'esperava trobar un ambient de festa en tan poc espai, molt de sentiment per part dels practicants i increïbles veus dels coros presents.Vaja, com una película.No deixa de ser curiós que en la part de dalt de l'església si situessin els turistes per veure l'espectacle i també participar d'ell.
En quan al Madison Square Garden, partit entre els Knicks i els Grizzlies. Poc es podia esperar del partit però se'ns dubte la gran atracció va ser el Navarro. La seva sola presència va fer que el Madison fos com el Palau Blaugrana en la seva època de culé. Impressionants ovacions en tot moment que van fer emmudir i alucinar alhora als americans allà presents que es preguntaven què passava allà. El Navarro per ells no és ningú i no entenien res. Inclús els seus propis companys d'equip no es creien el que veien.
Si algú vol anar-hi algun dia i vol que l'acompanyi que m'avisi que segurament m'apuntaré de nou. New York is different!
Grates experiències van ser la missa gospel i el partit al Madison. Del gospel puc dir que hom no s'esperava trobar un ambient de festa en tan poc espai, molt de sentiment per part dels practicants i increïbles veus dels coros presents.Vaja, com una película.No deixa de ser curiós que en la part de dalt de l'església si situessin els turistes per veure l'espectacle i també participar d'ell.
En quan al Madison Square Garden, partit entre els Knicks i els Grizzlies. Poc es podia esperar del partit però se'ns dubte la gran atracció va ser el Navarro. La seva sola presència va fer que el Madison fos com el Palau Blaugrana en la seva època de culé. Impressionants ovacions en tot moment que van fer emmudir i alucinar alhora als americans allà presents que es preguntaven què passava allà. El Navarro per ells no és ningú i no entenien res. Inclús els seus propis companys d'equip no es creien el que veien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada