Espot-Sant Maurici-Coll de Monestero-Espot

Divendres vam marxar de ruta cap a Sort en Jordi Agustí i el Xavier Varias amb un servidor. Aprofitant que el Xavi volia veure un amic seu que està fent la transpirinaica i aquest cap de setmana arribava a Espot i que teníem un sopar pendent, vam aprofitar per fer una estada a Sort i pujar el dissabte cap a Espot per fer una excursió muntanyenca per la zona del llac de Sant Maurici. La ruta presa va ser un circuit circular d'uns 24 kms, que partia del parking situat a l'entrada del Parc Nacional d'Aigüestortes a 1670 metres d'alçada. Vam començar alternant el caminar i el córrer, ja que era una zona relativament plana, fins arribar-nos al llac de Sant Maurici. El dia fins aleshores era espectacular i el paissatge fenomenal.



D'allà vam tornar una mica enrera fins agafar el desviament que indicava la zona de Monestero. L'objectiu era fer la ruta passant pel refugi Ernest Mallafré (1885 metres), arribar a la zona de Monestero i pujar el coll de Monestero de 2717 metres d'açada i emprendre la baixada fins al refugi Josep Maria Blanch on pararíem a dinar. Els paissatges eren senzillament espectaculars i fins la zona de 2100 metres era relativament còmode. A partir d'aquí, ja es combinava de tot: roca, trossos de neu i al final una grava que relliscava bastant amb una pendent molt pronunciada.





L'arribada a la cima a més de 2700 metres va suposar una gran recompensa. La muntanya dóna una sensació de llibertat i puresa que relaxa i molt.
La baixada amb roques i neu, pel que es podia divisar, no podia donar pas a la relaxació. A això li hem d'afegir que el dia es va ennuvolant fins al punt que queien 4 gotes en el moment de començar el descens fins al refugi de Josep Maria Blanch on dinaríem més tard. I gairebé ens quedem amb les ganes perquè estaven a punt de tancar la cuina. Arribem 10 minuts més tard i ens quedem amb les ganes de dinar. La veritat és que després de 4 hores i pico s'agraïa el fet de poder seure i poder menjar una bona amanida, uns spaghettis i una mica de pollastre, amb una tallada de meló de postre. Ens ho havíem guanyat se'ns dubte.
Quedava a priori el més fàcil, la baixada ja més senzilla fins al parking a Espot. Van ser uns 10 kms, la majoria corrent, que es van fer amb poc més d'hora i 20 minuts. Gran experiència i amb ganes de repetir de nou. Al vespre, a veure la Roja i després un bon sopar com a recompensa al gran dia viscut.
La següent aventura la tindré a l'Agost, quan faré un tros del Camino de Santiago a peu. La ruta tindrà lloc pel Camino del Norte, desde Oviedo o Avilés fins a Santiago, uns 360 kms en uns 11-12 dies. Feia temps que tenia ganes de provar-ho i amb el futbol mai havia pogut. Veurem què tal es dóna. Abans però, farem alguna cursa popular d'estiu per mantenir-nos actius i a partir de setembre ja prepararem altres reptes.