Molins - Montserrat

Tocava matinar, ja que a les 7 es donava la sortida de la Molins-Montserrat. Uns 48 kms i un terreny per descubrir, jo que porto poc temps en això i que bàsicament l'he dedicat a l'asfalt, no sabia ben bé lo que em trobaria per davant. Era un meló per obrir.
Anava acompanyat del Jordi Agustí, que també farà els 7 cims i que alhora s'està preparant per la Zegama. La idea era caminar durant les pujades, tan fa si eren suaus com dures, i anar al trot suau durant alguns plans i sobretot en baixades.
Un cop recollida la samarreta tècnica de regal i agafats la pulsera i la tarja identificativa per cada control, és dóna la sortida. Sortim de molt endarrera i veiem com alguns ja comencen a córrer desde el tret de sortida. Com hi van alguns! Nosaltres ja teníem decidit que sortiríem caminat uns 3kms de bon principi i mica en mica aníriem augmentant la marxa. Així doncs, calma i calentant les cames i de pas conversant amb alguns marxadors.
Els primers 12kms són els més senzills, bon terreny i amb desnivell favorable. I és on ens trobem l'esmorzar en el C-3, un bon entrepà de butifarra per omplir la panxa. L'agafem i seguim la marxa tot menjant pel camí, això sí, caminant, res de córrer fins que la butifarra no estigui ben posada a l'estómac. A partir d'aquest C-3 és quan comença a fer pujada, però això sí, seguim per bons camins i es pot anar fent via.
Transcorreguda la meitat de la marxa , 24 kms, les forces estan bé i a partir d'ara ja toca anar descomptant. M'ho estic passant bé, no et trobes quasi cap metre pla i tot és pujar o baixar, res a veure amb les curses d'asfalt.
En aquesta segona part és on es concentra bàsicament la majoria del desnivell, amb un terreny ja més muntanyós, camins estrets, boscs, fortes pendents tan amunt com avall i on els kms es fan molt més llargs. Però també disfrutes molt amb uns paisatges que no veus a l'asfalt.
Arribem a un nou avituallament-punt de control, en aquest cas recordo el del 32, que és on ens dóna per mirar el perfil que quedava, sense cap dubte la part més dura. Fins al 36-37 calculem que serà pujada i pujada i que a partir d'allà tindriem baixadeta fins a Monistrol. I efectivament, kms durs els que ens esperen però anem bé, fent via.

Desnivell de la marxa

A partir del 37 anirem baixant progressivament fins a Monistrol i inclús recordo que ens equivoquem de camí, regalant uns 600 metres que a aquelles alçades comencen a fer mal. A mà esquerra vas mirant sense voler fins on has d'arribar, Montserrat, i et cagues en tot, fins allà haig de pujar? Fa molta impressió, respecte, però també molta il.lusió ja que després d'uns 43 kms estàs allà per acabar allò. Seguim trotant en els trams de baixada on el terreny ho permet, algun isquio comença a queixar-se, però res greu.
Abans d'arribar a Monistrol parem en un altre control i ja no sé ni què menjar, em foto un parell de donuts, una rajola de xocolata i unes quantes llaminadures, combinació perfecte,jeje. I a sobre em pregunten si volia un bikini, només faltava això, però refuso la invitació.
En fi, tornem a la marxa i al cap de poc entrem a Monistrol, seguim les indicacions i comencen els últims 4 kms, ale, cap a dalt. En fem 1 i arribem al darrer control abans de l'arribada, el C-09. Agafo 4 llaminadures més i fora. Vas cansat però només són 3 kms els que queden, només? Pujant com pots, quasi no avances, això es pot fer etern. Li diuen el camí dels tres quarts.

El Jordi s'ho coneix de la Matagalls i sap més o menys el que queda. Rebo un sms, no el miro i després me n'arrepentiré, segur. Així que seguim pujant, queda poc per arribar dalt i pel camí ens anem trobant molts caminadors que van en sentit contrari al nostre. Alguns ens animen, s'agraeix, la veritat, i ens diuen que ja queda molt poc. Cumplides les 7 hores em quedo sense bateria al gps, calculo que en uns 15 minuts serem dalt i queda fer un darrer esforç, estem arribant a la zona de les escales. La rematada final. Això ja és el cop final, l'últim entrebanc fins coronar Montserrat. Patint però sense aminorar la marxa ho aconseguim.
Som dalt, sí, cap als porxos i objectiu complert. Casun l'olla, als porxos no hi ha res, molta gent,sí, però i l'arribada on és? Llavors recordo que tenia un sms per llegir, penso qui pot ser i correcte, el Xavi, que ens avisava de que l'arribada estava direcció parking. Així que fem mitja volta i tornem al trot, ara sí, cap al fi del trajecte. Eren les 2 i quart de la tarda, després d'unes 7 hores i 15 minuts haviem completat la Molins-Montserrat, 48 kms que en realitat per nosaltres van ser quasi 50.

Després d'això porto tota la setmana de descans. Demà divendres faré uns kms d'activació per veure com estic i diumenge aniré a fer els 22kms de la Talaia a Vilanova. I la caloreta que va apretant...