Seguidors

diumenge, 20 de maig de 2012

Marató de Blaye, la 6ª en 3h53m

Perdoneu el retard però ha estat una setmana força atapeïda a la feina i no he tingut quasi temps per escriure. Així que avui ja no tenia escusa, aquí teniu la crònica de la 6ª marató que va caure amb molt d'esforç i sacrifici, però feta està. 3 hores 53 minuts de patiment, notant l'exigència de la pròpia marató i sobretot de la tralla acumulada. Anem a explicar-ho.

Blaye, petita ciutat patrimoni de la UNESCO situada uns 70 kms al nord de Burdeus era l'escenari escollit per la 6ª Marató. Maig estava complicat i teníem dues opcions: Aguilar de Campoo o aquesta de Blaye, així que ens vam decantar per anar a finalment a l'estranger veient la peculiaritat d'aquesta marató.

Fèiem ruta doncs fins a Blaye els 2 mendes, o sigui el Xavier i jo, i també ens acompanyava la Maria que correria la 1a edició dels 10kms. Viatge llarguet, amb molta calor, però arribada al bungalow del camping sense incidències. Ara, sort del GPS que sino encara l'estaríem buscant.

Anem a Blaye de pet a recollir el dorsal i feinada que vam tenir per entendre'ns. Ningú és capaç d'entendre "one hundred and ninety four?" Era el meu dorsal. Va costar, però finalment teníem la bossa i el dorsal. Una bossa que feia patxoca, amb una samarreta tècnica força maca i dues ampolles de vi de la terra. Matem la tarda fent un passeig, sopem i a dormir, que toca pensar en una altra marató.



És dissabte, ens trobem al punt de sortida, són al voltant de les 8'30. Ens posem a punt i comencem a veure el panorama. Una imagen vale mas que mil palabras que diuen, Jesucrist amb la creu a l'esquena corrent la marató.


Moltíssima gent disfressada, de fet al fer la inscripció et pregunten si aniràs disfressat o no. Hi havia de tot: infermeres, pallassos, pirates, ... La veritat, un ambient molt diferent al que estem acostumats. Es veu que a França se les prenen molt a festa les maratons.

A les 9 es dóna la sortida i m'acomiado de la Maria, que correria els 10kms a les 9'30. Sé que sense massa entrenament i amb els 7 Cims a l'esquena és capaç de guanyar.

Bé, ja hem sortit, som quasi 400 i com fem últimament, piano a piano i molta calma. Fem els primers metres per dintre Blaye per després ja marxar cap a les poblacions del voltant.


Quines pintes no? De moment molta broma entre la gent, no entenem massa cosa, excepte algun crit de la gent dient "Jesus,Jesus". Suposem que anava per Jesucrist.
Marxem de Blaye amb alguna pujadeta que desperta les cames i ja anem veient que el terreny és un puja-baixa, serà dur ! penso interiorment. Anem alternant el pas per petits pobles amb molta animació, degustació de vins inclosa, passem entre vinyes, per algun camp, ... La veritat, molt distret i diferent. Se'ns dubte el més diferent al que tenim aquí és el tema de degustació de vins. Petites bodegues obren les seves portes i donen l'opció als corredors de prendre un gotet de vi. Personalment no provo res, una marató és massa sèria i tampoc em trobo fi. Passen els kms i veig que no giro rodó, em costa mantenir el ritme, que ja de per sí era lent, aixi que ja veig que avui també tocarà patir i molt. Això no treu que pel camí trobem el següent:


Jaja, quin fart de riure Déu meu!!!

Arribem al km.20 i li pregunto al Xavier com va. Em diu que bé, jo confesso que no em sento a gust. Compartirem aventura fins la mitja marató (amb 1h55 clavades), on allà el Xavier m'agafa uns metres una estona i després li dic que tiri. Ell incrementa el ritme, jo segueixo igual, rodant sobre 5'-5'15'' mentre vaig cremant kms mentre començar a créixer l'agonia.
I a partir del 30 no dóno per més, disminueixo encara més el ritme i ja vaig en caiguda lliure.


A partir d'ara a capear el temporal que dirien, pit i collons. No hi ha més, 12 kms on entro al meu món i m'abstrec de tot. Km a km i a anar descomptant entre la solitud. Sembla mentida però les cames no tiren, no dónen per més. Costen molt de menjar els kms i em passa pel cap posar-me a caminar. Però si al 31 ja camino, com afronto el que queda? Així que km a km vaig restant metres com puc.

I divisant un avituallament just al km.36 em poso a caminar just 10 metres abans perquè volia beure aigua tranquilament i menjar alguna cosa. Em diuen alguna cosa en francès la gent que estava a l'avituallament i jo que no estava per orgues els hi dic "espanyol". Es callen de cop, jaja. Però una noia que corria i anava darrera meu em ve a dir que queden sols 6 kms. Sí,només 6, uns 36' al pas que anava, quina agonia!

Just "arrancar" de nou, em sembla veure a la llunyania una persona que conec. De cara venia la Maria per acompanyar-me els últims kms. Crec recordar que li comento que vaig molt malament i tot seguit li pregunto si ha guanyat els 10kms. Ja m'imaginava que hauria guanyat, i sí, m'ho confirma, amb un 41'30'' en un circuit força ondulat. 4 caixes de vi de regal i tots els honors per part de l'organització.Escombrada en dones, traient més de 5 minuts a la 2ª classificada i 16ª en la general absoluta.
Jo sóc una ànima en pena i ella al costat m'intenta animar de qualsevol manera. Intento seguir qualsevol consell que em dóna, em veu patir molt. Sé que el que estem fent és de descerebrats però també sé que ho valora i quan em diu que som uns cracks per fer-ho m'ho crec. Sí, ara ho penso, i crec que sí, que això és una autèntica bogeria, però mai més, també ho dic. Mai més.
Bé, els kms passen, el patiment segueix, però ja entrem a Blaye per acabar. Porto ja 3h45m i ho tinc a tocar quan de fons ja veiem la Citadelle de Blaye, la zona emmullarada on finalitza la marató. Faig l'entrada tot i que encara quedaran uns metres per l'interior.


Menys mal, això s'acaba, escassos 200 metres, última pujadeta i entrada a meta quan ja sento l'speaker de fons. Anava dient els noms dels finishers i pronuncia el meu nom, o almenys ho intenta. I sento que diu algo com "espanyole", poc més, ja que de francès ni papa.


Finalitzo en 3h53m que van donar per molt,arribo extenuat, fos, sense un gra de força. Això està sent molt dur,vaig tornar a patir de debò. Passo una estona de debilitat emocional estirat a la gespa, alguna llàgrima se m'escapa pensant en tot el que he patit. Em passen moltes coses pel cap però totes van a parar al mateix lloc: deixar-ho estar, que això no té cap mena de sentit. Serà un sentiment que em durarà una estona, després ja em refaig i torno a pensar en positiu. Som així.

El Xavier finalitza en 3h37m. Estava pletòric i ho va aprofitar per fer una 2ª mitja en progressió total. Ja en portem 6, eh? No està malament, em fet el més dificil penso jo, hem passat un dur test amb Empuries, 7 Cims i Blaye, hem fet les maratons més llunyanes i el futur ja pinta molt millor, a partir d'ara a descomptar.




Tot va començar a Gran Canària el 22 de gener. En menys de 4 mesos hem fet 6 maratons, uns 7 Cims, alguna mitja marató, 10 kms, ... El cos ho paga, però era una cosa que ja sabíem i assumim. El 3 de juny a Bilbao intentarem la 7ª per llavors agafar unes bones vacances fins el 19 d'Agost.

Salut!

5 comentaris:

forest ha dit...

Ya decía yo que encontrarias a Jesucristo en una maraton.jajajajajaja.
Enhorabuena.

Jordi ha dit...

Ànims Francesc, està essent dur però quan ho tinguis fet serà un repte que podràs explicar als nets.
Com ja has dit, pit i collons!.
Felicitats pel la sisena!.

Guillem ha dit...

Meitat del repte aconseguit!

Ja "només" queda l'altra meitat. Poca cosa, no??

El que estàs fent té un mèrit de collons!

Abuelo Runner ha dit...

Esa maraton tiene buena pinta, es de las que me gustan a mi... pedazo de tias que habia no?
OTRA MAS AL SACO QUE ES LO QUE IMPORTA, EL ABUELO PROXIMAMENTE REALIZARA LA OLLA DE NURIA, 22KM TODOS POR ENCIMA DE 2700MTS

Yves Gerbeau ha dit...

Una marató ben divertida, no?