Seguidors

dimecres, 8 d’agost de 2012

Sant tornem-hi

El temps passa volant i ens trobem a poc més d'una setmana per afrontar una de les maratons més dures a
nivell psicològic que hom es pugui trobar : la marató de Rio Boedo. Sino n'hi ha prou amb la suposada calor
que farà, córrer sol en les solitàries rectes d'aquelles contrades serà tot un repte.
L'any passat ja ho vaig tastar, potser no va ser tant dur com esperava, però que acabes patint sí, això
sí que ho puc garantitzar. Si una marató ja es pot dir que és tu sol contra tots els elements, a Rio Boedo
això es veu multiplicat , no trobes ni gent ni corredors.

Bé, la qüestió és que estem a les portes doncs de la 8ª marató, l'últim sprint que em queda i ens queda, perquè el Xavier Varias també està en el mateix vaixell que jo, completar les 12 maratons en un any, repte que ens hem marcat durant aquest 2012.
Com porto la preparació? Com ja sabeu molts, vaig acabar la 7ª a Bilbao i em trobava molt saturat. Unes anàlitíques de sang que em vaig fer posteriorment em delataven i treien a la llum que necessitava repòs i reforçar-me una mica a base de ferro i complements.
Vaig parar, sempre hi havia algun dia que sortia a córrer, però res planificat, fer una sortideta de 30, 40 o 50' minuts segons em vingués de gust i poc més. I no sempre, perquè alguna setmana me la vaig passar sense fer res, desconnexió total de córrer. Algun partidet de futbol sala s'ha fet amb els amics i poc més a destacar.

No va ser fins a mitjans de juliol quan li vaig comentar a la Maria que em posaria les piles i desde llavors puc dir que he anat complint tot el que m'ha marcat. 4 entrenos a la setmana, uns 58 kms en aquests 4 dies. Entremig també ho he completat amb una escapadeta amb el Sergi Condis per fer el cim del Carlit, cap a la Cerdanya francesa. Un 2920 metres que van servir per oxigenar-se i per veure-ho tot desde una altra perspectiva. Com relaxa la muntanya i que bé s'hi està!


He tornat a entrar a la roda d'entrenar amb certa regularitat i compromís. Al principi 50' em semblaven una cosa impossible però ara ja ho porto molt millor. Divendres passat ja vaig cubrir inclús una tirada completant una mitja marató i vaig acabar prou sencer, bones sensacions que em va donar molta moral, ho necessitava. Vaig recuperant mica en mica les ganes de cremar kms i el fet de veure que el repte de les 12 maratons està més a prop segurament m'automotivarà.

Us informaré a la tornada de la marató de Río Boedo.

PD: últimament no he comentat quasi cap blog, us he deixat una mica de banda, però haig de dir que he desconnectat molt, vaja, suposo que com quasi tots vosaltres. Ens tornarem a posar les piles en aquest aspecte també.

Salut!

1 comentari:

Guillem ha dit...

M'alegra veure que has recarregat les piles.
T'he de reconèixer que en algun moment he tengut la sensació que aquest repte pot fer que acabis les ganes de córrer...
Esper que una vegada l'aconsegueixis te'n marquis de nous i continuis amb il·lusió!
Sort per aquesta marató, que ha de ser dura de collons!