Seguidors

dijous, 6 de desembre de 2012

Ho trobarem a faltar!

Ha plogut molt desde que el dia 21 de gener empreníem un repte que vèiem molt llunyà, una cosa que es veia molt llunyana: completar 12 maratons durant tot el 2012.
El 1er viatge, a Gran Canària, va ser accidentat però almenys la marató va anar sobre rodes (3h28m). Tornàvem cap a casa amb la 1a marató a la butxaca i personalment més content encara sabent que m'estava esperant una persona molt especial.
Els mesos han anat passant i les maratons han anat caient. Sevilla per mi va ser la millor de carrer, ja no parlo de sensacions i de temps realitzat(3h17m), sino per tot en general. A Barcelona, amb una petada de les que fan època per ser massa ambiciós i poc realista, vaig marcar 3h23m. La 4ª va ser a la Corunya, bona marató també, en guardo bon record (3h34m); després venia una triada que feia por, empalmava Empúries (3h43m) amb els 7Cims (58kms +2800 desnivell) i la marató de Blaye,la 6ª, la gran debacle (3h53m). Allà vaig tocar fons, estava tocat i mig enfonsat. Va ser un cap de setmana molt dur, rematat amb una mala nit post marató i un viatge de tornada amb un malestar general al cos que no em deixava ser persona.
Passava pàgina i 3 setmanes després anàvem cap a Bilbao (3h45m). La cosa var anar una mica millor de sensacions, el temps ja m'era indiferent. Això sí, la marató més trista que potser he fet mai. No repetiria mai a Bilbao!
La 8ª era Rio Boedo, la més diferent a totes. Allà vaig tornar a patir una mica, inclús caminant en algun tram, però de nou marcava 3h45m. El pitjor ja havia passat, 2/3 completats i vulguis o no, ja es veia diferent.
A Saragossa tornava a disfrutar de nou (3h34m), completant uns últims 10kms amb unes sensacions molt bones. Em veia de nou de pujada!
La 10ª va ser a Castelldefels(3h34m), mateix temps però cursa totalment diferent. Cascadet a l'arribada i clarament de més a menys. I res, com ja sabeu la última fou València (3h47m) i molt satisfet d'haver-la compartit de principi a fi amb mon tiet. Gran marató també a tenir en compte.
I ens trobem aquí, a les portes de la 12ª : Castelló. El Xavier i jo , jo i el Xavier per tancar aquest REPTE que ens ha ocupat tot el 2012.  No som els millors, no fem marques espectaculars, no guanyarem mai copes,... però disfrutem com mai, ens ho passem super bé i ens prenem cada marató com una festa. Han estat molts moments compartits que ens quedaran gravats a la memòria, només nosaltres dos sabem el que ens ha costat tot això, el patiment d'un, el patiment de l'altre, emocions que van i venen, i molts i molts records que seran dificils d'oblidar mai.
Aquests últims 42195 metres seran els més especials, seran la culminació de 12 mesos d'esforç i segurament que al creuar la línia d'arribada o fins i tot abans, un tou de persones , emocions, ... ens vindran a la memòria. Segur que  mon avi a qui vaig dedicar la 1ª marató, mons pares, la Maria per tot el que ha hagut d'aguantar, la meva germana Anna i tots els familiars i amics que m'han estat donant suport durant aquests mesos em vindran al cap en algun moment o altre. Per tots ells anirà aquesta marató , se'ns dubte.
2012 12 mesos 12 maratons, ho trobarem a faltar!

1 comentari:

Abuelo Runner ha dit...

DISFRUTA ESTA ULTIMA MARATÓN, PORQUE HACER 12 DE 12 NO ESTA A LA ALTURA DE CUALQUIERA Y ES PARA ESTAR ORGULLOSO, LO MIRES COMO LO MIRES... ES EL MOMENTO DE HACER DE LA MARATÓN UNA FIESTA Y SENTIR TODAS LAS EMOCIONES ACUMULADAS DURANTE TODO EL AÑO.
PD. Darle recuerdos a la familia que son dias dificiles para ellos y felicita al Xavi de mi parte.
Ah el domingo corro la mitja del espirall.