EL BLOG DE FRANCESC FOS: Gràcies futbol

Juny del 2010 , penjava les botes de futbol. Acabava cremat, desganat després d'una temporada no molt bona a nivell personal, culminada amb un ascens del qual no em sentia gens partícep. Curiosament potser la temporada de pitjor record de tota la meva carrera. I havia de ser la última? Als 32 anys ho deixava, més cremat de cap que altra cosa.
Em posava a córrer, bé, encara ho faig, i el futbol res de res, ni el típic "gusanillo". Però res, creieu-me. No en volia saber massa, almenys del d'aquí casa.
Fins que després d'un 2016, on completo el Campionat de Catalunya de Marxes de Resistència, decideixo parar una mica i aquí se n'aprofita el Jordi, que entrenant al Can Cartró, em va dir que perquè no anava entrenar un dia, fer 4 xuts, simplement per distreure'm. No em va convèncer, però per contra vaig decidir anar a veure un partit de 4ª Catalana del Can Cartró. Em sembla que en ma vida n'havia vist un i ves, tampoc va estar tan malament com podia imaginar en un principi. Greu error el d'anar a veure el partit! I crec que al cap de pocs dies estava ja entrenant. Una sensació molt estranya, amb gent molt jove, que no coneixia de res, vaja, que em veia molt perdut allà. Amb 38 anys, envoltat de nanos , que alguns no havien nascut quan jo debutava al primer equip del Vilafranca !!! Una mica heavy tot plegat. El dia següent de l'entrenament em feia mal tot, no us ho podeu arribar a imaginar. Per moltes curses que hagués fet del 2010 al 2016, havia utilitzat parts del cos que les tenia totalment oxidades. Si això havia de continuar així , millor plegar pensava.
Però com que un és fàcil de convèncer, vaig acceptar el repte i al cap de poc ja debutava. Temia les lesions, alguna trencada fibril·lar, però van anar passant els partits i res de res, acabant la temporada sense cap lesió.
I no tenint prou amb una temporada, decidia continuar una altra. Una altra que just ha acabat avui. Ha estat el partit 492 si no em fallen els càlculs. Sempre els he portat bastant al detall i crec que no m'equivoco. Ho deixo aquí, s'ha de saber dir prou, i segur que em quedarà aquella part de "per què ho deixes si físicament encara pots?", però no, és el moment. He gaudit molt a Can Cartró, no m'ho esperava. I he trobat un molt bon grup de jugadors, un ambient molt sa, jove, molt de poble com a mi m'agrada. Guardaré molts bons records d'aquesta etapa, sens dubte.
Però com deia, tot té un principi i un final, i el final és avui, 13 de maig de 2018.

Com que serà el meu últim post parlant de futbol, aprofito per deixar a la meva afició(ironia) algunes dades de tots aquest anys :

- debutava amb el primer equip del FC Vilafranca a 1ª Catalana, un 17 de maig de 1995, amb 17 anys i 14 dies. Un partit jugat a l'antic camp de terra de Sant Cugat, un partit sense cap trascendència per la classificació, i on després de fer el 3-5 un altre debutant, el gran Sergio Mesa, em van cridar per debutar. No sé si van ser 3,4 o 5 minuts, però aquella estona al camp se'm va fer eterna.

- 18 temporades en total, on he jugat en 5 clubs: FC Vilafranca (258 partits), CF Olesa (105 partits), Sant Pere Molanta (54 partits), Sant Sadurní (29 partits) i Can Cartró (46 partits).

- 102 partits a 3ª Divisió, 135 a 1ª Catalana, 94 a Regional Preferent, 82 a 1ª Regional, 33 a 2ª Regional i 46 a 4ª Catalana. En total, 492 partits. Faltaria sumar tots els partits jugats de Copa Catalunya, però no els controlo.

- Del tema gols millor no parlar-ne. Això sí, la temporada 2001-02 amb el FC Vilafranca a 1ª Catalana vaig anotar la "friolera" de 7 gols jugant de migcampista.

- 6 ascensos , 3 amb el FC Vilafranca ( temporades 95-96, 04-05 i 09-10). I 3 més amb aquell equipàs que teníem a Olesa de Montserrat, les temporades 06-07,07-08 i 08-09, passant de 1ª Regional a 3ª Divisió.

- 2 descensos, 1 amb el FC Vilafranca la temporada 98-99 , baixant a 1ª Catalana; i un altre amb el Sant Sadurní la temporada 02-03.

- 2 expulsions, les 2 per doble groga.

- i penjo les botes(bé, les he donat a un company d'equip, Teixi) un 13 de maig de 2018, quasi 23 anys després d'haver debutat en el futbol amateur.

He tingut la sort de jugar al Mini Estadi, a l'Olímpic de Terrassa i marcar-hi un gol en partit de Copa Catalunya, al camp del Palamós, i recórrer camps i camps de tot Catalunya.
També de jugar contra Deco, Eto'o, Xavi, Giuly, Larsson, Valdés, Oleguer en el partit del Centenari del FC Vilafranca.
I com a curiositat vaig arribar a jugar contra el FC Vilafranca quan jugava amb el CF Olesa, ja que coincidírem a 1ª Catalana.

Ara que per sobre de números, anècdotes, victòries, derrotes, nits sense dormir, ... em quedo amb tot el que m'ha donat el futbol, el poder conèixer a tanta i tanta gent, fer tantes i tantes amistats que avui encara perduren. Les hores d'entrenaments, desplaçaments, stages, fins i tot concentracions, donen per molt.

Si em dieu amb quin club em quedo està clar, el FC Vilafranca. Des de petit que he jugat allà i haver jugat al primer equip tantes temporades és motiu d'orgull.

FC Vilafranca - FC Barcelona, agost 2004

Vilobí d'Onyar-FC Vilafranca, temporada 96-97

Si em diuen, amb quina època et quedes? Sens dubte amb les 3 temporades viscudes a Olesa. Va ser la meva única experiència jugant fora del Penedès, em feia molt de respecte, un grup totalment nou, una qualitat enorme, una afició que ho vivia, ... I jugant a la posició que sempre m'ha agradat jugar, a darrera. I ho vaig jugar pràcticament tot, 102 dels 106 partits possibles. Es va formar un gran grup humà i avui en dia encara seguim en contacte.