Seguidors

diumenge, 6 de març de 2011

Marató de Barcelona 2011

3h 26m 49s , 2a Marató a la butxaca.
Debut maratonià a casa, debut que portava temps esperant i que tenia marcat amb una creu ben gran al calendari. Tot i que l'estrena maratoniana es va produïr a Castelló, fer la 1a a Barcelona em feia especial il.lusió.
Arribo d'hora, al voltant de les 7h15 tot esperant que arribi la fotògraf que tenia contractada per l'ocasió, la meva germana Anna. Mentrestant passo l'estona olorant l'ambient previ, saludem al cinquentari Bodi, el debutant Xavi Miret i d'altres que trobem mentre passa l'estona. Me'n dono compte de la quantitat d'estrangers que faran la marató, bona senyal, dóna idea de la recuperació que està experimentant aquesta marató, que amb 15.000 atletes ja es col.loca entre les millor d'Europa.
Cap a les 7h50 començo a preparar-me: una mica de vaselina als mogrons i a les ingles, el cinturó amb els gels i el dorsal i anem tirant amb calma cap al calaix de sortida com qui va a dintre la gàbia dels lleons. Faig un parell de voltes i torno a anar amb l'Anna, perquè sincerament prefereixo no gastar massa forces, ja tindré temps per calentar durant els 42195 metres. En aquells moments veig entrar el Bodi amb el Xavi Miret, fem una foto per immortalitzar el moment i anem endavant a buscar un bon lloc per la sortida. Son instants de molta alegria, no massa conscients del que ens espera per endavant. El Xavi debutava en marató i es decideix a anar junt amb mi a buscar les 3h30; el Bodi buscarà en la seva 50ena marató baixar de les 4 hores, buff, 50 maratons, això són paraules majors. Ho veig molt molt lluny i més amb el desgast que comporta preparar i correr una marató en condicions. Quin mèrit tan gran!
Sortida emotiva, com la majoria, no ho negarem i enfilem l'aventura amb esperança i molt motivats. Objectiu marcat, rodar vora les 3h30 i sobretot arribar amb millors condicions que en el debut. Diuen que la cursa té un perfil molt favorable pel corredor, el dia acompanya, ... es donen bons condicionants.
Els primers 4 kms els faig bastant per sota del temps marcat, rodant entre 5' i 5'06 mentre entrem en calor i ens anem col.locant. Poc esforç i sense preocupar-se per perdre temps mentre passem pel voltant del Camp Nou i la Masia. Tanquem els 5 primers kms amb 25:14.
Del 5 al 10 la cosa canvia, aquí ja em deixo portar pel terreny favorable. A l'alçada de l'Illa diviso a les dues Annes, la meva mare i la meva germana, pel que em deien s'han emocionat molt veient el pas dels corredors cosa que no s'esperaven, sobretot la meva mare. Continuo la marxa i si tot va bé les tornaré a veure pel Passeig de Gràcia. Tornem per la Travessera de les Corts camí del Camp Nou, fem Av.Madrid, Berlin i arribem al km.10 per Rocafort. Marco uns 23:45 i contiuem frescs, només faltaria! Però ja tenim 1/4 de marató quasi fet, comencem a descomptar.
Seguim baixant Rocafort per girar a Av.Roma i agafar després Tarragona per arribar a Pl.Espanya. Molta gent en aquest punt, et fa posar la pell de gallina. Sents molts crits d'ànim i em fa gràcia quan escoltes que diuen "Ja queda poc". Sí que queda poc sí, de fet estem tocant la meta i estem tan lluny d'ella alhora, perquè no podem anar directe a l'arribada?
Toca enfilar Gran Via fins a l'alçada de Passeig de Gràcia, són 2-3 kms còmodes que ens portaran fins els peus de Pl.Catalunya on farem el gir a l'esquerra per pujar Pg.Gràcia passant per la Pedrera. Torno a veure a les Annes i ja em despedeixo d'elles fins més endavant. Del 10 al 15 marquem 24:17 i seguim amb bones sensacions.
Ara se'ns dubte toca el tram més pesat de la Marató, tot i que passem pel km.16 per la Sagrada Familia, ens anem allunyant del centre via València i Meridiana on puges i baixes i per tant veus els corredors tornar quan tu encara has de fer l'anada, això vulguis o no et desgasta una mica.
Just al tornar per la Meridiana està el pas per la Mitja Marató, on marco 1h43m12s, 1 minut per sobre del que tenia pensat però tampoc em preocupa, no anava malament ni res, segurament havia perdut massa temps als 5 primers kms. "Només" queden 21 kms més, ja podem començar el compte enrera,oi? Doncs no, malauradament una marató no és això, a partir del 30 és quan comença l'autèntica prova, on es comencen a veure les cares d'esgotament de la gent i on es tira del que es pot.
Fins al 25 doncs, a l'alçada del Fòrum, poques novetats. Es passa pel pont de Calatrava i via Rambla Prim arribem fins al Fòrum. Seguim amb bones sensacions i uns 24:09 en aquests últims 5kms. En aquest punt, ara veig a la classificació que ocupava la posició 3971, havent sortit a l'inici desde la 4625. Així doncs, he guanyat unes 700 posicions en 25kms. Però res amb el que ens espera ara.
Del 25 al 30 és un tram dedicant exclusivament a pujar Diagonal fins la torre Agbar i tornar fins al Forum. La quantitat de gent que hi ha al fer el gir a la Torre Agbar és d'admirar, pell de gallina de nou i quan vas ja "cascadet" de kms encara més. Torno a veure a ma germana i em dóna ànims de nou, com disfruta ella amb això, algun dia la correrà també, n'estic convençut. Fet el gir, baixem de nou fins al Forum i aconseguim el km.30, fents els ultims 5 en 24:13. 2h26m a les cames i encara queden 12 kms, ara és quan ja entra en joc "el coco" i el no defallir. Per cert, al voltant del km.28 perdo contacte amb el Xavi Miret, amb qui ens tornarem a veure a l'arribada. Al voltant del 30 també veig el Xavi Vàrias entre la gent, segurament se li feia la boca aigua de no poder córrer, però tranquil, Empúries està a tocar, allà s'invertiran els papers.
Venen els kms claus pel Litoral, els kms per saber el meu futur a la Marató. Aquí és on puc començar a perdre-ho tot o per contra agafaré la moral suficient com per acabar-la amb molta dignitat. És el terreny on t'aguantes a l'asfalt o l'asfalt podrà amb tu, on se't posa una paret al davant i et veus incapaç de tirar-la al terra. Però no, puc dir que ni mur ni res de res. Del 30 al 35 va ser el tram on em vaig donar compte que la cosa anava bé i que tenia marge. Començo a avançar gent i gent, on veus les cares d'esgotament, les rampes, on el caminar s'ha convertit en la manera de fer metres per molts. Jo al contrari, rodo entre 4'42 i 4'49, just el tram on a Castelló vaig començar a caure, em veia bé i amb energia. És ara on penso que en aquesta 2a Marató he entrenat menys (per la simple qüestió aritmètica de setmanes entre marató i marató) però augmentant les tirades llargues i pel que veig això està donant els seus fruits.

Som al 35, porto 2hores 50 minuts a les cames i cada cop queda menys. Resta segurament el tram més emotiu, d'on me n'han parlat molt i on ara puc corroborar que val la pena viure-ho. Es passa per l'Arc de triomf al voltant del 36 i quan es fa el gir cap a Rda. Sant Pere torno a sentir el crit de ma germana. Li faig un senyal de que vaig bé i enfilo la Ronda camí de Plaça Catalunya. Arribats a Pl. Catalunya gentada de nou i de nou un crit especial entre el soroll, el de la meva mare que disfrutava com el qui més. Quasi no em dóna ni temps de saludar-la, ja no distingeixes massa cosa quan portes 37kms. Però si, faig un gir de coll i la reconec entre la massa de gent. Ara és quan et sents un heroi i veus que l'èxit el tens a tocar. Veus les cares de la gent aplaudint i animant i te'n dones compte del que estàs fent no és de gent normal, que cadascun dels 15000 atletes estan fets d'una altra pasta i que si t'ho proposes, pots.
Baixem per Portal de l'Àngel i anem a parar a la Catedral, on miro d'agafar un tall de plàtan i aigua, ho intento una,dos,tres vegades fins que al final ho aconsegueixo. Creuem l'Ajuntament i la Generalitat i aquí és quan sé que ja ho tinc fet però per contra noto que vaig amb la reserva. Són 3kms els que queden. Baixem La Rambla, passem per Colom i allà ja et ve al cap el poc que queda però que costarà tant d'aconseguir. A penes 2,5 kms però picant amunt, que sumat a la tralla que portes a les cames se't fan molt i molt durs.
Fem un tros del Paral.lel per agafar el desviament més endavant cap a la Rda. St. Pau. Passo el 40 i de cop veig una cara coneguda en la distància mentre em vaig col.locant cap a l'esquerra per dir-li el que pugui en el moment de creuar-nos. Era l'Yves amb el seu petit Aitor. Crec recordar que xoquem la mà i li dic que ja ho tinc fet mentre faig un petit somriure que maquilla el meu estat.


( Gràcies a l'Yves per aquestes fotos )

Aquí encara em dóna temps de saludar a la seva dona, la Judith ( http://elmondejuju.blogspot.com/ , per si voleu aprendre a cuinar), que estava desde la finestra de casa. Molt bona gent, bons amics.
I seguim la marxa, acabant la Rda.Sant Pau i agafar Sepúlveda per divisar l'arribada. Sepúlveda es fa dur tot i saber que ja acabes. Les forces ja van molt justes però la recompensa està al final del carrer, on agafes Pl .Espanya entre l'enorme quantitat de gent que crida i crida. Això ja està, comences a pensar en tot i just en fer el gir a l'esquerra per agafar l'Avinguda Maria Cristina sento les veus de les Annes de nou i les torno a saludar, tenia la 2a Marató a tocar i era moment de disfrutar d'aquella entrada triomfal, 200 metres que assaboreges tan com pots. Et sents un privilegiat, no sé, has de viure-ho i sentir-ho. Tot i no ser la 1a, te'n dónes compte que per aconseguir allò va la pena tant d'esforç, facis el temps que facis, és un moment màgic, especial i més en una entorn com aquell de BCN, diuen que dels millors finals que pot tenir una Marató.
Van ser 3 hores 26 minuts i 49 segons d'aventura, tan temps com quasi porto per escriure una petita crònica i que tan em costa fer, no se'm dóna massa bé això de fer cròniques, reconec que m'agraden molt més els números. Vaig rebaixar quasi 4 minuts el temps de la 1a marató i puc dir que hores d'ara estic molt més sencer. Avançar 1100 posicions desde el km.25 diu molt de la progressió i practicament vaig mantindre els ritmes en la 1a i 2a Mitges (1:43:12 per 1:43:37). Gran experiència i espero convertir-la en cita anual. Vaja, espero no, segur que sino em passa res estrany serà cita obligada.

I ara què?
De moment uns dies de relax total. El pròxim objectiu que em marco és pel 8 de maig, la Marxa de Resistència dels 7cims, 58 kms. Fins aquella data, optaré per fer un parell de curses de Muntaya (Olivella el 20 de Març i la Talaia el 10 d'abril) i em prengui el 1 de maig per fer la Mitja Marató d'Empúries amb molta calma.

6 comentaris:

Judith ha dit...

Ets un crack! moltes felicitats!!! ha de ser molt dur fer 42 km corrents, i la veritat és que quan et vàrem veure semblava que portesis 4 km en comptes de 40! Moltes felicitats un cop més. Petonets

Yves Gerbeau ha dit...

Crack! Feina feta i amb orgull, eh! Que el temps que has fet és d'admira; com bé dius sempre, entrenar es nota.
Per cert, el bloc de la Judith està molt bé, però el meu també! eh! http://ygerbeau.blogspot.com/

L'Àitor ha estat encnatat de saludar-te, i sí, ah anat tot tal i com dius!

Xavier ha dit...

Pots sentir-te un privilegiat. Privilegiat per acabar un marató, però també sentir-te un privilegiat de que t'has fotut una currada de collons, que quilòmetre a quilòmetre, metre a metre d'aquesta marató, l'has entrenat durant l'hivern.

Jo estava al km 25 i 30, punt en que el recorregut de la marató enfilava cap a Torre Agbar i tornava a baixar direcció Forum. I pots sentir-te de nou un privilegiat d'anar com anaves, perque no sé quin recoi de pallissa us fotien al gir a Torre Agbar, però et puc ben assegurar que eres un dels pocs corredors que al km 30 mantenia la matexa cara i el mateix tipus que prèviament havia vist al 25. Suposo que aquests 5 kms fan mal, perque realment, les pallises que duia a sobre la gent al km 30 era inexplicable quan els havies vist 5 kms abans.

Enhorabona.

Francesc ha dit...

Judith,Yves, veure'us allà em va servir per almenys oblidar el cansament uns moments.
Xavi, tan simple com que vaig girar abans :-) No, ja t'he dit que em trobava bé, anava mentalitzat per començar a patir a partir del 32, fins llavors no hi havia d'haver cap "problema". I aixi va ser, va sortir cara, altres dies sortirà creu i tocarà patir més.

Maier ha dit...

Francesc ya estoy por aquí.. te sigo.. muy emocionante el relato de la maratón, lo que tu bien dices,la prueba reina es otra historia.
estamos en contacto y me miro la cursa que comentaste esta mañana.
Ahora con la letra tan pequeña del blog me quedare mas cegato ji jiji.

Francesc ha dit...

Jaja, un placer encontrarte en Olivella.
Mira los enlaces de los proximos eventos y ahí lo encontrarás.
Por cierto, ya me pasarás la foto : frankfos@hotmail.com.
Gracias.