Marató de muntanya 3 valls

Sabia d'ella però no tenia planejat fer-la. És una marató de muntanya gratuïta, d'autosuficiència i sense estar senyalitzada i això d'anar amb mapes i mirar-los cada 2x3 em feia molt de respecte. Per això no la vaig contemplar.
Però el Rafa Molina (Maier) em va dir que l'aniria a fer i ja em va deixar amb el dubte, fins que em deixo enganyar i m'inscric, apa, a fer un bon entreno penso. Volia anar a fer una sortideta per coneixer el Montmell de cara als 7 cims, però mirat d'altra banda, faria 42 kms per muntanya i seguiria fent algo de volum. Així doncs, el divendres em poso a imprimir els mapes i a marcar referències de cara a la cursa. Ja hi som.

Amb en Maier

Arribo a Torrelavit al voltant de les 7 i 10 del matí, el Rafa ja està allà, puntualitat absoluta.
Pel que vaig veient, hi ha molt poca gent però de molt de nivell, la majoria ja la van fer l'any passat i vulguis o no ja es coneixen bastant el recorregut. Uns 40 corredors estavem a punt per sortir, igual que a la marató de Barcelona :-).
Només sortir ja veiem que aquí van a saco. Potser es queden 5-6 persones al darrera nostre i en 2 kms ja veiem que anem sols. Només teníem un corredor de blau a uns 100 metres, un de patidors.net, del grup dels organitzadors i pensem que l'hem d'anar mantenint a la vista perquè ens pot ajudar a marcar el camí. Anem a la marxeta, trot suau de bon inici.
En 3kms ja veiem que si n'hem de fer 42 i mirant d'interpretar el mapa, això pot ser un caos. Veiem que el corredor de blau no porta mapa però sí que fa uns gestos de tant en tant, com si es traiés alguna cosa i la consultés bastant sovint. Era un GPS, portava la ruta marcada, així que decidim acostar-nos a ell i fer la ruta junt amb ell, gràcies Ricard.
La 1a fita era al km.9. Durant el recorregut hi havien 4 fites i elles contenien un codi i una pregunta enigma, que si la responies bé, a l'arribada et bonificava temps. A cada fita també hi havien unes garrafes d'aigua pels corredors.
Arribem doncs en 53', fins ara un terreny trenca-cames constant sense cap metre pla, puja baixa per bons caminets.

Amb el Ricard de www.patidors.net

Ens encarem cap a la 2a fita situada a Sant Quintí de Mediona, al km.17. La cosa va picant amunt, suau però constant, bones sensacions i anem fent a la marxeta, quasi sempre corrent excepte quan venia alguna pujada dura. El dia acompanyava, no feia massa calor i això s'agraiex! (quina diferència de temperatura fa una setmana a la Talaia). A la 1h45' arribem doncs a la fita 2, just al peu de començar la pujada a Clivilleres.

La resposta al enigma és abductor.

La pujada a Clivilleres és per bon camí i són uns 4 kms de desnivell constant, tot i això es pot anar caminant a bon ritme fins a dalt de tot i inclús et trobes algun petit "descansillu" per trotar de nou. Res a veure amb la Talaia, on per avançar uns metres paties un tou.
Clivilleres arriba fins al 750 metres d'alçada. Aquí mentre anem pujant aprofito per menjar una barreta energètica per tal d'omplir una mica el dipòsit. Entre les moltes coses que em queden per aprendre, una d'elles és saber quan menjar i què és lo que em convé.

Pujant Clivilleres

Coronem Clivilleres aproximadament al km.21 i comencem la baixada que ens portarà fins St.Joan de Mediona.Per cert, magnífiques vistes des de dalt de tot, quina sensació de tranquilitat i bonança, res a veure amb el dia a dia laboral de cada un de nosaltres.
El descens és pronunciat, amb trams molt tècnics i d'altres on és simplement deixar-se anar.

Tram de baixada de Clivilleres

Arribem a Mediona, trobem la 3a fita, aproximadament al km.25 i portem unes 3h en ruta. Aquí em menjo un donut que portava i carrego aigua que trobem a la fita. El Ricard ens comenta que ara el terreny ja és de baixada però que de tant en tant ens anirem trobant pujadetes que aniran picant. I així és, les cames comencen a notar els kms fets i vulguis o no això es nota. Vaig fent bastant bé, amb petites molèsties a un bessó i un isquio, però res fora de lo previsible.
A Sant Pere de Riudebitlles es trobava la fita 4, al km.39. Hi arribem en 5 hores exactes. Això està quasi fet. Una mica de tram asfaltat i tornarem a ser al punt de partida de Torrelavit.
Ho aconseguim en unes 5 hores 22 minuts aproximadament.

En resum, molt bona experiència, agraïr sobretot l'ajuda del Ricard i al Maier per haver-me enganyat en aquesta nova experiència. Amb 50 tacos i en la forma que es troba, impressionant.
Marató molt casolana però que val la pena per fer un bon entreno i sumar kms de cara als 7 cims.
Us deixo aquí l'enllaç dels patidors : http://www.patidors.net/mm3valls/

Tanco la setmana amb 63 kms, concentrats la majoria a la Marató. Per temes de feina no puc rodar massa entre setmana i ara és quan toca aprofitar més els caps de setmana. A veure si aquesta setmana puc fer un parell de bones sortides per continuar preparant amb un mínim de condicions els 7cims.