Mitja Marato Ruta Vino Somontano (Barbastro)

Mitja Marató Barbastro, MMP 1h28m21s

Avui no puc començar d'altra manera que confessant que estic molt content i satisfet de la mitja marató d'ahir a Barbastro, on vaig aconseguir marca personal, 1h28m21s, sense voler-ho o almenys sense tenir aquesta intenció de bon principi. Anem a pams.

Ens vam desplaçar a Barbastro l'Eli, el Xavi Varias i jo, que fins a última hora no sabia si hi podria anar perquè vaig estar dissabte al matí treballant i quan ja ho veia perdut, es va fer la llum i vaig poder escapar-me. Em feia gràcia pel fet que la cursa era dissabte, que podies córrer fora de Catalunya i que Barbastro estava relativament a prop, 1h40minuts de viatge.

Com deia la setmana passada era una Mitja amb meitat del recorregut en pujada i l'altre meitat de tornada en baixada. Pretensions inicials? Posar-se un dorsal, xip i tastar de nou la competició, jeje, després anar fent i sense objectiu massa clar, guiar-se per sensacions. Si rondava la 1h30minuts ja em sentiria satisfet i sino doncs a acumular kms a ritme més tranquil.

La bossa del corredor, un xaleco i una ampolla de vi DO Somontano

Total, que abans de sortir comentem la jugada. L'Eli diu que anirà a rodar a 1h50 , el Xavi que no ho sap i jo li comento que vull provar a 4'20'' i a veure què tal em trobo. Em diu que no, que anirà fent, així que surto i me'n vaig sol entre els 550 corredors aproximadament que hi havien en cursa. Ah, per cert, estrenava les mitges Compressport, ja les havia provat en l'entrenament de dilluns i ara les volia provar en cursa, per la resta tot igual, l'indumentària habitual de cursa.

Així doncs tiro sol, faig el primer km en 4'12'' i no m'ho semblava pas, creia que anava més lent. Però em dic regula, calma, portes només 3 setmanes entrenant, així que tingues el cap fred que sino reventaràs. Sortim de Barbastro per una carretera que ens portarà a un poble situat al km.10, Pozán de Vero. Durant aquests kms, en lleuger ascens tota l'estona, em col.loco en un grupet una estona, rodant a ritmes de 4'27'' , 4'24'' , 4'21'' però cap al km.6 decideixo deixar-lo i atrapo un altre grup que hi havia a uns 30 metres i que anava un pèl més ràpid. Era un grup de nois del grup km0.cat. M'hi acoplo sense cap problema i aguanto bé el ritme, vaig còmode però decideixo quedar-m'hi almenys fins al km.10. Així que "repòs" rodant a 4'18''-4'20''.
Total, que arribem al km.10, Pozán de Vero, crec que marco uns 43'20'' i allà dic prou. En aquest punt anava a 4'20'' de mitja, o sigui, que estava per fer al voltant de la 1hora 31minuts.
Fins al 10,5 encara pujava però és igual, canvio de ritme i deixo el grup, me'n vaig a l'aventura, em vull provar i exigir més. Arribo al 11 i ja veig que he marcat 4'04'' en el darrer km. En aquest punt ens creuem amb els que pugen i penso, el Xavi ja haurà passat però l'Eli no, així que mentre avanço vaig mirant de veure si em creuo amb l'Eli, passen els minuts i no la veig, que estrany em dic¿? En fi, ho deixo estar i vaig a lo meu. El terreny a partir d'ara ajudarà, lògic perquè majoritariament tira cap avall, però a part d'això és que em trobo fort i bé i amb molta energia.
I vaig tirant, passen els kms i vaig marcant kms en 3'56'' , 3'57'' , 3'59'' i passo la 2a i la 1a dona i més endavant la llebre de 1h30. Aquí és on em dóno compte que sino defalleixo tinc la marca de Barcelona a tocar i ara sí que em plantejo rebaixar-la ja que s'ha donat la ocasió.
A aquest ritme arribo al 19, que és el punt clau, ja que al 19,5 hi trobaré una pujada dura de 300 metres que em pot suposar un cop de martell o no. Pateixo una mica però la supero amb suficiència, faig aquest km en 4'12'', ja ho tenia quasi fet.
L'últim km es feia per dintre el poble i amb força gent, així que vulguis o no et porten en volandes i t'ajuden i molt. Dóno el que em queda per fer el km.20 en 3'43'' , el km més ràpid de tots, i afronto els 100 metres que resten en pujada ja sense cap por, aprofito la inèrcia que portava i creuo la meta en 1h28m21s, baixant en un minut la marca que tenia a la Mitja de Barcelona, més senzilla que la de Barbastro. Ah, aquest temps és el del meu crono, m'imagino que a les classificacions sortiran alguns segons més degut a que a la sortida no hi havia catifa i vam sortir del mig del grup.

Inesperat, més que res pel moment en què em trobo, molt d'hora encara de la preparació com per pensar en marques. Ara, que l'alegria no me la treu ningú, si em marco 10kms inicials en 43'20'' i els segëunts 11,1kms en 45'01'' és per estar satisfet, de menys a més i acabant amb boníssimes sensacions, zero molèsties i sense massa fatiga.
En creuar la meta m'hidrato a base d'aigua i síndria i al cap d'una estona sento com per megafonia diuen que "ahí llega la 3a mujer, Elisabeth Amat". Collons, em giro i veig l'Eli arribant, miro el crono i veig 1h34 i pico, si que s'ho ha pres amb calma, sí, ja ho veig. Ara entenc perquè no m'havia creuat amb ella al km.11!!! A sobre fa podium i premi econòmic! Enhorabona!

El Xavi arriba en 1h37, amb calma i arrastrant la Matagalls-Montserrat de la setmana anterior, una bona càrrega que portava a sobre acumulada.

Així doncs va ser un bon dissabte que vam acabar amb un bon soparet, comentant anècdotes i tornant cap a casa el mateix dissabte nit. Amb gent així dóna gust anar pel món.

D'altra banda, aquí teniu detallats els entrenaments d'aquesta setmana:

Dilluns: al tenir mala espina dels escassos 13kms que havia fet el diumenge anterior, em vaig currar una bona tirada de kms. Havia quedat amb el Pere Cosa, amb qui normalment surto a córrer uns 11kms el dilluns i ja l'havia avisat que tenia intenció de fer-ne més, que ho tenia pendent. Doncs bé, sortim a un ritme de 5'10'' durant els 3 primers kms per posteriorment anar situant-nos sobre els 4'58'' de mitja i continuar així fins el km 17.5, on em va dir que pararia al 18 i va aprofitar per fer un canvi de ritme final de 500 metres que ja ens va fer rodar aquell km.17 a 4'35''. Jo vaig decidir continuar, em trobava bé i fresc, així que vaig apretar, volia acabar fent uns kms per sota del ritme de marató que tinc planejat a Donosti. Aprofito i arribo fins al km.24 i em marco uns últims 6kms en 4'21'', 4'24'', 4'18'', 4'12'', 4'10'' i 4'12''. En resum, 24kms en 1h54minuts, acabo realment satisfet, és el que sento en aquell moment.
Aquest entrenament també el vaig aprofitar per estrenar les mitges Compressport que us comentava abans, les quals seguiré provant en tirades llargues. Me n'han parlat bé i serveixen bàsicament per evitar sobrecàrregues, sobretot a la zona dels bessons. Així que les provarem un temps i a veure què.

Dimarts: descans.

Dimecres: 20' calentament a 4'58'', aquest cop vaig calentar una mica més ràpid de lo que estic acostumat perquè volia arribar més posat a lo que em venia a continuació, que eren 50' entre 4'20-4'30''. La idea era sortir a 4'30'' uns kms i anar augmentant el ritme progressivament, però ja desde el principi em vaig col.locar en 4'20'' i vaig anar 5kms a aquest ritme. Els següents van ser més ràpids, entre 4'07 i 4'10, fent el darrer en 3'59''. En total vaig fer 11kms a una mitja de 4'12'', uns 46'22''. Després 1km de refredament i a estirar.

Dijous: 60' suaus a un ritme mig de 4'54''. Jornada de recuperació activa.

Divendres: 20' a ritme mig , 10' a ritme de 4'10'' i 10 minuts més a ritme mig. En total 9kms a 4'28''.

Diumenge lògicament descans, m'ho he guanyat.

Tanco la 3ª setmana doncs amb 85 kms , una mica més exigent ja, però enganya una mica, ja que conté dos tirades, la de dilluns i la Mitja Marató de Barbastro.

La setmana que ve: Mitja Sant Cugat

La setmana que ve aniré a fer la Mitja de Sant Cugat, però aquesta la faré a ritme de marató (entre 4'35'' i 4'40'') i amb tirada prèvia inclosa que espero que sigui de 7-8 kms. Vull mirar d'acumular uns 28-29 kms i aprofitaré que la Mitja és bastant sinuosa per començar a provar el ritme de marató de cara a Donosti.
Cada setmana que passa és un pas menys per l'objectiu, GOOOO!!!!

Tor des Geants, Mm i 2a setmana d'entrenos

Avui, abans de tot, vull fer una menció especial a dos coneguts que van participar al Tor des Geants, una brutalitat de prova que es disputa a la Vall d'Aosta, de 332 kms, 24.000 metres de desnivell positiu i que s'ha de fer en com a maxim uns 6 dies i poques hores.
Dos valents, el Bodi i el Marc Grases s'enfrontanven a aquest repte. Malauradament el Marc va haver d'abandonar quan portava uns 178 kms i els quàdriceps li van dir prou. Suposo que devia costar molt retirar-se però de vegades un té de mirar per la seva salut i si el cos deia prou, millor això. 178 kms és una barbaritat, si algun dia ho faig o ho intento fer dieu-me de boig en amunt.
Pel que fa al Bodi, impressionant. Vaig estar seguint la seva trajectòria on-line i es passen molts molts nervis, no us ho podeu imaginar. Què puc dir d'ell? Buff, sobren les paraules, la va culminar en 128 hores, una heroicitat. Només d'escriure-ho ja em fan mal les cames, 128 hores, tela!!!
Em trec el barret davant dels dos, una brutalitat com aquesta només se la plantegen els valents i ells dos ho són. Quan escric això hi penso i em dic "vaia mariconada els meus entrenos comparat amb això", jaja. Fins on pot arribar la superació humana? Aquí en tenim una mostra que els límits que ens marquem no els coneixem mai.
Repeteixo, enhorabona als dos.
Ah, i també vull esmentar que aquest cap de setmana hi hagut la Matagalls-Montserrat. En Xavi Varias hi participava acabant en 13hores i 5 minuts. Enhorabona també, fent volum de cara al gran objectiu de l'any.

Bé, ara lo meu, els meus super entrenos de la 2a setmana, jaja:

Segona setmana que començo una mica carregat de quàdriceps però m'aplico la mateixa regla que quan jugava a futbol, entrenant això passa, així que el dilluns segueixo amb una sessió de recuperació de 9kms, això sí, al trote cochinero, a 5'48''.

Dimarts tocava descansar, així que perfecte, repòs que m'aniria bé per afrontar els entrenos de dimecres,dijous i divendres.

L'endemà dimecres encara em notava un pèl carregat, tot i això, decideixo continuar amb l'entreno que tocava. Faig 20' de calentament a 5'14'', uns estiraments, 28' a ritme de 4'03'' i 25' més suaus al final. Aquests 28' a ritme haurien d'haver estat uns 40' a ritme de 4'05''-4'20'', però entre que vaig fer-los massa ràpid i que anava una mica tieso encara, no vaig voler forçar més. En resum, 7kms a bon ritme però lliçó per pròxims dies, més val afluixar una miqueta el ritme i aguantar més estona.

El dijous vaig fer treball de pujades. Per començar 40' suaus, a 5'15''. A continuació 11 pujades de 60'' de durada tornant al trot suau fins al punt d'inici. Abans de fer-ho anava pensant que no n'hi havia per tant, però un cop m'hi vaig posar, telita telita. Clar, tot depèn del ritme que t'ho prenguis. I per acabar 10' més de refredament i a estirar.

Divendres tocava canvis de ritme. Després de calentar 20', venien 10 repeticions de 500 metres ràpids i 500 metres lents, o sigui, en total 10kms. Vaig començar a fer-les amb mesura, al voltant de 2'02'' els 500 metres ràpids però les posteriors 5 ja vaig apretar més per acabar fent la última de 500 en 1'40''. Com és tradició, al final 10' al trot molt suau i estiraments. Treball fet.
Per la nit oci, actuació de David Guetta a Opium. Gran, molt gran, era una cosa que tenia pendent de fa anys i la volia aprofitar. Això sí, dissabte estava ko, els anys passen ...

Per acabar la setmana, avui diumenge tenia planificat fer tirada llarga, al voltant d'uns 24 kms. A ultima hora però, he anat a una triatló molt casolona que s'ha fet a prop de Manresa. De fet he anat d'espectador acompanyant a una amiga que hi participava i m'he limitat a fer corrent l'últim tram, que eren uns 6,6 kms. L'he corregut d'anada i tornada completant uns 13,2 kms. Així que avui no he fet massa, ja miraré de compensar-ho demà dilluns fent més kms de lo que estic acostumat els dilluns.

Acabo aquesta setmana amb 68 kms, la setmana que ve més i almenys tindrà la motivació que el dissabte en teoria, si la feina no m'ho impedeix, hauria d'anar a fer la Mitja Marató de Barbastro, una mitja que sembla que té un perfil una mica exigent, meitat en pujada i meitat en baixada i amb una forta pujada de 300 metres quasi al final de cursa. Si hi puc anar no em plantejo massa cosa portant només 3 setmanes d'entrenaments, em guiaré per sensacions i anar fent.

1a setmana

I ens hem posat en marxa aquesta setmana. Per començar he hagut de retocar l'ordre dels entrenaments ja que el cap de setmana m'he escapat a Andorra a fer compres i de pas a fer un pic, el Comapedrosa. Us detallo la meva 1a setmana d'entrenaments:

Dilluns: rodatge de 60' per fer un total de 11,6 kms a un ritme força còmode, uns 5'09'' el km. Genolls una mica dolorits, normal suposo després d'un temps parat.

Dimarts: un dels entrenaments que m'agrada més però alhora on pateixes un tou, el fartleck mexicà. 3kms de calentament a ritme suau, rodant a 5' llargs, quasi 6' el km. A continuació i sense parar els canvis de ritme, que consisteixen en 9' forts, 8' lents, 7' forts, ... així fins a 1' fort. En total em van sortir uns 10'08 kms en els 45 minuts de canvis de ritme. Després per acabar 2kms de refredament. En total em van sortir doncs 15,08 kms. Sensacions en general bones, tot i que em notava una mica cansat, suposo que entre la inactivitat de 2 setmanes i el córrer el dia abans per molt suau que fos també va contribuïr.

Dimecres: o descansava o feia un rodatge molt suau de 45' per recuperar l'esforç del dia anterior. Al final vaig rodar (8kms justos) i així era l'excusa perfecte per després fer uns bons estiraments, abdominals i flexions.

Dijous: descans, el cos m'ho demanava.

Divendres: nou descans, ja que a la tarda havent dinat me n'anava cap a Andorra. La idea era arribar allà i rodar una mica, però ja se sap, que de vegades la mandra et pot. Així que res de res.

Dissabte: cim del Comapedrosa, el més alt del Principat andorrà, a 2942 metres. La ruta la vam començar desde Arinsal, a uns 1570 metres d'alçada. Dia esplèndid, ni un núvol i camí ben marcat, sense cap mena de pèrdua.

Sense anar ni molt menys a saco vam fer la pujada en unes 2hores i 20 minuts, parant en molts punts a fer fotos i disfrutant del paisatge. També vam aprofitar per fer parada al refugi de Comapedrosa, a 2270 metres, vam agafar aigua i també energia menjant alguna barreta que havia adquirit el dia anterior i que volia provar per futures curses.

La baixada no la vam fer pel mateix lloc per on vam pujar, volíem fer una ruta circular però sense passar pel GR en la tornada, sino per una travessia interior que en teoria vam veure que era la Collada del Forat dels Malhiverns, doncs beneïda travessia. Una baixada per una tartera que ens havia de conduïr fins al refugi del Pla de l'Estany on allà sí enllaçaríem amb el GR. Doncs colló de tartera, ens va portar de cul, mai millor dit, llepant el terra en unes quantes ocasions i menjant-se pedra i pols.

Va ser una baixada complicada, no ho negaré, i en algun moment ho vam passar una mica malament. Però bé, al final sa i estalvis un cop arribats a l'alçada del refugi del Pla de l'Estany, on allà s'acabava la baixada pronunciada i empalmàvem amb el GR de baixada fins a Arinsal, punt d'inici de la nostra excursió.
Van ser uns 13 kms, unes 4 hores 35 minuts, amb 3100 metres de desnivell acumulats. Al cap i a la fi, bon treball de càrrega per reforçar cames de cara a pròxims objectius.

Diumenge: cap al tard he aprofitat per fer la tirada llarga de la setmana, on m'he cascat una mitja marató, de menys a més, la he dividit en tres fases. La 1a de 5kms rodant sobre els 5'10, del 5 al 15 sobre els 4'50'' i els últims 6,1 kms al voltant dels 4'30. En total 1h40m45s, per una mitja de 4'47''. En acabar 1km de refredament i uns bons estiraments per tancar la 1a setmana.

Així doncs setmana que es tanca amb uns 56 kms correguts i 13 kms al cim del Comapedrosa.

Il.lusions renovades i a per feina!

I mai millor dit, despres de dues setmanes de vacances, demà toca tornar a l'activitat laboral i d'altra banda començo també la preparació de 12 setmanes per la marató de Donosti del 27N, em fot una il.lusió enorme i és un repte per mi intentar fer-la entre 3h15 i 3h20.
Després de la marató de Báscones de Ojeda ( per cert, veure vídeo per fer-se la idea http://www.youtube.com/watch?v=2IhJOVDEv20 , no té desperdici i a sobre el menda que us escriu surt als 40 segons saludant ) he desconectat totalment de córrer durant aquests 15 dies, no he volgut saber res tot i que he tingut el "gusanillo" de fer alguna cosa. Entre el viatge a Polònia i la Festa Major de Vilafranca m'he deixat anar de menjar i beure, he guanyat segurament algun kilet i crec que he fet bé, per tornar amb més força i ganes, necessitava una desconexió total.
A Polònia molt bé, país baratet i on vam aprofitar al màxim la curta estància. Visites a Auschwitz, la població muntanyenca de Zakopane que està a la frontera amb Eslovàquia i Cracòvia ens van omplir el temps.
Auschwitz impactant, només veure allò intentes situar-te a l'època de la 2a Guerra Mundial i mires d'imaginar-t'ho però vaja, per molt que ho intentis, crec que és impossible. Era una visita obligada i que ens feia il.lusió de fer, però haig d'admetre que surts una mica tocat, sembla mentida com barbaritats d'aquesta mena es podien donar.










A Zakopane vam aprofitar per fer un parell d'excursions a peu, una al llac anomenat Morskie Oko, la gran atracció turística de la zona, marees humanes caminant i caminant fins al llac, increïble. La zona valia molt la pena, llàstima de no haver tingut més temps i fer alguna muntanya que havia a prop del llac.

La cultura gastronòmica de la zona també la vam explotar, entre que era bona, abundant i barata, es va cumplir l'equació perfecte per fotre's les botes de menjar i beure piwo (cervesa), que era de les poques paraules que sabíem dir i que quan les demanàvem les cambreres es descollonaven de riure.

I de pas,a Zakopane, aprofitant l'enorme quantitat de botigues amb tot tipus de roba i calçat per muntanya, vaig aprofitar per comprar un tallavent Icepeak, que em va sortir per uns 30 euros, vaja, una ganga que s'havia d'aprofitar.

Els últims dos dies els vam passar per Cracòvia on feia moltíssima calor. La ciutat és bonica, un estil Praga, que a peu es fa bastant bé, vaja, per veure lo essencial. Vam visitar tot el casc antic i també el barri jueu sota una xafogor sofocant. També coneguérem uns catalans i al vespre vam veure la 2a part del Barça-Porto en un bar d'allà amb ells i més seguidors polonesos del Barça.










Tornats de Cracòvia, concretament vam estar del dimarts 23 al dissabte 27, va tocar empalmar amb la FM fins el passat divendres, que acabàvem fins altes hores de la matinada. I com que sóc masoca, a les 9 del matí d'ahir dissabte teníem juntament amb el Xavi el torneig Internacional de Tamborí a Vilanova, que cada any juguem i que compta amb els millors jugadors catalans, italians, francesos, alemanys i anglesos de l'especialitat. Va tornar a estar molt divertit, llàstima que diumenge no hi podíem anar a continuar jugant ja que havíem d'anar a la Mitja Marató de Sabadell, que jo no corria però que, per anar posant-me en escena, vaig anar a presenciar. Molt de mono, buff!!! Tant que només arribar m'he dit, vaig a correr una estoneta i fora. Així que he anat a trotar una estona per trencar el gel, uns 8.2 kms en 39 minuts, bastant suau, bàsicament per arrencar a suar una mica i passar una petita inspecció de que tot estigui correcte després de la Marató de Río Boedo.

I res, ara a agafar la rutina de nou i mirar cap a l'horitzó per afrontar tot el que m'espera durant aquest final de 2011. Un final d'any frenètic, dedicat de nou a l'asfalt: Mitja Marató de Barbastro, Cursa del Cava, Mitja Marató Igualada (que la tinc en dubte), Behobia-Donosti, Marató de Donosti, Mitja de l'Espirall i si em queden forces acabarem amb les 6 hores de resistència en pista a Barcelona. Hi ha que posar-se les piles que això s'anima d'aquí poc.
Salut!