Seguidors

dilluns, 20 de febrer del 2012

La 2ª marató del 2012 : Sevilla

Sevilla tiene un color espesiá! Doncs sí, excel.lent marató, tracte exquisit al corredor, clima excepcional, circuit ràpid, ambient als carrers boníssim i sortida i arribada en un Estadi que imposa. Més no es pot demanar en una marató i si a sobre et surt rodada encara et queda millor regust. 3 hores 17 minuts 2 segons assaborint els 42195 metres pels carrers de Sevilla. Completo la meva 6ª Marató i la 2ª del 2012. A partir d'ara teniu una petita crònica, aquest cop no m'enrollo tant com a Gran Canària.

Estadi Olímpic de la Cartuja 1 hora abans de la marató

Fem les fotos de rigor 45' abans de començar. Havíem quedat amb el Joan Josep Sánchez, un altre Fondistes Penedès i que anava a per la seva 11ª marató de la temporada, quina bogeria Juanito! Vaia crack!

Així que fetes les pertinents fotos de record, tornem a la zona habilitada pels corredors a preparar-nos de cara a la marató. Es respira de tot, nervis per uns, tranquilitat per altres, però sobretot, moltes ganes de passar-ho bé. Una marató és algo especial.
Tornem a la pista per col.locar-nos en la zona de sortida, concretament ocupant la posició habilitada entre 3 i 3hores 30minuts. No és cap calaix, simplement una zona orientativa de referències de temps. Calentem res, molt poc, no hi havien masses ganes tampoc i amb el que quedava per davant tampoc feia massa falta.
A les 9'30 es dóna la sortida i abans de deixar l'estadi ja em separo del Xavier, diferents tàctiques portaríem. Jo agafaria ritme d'inici i volia passar la 1ª Mitja en 1h40m, ell volia anar per sensacions i trobar-se un cop passats uns kms. Així que res, ja ens trobaríem en cursa si algú atrapava l'altre o a meta, al cap i a la fi una marató és una prova molt dura i cadascú ha de triar la tàctica que consideri més adequada pel seu bé.
El 1er km és lent, vaja, lentíssim. La sortida de l'estadi es fa a pas de tortuga, camino fins a 3 cops abans d'abandonar l'estadi. És per això que un cop trobo el cartell del km.1 veig que estic en 6'05'', tiempazo. El GPS ja se m'ha desfassat durant la sortida de l'estadi, els metres ja no quadren ni en pintura. Decideixo que només el faré servir de crono per saber el temps de cursa i també per saber a quin ritme em moc a cada km però no pas per saber la mitja global de cursa ja que no quadrava massa i em podia portar a engany.

Caos a la sortida de l'Estadi

Penso, mira, has perdut 1'20'' només al 1er km respecte al ritme de 4'44 per passar la mitja en 1h40m, ja tinc motivació, anar esgarrapant segons a cada km fins la mitja marató i passar-la en el temps que tenia pensat.
Així que vaig fent, a ritme molt còmode entre 4'30'' i 4'40'' i van passant els kms. A cada km em dedico a calcular mentalment quants segons em queden per retallar. Almenys això em manté distret per dir-ho d'alguna manera mentre passava cada km.
Poca història tinc a explicar, la veritat, vaig sol, intento posar-me en algun grupet però un cop hi sóc en surto ràpid perquè veig que aniré més lent del que em pensava. Així que vaig fent a la meva bola, al meu ritme i endavant. Per moments em ve al cap "quina matada això de fer una marató, i encara me'n queden 10 més per fer ...". Sí, ho penso, no ho negaré, sobretot em ve al cap durant els primers 21 kms de la marató, que és quan veus el que et queda per davant. És que una marató dóna molt en què pensar ...

Arribo a la mitja i quasi clavo el temps, 1h39m41s, he recuperat tot el perdut al 1er km i encara m'han sobrat alguns segons. I penso, ara què faig? Vaig bé, tot en ordre, però decideixo anar fent al mateix ritme per mirar de ser sub3h20m en aquesta marató. Ja que hi estem posats penso que queda millor fent 3h19m que no pas 3h21m, una tonteria? Potser sí, però alguna motivació havia de buscar-me per petita que sigui.
En aquest punt m'enganxo uns kms amb 4 portuguesos però tampoc hi duro massa, ara no recordo si ells tiren més i jo decideixo no seguir-los o per contra els deixo a ells. Ni ho recordo, em falla molt la memòria per segons quines coses.
Després de coronar el punt més alt de la marató sobre el km 24,5, ve una baixadeta i a la dreta veig el Sanchez Pizjuan, desde fora em va semblar vell i lleig, però almenys m'hi vaig distreure un moment mirant-lo. Aquí m'animo una mica, hi havia bastanta claca en aquest punt del km.25 i a sobre sento una dona que crida "vinga aquests del Penedès". Està clar que la samarreta de Fondistes Penedès crida l'atenció de les masses!
Arribat al km.26 diria que és quan em prenc el 1er gel. Vaja, ho intento, perquè me'n foto una mica a la boca i el tiro quasi tot. No m'entren els gels normalment, però és que ahir li vaig fer fàstic. Així que res, fora. Res de gels, decideixo fer la resta de cursa sense prendre'm cap gel més per veure què passa. En tenia un altre per prendre'm cap al 35 però em dic que no, que faré la marató sense gels, només a base d'aigua i talls de taronja.
Al km.29 passem pel costat del Benito Villamarin, també me'l quedo mirant una estona mentre vaig corrent, com si anés de turisme. Collons, estic al 29 i a partir d'aquí ve lo bo i jo tan tranquil.
Ve una llarga avinguda i ja es comencen a percebre els 1ers símptomes de destrossa en alguns corredors, el mur comença a fer acte de presència. Em segueixo movent als ritmes entre 4'35 i 4'40, suficient per anar avançant gent a poc a poc, l'autèntica marató ha començat! Jo és que vaig fresc fresc però sempre amb la cautela aquella de a veure què pot passar ... No crec que passi res però sempre tens allà una veu que et va recordant que vigilis.
Recordo que al voltant del km.32 un de l'organització que anava en bici ens va animant i que inclús em diu "ánimos Catalunya" i ve a dir que ànims, que això estava fet i que ja li agradaria estar en el nostre lloc ara mateix. Ho agraeixo i molt, crits d'ànim així et dónen un plus d'energia. Em trobava tan bé que li dic "eso está hecho", agoserat? Potser sí. En realitat quedaven 10 kms, uns 50 minuts tirant llarg, però quan portes 2h30m a l'esquena 50 minuts et semblen una broma. I això que quedaven els pitjors ...
Alhora també em venen al cap unes paraules que m'havien dit aquell mateix matí "sobretot disfruta la marató" i això faig, disfrutar és poder dominar aquests darrers kms, que no et dominin, fer-te'ls teus i assaborir-los al màxim. Fins al km.36 segueixo igual però ja em va passant pel cap fer un canvi de ritme i acabar per la porta gran la marató. Em veia ja que baixava de les 3h20m, però òstia, estava allà i tenia les ganes de provar-me. Sense augmentar el ritme segueixo avançant corredors, la marató va fent de les seves a molts corredors, és increïble veure el panorama d'aquests darrers kms, l'esforç i la superació humana portada gairebé al límit.
Així que arribats al km.36 canvio el ritme i decideixo fer-me 6 kms d'homenatge a mi mateix, a disfrutar-los encara més. Realment em dóno compte que de cames vaig perfecte, marco el 36 en 4'25'', el 37 en 4'31'', el 38 en 4'18'', el 39 en 4'32'' . Ni mur ni el hombre del mazo ni res de res. Ara ja la sensació és de volar a mesura que vas avançant i avançant atletes mentre al fons ja comences a divisar l'Estadi Olímpic de la Cartuja novament. 3hores i pocs minuts després tornem a estar allà, ja començo a imaginar-me l'entrada a l'estadi i la volta d'honor. Sí, l'emoció i el formigueig em comença a fer acte de presència, ja he dit sempre que això és una cosa que ve de sèrie en les maratons, s'ha de viure.
Faig del 40 al 41 en 4'23'' i ja queda poquet per entrar a l'estadi mentre el públic que hi ha fora l'estadi dóna els seus últims crits d'ànim a cada un de nosaltres.
I accelero una mica més encara mentre fem entrada a l'estadi, primer pels passadissos interiors i posteriorment entrant a la pista, on començo a sentir el Viva la Vida de Coldplay i penso en aquests 3/4 de volta que em queda fer. Faig el km més ràpid de la marató en 4'11'' i em queden res, 195 metres per assaborir la consecució de la 6ª Marató, la 2ª d'aquest repte que ens vam marcar amb el Xavier. Feia goig la grada durant la recta d'arribada, se't fotia la pell de gallina.
Últim esforç doncs per arribar en 3h17m02s, fent la 2a mitja en 1h37m21s i amb la sensació de que havia acabat molt bé físicament, sense patir gens. Havia pujat una mica el nivell respecte Gran Canària i efectivament, m'havia plantejat Sevilla com un entreno llarg amb la mirada posada en la marató de BCN, on vull buscar MMP. A hores d'ara ni em plantejo el sub 3hores, em sembla una aberració, però mai se sap ....
M'hidrato una mica i veig arribar al Xavier al cap de poc. 3h21m clavades, pujant el nivell mica en mica i tornant a ser el que va ser. Se'ns dubte que a la Corunya o Empúries les 3h14m que té de marca seran una broma.
Recollim la medalla i aprofitem per fer una petita sessió amb els fisios. Tornem per agafar la bossa amb aliments que donen al corredor i tornada a l'hotel, caminant uns 4kms de propina per si no en teníem prou. Sort que vam acabar frescos i ens ho podíem permetre ...

La medalla de maratonià

En resum, marató molt bonica, amb molta atenció al corredor i que recomano totalment. N'haurien de prendre moltes maratons que només busquen la $$$ al preu que sigui. M'emporto un gran record de Sevilla, pel tracte rebut, pel circuit idoni per fer bon temps, pel bon ambient als carrers durant la marató, ....
No em vull oblidar de mencionar la cursa de l'AbueloRunner. Abuelo, un placer haber coincidido de nuevo y felicidades por conseguir tu objetivo de las 3h30m, aunque hicieras 3h31m lo clavaste, eres un crack y tirando fotos ya no te digo. Mis felicitaciones.

I ara: Botifarunner
Diumenge aniré a la Llacuna a fer aquesta cursa de muntanya de 20 kms amb uns 935 metres de desnivell positiu. Tenia ganes de fer-la, l'any passat hi vaig ser present veient-la i tenia molt bona pinta tot plegat.
Xino xano la farem, res de competir, me la prendré com una bona manera de disfrutar la muntanya i sortir per un dia de l'asfalt.

Salut!

6 comentaris:

Unknown ha dit...

Ets un crack Francesc!!!
Aviat explicaràs com has baixat de 3h sense despentinarte.

Manuel Tintoré Maluquer ha dit...

Felicitats, campió; endevant.

forest ha dit...

Felicidades.Que buena pinta esta maraton.Saludos crack.

Jordi ha dit...

Què és pot dir Francesc...ja fas les maratons com si fóssin xurros. Estas en un moment impressionant, i encara no has tocat sostre!. Enhorabona i endevant!.

Abuelo Runner ha dit...

Francesc muchas emociones juntas en una misma carrera, te puedo jurar que mas de un km tu avi, estuvo conmigo... si ves mi entrada me quite la gorra hacia el cielo y en mi memoria estaba el.
Muchas felicidades a ti y al Xavi.. vamos que en BCN vamos arrasar ji ji ji.

Guillem ha dit...

M'ha fet gràcia això d'anar pensant els segons que has d'esgarrapar cada Km per entretenir-te. Jo ho faig sovint!

A vegades en aquestes curses entretenir la ment o anar-te marcant miniobjectius fa que els quilómetres vagin passant més ràpid. Jo ho he fet en alguna mitja per despistar al patiment, i també en la marató perquè els primers 25-30Km passin més ràpid i així arribi lo bò!

Enhorabona crack!!