Seguidors

dilluns, 12 de març de 2012

Mitja Marató Cambrils, 1h26m39s

"Si es dóna la ocasió i em trobo bé miraré de fer marca, però tampoc em vull cremar en l'intent. Si veig que no toca, afluixaré el ritme i ja arribarem ..."
Precisament això segon vaig fer, afluixar el ritme i guardar forces. Ja ho vaig deixar caure la setmana passada i veient que era molt complicat fer marca sino vas fresc del tot i si a sobre tens el vent que et va fent la guitza ...
Així que vaig fer dues curses, una fins al km.12 on vaig anar amb el grupet de la llebre que marcava la 1h24m, o sigui a 4' el km, i 9kms finals al meu aire a ritmes entre 4'15'' i 4'20''.

Els 10 primers kms els feia en 39'43'', anava bé però no súper i fins al km.12 aguantava. A partir de llavors el coco em va dir prou, vaig desconectar, tornada al passeig i vent per aquí vent per allà em va fer replantejar la situació. Inconscientment em deixava anar, no volia morir en l'intent de fer marca ni patir per aconseguir-ho tenint la MARATÓ d'aquí 2 setmanes, així que em vaig dir "baixa el ritme i ves fent fins a meta", on el ritmet que vaig portar va ser aproximat al de la marató de BCN. La mitja no va tenir més història, arribar a meta i fer 1h25, 1h26 o 1h27, el que toqués. Al final van ser 1h26m39s sense massa patiment, que crec que al cap i a la fi és bona senyal.
Cambrils sí, mitja molt plana però per contra haig de dir que no m'agrada personalment el fet de fer dues voltes a un circuit i sobretot el factor vent que et trobes pel passeig, que quan ve d'esquena sembla que no bufi, però que quan te'l trobes de cara ... I això que tampoc era gran cosa el vent que feia, però personalment diria que a la 2ª volta es va notar molt més.

Setmana completada amb 67 kms. Queden dues setmanes per arribar el més fresc possible a la marató de BCN, que vista l'experiència que vaig tenir a Donostia amb la lesió dues setmanes abans, són 15 dies per cremar poc les cames i arribar molt i molt descansat.

Reflexió cara a la marató de BCN
Quan vaig començar fa any i mig en això del córrer, fer una marató per mi era el màxim, un somni, era una manera de dir-me "M'haig de demostrar que sóc capaç de fer un repte com aquest". 42kms per mi eren un mite, una proesa. Desde llavors, n'he corregut 5 més i ara vull parar i reflexionar just abans de disputar la de BCN.
Faig aquesta reflexió perquè tinc clar que amb la càrrega que porto actualment, intentar un sub 3hores segurament seria un error i podria morir en l'intent. Que em faria il.lusió? Doncs clar, no ho negaré, però sóc conscient que no és el més indicat ara mateix.
Em prenc això del córrer com un gran hobby, una bona manera de passar-ho bé, desconectar de molts aspectes de la vida, i en cap cas m'ho vull prendre com una manera d'exigir-me coses costi el que costi. Una marató s'ha de disfrutar, intentar anar de menys a més i acabar-la content, assaborint-la al màxim i això és el que intentaré fer a BCN.
Descartat doncs el ritme de 4'15'' el km, els tiros tiraran cap a un ritme més conservador, sobre els 4'25'' el km. Iep, que anar a 4'25'' per mi seria fer marca, però m'allunyo del risc de jugar-me-la a les 3 hores.
Intento ser el més realista possible, analitzo com estic i el que em queda per davant durant aquest 2012, i crec que és el més sensat. Aquest any me'l vaig marcar junt amb el Xavier per fer un repte tan bonic com fer 12 maratons i veig que queda molt encara per fer, un desgast considerable i tot just podem dir que acabem de començar.
Així que a BCN a disfrutar, queden 15 dies i el formigueig ja es comença a notar. 19000 atletes i 42195 metres per davant. Pell de gallina!

Salut!

7 comentaris:

Manuel Tintoré Maluquer ha dit...

La reflexió molt intel.ligent y amb molt de seny, com ha de ser de cara a la marató; que tinguis molta sort i a disfrutar, que es de lo que es tracte; salut.

bodi ha dit...

Sembla que faci anys que t'arrosegues per aquest món del córrer, efectivament, el més important és passar-s'ho bé, tan sols així s'aconsegueixen els èxits. Ens veiem a Bcn, segur que faràs un marcón i jo intentaré arribar al cap d'una hora darrera teu, jajaja... ens veiem ;-) Salut.

Abuelo Runner ha dit...

Luego te saldrá el lado oscuro y apretaras los dientes para pasar al abuelo ji ji ji.

Miquel Xirau Fernandez ha dit...

Sortint conservador tens moltes posibilitats de apropar-te molt a les 3h. Amb la forma que tens, si arrives fresc als últims 12km, apretaràs sense voler i guanyaràs molt de temps.

Jordi ha dit...

Bona mitja t'ha sortit a Cambrils, no ho dubtis. Qué no s'ha de fer marca cada dos per tres!! jeje.
Respecte al que dius de la marató, fer 12 maratons en un any desgasta molt, això ja ho tenies clar. Potser el sub3h és millor plantejar-lo per un altre moment. Tingues en compte que t'estas movent en un nivell que té tela, eh!, que parles de fer una marató en 4' 25" com si fós fàcil.

Guillem ha dit...

L'encertes en tot el que dius.

Primer de tot, el que et va passar al Km 12 m'ha passat a mi també en algunes mitges aquest any, i quan no toca patir, no toca. Baixar el ritme va ser la decisió correcte, si a més feia aquest maleit vent que jo també vaig patir quan vaig fer la Marató de Costa Daurada. Recordo que va ser girar sentit al Km31 i entrar a l'infern.

I segon, el repte de les 3 hores l'aconseguiràs, i segur que aviat, però potser ara toquen altres reptes. I només fer marca ja serà un gran èxit!

Juan M. Sierra ha dit...

Gracias por pasarte por mi blog Francesc y por los ánimos; sin duda nos veremos en alguna que otra carrera. Por cierto, muy buena esa media!!

Salud y kms