Seguidors

diumenge, 5 de juny de 2016

4 de Juny : Gràcia-Montserrat 62,6kms 2500+

Ben curiosa em va resultar aquesta marxa que organitza la UEC Gràcia. Començar en plena Barcelona, des del barri de Gràcia, si més no se'm va fer curiós. Mentre feia el cafè previ en un dels molts bars de la plaça Vila de Gràcia, lloc de la sortida, algun curiós em va preguntar "comenceu ara?", "fins on aneu". Montserrat dic jo , "d'aquí a Montserrat aneu?" amb una cara de sorprès,"però amb quantes hores? de nit? " . Vaia panda de freakys devia pensar.
No arribàvem a 300 marxadors sota la xafogor que queia a BCN, però ep, encara, em pensava que seria molt pitjor. Després de Dips i la Travessa del Montseny, era la 3ª marxa consecutiva i les previsions eren estar entre 9-10 hores. La tàctica la de sempre, sortir tranquil i anar progressant amb el pas dels kms. Aquest cop hi vaig anar amb el Roger Vives, ja curtit amb aquestes batalles de les marxes i que ja té en les seves mans el campionat de marxes de resistència. Crec recordar que el va fer al 2014.
La sortida la dóna el tro d'un coet i de seguida enfilem pels carrers de BCN. Surto caminant i em col.loco en un grup i vaig seguir a la gent més experta que ja es coneixia la ruta. Perquè per dintre BCN no estava senyalitzat i s'havia d'anar pujant passant per Plaça Bonanova i amunt fins arribar a la Ronda de Dalt. A partir d'aquí el recorregut ja estaria senyalitzat, encara que s'havia d'anar en compte de no despistar-se ni un moment. I si dic això és perquè precisament em vaig perdre ben aviat. Arribat a un tram de la carretera de les Aigües em poso a caminar ràpid i anava avançant a gent. Em vaig quedar sense referència per davant i en arribar a un encreuament em quedo mirant i no veig marca enlloc i dedueixo que serà recte. Doncs jo que tiro avall i em veig que em segueixen 2 persones. Tiro i tiro i no es veu res. Ara miro al Google Earth amb el track de la marxa i veig que van ser 1,2kms extres de baixada i 1,2kms de la conseqüent tornada. Total, 2,4kms de regal més el temps de dubte parat. Quan portes només uns 4-5 kms de marxa i en regales ja 2,5 et senta com una patada al cul.
Per sort un d'aquests que em va seguir portava el track i en mirar-ho va veure que ens havíem equivocat.
Tornem enrera fins al lloc del crim i ja es veuen passar marxadors. Apa, a seguir-los.
Ràpidament s'enfila un caminet en fila índia fins al primer avituallament.

Arribat al primer avituallament em dic "mare de Déu, és que m'he quedat dels últims". L'aglomeració de gent era important. N'avanço uns quants però un cop agafes el corriol tonres a la fila índia. Però bé, pensava que en part aniria bé perquè així reservaria forces per més endavant.
Quan el camí s'eixamplava aprofitava per fer una mica de via i deixar-me caure amb comoditat. 
La progressió va ser constant. Per moments la solitud era notable i el dia començava a caure poc a poc, fins que arribat a l'avituallament del km.34 em poso el frontal. Em notava bé i amb forces. Surto de l'avituallament i al cap de 100 metres em dic "osti, els pals", torno endarrera i els agafo. Comencen a caure 4 gotes però res com per haver-se de posar l'impermeable. La temperatura era bona.
El proper control era Ullastrell, al cap d'uns 6kms. El recorregut era trencacames i el que quedava per endavant era bastant exigent.
Passen els minuts i ja entro a Ullastrell, era conscient que aquí hi havia un altre avituallament. Vaig seguint les cintes però ho trobo estrany tot plegat. Faig un tomb pel poble , baixo escales, passo pel costat de la carretera que creua el poble, veig un bar amb un espai gran sospitós de ser avituallament però al no conèixer-ho vaig seguint les cintes i surto del poble. Em resulta tan estrany que trobo un corredor i li pregunto si ha passat algun control, em diu que no. Res, segueixo endavant allunyant-me d'Ullastrell i caço a 3 més. Els hi pregunto i em diuen que sí que hi havia un control. Merda, giro cua i torno a desfer el km que havia fet de més. I efectivament, el bar sospitós era l'avituallament. No havia estat l'únic en saltar-me'l, estava mal indicat i sino t'ho coneixies eres carn de saltar-te'l. Guai doncs, 4kms de regal ja acumulats. Com sino en tingués prou amb els quasi 63 de la marxa!
Reemprenc la marxa i li foto canya. Per davant un altre puja i baixa amb el coll d'Olesa per davant. Uns 6,5 kms fins el proper avituallament. Al cap d'uns kms dono caça als 3 nois esmentats abans i després d'un continu mareig per aquells camins arribo a la carretera que en baixada em portarà fins a l'avituallament. Torno a tenir dubtes perquè moltes moltes marques no és que hi haguessin i d'altres costaven molt de veure, però diviso de lluny el merescut avituallament.
Un iogurt de maduixa em va saber a glòria, carrego de nou líquid i alguna cosa més de menjar va caure. Venia una pujada exigent que passa vora l'ermita de Sant Pere Sacama. Pista i després pedra durant una estoneta per finalment visualitzar l'avituallament del Pla del Fideuer, on em van rebre amb molt d'entusiasme. Super amables, un avituallament super dolç. Pel tracte i per la quantitat de xuxes que tenien. Quedaven 10kms per l'arribada i novament uns quilòmetres per davant molt trencacames i una baixadeta perillosa. Avanço un altre corredor i vaig donant caça a un altre quan de sobte trobo també al Roger en el tram més difícil de baixada. Devien quedar 7-8 kms i decideixo quedar-me amb ell i arribar plegats a Montserrat. Em poso davant per marcar una mica la baixada més perillosa i ja quan arribem a la pista ens entra un altre moment de dubte en un encreuament no senyalitzat. Després de fer una bona quantitat de metres sense cap cinta, de sobte el veure'n una suposa un cop de moral.
Els últims quilòmetres costen molt de passar però finalment arribem a les vies del tren, estàvem ja a tocar de l'avituallament de l'aeri . Paradeta bona abans d'afrontar la pujada final, una bona paret fins a Montserrat: 2,5kms per guanyar quasi 600 metres d'alçada.
El Roger es posa davant, millor que marqui el ritme ell i jo m'adapto a darrera. Em torna a dir que si vull que tiri però li dic que no, que arribarem junts. No hi ha pressa.
No havia pujat mai per aquest costat i haig de confessar que allò era una bona paret. Entre la roca i les escales et minaven la moral. Me l'apunto per properes ocasions. Repeteixo i ja ho he dit algun cop, aquestes marxes van molt bé per conèixer zones de la nostra terra que desconeixem.
L'objectiu era trobar el camí que empalmava amb la tradicional pujada de Monistrol a Montserrat per la drecera dels Tres Quarts. Arribats a aquest punt ja sabíem el que quedaria i seria una injecció de moral. I al cap de poc hi arribem, on fem parada. Agafem aire i recuperem el temps que fa falta abans de continuar. Li cedeixo mig litre d'aigua al Roger, jo en tenia quasi mig mes, i pel que quedava sabia que en tindria més que suficient. Es recupera i tornem amunt per fer l'atac final. I arribem a dalt pocs minuts abans de complir les 10 hores. Feina feta i de sobres.
Bon marxa i valuosos 24 punts més. 187 oficials, 163 sense comptar els de Prades. 261 és la fita i queden 6 marxes per davant , de les quals hauria de fer-ne 5. La propera la setmana que ve, Cap del Rec, en ple Pirineu. Té molt bona pinta aquesta. Ara de moment tenim una setmana per davant per anar recuperant forces.

Salut i kms!

2 comentaris:

Arantza Ugalde ha dit...

Ei! Què ràpid que l'has escrit aquesta crònica. Doncs després de llegir-te no sé si em veuré amb cor de fer-la algun dia, je, je,... És que això de no veure les marques m'estressa molt i aquest cop pel que veig semblava més una cursa d'orientació de vegades...
Molta sort a la Cap de Rec!

Xavier ha dit...

Sort vas tenir dels supporters que tenies a l'aeri...

Si d'això, diga'ls-hi als organitzadors que et donguin 1 punt més, que per distancia te'ls mereixies... Mare meva...