Seguidors

diumenge, 19 de juny de 2016

11 de Juny : Maxa Cap del Rec 51kms 2500+

Després d'encadenar de manera consecutiva Dips, Travessa del Montseny i la Gràcia-Montserrat, tocava rematar la feina amb la 4ª : la Marxa de Cap del Rec. Me n'havien donat molt bones referències i la veritat és que no va decepcionar gens.


La sortida i arribada tenia lloc al grandiós refugi de Cap del Rec. Un refugi que com qui diu està a peu de carretera i de fàcil accés des de Lles de Cerdanya.
La idea inicial per aquesta marxa i veient que feia baixada al principi, era tirar una mica per evitar tots els embussos. Tenia ganes de fer-la bastant constant i exigir-me una mica.
Sortim a les 6 del matí i la gent tira que se les pela. Pista i corriols relliscosos, en baixadeta, ja veig un parell de nates al terra. No vaig ni molt menys davant però almenys m'he col.locat de bon principi amb gent que corre i puc anar fent via en la part inicial de baixada que passa rapideta. Arribem al petit poble de Viliella quasi al km.5 i després d'un tramet de pista ja fem cap al 1er avituallament situat al km 7,8. Marco i passo de llarg, l'esmorzar que m'havia fotut a la fonda encara el tenia dins, aigua tenia de sobres , total que em dic ja pararem al següent.
El camí ja comença a picar cap amunt i inclús hi ha petits trams de pla on troto molt suau. Però no és una pujada molt dura, es pot fer bastant bé i rapidet. Quasi sense esperar-ho veig de lluny el següent avituallament, situat al km. 13,2, a 2000 metres d'açada. Allà ja carrego aigua, agafo un entrepà de formatge i seguim la ruta.
Ara venia la part de pujada més forteta. Les darreres rampes són les més dures i per conservar forces les decideixo fer darrera 3 nois que porten una xerrera destacable. Som dalt, Port de Vallcivera, l'entrada a Andorra. Petita baixadeta i som al Refugi de l'Illa, a tocar de l'Estany de l'Illa. Paratges espectaculars, de postal.
Foto Xavier Capdevila ( FEEC )
Porto uns 18kms i ve una baixadeta d'uns 14-15kms fins a Escaldes. A mi se'm fan dures aquestes baixades que tenen trams més tècnics i a sobre amb pedra humida que ho feia més díficil encara. Entre això i que prefereixo reservar cames per la temuda pujada fins al Port de Perafita, vaig fent, sense estressar-me. Agafava de referència la noia que tenia davant i intentava no perdre-la de vista, conscient que quan el terreny tornés a mirar amunt l'atraparia. Arribo al km.27 i control sorpresa, abans de tornar a fer un repetxó d'uns 500 metres ja per definitivament arribar fins l'avituallament de la Font de la Closa , que es troba situat al km.30 a 1500 metres d'alçada. Allà carrego líquid, menjo bastant i torno a arrencar per afrontar uns 2kms per asfalt fins el control sorpresa d'Escaldes, a 1200 metres d'alçada.
Foto Xavier Capdevila ( FEEC )
Per davant queden uns 10kms de pujada i quasi 1400 positius a salvar. Arribo bé i amb energia suficient com per afrontar-la. Calculo unes 2 hores 30 minuts de pujada, així per sobre crec que és el temps que em pot portar a fer tota la pujada.
La pujada és dura, però vaig fent amb constància. M'havien comentat que era molt dura, però personalment no la vaig trobar tan tan exagerada. Pensava amb pujades com Malniu o Sobrepuny conegudes al 2015 i que vist allò poca cosa ho podia superar. La clau era arribar amb forces suficients i sent el meu cas vaig poder afrontar la pujada amb garanties. La vaig fer en solitari, sense trobar ningú i en aproximadament 1 hora i mitja em planto al refugi de Perafita, a 2200 metres d'alçada. Queden vora 400+ per superar però el pitjor ja havia passat. Em comenten al refugi que era qüestió de seguir les marques del GR i les cintes grogues, però en certs moments em costa trobar les marques, havies de parar molta atenció per trobar les marques i més quan la boira va baixar una miqueta.
Aquest últim tram ja era totalment obert i faltava veure cap a quin coll aniria a parar. Segueixo en solitari, ja fins a l'arribada, i per tant havia d'estar molt atent a qualsevol marca que em portés cap al final de la pujada.
Arribo al coll de Perafita, 2 hores i 4 minuts m'havia portat la pujada, una mica menys del que havia pensat. Bé bé, bona pujadeta penso, ja tornem a estar a la Cerdanya.
Foto Xavier Capdevila ( FEEC )
Ara només queda baixar i que les cames acompanyin. Uns 2kms fins al refugi dels Estanys de la Pera i ja els últims 8 fins a l'arribada. Al refu carrego aigua per últim cop i xerro una mica amb la gent d'allà abans de tornar al tema. Per l'hora que era pensava que podria baixar de 8 hores, tot dependria de com fos la baixada i de les cames que tingués.
Una primera part entre bosc, creuant el riu constanment, per després fer un tram de pista que pensava que podria aprofitar però que se'm va atragantar bastant. No acabava de tirar avall i vaig anar alternant el caminar i el córrer. Començava a notar fluixera a les cames.
Acabat el tram de pista just al Refugi de Pradell porto 7 hores 30 minuts i veig un cartell que marca Refu Cap de Rec 50'. Penso que en menys de 30' hi hauria de ser a poc que corri una mica, ja que aquests cartells estan posats per a caminadors.
I així fou, 22' vaig tardar després dels últims kms per camins entre bosc on torno a córrer una mica. Arribo a meta en 7 hores 52 minuts, en la 17a posició i novament en constant progressió durant tota la marxa. Una Marxa molt i molt recomenable per l'entorn d'alta muntanya que t'acompanya durant tot el recorregut. 
I 22 punts més pel campionat, on ja en sumo 209 oficials, 185 sense comptar els 24 de Prades. Queden 5 marxes per acabar el campionat i en el calendari en tinc marcades 4 per sumar els punts suficients : Borges-Montblanc, Rasos-Manresa, Marxassa i Marxa del Garraf.

1 comentari:

Arantza Ugalde ha dit...

Bona cursa i bona crònica. Felicitats!
Tenim les mateixes 4 apuntades així que segur que ens veurem.
Bon estiu!