OCC (prova de la UTMB), 56km 3500+

Pendent encara la crònica de la Tanzània, em trec de sobre la de la OCC, cursa que vaig disputar 3 dies després d'arribar de l'Àfrica. Aquí la teniu.

I sense quasi temps de descansar del viatge a Tanzània, nova maleta i cap a Chamonix amb el Sr. Escofet. Aquest cop vol més curt direcció Ginebra i trasllat cap a la ciutat francesa de Chamonix.

La cursa tenia un recorregut de 56km i començava del poble suís d'Orsières, passant per Champex-Lac i finalitzant a Chamonix. Transcorria meitat per Suïssa i meitat per França.

Desde el km.10, Champex Lac, venia a ser quasi el recorregut final de la CCC que vaig córrer al 2017. Les mateixes pujades a La Giete i a Catogne, el pas pel col des Montets, i la única variació era un traçat nou per pujar a la Flegere, ja que es passava per 2 poblacions inèdites en la OCC : MontRoc i Argentiere, precisament on teníem l'allotjament.

A part del handicap del viatge a Tanzània, anava amb problemes estomacals de feia un parell de dies. Vaig intentar no pensar-hi, però a la llarga va ser inevitable que apareguessin.
Sortirem de bastant endarrera , ens vam desitjar sort amb el sr. Escofet i cadascú a la seva guerra. Anava a bon ritme, de fet vaig portar una cursa molt bona fins al km.26 però a la vegada considero que enganyosa. Arribava a Trient entre els 200 primers classificat però sense haver menjat i begut quasi res, precisament per por a remoure molt més la panxa. I va ser sortir d'aquest avituallament i notar una baixada física important. La pujada a Catogne, la més dura de totes, la vaig fer a ritme molt lent, quasi pole pole com quan feia el Kilimanjaro. La recordava de l'any passat, però sincerament no la feia tan dura.

De baixada cap a Vallorcine millor, però les cames no anaven com un volia.
A Vallorcine vaig tornar a parar una bona estona i va ser inevitable una buidada davant la moguda que tenia a la panxa. En sortir d'allà, més del mateix. Anava perdent posicions poc a poc, sobretot en les pujades que trobava pel camí.
Un cop a Argentiere, tornava a seure a meditar, beure, recuperar, ... Pujar a la Flegere i baixar, així de fàcil. Però quan ja et costa, la pujada es fa un suplici. I això que no era molt dura, pujada d'anar fent però sense grans desnivells. Seguí perdent posicions alhora que anava descomptant les passes de pujades que em quedaven. No era pole pole però quasi. Se'm va fer llarg, bastant llarg, a diferència de l'any passat quan feia la CCC amb 90 km a les cames. I mireu la diferència que en la CCC ni vaig parar a l'avituallament de dalt a la Flegere, però en aquesta OCC ni vaig pensar-m'ho, tornar a seure a meditar una estona☺ .
Ja sabia el que em quedava, una baixada força corrible però que no vaig poder aprofitar tal com m'hagués agradat. Què hi farem, no sempre es pot. Quedava arribar a meta i descansar, massa tute els últims dies.

Entrada a Chamonix, aquest any havien canviat algun pas d'entrada al poble i s'havien de pujar 2 vegades unes escales posades per no afectar al trànsit. Tocaren allò que no sona, sincerament. Però bé, encarats els últims metres les coses ja es veien diferent. I aquest any amb gent als carrers, de dia, amb bona temperatura, creuava la línia de meta en 8 hores 34 minuts. Posició 278. Una més, segona armilla després de la CCC de 2017.

Menció també al Sr.Escofet, fent una molt bona cursa en el seu debut per aquelles contrades.
Un cop feta la cursa, 2 dies de descans i relax per aquella zona, moment per començar a omplir dipòsits i recuperar forces després del viatge a Àfrica i de la cursa.
Passats uns dies, en ment ja tinc la UTSM de 105km com a plat fort. Apretarem les dents 6 setmanes per arribar el millor possible. Un match-ball, qui em coneix ja sabrà de què parlo.