Seguidors

dilluns, 24 de setembre del 2018

Ruta Machame : Kilimanjaro , Uhuru Peak ( 5895 metres)

I arribà el dia, tants mesos esperant i ja erem a Moshi, Tanzània. Com va direl Sr. Escofet la nit d'arribada , just abans de posar-nos a dormir "Sr. Fos, estem dormint a Tanzània.".

Introducció : la nostra ruta escollida era la ruta Machame, la ruta on es dormia en tendes. Diuen que és una de les més boniques. Un cop feta, en puc donar fe.

1) Machame Gate (Village) - Machame Camp
2) Machame Camp - Shira Cave Camp
3) Shira Camp - Barranco Camp
4) Barranco Camp - Barafu Camp
5) Barafu Camp - Uhuru Peak - Barafu Camp - Mweka Camp
6) Mweka Camp - Mweka Gate (Village)

Dia 20 d'Agost
Etapa 1 : Machame Gate (1800m) - Machame Camp (2800m) , 10,5 km , 1200+
El dia començà amb la visita del guia al nostre hotel i una revisió exhaustiva de material per comprovar que anàvem ben equipats. Cap problema, tot en ordre. Vam superar el test previ i anàvem ben preparats. El Samuel, el nostre guia, molt simpàtic, ja es va veure de bon inici que era un tio molt agradable i molt de la broma.
Habitació de l'hotel ,Moshi

Un cop repassat el material, ens desplaçàrem cap a l'oficina de Gazelle, l'empresa amb qui vam depositar la nostra confiança per realitzar el trekking.
el 22@ de Moshi, Gazelle
Allà es procedí a fer el pesatge de tot el material necessari per part dels porters. El material no era només les nostres maletes, si no tot el material necessari pel trekking.
Porters preparant el material a l'oficina Gazelle
Allà es quan te'n dones compte que estàs en un altre món. Jo em preguntava, això és la seu d'una empresa que organitza no sé quants trekkings, safaris, ... El fet que et vegis en un altre món totalment diferent, contrasta amb l'amabilitat i tracte que rebem per part de tot l'staff de Gazelle. Chris, el jefe suprem, Abraham, Samuel, els porters, la gent que ronda per allà, ... El turista el tenen protegit, és la seva font de negoci i n'ha de sortir ben content, donar veus quan torni a casa, ...
Després d'una estona de burocràcia, pugem al bus nosaltres 4 (els 2 Jordis, l'Isma i un servidor) més el Joshei, un mexicà que es va afegir al nostre grup. Ja puc dir des d'ara que la relació amb ell va ser perfecte, un plaer haver coincidit amb ell. 
Marxem doncs cap a la porta Machame, però abans no sé quantes parades es fan per recollir aliments necessaris pel trekking. 

Passà 1 hora aproximadament i ja estàvem a la porta Machame, el començament del trekking. Nervis perquè estàvem a punt de començar el que portàvem tants mesos esperant!
porta Machame
Aquí més esper, més papers i més pesatges per part de les autoritats abans de poder començar el trek. Nosaltres vam esperar a la zona habilitada pels caminadors.
zona d'espera habilitada pels caminadors
Aquí podem veure el parking d'entrada
parking
I sí, després de donar-nos el picnic del dia i omplir aigua, ens van donar el vist-i-plau per començar. Vinga, som-hi! Al final es tractava de caminar, no? Però la sensació era diferent, molts temors, com aniria tot, que ens trobaríem per davant, com reaccionaria el cos a l'alçada, estaria bo el menjar? l'aigua? Podria dormir en una tenda? Bastants dubtes que s'anirien resolent amb els dies.

D'esquerra a dreta: Joseph(guia), Martin(guia), Jordi E.,Isma,Jordi A., Francesc(jo), Joshei i en Samuel(guia principal)
Punt de sortida, et desitjaven un bon trekking
Etapa senzilla, rapideta, amb molta vegetació. Anàvem tapats, no feia massa calor, i com ens van dir que en aquesta primera etapa havíem de vigilar amb els mosquits. La meva indumentària : bambes de correr, pantalons de muntanya, samarreta de màniga curta i màniga llarga a sobre. Res extra pel primer dia. A l'esquena motxilla de 30 litres amb la jaqueta gore, la jaqueta d'abrigar i la tèrmica, a més dels 3-4 litres d'aigua.
un servidor
Paradeta per dinar, el picnic que ens havien donat era bastant complet.
I mentrestant, veiem passar porters d'altres equips. Sense paraules, són d'una altra pasta. El cos tenia una sensació molt estranya en veure allò.
els porters
Més imatges d'aquest dia. Totes molt similars, rodejats de selva.
I l'arribada al Machame Camp, destí del primer dia. Unes 4 hores de ruta, comptant les parades. Em va sorprendre anar rapidet. Aquell dia només ens va acompanyar en Martin, el més jove dels guies. Li vam aixecar la camisa.
Camp Machame, final de la 1ª etapa
les nostres tendes. La verda és on fèiem els àpats.
Alguns porters preparant les coses
Cada dia havíem de firmar el registre d'entrades. Aquí tenim l'Isma.
crispetes i te després de l'etapa
amb el Sr.Escofet
Primer dia i tot nou. Entrar a la tenda, preparar les coses, inspeccionar la zona del campament, anar a sopar i poc més. Va anar molt bé, sopar abundant i bo, el tracte exquisit amb tot l'equip. Ah, no ho he dit, a part dels 3 guies, hi havia el xef, un cambrer i crec que 15 porters. L'endemà ja seria un repte nou, arribar a una alçada desconeguda per mi. 
Vaig a dormir. En la següent etapa us explico com va anar la dormida ...

1 comentari:

Xavi Klds ha dit...

Quins records!!el primer dia de trek, en una terra llunyana, sempre és especial, un se sent animat a començar però estrany a la vegada. En poca estona, tot canvia, i ja estàs caminant rodejat de la que és la teva família per uns dies.
Espero les següents etapes...sense pressa.
Salut!