Seguidors

dimarts, 2 d’octubre del 2018

Etapa 2 : 21 d'Agost : Machame Camp - Shira Cave Camp

Machame Camp (2900m) - Shira Cave Camp  (3800m), 5 km , 900+
Doncs tal com havia llegit en alguns blogs i em temia, vaig dormir poquet. A estones, ara 20', ara em desperto, ara en dormo 40 més, ... I a sobre, havent begut tanta aigua, 2 cops vaig haver de sortir de la tenda per anar a fer pipi. Una aventura.

Durant aquest dia ja ens vam trobar un paisatge molt diferent, el que en castellà anomenen páramos. Arbres més baixos, camí amb una mica més de pedra, però sense massa dificultat.
Després de la "reprimenda" del dia anterior, ja es va posar el guia principal Samuel a marcar el ritme pole pole. Era un dia on es feien 5km, però on ja molts sobrepassàvem la nostra alçada record. Pot sonar ridícul, o no, però en el meu cas el punt més alt on havia estat era el Pico Veleta a 3398 metres d'alçada.
caminant
una de les moltes parades


L'etapa en sí no va deparar massa. Caminar xino xano, parar, beure, fins després d'unes 5 hores arribar al Shira Cave Camp.Mai havia estat a tanta alçada i de moment, no notava res de res. Era molt d'hora, segur. 

Panoràmica del campament
Aigua per rentar-se, te i al cap d'una estona a dinar i descansar una mica, ja que per la tarda vam anar a caminar una estona més amb els guies. Ens ho van preguntar si ens venia de gust i com que no teníem res a fer i ens trobàvem frescos, vam anar fins al Shira Camp 2.
el dinar , abudant i molt bo
el Kilimanjaro més a prop durant la caminada de tarda
I poc més, tornada al campament, sopar i a intentar dormir. Mica en mica t'anaves habituant al ritme del dia a dia. Al principi tot era nou, però amb un parell de dies ja podies veure el tarannà diari. Potser el que em costava més era anar a dormir. Tan d'hora, tampoc estava massa cansat, i ja anava amb allò de pensar "no dormiré" o "a veure quan tardo a sortir a pixar". Seguia bevent i menjant molt, jo creia que massa. Però bé, era el que ens aconsellàvem.
a descansar