Ultra Serra del Montsant , 98km 4100+

Aquest 2018 buscava els 10 punts que em permetessin entrar al sorteig de la UTMB del 2019. Amb els 5 de la CCC del 2017 i els 5 aconseguits a la Open Cavalls del Vent de finals d'aquest mes de Juny, em presentava a Cornudella amb un match ball.

moments previs a la sortida amb el Roger

Sense quasi donar-te compte, et veus allà, vestit de les millors gales per afrontar uns nous 100 km. Segurament en aquell moment no penses el que et ve pel davant i la grandesa de fer tot això.
Ha plogut els dies anteriors, així que ens anuncien que trobarem fang i algun pas on serà condició obligatòria mullar-se els peus.
Ens trobem escasses 200 persones per la sortida de la Ultra i de la Long. Sortim uns 15' més tard de les 8:30, hora oficial de la sortida. El briefing, les traduccions, la música en directe van fer retrassar el timming establert.
Surto amb el Roger, quasi del final. La tàctica és clara: catenaccio i a veure-les venir. Únic objectiu ser finisher. No buscava res més. I ja si cap al final podia apretar una mica, quan veiés la feina feta, doncs millor.
A l'hora de la veritat va anar quasi tot sobre rodes. Uns primers 7 km molt tranquils fins Albarca per seguir remuntant fins a Pi Carabasseta i començar la baixada fins el primer avituallament, Ulldemolins. Allà primera paradeta, omplo aigua, menjo uns sandvitxos i surto direcció Margalef, següent objectiu. De moment les coses van bé, no venen mals pensaments al cap.
Camí de Margalef, primer una petita pujada abans de l'ermita de Sant Antoni per continuar amb un teòric descens fins a Margalef per un terreny que alhora de la veritat va resultar ser un constant trencacames. Això no treu que el lloc, el congost de Fraguerau, un lloc digne de visitar en una excursió relaxada. No era el cas. És durant tot aquest tram fins a Margalef que aprofito el tercer bidó per omplir-lo a la font natural que em trobo pel camí tal com indicava la organització. També és on toca creuar el primer riu que ja et deixen els peus xops xops. A mi no m'arribava l'aigual al genoll però poc li faltava. La primera vegada fa cosa, però quan ho fas 3 o 4 vegades més ja ni ho penses.
Margalef, km 40, on allà veig el millor assistent que un pot esperar, el sr Escofet. No necessito gran cosa, li demano que m'ompli un isotònic mentre aprofito per anar menjant alguna cosa. Tot bé, li dic avisa a casa que estic bé.

a Margalef

La companyia és grata, m'hi quedaria, però s'ha de continuar. Sortint de Margalef i ja direcció Cabacés, quedar la pujada a l'ermita de Sant Salvador, amb un tram final de pujada que donaria més guerra. Segueixo bé i amb la sensació d'anar amb unes marxes menys. Però senyors, a mi els 100 km em fan molt de respecte i prefereixo pecar de defensiu que no morir cremant les naus. I més en aquest dia on els 5 punts eren vitals.
Després d'una bona pujada, normalment ve la baixada, jeje, i en aquest cas la baixada era per arribar a Cabacés, km 61 de cursa, on em torna a esperar el Sr Escofet.

avituallament de Cabacés

A Cabacés recullo la bossa de vida, aprofito ja que ho tinc per canviar-me de samarreta, em prenc el batut recuperador i menjo tranquilament una mica de pasta. Aprofito per seure i comentar la jugada amb el Sr Escofet. Ja ho tenia pensat desde abans de la cursa, parar tranquilament, que no em venia de , 10 o 20'. Què hi guanyaria? Ell em diu que han retallat 7-8 km de cursa degut al nivell d'algun riu, però no sé si serà ara, més endavant, ... Abans de marxar em venia de gust un cafè, ja que no m'agrada la Coca Cola, una alternativa que de vegades m'ha ajudat és el cafè. Així que abans de sortir de l'avituallament, i com que era obligat passar pel bar, un cafetó. M'acomiado del Sr. Escofet, ja no sé si el tornaré a veure o no.
El trajecte fins a la Vilella Baixa se'm fa molt curt, massa, ja dedueixo doncs que el retall venia en aquest tram. Estàs allà posat i amb això del tema dels punts comences a pensar ¿ si retallen la cursa, en seguiran donant 5? si es queda amb 4 vaia "putada" pensava. Són coses que vas pensant pel camí. Inclús en tenia una de més masoca. Dic bé, quan arribi a meta, si de cas que em deixin fer 4km més amunt i avall per la carretera i feina feta. Coses que passen pel cap després de tantes hores ...
Bé, arribant a la Vilella Baixa atrapo a l'Agustí, una persona entranyable amb qui vaig compartir uns quants quilòmetres. Entrem junts a al Vilella Baixa, jo em notava en aquell moment molt bé. A dalt de la muntanya russa i en forma. Quedaven uns 32km per acabar i 3 pujades per fer. La qüestió és que sortint de la Vilella Baixa l'Agustí em diu que tiri, que vaig molt més fort que ell. Aprofito el bon moment per apretar una mica més i deixar-me portar. En poc temps arribo a la Vilella Alta, a uns 24km de meta.
En sortir del poble i a uns 3-4 km d'Escaladei faig un audio per informar a familia i al Sr Escofet que vaig bé. Al Sr Escofet li dic que no es preocupi per mi, que segurament el Roger necessitarà més ajuda i que estigui per ell. Arribo a Escaladei sobre les 20:15 hores, uns 80km a les cames. És entrar a l'avituallament i tenir una petita crisi. No m'entrava el beure, el menjar, ... Aconsegueixo beure una mica de caldo Aneto i m'assento i em relaxo una estona. En tot això que arriba l'Agustí. Mica en mica em vaig refent, no menjo però carrego un pastisset de xocolata a la bossa. Igual torna la gana i me'l menjo més endavant. L'Agustí està una estona més i em diu "anem,va". Dic tira tira, ara sortiré, però finalment surto amb ell. M'agafa uns metres d'aventatge començant la pujada, però mica en mica em vaig refent i em poso a la seva alçada i comencem a xerrrar. La primera part de la pujada era suau, fins que ens trobem alguna grimpada on s'havia d'anar molt en compte. El regal però era l'Escletxa, un pas amb cordes, rocós, .. Bé, millor no mirar amunt i tirar de corda.
Superada l'Escletxa quedava un altre petit pas.  Allò però no havia acabat, doncs quedava recórrer els 4-5 km per dalt Serra Major. Buff, que llarg es va fer allò. Veies llumetes vermelles que et feien de guia i un camí que no s'acabava mai. Allà l'Agustí em va deixar enrera una estona, li vaig dir que tirés, que jo ja arribaria. Just per allà dalt me la jugo amb el pastisset de xocolata. Mossegades petites, paciència, i intentar ingerir una mica de sòlid. En un dia qualsevol me'l fotria d'una mossegada però allà era impossible. Tot i això, vaig aconseguir menjar-ne bastant però va costar.
Al cap de bona estona, trobem un voluntari que ens indica que comença la baixada, 2.5 km fins a la Morera, una baixada que em va recordar una mica el camí de les Bateries de Montserrat. Són aquests trams durs, que costen però que quan divises el poble enmig de la foscor et vens amunt. Tenia l'Agustí per davant, tot i que no el veia. Entrant a la Morera i quan el terreny ja era estable vaig apretar una mica. Em tornava a veure millor i ja pel que quedava vaig pensar ara sí que deixa't anar. L'Agustí marxa de l'avituallament, jo m'espero un parell de minuts més i arranco. 8km penso, uns 200+ pel mig i Ultra acabada.
Atrapo l'Agustí i em diu que tiri en la pujada. Així ho faig i ja no freno. Encara queden per davant algunes pujades, però ja no reservo res. La llum del frontal comença a fer figa, tot i que serà suficient per arribar. Avanço 3 corredors més i tot i ser de nit ja reconec l'entrada a Cornudella. Camí amb pedres, compte i entrant a Cornudella ja pensant en la jornada que havia deixat darrera. Decideixo gaudir de la solitud d'aquells metres d'asfalt pels carrers del poble i em deixo anar de cames. Seran 300-400 metres i uns últims pel Carrer Major on penses amb moltes coses que has deixat endarrera.
Entro a meta, 15 hores 37 minuts, posició 25, satisfet, amb bona cara i bé de cames. No sé si han estat 98, 99, 100 o els que siguin de km, si em donaran els 5 punts o no, en aquell moment tampoc hi penso massa. He acabat una altra Ultra de 100 km i n'estic orgullós.

amb 2 grans, el Roger i el mega assistent Jordi Escofet

Sabia que seria una Ultra molt solitària, amb molt poc o gens d'ambient als pobles, però escolta, lluny d'aquestes curses tan massificades també es corre molt a gust.
El dia va acompanyar, cosa que també va ajudar. Això sí, algun punt a millorar : per la poca gent que érem, l'entrega de dorsals hauria de ser més àgil; es podria avançar una mica l'horari de sortida i seria estona que aprofitaríem la llum del dia; i els avituallaments de pasta millorables. La senyalització perfecte, si em vaig perdre en algun punt va ser simplement per anar despistat. I els voluntaris que tan costen de trobar, molt amables.
Gran cap de setmana, coneixent el Montsant i compartint més moments amb el Jordi i el Roger. Felicitar al Roger per la seva nova Ultra i agraïr l'ajuda totalment desinteressada del Sr.Escofet. Un gran JE.